Tanmateix, atrapat entre telenovel·la i telenovel·la, el ciutadà estàndard de principis del segle XXI, d'un país desenvolupat de cultura occidental, és víctima inconscient d'un flagell terrible que, a Catalunya i altres, està "fent estragos de valent": la demagògia.
La demagògia és la mala art dels que cerquen sense escrúpols el poder, el lucre i el prestigi; dels que trepitgen amb menysteniment la mare Terra i els seus habitants: tant els humans com els altres; tant els que ens han precedit deixant-nos un llegat, com els que engendrarem i abandonarem aquí, marcats per la nostra petjada.
La demagògia, de les paraules n'usurpa l'esperit, les esclavitza i les pronuncia en profit propi.