Tornar al safareig

EL BOSC I L’AGENDA 21.


A Santa Oliva, a instàncies de la Diputació i de l’Ajuntament, s’ha començat la tasca d’engegar l’Agenda 21 local. Molta gent del poble ja sap què és i, fins i tot, hi ha participat. Però també n’hi ha que encara no en sap res. I té molt a veure amb els boscos dels Colls; té a veure amb la seva conservació i amb la seva urbanització.
L’Agenda 21 és una nova manera de planificar el món, que es va acordar en el si de les Nacions Unides. La principal novetat, comparat amb el que s’ha fet tota la vida, és que té en compte el medi ambient. Com sabeu, les Nacions Unides no governen (són una ONG), i l’Agenda 21 no és cap llei ni obligació. És tan sols un compromís.
L’Agenda 21 considera que el creixement (o sigui, el progrés, com s’ha entès tota la vida) té un límit, i a partir d’aquest límit és incompatible amb el benestar i la justícia social.
El creixement sense límits fa desaparèixer els boscos. També crea parcs i jardins, perquè la gent estigui contenta. Però, els boscos, els destrueix. Per això, l’Agenda 21 proscriu el creixement i diu que el progrés ha de ser sostenible.
Què vol dir “sostenible”? Vol dir que, al segle XXI, les persones hem de progressar, però també ho hauran de poder fer les persones que visquin al segle XXXI (31), és a dir, d’aquí a mil anys. Ara ens podem fer una pregunta: podran fer urbanitzacions damunt de boscos, al segle XXXI? Les podran fer en algun lloc? Com s’ho faran, per progressar? Ens hem de fer aquesta pregunta, perquè si d’aquí 1.000 anys se les hauran d’apanyar sense fer urbanitzacions, ara mateix també ho podem fer.
En realitat, la filosofia de l’Agenda 21 és introduir en la planificació del món tots els aspectes que, de tota la vida, s’han deixat de banda; per tant, a més a més del medi ambient, cal tenir en compte, també, els problemes socials: la pobresa, les mancances culturals, la marginació, la injustícia, la superpoblació, i molts altres que tots coneixem.
Per això, l’Agenda 21 exigeix dues coses molt importants: una, la participació ciutadana; i l’altra, que es faci a tots els nivells, des dels grans governs estatals fins al més petit ajuntament. L’Agenda 21 d’un Ajuntament és l’Agenda 21 local.
És justament per això que, a Santa Oliva, es va fer un acte de participació ciutadana, la primavera passada. S’hi va convocar representants de tots els sectors socials, culturals i econòmics del municipi. Es van fer activitats durant tot el dia, per a descobrir què volem els santolivencs per al nostre futur.
Les conclusions van ser clares i contundents: els santolivencs volem conservar la tranquilitat de poble; ens volem conèixer pel carrer. Ens estimem els marges i les barraques de pedra, i volem els camins sense ciment ni quitrà. Els santolivencs volem conservar el poc que tenim de bosc. Per passejar-hi, per veure’l de lluny o, simplement, per estar-nos a casa sabent que hi és.
Segons les conclusions d’aquell acte, els santolivencs volem progrés. O sigui, volem estar així de bé com estem ara... o millor. No volem estar pitjor.
Per això, l’Agenda 21 de Santa Oliva, ha de dir que es respecti el bosc, no que s’hi edifiqui a sobre; no que el redueixin a parc de ciutat. No que posin bancs, faroles i papereres al costat de quatre pins. No que netegin “los matorrales”.
Tenim un bosc. Ens queda un bosc. Conservem-lo.

Tornar al safareig