La història i el poblament del Baix Ebre han determinat al llarg del temps dues zones geogràfiques clarament diferenciades. La interior, amb uns antecedents particularment antics, va ser originalment poblada pels Ilercavons, poble de cultura ibèrica.

Posteriorment, aquesta terra rebé la denominació llatina -a Tortosa, el títol de ciutat prové de la civitas que fou amb els romans- i va viure una notable puixança en època medieval. La costa, en canvi, sobretot el delta, respon a un establiment i una explotació decididament moderns.

L´eix natural vivificador de tota la regió, l´Ebre, arriba al seu curs final densament carregat de la riquesa del fang. Considerant que el delta que es produeix en aquesta desembocadura és, per magnitud i importància, el segon de la Mediterrània -el primer és el del Nil; a Catalunya, un cas semblant de fertilitat és el que trobem en el contacte del Llobregat amb el mar-, no és d´estranyar que es decidís de sanejar aquestes terres -aquest projecte fou emprés dins el primer terç del segle per la Mancomunitat de Catalunya.

Aquesta riquesa natural, històricament acompanyada d´un paludisme endèmic, s´ha vist en no gaires anys transformada: de ser un territori insalubre i poblat de núvols anòfels, ha passat a ser una de les zones més fèrtils del país.

Humanament, el Baix Ebre es distingeix per una personalitat i unes característiques culturals fermament arrelades: els seus habitants han pogut viure centrats bàsicament en aquest medi natural, pròsper i estratègic.

El paper del riu ha estat determinant en la configuració comarcal, primer com a via de transport, de comunicació i cultura i, més tard, com a creador de la realitat nova i fèrtil del delta. La importància històrica del Baix Ebre i de la ciutat de Tortosa es basà en gran part en el control sobre la sortida del riu i també en el fet que Tortosa ha estat el port fluvial d´enllaç del l´Ebre amb el mar i amb el seu curs superior.

Tortosa, cap de la comarca, és una ciutat fortament murallada, amb clars vestigis d´un passat ric i de treball, tant en l´etapa romana com en l´àrab i la medieval. Les poblacions de vora mar, d´història més recent, mantenen encara un cert aire mariner a la part vella. Paüls, amb un relleu particularment singular, presenta el desnivell més gran de la comarca. El traçat original dels carrers, tan costeruts, ha impedit de fer-los aptes al trànsit automobilístic, i així les característiques arquitectòniques i tipològiques s´hi han preservat sense dificultat.

Pàgina inicial del Baix Ebre