Des de la ciutat de Tortosa, entre els encimbellats castells i el riu, en direcció nord i contra el sentit de les aigües, deixant a la dreta les muntayes i a l´esquerra el riu, es camina per l´horta de Pimpí i passant per la Capella dels Reis, s´arriba a Bítem.
El focus originari de Bítem es clavava en el mateix riu i ve a centrar el sector que deixa l´Horta de Pimpí al sud i al nord fins a Tivenys. Bítem naixia sobre l´estrep de muntanya que es clavava en l´antic riu.
Ningú no sap l´origen del topònim, no sabem què vol dir Bítem. Ha estat dit moltes vegades que procedeix de Beni-Tem com a nom d´una família de la Tortosa mora. Pot ésser, com també pot ésser que la veu sigui una adaptació d´una altra veu anterior, llatina o íbera.
El 17 d´octubre de 1154 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donava Bítem a Jofre, el primer Bisbe de la Tortosa conquerida. Segons les notícies documentals i l´especulació, es creu que el lloc de Bítem havia estat una residència dels reis moros de Tortosa.
L´Horta de Pimpí mai no ha estat estudiada però a les Planetes han hagut dues intervencions arqueològiques ben interessants. La més pròxima a Bítem és la de Barrugat, entre el canal i la carretera, on el 1910 es posaven al descobert unes estructures romanes en obrir el canal.
Residència episcopal que s´ajusta arquitectònicament a aquella singular arquitectura medieval de la Catalunya occidental: pati portificat amb un doble sistema de galeries, amb estança orientada al riu i la gran sala recenment restaurada i parcialment refeta, també amb capella lateral que un dia, en ésser restaurada, ens oferirà la seva bella imatge, recuperant aquell bell rosetó que és únic per aquest entorn.
Malgrat que hi ha jardins o zones d´esbarjo, abans el riu arribava al peu de la capella, on desembarcava el bisbe que havia vingut navegant des del seu palau de Tortosa, on encara existeix la porta de l´embarcador i sota el carrer les glaonades de pedra que permitien baixar-hi.
L´església del Mas del Bisbe era dedicada a la Mare de Déu i des de llavors ençà que fou coneguda amb el nom de Santa Maria de Bítem, concorrent-hi la disseminada població bitemenca. La Festa de Santa Maria de Bítem se celebrava el dia 8 de setembre, però es tenen notícies de diverses processons fetes des de Tortosa, rogatives en temps de grans sequeres o necessitats.
Silvestre Garcia Escolana era un castellà, de Toledo, que fou nomenat bisbe de Tortosa el 4 de maig de 1702, probablement un home de confiança de la nova dinastia borbònica. El bisbe toledà, el 1713, feia desaparèixer el nom de la Mare de Déu o de Santa Maria de Bítem i posava al seu lloc la patrona del seu poble, la Virgen de la Oliva, declarant-la patrona del lloc i desplaçant per sempre la mare-de-déu bitemenca.
El III Exèrcit napoleònic, comandat pel mariscal Suchet, el 1810 queia sobre Tortosa baixant pel riu des de Saragossa. Els francesos es van instal·lar a Bítem i a la Torre d´en Navarro organitzaven l´hospital que acollia els ferits a la batalla de Tortosa.
Navarro era un canonge de la Seu de Tortosa que havia adquirit l´esmentada torre o masada que havia estat una residència jesuítica. Un gran casal envoltat de magnífics jardins que disposaven de nombroses escultures, a part d´una important biblioteca que va ésser robada pels francesos en el moment de la retirada.
La Torre passarà després al nebot del canonge, Ferran Navarro, un destacat intel·lectual i viatger tortosí que fou diputat a les Corts de Cadis de 1812. La Torre passava després a altres mans i en el seu lloc s´obrava l´actual Masada d´en Gassol, un gran casalici d´estil colonial al que s´annexen altres dependències a la manera de les antigues vil·les romanes.
Poblacions del Baix Ebre