Horta de Sant Joan és un municipi de la comarca de la Terra Alta. El riu d´Algars constitueix el seu límit occidental, el sector meridional del terme es drenat per la capçalera del riu dels Estrets, i el sector oriental, pel riu Canaleta: tots aquests rius són afluents o subafluents de l´Ebre.
EI relleu, llevat de la zona relativament planera de la vall d´Horta, situada al nord de la vila, és fortament accidentat per l´extrem septentrional de la carena major del massís muntanyós dels Ports. El paisatge que envolta al poble té un encant especial per al visitant: cels clars, paisatges oberts, vegetació austera de garriga, horitzonts dilatats, però tancats per muntanyes espectaculars de roca de formes arrodonides o per aspres cinglers calcàries d´arestes agresives.
La vila (543 m. alt.) es aturonada, té una poblacio de 1410 habitants. El nucli antic del poble conserva el seu caràcter medieval amb vestigis d´un passat gotic puixant: carrers estrets i tortuosos. cases molt amuntegades i apinyades les unes amb les altres, gairebé ofegades dins les pròpies muralles que, fins fa pocs segles, les oprimien encara. Per aquesta raó, i també per d´altres, algunes cases, carrers i la plaça de l´església llueixen porxats. El material emprat en la construcció de les cases era la pedra, la qual dona al poble una tonalitat terrosa que el fa confondre amb les terres que l´envolten.
Es un sedant per a l´esperit la contemplació d´aquest poble, que conserva una personalitat col.lectiva en el seu urbanisme i estructura, mostra de com eren els pobles quan encara no hi havia arquitectes i eren fruit del gust popular dels mestres d´obres sense contaminar per les tècniques impersonals. Aixó ens explica com aquest poble va poder impressionar la sensibilitat de Picasso, a qui la contemplació d´aquell al.lucinant conglomerat de volums, aristes, angles i formes van induir a seguir el camí experimental que havia de produir el "cubisme".
Picasso va estar a Horta dos cops. El 1898 per a reposar i restablir-se de l´escarlatina, convidat pel seu amic Manuel Pallarés, pintor i fill del poble; allí varen estar uns vuit mesos, dels quals ens queden 58 obres, entre quadres a l´oli, amb llapis i molts d´apunts. La segona estada va ser a l´estiu del 1909 amb Fernanda Olivier (4 mesos); residien a l´Hostal del Trompet, la façana del qual donava a la plaça de l´església; d´aquest període contem amb 34 obres cubistes, d´entre elles "La Fàbrica", "La Bassa", ... escampades arreu del món. Al poble es conten encara nombroses anècdotes de les estades del pintor.
L´origen del poble no està determinat amb certesa, però les restes que s´han anat trobant ens parlen de temps molt antics. Quan es feien obres per a portar l´aigua al poble, hom va trobar una moneda amb la inscripció ILERCAVONIA (els ilercavons eren un poble ibèric que habitava aquestes terres abans dels romans). També hi resten fermes mostres del període romà, en algunes construccions arquitectòniques.
Al segle VIII totes aquestes terres caigueren baix domini musulmà i foren conquerides pels cristians al segle XII. La primera carta de població otorgada a Horta ho fou per Alfons el Cast (1165).
L´any 1177 el poble amb tot el seu terme fou cedit a perpetuitat pel rei Alfons, a l´Orde del Temple. Baix el seu domini es redactaren (1296) les "Consuetuds", cos de dret consuetudinari escrit que contenia la legislació local d´Horta i del seu terme; són importants com a aportació al coneixement del dret consuetudinari escrit de Catalunya a l´epoca medieval (es troben a l´Arxiu Històric Nacional de Madrid).
Jaume I (1208 - 1276) va estar al castell d´Horta i en dóna constància al seu "Llibre dels Feits".
E1 1317, suprimida l´Orde del Temple, els seus bens passen a mans de l´orde militar dels Hospitalers. La comanda d´Orta quedà baix la jurisdicció del castellà. L´orde fou extingida el 1851, però estava en decadència des del segle XV.
D´altres fets històrics a destacar són: l´estada de les forces de Cabrera, durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), a Horta, on es refugiaven quan combatien per la zona. E1 1835 tingué lloc al poble un violent combat.
Arribats al segle XX, el nom d´Horta ha estat conegut al món sencer pel les teles que va inspirar a Picasso i que foren iniciadores del cubisme.
A dos quilòmetres del poble hi ha el convent de Sta. Maria dels Angels, al peu de la muntanya de Sta. Bàrbara, la fundació del qual pareix que es remonta al temps dels templers (des del segle XII al segle XIV). L´estil del temple respon als últims temps del romànic.
El motiu de la construcció del temple sembla que fou per albergar la imatge de la Verge, que abans estava en una petita ermita. Durant molt de temps l´església fou regentada per capellans seculars. Per a que el santuari estigués més ben atés, el magistrat d´Orta va cridar els franciscans. Pareix que aquests van anar-hi als voltants de l´any 1517; l´any 1543 li van posar la denominacio franciscana de Ntra. Senyora dels Angels.
El fet més important que va tenir lloc al convent fou l´arribada del llec franciscà, dit fra Salvador. Suposem que va arribar el 1547 i la seva estada va ser de deu a dotze anys. El varen enviar a Orta, davant la fama dels seus miracles, pensant que allí, desconeguts i allunyat de tot nucli urbà, la gent s´oblidaria d´ell. Pero no fou així i pronte el poble es va veure envait per nombrosos fidels que buscaven curació per als seus malalts.
Els franciscans varen abandonar el convent l´any 1835, degut a les lluites entre liberals i carlins.
L´església parroquial data del segle XII. Feta de carreus d´una sola nau, és d´estil romànico-gòtic amb volta ojival, tota de pedra de silleria. Més tard es va allargar, inconscientment, i va perdre bona part del seu valor. El cor és bastant espaiós en relacio amb l´església. A l´altar major hi havia un retaule d ´uns 10 metres d´alçada amb 18 taules a l´oli, veritable joia de l´art gòtic del segle XIV, amb dues reixes laterals, una de ferro cincellat de bastant mèrit (fou destruit durant la Guerra Civil).
La plaça de l´església és molt irregular amb arcs de mig punt i arcs ojivals. Destaca l´Ajuntament renaixentista damunt d´un porxo amb arcs. El conjunt conserva tot el seu caràcter medieval. La Generalitat ha fet restaurar aquest indret juntament amb la plaça del costat, aconseguint així, una important millora d´una peça del patrimoni històric- artístic. A les golfes de l´ajuntament es pot visitar el Museu d´Art Popular, força interesant, fet amb donacions i prèstecs de la gent del poble.
La casa dita del Delme, al carrer de la Comanda, es un palau d´estil lleidatà, amb una galeria a la golfa i una garita a l´extrem. Es una obra important que ja no es pot considerar dins de l´arquitectura popular.
Als carrers que surten de la plaça de l´església hi ha cases de pedra, amples, nobles, amb artístics ràfecs que ens parlen de llur grandesa en époques anteriors.
Prop del convent de Sant Salvador, a l´hort del frare, es troba la Torre; el seu nom es prou significatiu, es tracta d´un mas amb una torre de defensa. No se sap amb exactitud quan fou construida, però la finestra gòtica de la seva façana ens fa pensar en l´época medieval (el gòtic s´exten del segle XIII al XV).
El poble conta amb un Museu Picasso on es recullen, amb litografies, totes aquelles obres, força nombroses de l´artista que guarden relació temàtica amb Horta. El Museu s´emplaça a l´antic Hospital, edifici força interesant.
El 18 de març es celebra la festa de Sant Salvador.Es costum anar en romeria al Convent on va residir el Sant, dinar-hi i passar el dia en un ambient popular i molt animat.
El primer diumenge després del 21 d´abril, tenen lloc unes festes de tres dies de durada, en conmemoració d´un miracle de Sant Salvador (va fer que plogués després de molt temps de seca).
Del 8 a l´11 de setembre són les festes del poble, dedicades a la Nativitat de la Verge Maria. No hi falten cercaviles matinals, tardes de bous i molt ball. Els bous es crien als Ports; la plaça es fa amb carros, remolcs de tractors; al mig una estacada senzilla serveix de barrera. Els visitants i forasters es converteixen en espontanis torejadors. Es tracta d´un joc alegre amb la bèstia, sense tanta violència com a d´altres indrets.
El dissabte següent al dia de la Merçè (24 setembre) és la festa de la Costa; pren el nom d´un carrer que divideix el poble en dues meitats, una celebra la festa i l´altra hi és convidada. Als carrers engalanats s´encenen fogueres i es rosteixen: sardines, carn, botifarres per tots els present, es balla i es fa molta gresca.
Si el secret d´una bona cuina resideix en gran part en la qualitat dels seus ingredients, no ho dubteu, a Horta de Sant Joan menjareu d´alló més bé: aigua cristal·lina, bon vi, inmillorable oli d´oliva, carns fresques i gustoses, abundants fruits secs imprescindibles per a elaborar les pastes típiques: ametllats, panadons, mantecats, ... les quals podeu regar amb deliciosa mistel·la, bon aiguardent i excel·lent vi ranci.
Horta disposa d´hostelatge de més de 70 llits.
Els plats que podreu menjar seran senzills, de tradicional cuina catalana, però amb tot el sabor que cal, garantitzat per una producció pròpia i artesana: arrós a la cassola, olla barrejada, topí hortolà, faves a la catalana, fesols de la terra, ternasco, grillada de carn, llonganissa de senglar, mixte i tota mena de carns de la Terra Alta.
Poblacions de la Terra Alta