Situada a la banda més meridional de Catalunya i fent frontera a l´est amb l´Aragó, la comarca limita al nord i el nord-est amb la Ribera d´Ebre, i al migdia i el sud-est amb el Baix Ebre, les terres fèrtils del curs final del riu. En contrast amb les pròsperes comarques que l´envolten, més aviat planes, Terra Alta ens ofereix un panorama visiblement trencat i d´una superior eixutesa.

Hi conflueixen tres nervadures muntanyoses que recorren i articulen l´espai natural i en conformen l´orografia: la de Pàndols, la de Cavalls i l´extrem septentrional dels Ports de Beseit. Aquestes alineacions muntanyoses, inscrites en la Serralada Pre-litoral Catalana, presenten en cada cas unes formes pròpies, segons el material de què estan compostes. Les de matèria calcària i conglomerats tenen una disposició rectilínia, són esquerpes i dures, encimades de moles i cingleres de difícil accés i fragmentades per congostos i barrancs. Les de matèria argilosa presenten una disposició sinuosa, de lloms amples i arrodonits i collades suaus i allargassades.

Entre aquesta massa orogràfica, les pluges i els corrents d´aigua, en lenta i constant erosió, han excavat conques de dejecció -les principals són les dels rius Sec i Canaleta- per on les aigües flueixen a l´Ebre.

Enmig d´aquesta geografia tan fragmentada i sovint esquerpa, al bell cor de la regió s´establiren els primers pobladors, de la tribu dels ilercavons, un poble pre-romà de cultura ibèrica que va posar el seu nucli sobre el curs final de l´Ebre. Les primeres notícies que en tenim es remunten als voltants del 800 aC i consisteixen en restes de ceràmica i sepulcres de fossa. Vivint en un lloc muntanyós allunyat de les rutes tradicionals d´invasió, els seus descendents al territori han donat un dels grups humans que conserva més bé la puresa ibèrica de tot el Principat.

En segles posteriors, l´arribada dels grecs i els fenicis va escampar sobre aquest ribatge mediterrani la cultura, les tècniques i els coneixements ja establerts a la Mediterrània oriental, especialment en matèria agrícola. Aixó provocà la immediata transformació de la vida de les tribus primigènies de Terra Alta, que, així, es pogueren expandir per la comarca en cerca de zones més apropiades al conreu.

S´organitzaren, doncs uns nuclis de població -els actuals-, documentats d´ençà de la conquesta de Ramon Berenguer IV (1153). El comte encomanà de repoblar aquesta terra, projecte dut a la pràctica a partir de 1185, a l´Orde dels Templers; Batea-Algars, Gandesa, el Pinell i Vilalba tenen cartes de població d´uns anys més tard.

Gandesa, centre comercial i de comunicacions situat en una petita plana voltada de muntanyes i turons, és la capital de la comarca. Les carreteres que hi conflueixen relacionen aquestes terres amb el Baix Aragó i les connecten amb els nuclis urbans de Tortosa i Reus. Amb 2585 habitants, Gandesa té el 20´6% de la població de la comarca. Si bé els orígens de la ciutat es remunten a l´època ibero-romana, cal considerar que, en l´evolució que ha seguit, Gandesa és un establiment dels templers, que la feren capital de la batllia de Miravet. Gandesa, que sofrí la invasió romana i àrab, va viure les Noces Reials al segle XIV i va suportar set setges de les tropes carlines, sis dels quals sota les ordres de Ramon Cabrera, el "Tigre del Maestrat", personatge particularment lligat a aquesta terra. Per la valentia dels seus habitants, demostrada en el curs dels setges, li fou concedit el títol de Ciutat Molt Lleial, Heroica i Immortal.

Les altres poblacions de la comarca conserven en gran mesura la peculiar estampa medieval, amb carrers estrets, porxos i arcades i, ben sovint, monuments dignes d´una visita reveladora d´un sistema de vida.

Pàgina inicial de la Terra Alta