Aquest primer àmbit del (MCC), a partir d’una reflexió antropològica, consideraria els castells com una de les expressions i creacions culturals, de les moltes creades per la humanitat en tots els indrets i èpoques, que materialitzen el domini de la vertical i el seu anhel i somni de transcendir els límits per tal d’inscriure’s i projectar-se a esferes superiors, tant en l’ordre material com espiritual. En aquest espai s’hi veurien imatges de castells confrontades amb d’altres que il.lustrarien l’esmentat concepte (imatges d’un alpinista dalt del cim d’una muntanya, de l’enlairament d’una nau per explorar l’espai, d’un zigurat, gratacels, catedral o de les torres de la Sagrada família, d’una il.lustració al.legòrica als relats bíblics de la torre de Babel o de l’escala de Job, de la pintura "Gos bordant al clar de la lluna" de Joan Miró, de l’obra escultòrica "Columna sens fi" de Brancusi, etc.). 
El contingut excplicatiu d’aquest espai cal que ressenyi i posi èmfasi en el repte, l’èpica i la dimensió d’obra col.lectiva tant dels castells com dels altres exemples esmentats.

Aquest  segon espai del (MCC), a partir d’una visió etnogràfica comparativa i universalista, relacionaria els castells amb altres expressions anàlogues en les quals el cos humà i la cooperació i l’organització col.lectiva són la primera matèria per bastir coreografies i construccions. La confrontació d’imatges i filmacions de configuracions castelleres amb d’altres expressions similars, sobretot extretes de l’àrea mediterrània, (jocs gimnàstics i acrobàtics, danses, etc.), juntament amb la ressenya de la peculiar terminologia castellera (castell, torre, pilar, etc.) manllevada del món de l’arquitectura, serien elements que farien fefaent la consideració dels castells com a veritables estructures i arquitectures humanes. 

Aquest espai del museu faria esment dels castellers com a veritables protagonistes i artífexs dels castells. imatges i entrevistes ressenyarien què són els castells per als castellers, la seva adscripció voluntària, el caràcter amateur, les motivacions, etc. la dimensió vivencial de la seva pràctica i afecció, així com les variables històriques de la seva procedència i extracció social, la tradició i els llinatges familiars, etc., serien uns altres dels aspectes que caldria descriure en aquest àmbit.

Explicar què és una colla castellera i les seves característiques (organització, paper del cap de colla, teminologia i elements d’imdumentària identificadors, activitats, etc.), així com el seu diferent caràcter segons el moment històric i l’evolució en el temps i distribució geogràfica, són alguns dels aspectes que aquest espai hauria de descriure. 
El caràcter intergeneracional, interclassista, mixt, la dimensió integradora i associativa, les seves infraestructures (els locals), les activitats i la vida social, l’esperit de superació, les colles desaparegudes i les existents, la rivalitat i la competitivitat, etc., són altres dels temes que aquest àmbit hauria de posar atenció i comunicar amb l’ajuda de textos, imatges, mòduls informàtics interactius, etc.

Aquest espai del (MCC) mostraria i descriuria per mitjà de textos, d’imatges i de maquetes, la nomenclatura i les tipologies de les estructures castelleres. 
Les siluetes dels castells que encara no s’han fet, les incògnites en relació a aquesta qüestió i la polèmica com a element intrínsec als castells i a la rivalitat de les colles, etc., són aspectes que també podrien ser tractats en aquest apartat. 

La il.lustració de la dita que "els castells es fan a la plaça" seria el concepte d’aquest apartat del (MC). Documentar l’espai i el temps on es realitza, es manifesta i s’implica la manifestació castellera (el calendari, la temporada, les places castelleres, les diades de les colles, els concursos, etc.), així com descriure el ritual i el clímax vivencial i emocional dels castellers i del públic, etc., és el repte d’aquest àmbit. Imatges de jornades i d’actuacions castelleres en diferents espais i poblacions i visions amb realitat virtual de la Plaça del Blat en la diada de Santa Úrsula, podrien ser alguns dels recursos museogràfics a considerar en aquest espai. Afavorir i encaminar el visitant a la visió de la Plaça del Blat des de les balconades del (MC) i explicar la significació d’aquesta com a plaça castellera, és un ingredient interessant de ressenyar en el (MC) de cara també a evidenciar la idoneïtat i el sentit del seu emplaçament.

Documentar l’espai sonor dels castells i la seva dimensió ritual i funcional serà l’objectiu d’aquest apartat. Les particularitats de la gralla, la seva peculiar tímbrica i repertori, el seu important paper auxiliar en les actuacions, la realitat i l’activitat de les colles i escoles de grallers, la discografia, etc. seran alguns dels temes que caldrà explicar i exposar.

Els afeccionats i seguidors són una part consubstancial a l’activitat castellera. La seva presènca, recolzament o col.laboració directa en les places i espais d’actuació han estat essencials per a donar vida i continuïtat a la tradició castellera. La seva fidelitat i alè han estat importants tant en els moments d’èxit i d’esplendor com en els moments de fracàs i especialment en els períodes de declivi. Ressenyar aquests aspectes i altres consideracions (les actuacions com a acte col.lectiu ; les places castelleres on la gent hi entén ; les ressenyes, crítiques i retransmissions en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV) ; les tertúlies i apreciacions posteriors a l’actuació etc.), serà l’objectiu d’aquest àmbit.

Espai  XII: Història i cronologia d’una realitat viva  Aquest espai del (MCC) hauria de documentar d’alguna manera molt gràfica i sintètica la cronologia i les efemèrides més siginificatives més significatives de la història castellera llunyana i propera (l’època d’or i l’actual, l’expansió territorial, la integració de la dona, etc.). Un gran mural a manera d’arbre genealògic on s’expliciti la gènesi, ramificació i evolució del fet casteller, contrastat amb una taula comparativa dels fets històrics i socials més rellevants, juntament amb documentació significativa (mapa interactiu de colles, de poblacions, de períodes concrets, etc.), així com amb elements i objectes, d’allò que anomenariem la galeria o vitrina sentimental, mitològica i mitònoma castellera (trofeus, records, indumentària, etc.), serien els elements expositius que composarien aquest espai del (MCC). Tanmateix, la quantitat de documentació sobre la temàtica existent (l’obra "Món casteller" n’és un exponent), per no caure en un excés de dades que distorsioni el discurs museístic i fatigui el visitant que vol tenir una visió global, seria convenient, tal com s’ha ressenyat en el preàmbul, digitalitzar i tractar informàticament les dades. Els suports informàtics han de permetre als visitants interessats accedir a una informació exhaustiva, tant a nivell d’història general, com pel que fa a la història particular de cada colla o població castellera. En aquest sentit, el paper de la xarxa Internet i la implicació de les colles serà essencial.

Espai XIII: Projecció del fet casteller     Aquest espai del museu explicitaria i mostraria la projecció que el món casteller ha tingut fora de la nostra àrea cultural, així com la irradiació que la seva iconografia ha tingut en l’art, la literatura, el cinema, la publicitat, etc.

El darrer àmbit del (MCC) podria ser un espai buit en el qual només hi haguéssin reproduïdes en les parets, amb tipografia ampliada i a manera de frases breus, aquelles definicions i consideracions fetes per castellers, estudiosos, historiadors, personalitats, etc., en relació a la màgia dels castlells i a l’originalitat del fet casteller. En sortir del museu, el visitant, hauria d’anar-se’n seduït i amb preguntes i interrogants que li féssin agafar ganes de conèixer i aprofundir més sobre aquesta realitat tant difícil d’explicar i de fer-ne un museu com són els castells i com és també el secret impuls que indueix uns homes i unes dones a acaronar el cel. 

Projecte Museogràfic  El projecte museogràfic del (MCC) haurà de definir i de concretar amb detall la infraestructura material i les característiques de tots els elements expositius que determina i requereix el discurs museològic (textos, imatges, objectes, interactius, escenografies, etc.). Aquest caldrà treballar-lo conjuntament amb el projecte de remodelació i condicionament de l’edifici. Avaluar el cost, establir un calendari i planificar i prioritzar les fases d’actuació, en relació als recursos econòmics disponibles, seran altres de les seves tasques.