Sempre que es demana la protecció d’un trosset de Natura, costa d’explicar-ho. Als ulls de molta gent, és cosa de jovenalla amb poca feina, d’ecologistes ploraires o de neorurals pixapins. Amb l’atrafegada vida que portem, pels ulls de molta gent als Colls només hi ha quatre pins i un tou d’argilagues. Però, encara que costi d’entendre, allí hi ha molt més que això.
Als boscos dels Colls hi ha l’última taca de bosc que ens queda a Santa Oliva. Teníem els boscos de l’Albornar, però el poc que n’ha quedat està tancat dins l’IDIADA.
Els boscos dels Colls els tenim a quatre passes. És el nostre luxe: sortir de casa i anar al bosc... Sense cotxe ni cues de cap de setmana. Quanta gent ho enveja! A Santa Oliva, ho tenim.
Als boscos dels Colls, a tocar de casa, hi ha el prodigi de la Natura. Abans eren camps de garrofers, oliveres i ametllers. Anys després de l’última llaurada, aquests conreus han donat pas a uns pins ben alts, que ningú ha plantat.
Sota els pins, ha aparegut la vegetació natural. Hi trobem coscoll, llentiscle i arítjol; romaní i farigola; ginesta, arç blanc i englantina. Hi floreixen les estepes i la sàlvia. Hi creix plantatge, fonoll i xicòia. Aquestes i moltíssimes més espècies autòctones, han recuperat el seu territori, el que els és propi per naturalesa. Floreixen per torns, al llarg de quasi tot l’any.
Sota la protecció dels pins, també han anat apareixent les alzines. Al bosc del Julivert ja comencen a fer goig i, a tota la resta, ja han brostat i han començat la feina de transformar la pineda en alzinar.
Entre tota aquesta vegetació hi troben refugi petits taups, mussaranyes i cellardes; conills, eriçons i sargantanes; tallaretes, tallarols, mallarengues i caderneres, merles i tudons, entre molts altres animals. A l’istiu, hi fa presència algún picot i ens pot volar de sota els peus l’enganyapastors. Cap any no falta a la cita el cucut reial, que ve a pondre els seus ous als nius de les garces. Sempre hi fa l’aleta algun xoriguer. Per la nit, el cant del xot ens anuncia la seva presència i, de bon matí, s’hi amagarà el mussol després de la seva ronda nocturna.
Tota aquesta riquesa... ni ens la donaran els documentals del 33 ni la trobarem al zoològic. La tenim aquí, vora a casa. Tota aquesta riquesa no són “quatre pins”: és un ecosistema, i per tant, viu i ric, un fenomen natural, un espectacle en directe.
Durant el segle XX, la societat va comprendre que calia salvaguardar la Natura, i es van crear parcs naturals, reserves de la biosfera i espais d’interès natural. Vam clamar per la conservació de la selva amazònica (el pulmó de la Terra, diuen!). Vam denunciar la caça de balenes i la persecució dels goril·les de muntanya. Vam reintroduir l’ós bru als Pirineus i el llop a les serres castellanes. Durant el segle XX ens vam alarmar pel forat de la capa d’ozó i l’escalfament del planeta.
Durant el segle XX, també vam omplir el Penedès d’urbanitzacions, les qual han resultat problemàtiques i mal integrades.
I al segle XXI? Al segle XXI el clam diu: Nunca mais!.
Al segle XXI, reclamem el nostre bosc, la nostra petita contribució a la biodiversitat mundial, la porció de Natura que ens pertocar disfrutar i protegir.