Espai I: L’home i l’impuls de la vertical
 

Aquest primer àmbit del (MCC), a partir d’una reflexió antropològica, consideraria els castells com una de les expressions i creacions culturals, de les moltes creades per la humanitat en tots els indrets i èpoques, que materialitzen el domini de la vertical i el seu anhel i somni de transcendir els límits per tal d’inscriure’s i projectar-se a esferes superiors, tant en l’ordre material com espiritual. En aquest espai s’hi veurien imatges de castells confrontades amb d’altres que il.lustrarien l’esmentat concepte (imatges d’un alpinista dalt del cim d’una muntanya, de l’enlairament d’una nau per explorar l’espai, d’un zigurat, gratacels, catedral o de les torres de la Sagrada família, d’una il.lustració al.legòrica als relats bíblics de la torre de Babel o de l’escala de Job, de la pintura "Gos bordant al clar de la lluna" de Joan Miró, de l’obra escultòrica "Columna sens fi" de Brancusi, etc.). 
El contingut excplicatiu d’aquest espai cal que ressenyi i posi èmfasi en el repte, l’èpica i la dimensió d’obra col.lectiva tant dels castells com dels altres exemples esmentats.

 
Espai II: Arquitectures humanes 

Aquest  segon espai del (MCC), a partir d’una visió etnogràfica comparativa i universalista, relacionaria els castells amb altres expressions anàlogues en les quals el cos humà i la cooperació i l’organització col.lectiva són la primera matèria per bastir coreografies i construccions. La confrontació d’imatges i filmacions de configuracions castelleres amb d’altres expressions similars, sobretot extretes de l’àrea mediterrània, (jocs gimnàstics i acrobàtics, danses, etc.), juntament amb la ressenya de la peculiar terminologia castellera (castell, torre, pilar, etc.) manllevada del món de l’arquitectura, serien elements que farien fefaent la consideració dels castells com a veritables estructures i arquitectures humanes. 

 

 
 

 
Espai III: Valls i l’origen dels castells 

Aquest tercer  apartat del (MCC), que faria explícit la seva voluntat d’incidència en el territori i funció d’ecomuseu, il.lustraria i referenciaria el context geogràfic, històric i sòcio-cultural del territori on els castells troben origen i expressió. Les variables que van fer possible la seva irrupció : els canvis en els conceptes de temps, d’espai, d’organització social i de formes de vida, dels models de festa, etc., provocats per la protoindustrialització de les activitats agràries, especialment la relacionada amb el vi ; l’obertura del mercat americà ; la dinàmica associativa i cooperativa ; el lleure de la menestralia i dels pescadors ; l’àrea d’implantació i l’evolució del Ball de Valencians, etc., serien alguns dels aspectes que caldria ressenyar. Aquesta visió sintètica i panoràmica del medi físic, de les activitats tradicionals agrícoles i artesanes, del model festiu, etc., tant de la ciutat de Valls com de les comarques limítrofs, es faria confrontant imatges actuals i d’època i també amb recreacions escenogràfiques (per exemple una escena tradicional de la verema, etc.). La ressenya dels llocs d’interès disseminats pel territori i les diferents interpretacions que diversos estudiosos i historiadors han donat en relació a l’orígen dels castells, així com el protagonisme i la significació dels "Xiquets de Valls", seran altres dels conceptes que s’explicarien i es descriurien en aquest espai. La situació d’aquest apartat seria interessant que coincidís amb el lloc del (MCC) on hi ha una finestra des de la qual es veu una magnífica visió del paisatge de l’Alt Camp. 

 



 

 
Espai IV: L'art de fer castells 

Aquest espai del (MCC) vindicaria i ressenyaria la dimensió creativa dels castells. Entesos com a una veritable obra i expressió d’art popular, els castells, generen unes accions i formalitzacions que tenen uns densos ingredients plàstics, sensorials i emocionals. El caràcter vivencial i la implicació del cos com a suport i matèria artística fan dels castells una obra i un espectacle capaç de generar intenses vivències i sentiments individuals i col.lectius. La consideració dels castells com a obra d’art integral, en la qual hi ha implicats múltiples elements estètics, perceptius i participatius (l’espai, el so, el cromatisme, la sensorialitat tàctil, el ritual, etc.), fa que tinguin moltes concomitàncies amb molts moviments i corrents artístics contemporanis (l’art efímer, la performance, el body art, etc.). 
Els castells, com les altres arts, impliquen i pressuposen l’existència d’uns autors : els castellers ; l’exercici i el domini d’unes destreses i habilitats : la tècnica castellera ; la realització d’unes obres i plasmacions : les construccions i actuacions castelleres ; d’uns destinataris : el públic assistent en una actuació castellera, així com d’un espai i temps per a percebre o consumar l’obra : els espais d’actuació i les places castelleres. 
Els elements escenogràfics, diorames, imatges virtuals, etc., per intentar fer una aproximació a la vivència, sensorialitat, emoció i percepció que comporta el "fer castells" (visió des de la pinya o des del pom de dalt, etc.), seran ingredients necessaris a l’hora de formalitzar aquest espai.



 
 
 
Espai V: Els castellers 

Aquest espai del museu faria esment dels castellers com a veritables protagonistes i artífexs dels castells. imatges i entrevistes ressenyarien què són els castells per als castellers, la seva adscripció voluntària, el caràcter amateur, les motivacions, etc. la dimensió vivencial de la seva pràctica i afecció, així com les variables històriques de la seva procedència i extracció social, la tradició i els llinatges familiars, etc., serien uns altres dels aspectes que caldria descriure en aquest àmbit.



 
  
 
Espai VI: Les colles 

Explicar què és una colla castellera i les seves característiques (organització, paper del cap de colla, teminologia i elements d’imdumentària identificadors, activitats, etc.), així com el seu diferent caràcter segons el moment històric i l’evolució en el temps i distribució geogràfica, són alguns dels aspectes que aquest espai hauria de descriure. 
El caràcter intergeneracional, interclassista, mixt, la dimensió integradora i associativa, les seves infraestructures (els locals), les activitats i la vida social, l’esperit de superació, les colles desaparegudes i les existents, la rivalitat i la competitivitat, etc., són altres dels temes que aquest àmbit hauria de posar atenció i comunicar amb l’ajuda de textos, imatges, mòduls informàtics interactius, etc.


 
 
Espai VII: La tècnica 

Referenciar tot allò que implica la consideració dels castells com a força i equilibri organitzat seria l’objectiu i la pretensió d’aquest espai del (MCC). La dimensió racional i tècnica que requereix la construcció dels castells, amb la conseqüent implicació dels coneixements, experiència, habilitats, facultats físiques i psíquiques, organització estructural, el paper director del cap de colla i dels tècnics, les diferents parts i nivells (pinya, folres, pom de dalt, etc.), així com la terminologia, la utilitat de la faixa, la necessitat i el paper funcional de la música, la funció crucial de l’assaig, l’evolució tècnica, l’aportació provinent de l’estudi científic dels castells (biomecànica, la prevenció de lesions, etc.), són qüestions  i temes que aquest apartat hauria d’il.lustrar i de fer-ne esment amb imatges, objectes i filmacions. 

 



 
 
Espai VIII: Les construccions 

Aquest espai del (MCC) mostraria i descriuria per mitjà de textos, d’imatges i de maquetes, la nomenclatura i les tipologies de les estructures castelleres. 
Les siluetes dels castells que encara no s’han fet, les incògnites en relació a aquesta qüestió i la polèmica com a element intrínsec als castells i a la rivalitat de les colles, etc., són aspectes que també podrien ser tractats en aquest apartat. 



 
 
Espai IX: Les actuacions 

La il.lustració de la dita que "els castells es fan a la plaça" seria el concepte d’aquest apartat del (MC). Documentar l’espai i el temps on es realitza, es manifesta i s’implica la manifestació castellera (el calendari, la temporada, les places castelleres, les diades de les colles, els concursos, etc.), així com descriure el ritual i el clímax vivencial i emocional dels castellers i del públic, etc., és el repte d’aquest àmbit. Imatges de jornades i d’actuacions castelleres en diferents espais i poblacions i visions amb realitat virtual de la Plaça del Blat en la diada de Santa Úrsula, podrien ser alguns dels recursos museogràfics a considerar en aquest espai. Afavorir i encaminar el visitant a la visió de la Plaça del Blat des de les balconades del (MC) i explicar la significació d’aquesta com a plaça castellera, és un ingredient interessant de ressenyar en el (MC) de cara també a evidenciar la idoneïtat i el sentit del seu emplaçament.

 

 
Espai X: La música 

Documentar l’espai sonor dels castells i la seva dimensió ritual i funcional serà l’objectiu d’aquest apartat. Les particularitats de la gralla, la seva peculiar tímbrica i repertori, el seu important paper auxiliar en les actuacions, la realitat i l’activitat de les colles i escoles de grallers, la discografia, etc. seran alguns dels temes que caldrà explicar i exposar.



 
Espai XI: Els seguidors i aficionats 

Els afeccionats i seguidors són una part consubstancial a l’activitat castellera. La seva presènca, recolzament o col.laboració directa en les places i espais d’actuació han estat essencials per a donar vida i continuïtat a la tradició castellera. La seva fidelitat i alè han estat importants tant en els moments d’èxit i d’esplendor com en els moments de fracàs i especialment en els períodes de declivi. Ressenyar aquests aspectes i altres consideracions (les actuacions com a acte col.lectiu ; les places castelleres on la gent hi entén ; les ressenyes, crítiques i retransmissions en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV) ; les tertúlies i apreciacions posteriors a l’actuació etc.), serà l’objectiu d’aquest àmbit.

 
 

 

Espai  XII: Història i cronologia d’una realitat viva 

Aquest espai del (MCC) hauria de documentar d’alguna manera molt gràfica i sintètica la cronologia i les efemèrides més siginificatives més significatives de la història castellera llunyana i propera (l’època d’or i l’actual, l’expansió territorial, la integració de la dona, etc.). Un gran mural a manera d’arbre genealògic on s’expliciti la gènesi, ramificació i evolució del fet casteller, contrastat amb una taula comparativa dels fets històrics i socials més rellevants, juntament amb documentació significativa (mapa interactiu de colles, de poblacions, de períodes concrets, etc.), així com amb elements i objectes, d’allò que anomenariem la galeria o vitrina sentimental, mitològica i mitònoma castellera (trofeus, records, indumentària, etc.), serien els elements expositius que composarien aquest espai del (MCC). Tanmateix, la quantitat de documentació sobre la temàtica existent (l’obra "Món casteller" n’és un exponent), per no caure en un excés de dades que distorsioni el discurs museístic i fatigui el visitant que vol tenir una visió global, seria convenient, tal com s’ha ressenyat en el preàmbul, digitalitzar i tractar informàticament les dades. Els suports informàtics han de permetre als visitants interessats accedir a una informació exhaustiva, tant a nivell d’història general, com pel que fa a la història particular de cada colla o població castellera. En aquest sentit, el paper de la xarxa Internet i la implicació de les colles serà essencial. 



 
 
Espai XIII: Projecció del fet casteller
 
 
Aquest espai del museu explicitaria i mostraria la projecció que el món casteller ha tingut fora de la nostra àrea cultural, així com la irradiació que la seva iconografia ha tingut en l’art, la literatura, el cinema, la publicitat, etc.

 
 
 
Espai XIV:Sortida 

El darrer àmbit del (MCC) podria ser un espai buit en el qual només hi haguéssin reproduïdes en les parets, amb tipografia ampliada i a manera de frases breus, aquelles definicions i consideracions fetes per castellers, estudiosos, historiadors, personalitats, etc., en relació a la màgia dels castlells i a l’originalitat del fet casteller. En sortir del museu, el visitant, hauria d’anar-se’n seduït i amb preguntes i interrogants que li féssin agafar ganes de conèixer i aprofundir més sobre aquesta realitat tant difícil d’explicar i de fer-ne un museu com són els castells i com és també el secret impuls que indueix uns homes i unes dones a acaronar el cel. 



 
 
Projecte Museogràfic 

El projecte museogràfic del (MCC) haurà de definir i de concretar amb detall la infraestructura material i les característiques de tots els elements expositius que determina i requereix el discurs museològic (textos, imatges, objectes, interactius, escenografies, etc.). Aquest caldrà treballar-lo conjuntament amb el projecte de remodelació i condicionament de l’edifici. Avaluar el cost, establir un calendari i planificar i prioritzar les fases d’actuació, en relació als recursos econòmics disponibles, seran altres de les seves tasques.