El Montsià és la comarca més meridional de Catalunya. El riu Sénia delimita el Montsià pel sud i a la vegada és el límit amb el País Valencià. A la comarca del Montsià la cadena pre-litoral catalana enllaça amb el sistema ibèric, donant lloc, junt amb els aiguamolls del delta de l´Ebre, a una configuració geogràfica molt adequada per ser una frontera militar (perquè històricament deixava dos passos ben controlats cap al sud).

El Montsià és una comarca que presenta característiques molt variades: des d´una terra verge que s´ha conquerit amb l´esforç humà, com el Delta de l´Ebre, fins a unes terres de secà amb conreus que es remunten als íbers.

La comunitat humana que viu en aquesta comarca té les seves arrels històriques en els ilercavons i ha mantingut unes característiques peculiars al llarg del temps.

La comarca del Montsià és una comarca que està experimentant una transformació moderada però constant i en la qual en aquests temps es noten diversos moviments que cerquen retrobar la seva personalitat històrica i aclarir el seu futur.

Aquesta comarca té un caire molt divers en la seva arquitectura, donada la diversitat geogràfica dels seus pobles, situats a la muntanya, al pla i a la vora de la mar. A més, hi ha l´interior del Delta de l´Ebre, lloc únic arreu de les nostres terres, d´una forta personalitat.

Amposta és el cap de la comarca; està situada a la vora de l´Ebre, on hi ha les restes del castell. EL pont penjant damunt de l´Ebre esdevé característic, per la seva magnificència i arriba a formar part de la imatge de la ciutat; hi ha una distància entre pilars de 130 metres. A l´interior de la vila, sempre als voltants del riu, els carrers conserven el seu traçat de ciutat antiga.

Els pobles de la comarca es poden classificar, segons el seu origen, en medievals i en uns altres de més recent creació, com Sant Carles de la Ràpita, poble mariner, fundat per Carles III; corresponen a l´època d´aquest rei i les principals edificacions, algunes encara inacabades. EL poble de Freginals pot considerar-se propi del segle XVIII; són encara més recents Masdenverge i Santa Bàrbara, tots dos situats a l´interior amb una arquitectura de caire rural característica que no deixa d´oferir un cert encant. No obstant aixó, el poble més modern fou creat els anys cinquanta del nostre segle, producte de la colonització de la postguerra. El poblet que ostenta el nom de Poble Nou està situat dins del Delta de l´Ebre, cosa que comporta, junt amb la seva estructura arquitectònica característica de total uniformitat, una sensació estètica totalment diferent.

Dins dels pobles característics d´origen medieval, cal destacar la vila d´Ulldecona, situada a l´eix on es troben dues direccions, Tortosa-Vinarós i Alcanar-Godall. Originàriament, la ciutat restava emmurallada en forma quadrangular amb dos carrers principals coincidents amb les dues direccions esmentades; la plaça porticada amb l´esglèsia gòtica manté un caire fortament medieval; també es poden trobar algunes cases senyorials de temps passats.

La Sénia constitueix un nucli antic situat en una zona de fort desnivell que afavoreix la protecció de la ciutat. Avui dia el seu medievalisme resta present a la part antiga, sobretot a la que dóna al riu Sénia. Situada més a la costa, a cavall entre la muntanya i el mar, es troba la vila d´Alcanar, que té com a únic vestigi de les seves muralles la torre del carrer Nou, que és un dels quatre cantons de les muralles. Les Cases d´Alcanar és la fracció del poble situada a la vora del mar i habitada per pescadors; conserva el seu caire mariner.

Altres nuclis interessants són Godall, la Galera i Mas de Barberans, que a causa de la seva ubicació i fort desnivell tenen carrers força costeruts i sinuosos.

D´un caire absolutament diferent són els pobles situats al delta de l´Ebre, únics en la seva estructura urbana i tipològica, d´edificació disgregada al llarg d´un eix que és el camí, i que en algun moment ens poden arribar a recordar una arquitectura colonial.

Pàgina incial del Montsià