El Camí dels Colls voreja pel nord els boscos del Julivert i dels Colls. És un camí “de carro”, com solem dir, sense asfaltar, més o menys pedregós i delimitat per marges de pedra a banda i banda. És un de tants camins com tenim als pobles com Santa Oliva, antigament molt important i, avui en dia, oblidat de molta gent.
Moltes persones, però, el fan servir per sortir a passejar, per a evadir-se durant una estona del brogit i del ritme de vida actuals. Aquestes persones disfruten, al llarg del seu passeig, de les virtuts balsàmiques del nostre paisatge: les vinyes, el bosc, els erms, etc.
No hi ha dubte que aquests passejos són un luxe, un luxe que no existeix sinó en els pobles petits com Santa Oliva. Però no som tan sols nosaltres qui ho diem; nosaltres som una colla d’arreplegats, que no entenem d’urbanisme ni de política. En canvi, hi ha institucions prestigioses i persones il·lustres que ens diuen que un camí com el dels Colls és un tresor que cal valorar i conservar, juntament amb el seu entorn. Algunes d’aquestes persones i institucions us les presentem tot seguit.
Per començar, la Comisió de Senders de Catalunya va establir el camí dels Colls com un tram d’un Sender de Gran Recorregut, el GR-92. Els Senders de Gran Recorregut, els GR, tenen un reconeixement internacional; discorren a través de les fronteres i eviten l’asfalt i el trànsit motoritzat. La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, una de les més antigues i prestigioses del món, es cuida dels GR al nostre país. El GR-92 travessa Catalunya paral·lel a la costa mediterrània, des de la Sénia fins a Portbou. La Comisió de Senders no va escollir pas el camí de Bellvei, ni el de l’Arboç, tan ben asfaltats; tampoc va escollir la N-340, ni molt menys l’autopista A-7, tot i que fan un recorregut semblant: va escollir el camí dels Colls justament per l’absència de quitrà, pel seu recorregut carener, pels seus marges de pedra i, en conjunt, pel seu valor paisatgístic.
En segon lloc, la Delegació d’Urbanisme de Tarragona, en la seva revisió del Pla General de Santa Oliva, recomanava no urbanitzar els boscos dels Colls, perquè això suposava la “colmatació” del terme municipal. La Comissió d'Urbanisme de Tarragona (CUT) es referia expressament als valors naturals dels boscos dels Colls, però com que el límit del terme municipal coïncideix amb el camí dels Colls, es pot entendre aquest camí inclòs en aquells valors.
En tercer lloc, el mateix Ajuntament de Santa Oliva ens demostra que aquest camí i el seu entorn deuen tenir una importància insospitada, potser vital, per als santolivencs. A principis de l’any 2002, va netejar d’esbarzers un tram del camí. Des d’aleshores, no ha perdut cap ocasió per a afirmar que l’havia arranjat substancialment. Per cert, el nostre col·lectiu agraeix amb tota sinceritat que el camí dels Colls estigui substancialment igual que estava abans d’aquell arranjament, i que no l’hagin malmès com han fet amb el camí de Saifores.
El nostre quart testimoni són investigadors professionals de tot el món, procedents de camps diversos del coneixement. A casa nostra, podem esmentar ecòlegs com Narcís Prat i urbanistes com Ada Llorenç, que coïncideixen a destacar i defensar el paisatge rural com a font de qualitat de vida i de riquesa ambiental. Els camins sense asfalt, amb els seus marges de pedra seca, són l’últim refugi de la fauna i la flora autòctones, quan tot està envaït per conreus i obra humana. En la mateixa línia, el Ministerio de Medio Ambiente de l’Estat està recuperant i protegint els antics camins ramaders, de gran tradició a la Castella antiga; a Catalunya, els penedesencs Joan Rovira Merino i Ferran Miralles Sabadell, són la punta de llança en l’estudi de les carrerades, i defensen clarament la importància ambiental dels camins ramaders.
Finalment, el nostre millor avalador és la gent. Molts i moltes de vosaltres aprecieu els camins vells de Santa Oliva tant com valoreu les modernes vies de comunicació. En els Tallers de Propostes Mediambientals en què vau participar, vau deixar clar que el patrimoni rural, els camins de carro, els marges i les barraques s’han de preservar.
El camí dels Colls i el de les Parellades són, avui en dia, els dos últims camins que permeten sortir de Santa Oliva sense trepitjar quitrà. El nostre col·lectiu creu que el Camí dels Colls marca l’eix d’un espai a protegir pels seus valors naturals i pel bé dels habitants actuals i futurs d’aquest poble. El camí, en sí mateix, mereix protecció pel valor històric i cultural de la seva construcció; pel seu traçat carener, amb qualitats paisatgístiques úniques a la comarca; i perquè és una alternativa intel·ligent, natural i econòmica enfront el model de rambles artificials i passejos urbans que se’ns vol imposar.