El segle XVIII
1704- A inicis de segle es concreten una
sèrie de canvis en un dels gremis més antigament vinculats
a la Setmana Santa. Els Hortolans passen a l'església de Sant Llorenç
el 1704 després d'estar establerts a Natzaret.
1705- El decret d'aprovació de la unió de les confraries
de Santa Maria Magdalena, Sant Llorenç i Sant Isidre d'Hortolans,
pagesos i bracers tingué lloc el mes de gener de 1705 essent signat
pel vicari General. Aquest any el gremi de Llauradors deixa com estatge
social l'església de Natzaret. Per aclarir conceptes val a dir que
la confraria de Santa Magdalena era la dels Hortolans i la de Bracers era
la de Sant Llorenç. Amb aquesta fusió d'hortolans i pagesos
es fixa la seva nova seu a Sant Llorenç.
1707- El Miracle és ocupat per un regiment anglès i
els trinitaris són acollits a Natzaret.
1710- Els trinitaris demanen als cònsols, rei i capítol
establir-se a Natzaret definitivament, però amb l'oposició
de la Sang, malgrat el plet endegat, no ho aconsegueixen. El gremi de pagesos
es disgrega en els antics gremis anteriors a 1705 per raons desconegudes,
aleshores la seva església estava ocupada per militars.
1712- S'obté permís per a construir un misteri per
la processó sobre el tema de Jesús és despullat de
les seves vestidures, que l'havia de portar la confraria dels mestres Sastres.
1713- S'afegeix a la processó de la Sang el gremi de Sastres
amb el pas de l'arrencament de les vestidures en el Calvari, que el 15 de
març demana assistir a la processó sota el nom de "Confraria
de Nostra Senyora y lo Arcàngel Sant Gabriel de Mestres Sastres,
Calçaters, Passamaners i altres oficis de la ciutat de Tarragona".
La confraria de Sant Pere dels pescadors encarrega a Isidre Espinalt la
construcció d'un pas representant el Sant Enterrament. Aquesta confraria
es trobava aleshores als Jesuïtes. La confraria de la Sang es torna
a instal·lar al Miracle doncs tant l'església com la casa de
Natzaret estaven en estat ruïnós i el Miracle fins aquesta data
havia servit d'allotjament de tropes, al mateix temps també hi retornaren
els trinitaris.
1714- Encara assisteixen disciplinants a la processó del Sant
Enterrament. Aquella Setmana Santa es suprimeix l'abús de "les
tauletes de sucre" a la processó. En el document de prohibició
el vicari general Joan Martí Perelló limita el repartiment
d'aquestes llaminadures als penitents, disciplinants i portants dels passos
i les escolanies que canten el "recort".
1715- El 21 de desembre s'uneixen la confraria de Pescadors i la
germandat de Sant Pere Nolasco.
1717- El concili d'aquest any torna a incidir en la prohibició
de la realització de processons en despoblat en direcció a
ermites o parròquies veïnes, sense permís.
1718- El pregoner de la ciutat assisteix i anuncia la processó
del Sant Enterrament.
1720- Aquest any i els següents sabem que l'església
i la casa de Natzaret estaven en ruïnes.
1723- Al voltant d'aquest any l'arquebisbe Samaniego fa construir
a la ciutat una capella dedicada al Sant Crist de Burgos. El 15 de febrer
té lloc una processó en motiu de la finalització de
la Santa Missió, en la qual predicà l'arquebisbe Samaniego,
en ella quasi tots els assistents anaven amb una corona d'espines en el
cap i una soga d'espart al coll. És una processó o desfilada
emocional de penitents.
1726- Documentem la vertebració
dels gremis fusionats de Santa Maria Magdalena dels Hortolans i de Sant
Isidre i Sant Llorenç dels Llauradors.
1727- Ordinacions del Gremi de Pagesos.
1728- Ordinacions de la Confraria de la Sang en les quals es disposa
que els confrares havien d'assistir a la processó del Dijous Sant
amb vesta, atxa, escut de la Sang, guants negres i rosaris a la mà
i tapats. La vesta havia de tenir una cua de 2 pams. La capella de música
de la Seu assisteix a la processó. A conseqüència del
cisma confraternal de la Sang, la congregació està incomoda
al Miracle, per això es reuneix als Descalços. Es documenta
l'improperi de la Creu de la Passió, que segons Salvat no es pot
saber si ja existia abans; s'encarrega el treball a Anastasi Boxó.
1729- Fins aquesta data s'admeten confrares de gràcia a la
Sang, però en aquest any es desvincularen de l'associació,
formant-ne una altra. Es produeix per tant la separació amistosa
dels dos tipus de confrares de la Sang: formant els de gràcia la
"Pia Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor
Jesucristo" i els forçats la "Cofradía de la Preciosísima
Sangre". És el que s'ha vingut en anomenar el cisma confraternal
a la Sang, pel qual desapareix el caràcter gremial de la Sang i es
funda la Congregació. No obstant això les dues associacions
resultants seguien tenint el patrocini de la Sang de Crist. Després
del cisma confraternal, la Sang convida a les demés confraries de
la ciutat a prendre part a la processó. El 19 de febrer l'autoritat
eclesiàstica aprova les noves Ordinacions de la Sang que segellen
el cisma confraternal a la Sang. Els canvis en l'organització de
la Sang afectaren a la processó que surt des dels Jesuïtes,
deixant descontents als religiosos Trinitaris del Miracle i el gremi d'espardenyers
antic, recentment escindit de la Sang.
1730- Els procuradors de la confraria forçada de la Sang acudeixen
a l'ajuntament per fer reclamacions contra els altres. El pregoner de la
ciutat va davant la processó anunciant-la.
1731- Des d'aquest any es fan les funcions de Setmana Santa a Natzaret
on es dut el Sant Crist de la Sang, per major comoditat dels congregants,
ja que abans estava al Miracle. El 26 de setembre el papa Climent XII concedeix
a la Sang un jubileu de 7 anys que incloïa un breu perpetu que concedia
indulgència plenària a confrares i congregants els dies de
festa principal i altres 4 dies triats amb consentiment de l'arquebisbe.
1733- Per llegat testamentari de Josep Figarola la Sang rep una corona
de "canutillo" d'or pel Sant Crist que només podria sortir
el Dijous Sant.
1734- Darrera data en la qual es documenten figures de cartró
vestides de jueus. Com que molts congregants deixen d'anar a la processó
durant els anys anterior, s'acorda prendre nota dels que no hi van. Mentre
es produeix la reconstrucció de Sant Miquel del Pla la Confraria
dels Teixidors de lli demana als pagesos l'Església de Sant Llorenç
mentre duressin les obres a la seva seu.
1735- El vicari general proposa a la Congregació de la Sang
la conveniència de canviar algunes parts de l'itinerari de la processó
evitant el pas per les escales de la Seu, per evitar perills, però
no es du a terme.
1737- Es documenta el costum d'enganxar estampes a les cases dels
confrares de la Sang. Concòrdia entre la Sang i la Confraria de Sant
Jordi dels Cavallers per la qual consta que el pas de la Soledat és
propi del Braç Militar dels Cavallers. Aquell any hi va haver un
plet entre els cavallers i la Sang, perquè els cavallers no volien
deixar passar per les seves files als arrengleradors de la Sang, finalment
el Vicari General dóna la raó a la Sang. El 13 de setembre
tingué lloc la benedicció de l'església de Sant Miquel
del Pla després de les obres.
1738- El misteri de l'Ecce Homo passa de l'església del Miracle
a la dels Carmelites Descalços o Sant Llorenç, degut a les
obres de l'església de Natzaret. Les funcions quaresmals es traslladen
també a Sant Llorenç dels Descalços, fins el 1742.
L'arquebisbe Pere Copons concedeix el patronat de l'església de Natzaret
a la Sang, amb l'obligació de reedificar-la.
1739- Concòrdia entre els Agustins i els prohoms de la confraria
de Pescadors davant el notari Juan Antonio de Rotalde per la qual la confraria
passava a ocupar l'església de Santa Anna; fins aleshores la confraria
havia estat als Jesuïtes.
1741- Fins aquest any la Sang paga al convent del Miracle 28 lliures
anuals. Encara a la processó d'aquell any es feia el pregó
o la "crida". La Sang encarrega estampes a Magí Canals.
1742- Finalitza la reedificació de l'església de la
Sang, segons una inscripció que hi ha en el cor de l'església
de Natzaret i que diu: "Se ha rehedificat a expensas dels congregants
y cofrares de la Purísima Sang de N.S. Jesuchristi- any 1742".
Fins aquest any la Sang celebra les seves festes religioses al Miracle.
Amb el retorn a Natzaret la congregació de la Sang s'hi estableix
definitivament i les imatges no es tornen ja al santuari del Miracle. Fins
aleshores la congregació es reunia a Sant Llorenç. Dins de
les remodelacions de l'església de Natzaret s'obre la porta que dóna
a la Plaça del Rei ja que fins aquell moment n'hi havia una que donava
a Pilats segons deducció de Salvat. Amb això la Sang s'independitza
finalment dels Trinitaris, doncs a partir d'aleshores la processó
surt i torna a Natzaret i no es tornen al Miracle les imatges del Sant Crist
i Ecce Homo. Els sastres demanen guardar a Natzaret el misteri de Jesús
és despullat de les seves vestidures. El "lotero real"
Manel Vasallo dóna elements de plata pel sant Crist de la Sang, les
inicials INRI i la corona de plata.
1748- Fins aquest any els notaris portaven el Sant Sepulcre a la
processó ja que deixaren d'assistir-hi perquè volien que els
arrengleradors de la Sang no passessin entre les seves files.
1750- La imatge de l'Ecce Homo és acompanyada a la processó
pels gitanos, que consta que se'n fan càrrec fins l'any 1753. A partir
d'aquesta data la confraria del Gloriós Sant Miquel Arcàngel
de Mestres Teixidors congregada en l'església de Sant Miquel del
Pla, participava en la processó. El 5 d'abril el Crist de la Sang
es portat a la Seu en processó general de rogatives.
1751- El gremi de pagesos es fa càrrec
del misteri Sant Sepulcre a la processó. Més específicament,
els joves es fan càrrec de la Pietat, mentre que els vells es queden
amb el Sant Sepulcre. Els joves però ja portaven abans la Pietat,
són els vells que agafen aquest any per primera ocasió el
pas del Sepulcre. El quart diumenge d'abril va ser adquirida al gremi de
Bastaixos de Barcelona la talla del Sant Crist del Sant Sepulcre. Per aconseguir
fons per l'adequació d'aquest misteri, dins el gremi de Pagesos,
es passa a cobrament una taxa. I aprofitant que l'esmentat gremi tenia arrendada
la guàrdia dels portals, quan hi havia infraccions s'havia de pagar
una multa que es destinava a ornar el Sant Sepulcre. Els joves menestrals
es fan càrrec de l'Ecce Homo, fins aleshores no tenien pas. Els religiosos
mercenaris ofereixen a la confraria de "fadrins menestrals" figures
representant la Flagel·lació, per formar l'anomenat misteri
dels Assots que només va sortir aquell any. Es promulguen unes indulgències
concedides per Benedicte XIV als que visitessin durant la Setmana Santa
la capella de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, incorporant-la a la
Basílica de Sant Joan de Letrán.
1752- Els pagesos tenen construït el pas del Sant Sepulcre.
Els fadrins menestrals es fan càrrec de l'Ecce Homo.
1753- La crisi econòmica municipal suposa una retallada de
pressupost de la Setmana Santa.
1754- Fins aquest any els gitanos es feien càrrec de l'Ecce
Homo, a partir d'aleshores l'acompanyà el gremi d'espardenyers. Es
publica una estampa que representa el "Sant Misteri dels Teixidors"
que documenta l'assistència d'aquesta confraria a la processó.
A causa de la crisi la corporació municipal no assisteix a les funcions
de Setmana Santa a la Catedral, i no aporta els ciris pel Monument. Per
aquests anys quan les imatges de la processó arribaven a la porta
principal de la Catedral es cantava un motet.
1755- La Sang i altres gremis de la ciutat es congratulen per haver-se
extingit els "drets i sisas" que pagaven abans.
1756- Conflicte entre la Sang i la confraria dels cavallers pel pas
de la Soledat que aquell any va ser cedit a la confraria de la Santíssima
Trinitat de fadrins menestrals.
1758- El gremi de Sastres recorda als seus associats la obligatorietat
d'assistir a la processó i de mantenir encesa l'atxa fins al Cos
del Bou. El papa Benedicte XIV concedeix un nou jubileu a la Sang. Primera
referència dels armats a la processó de Setmana Santa; aleshores
hi anaven el capità "manayes" i 12 soldats.
1759- Disposició de que tots els confrares de la Sang assisteixin
a la processó sense excepció de cap classe i en cas d'absència
venen obligats a posar-se un substitut pagant l'atxa. S'instal·la a
l'església de Santa Anna dels Pares Agustins el Gremi de Marejants.
Francesc Bonifàs esculpeix el retaule de l'església de la
Sang.
1762- Aquest any la confraria de mestres espardenyers no pogué
nomenar majoral però si "recort", com a demostració
de lo important que es considerava aquest personatge. Es fa una processó
solemne de trasllat de les imatges de la Sang des de el Miracle fins a Natzaret.
1765- S'accedeix a la petició dels cavallers de la ciutat
que demanaven que els frares de la Mercè acompanyessin el misteri
de la Soledat de Maria. A partir del mes d'abril s'acorda celebrar, per
part de la Sang, a partir d'aleshores les festes de la invenció i
exaltació de la Santa Creu. Fins temps de l'arquebisbe Joan Lario
es mantingué el costum de l'entrada a la Catedral de la processó
de Setmana Santa.
1767- Amb motiu de l'expulsió dels jesuïtes els agustins
passen a ocupar el seu convent i el dels trinitaris ocupen el dels agustins.
Aquest canvi de situacions també afectarà a les seus de les
diferents confraries que estaven a recer de les ordres religioses esmentades.
1769- Es publica un edicte per part de l'Arquebisbe Lario que limita
les processons per la nit.
1780- Es construeix el cor de l'església
de la Sang. La Sang sol·licita novament que la processó de Setmana
Santa pugui entrar a la Catedral. Aquest any documentem de nou els armats
que eren 14. Es presenten al vicari general unes noves ordinacions de la
Sang. Es publica un rescripte de Pius VI sobre indulgències als que
visitessin la capella de l'Hospital durant la Setmana Santa.
1781- L'arquebisbe Santiyán aprova les noves ordinacions de
la Sang.
1782- El 25 de gener el Sant Pare Pius VI signa un indult adreçat
a la Sang.
1784- S'aprova la modificació dels estatuts del Gremi de Pagesos
de Tarragona per part de Carles III i es crea la figura del "Consell
dels Trenta", que era un orgue directiu format per 15 joves i per 15
vells. El motiu de la seva creació va ser l'elevat nombre d'associats
(més de 500) a aquest gremi que impedia la fluïdesa de les reunions
plenàries.
1791- El canonge Josep Vilallonga fa fer una vidriera per al Sant
Sepulcre de la Catedral.
1793- L'arquebisbe Armanyà torna a insistir en que la processó
es faci de dia, davant la qual cosa els majorals de la Sang manifesten l'inconvenient
que suposaria fer-la d'aquesta manera per que coincidiria amb les funcions
litúrgiques de la Catedral. Com que el prelat no va accedir a l'al·legació
dels de la Sang, aquell any no hi va haver processó. El 24 de febrer
la Sang acorda la creació d'una societat de Socors Mutus segons una
proposta efectuada pel majoral Esteve Serrahima. La Guerra Gran començava
a afectar la vida ciutadana d'una manera molt considerable, per això
simultàniament quasi amb la creació d'un regiment urbà,
l'ajuntament demana el 21 d'abril fer una processó de penitència
contra amb motiu de la guerra contra França.
1794- Els espardenyers es neguen a posar el Penó a Natzaret
i també es neguen a participar a la processó del Dijous Sant
per diferències amb la Sang. L'arquebisbe dóna llicència
per fer la processó al vespre, però aleshores molts congregants
no hi volien anar per raó de la guerra amb França, per no
enutjar a l'arquebisbe es va fer processó ja que havia concedit permís,
però no hi va assistir cap gremi ni cap cavaller. Aquest any -el
30 d'agost- l' ajuntament també demana fer una processó de
penitència contra amb motiu de la guerra contra França.
1795- L'arquebisbe Armanyà vol que la processó es faci
de dia i que com a molt tard s'acabi a les 9 del vespre per aquest motiu
s'escurça l'itinerari per acabar abans. S'introdueixen els armats
a la Selva de Camp, per influència dels de Tarragona, Francesc Icart
de Tarragona en fa els vestits.
1796- La processó amplia el seu itinerari i arriba a la Plaça
de la Font. El gremi de pagesos no volia assistir a la processó,
però el governador els va convèncer. Els motius d'aquest intent
de boicot eren el malestar creat davant el desastre de les guerres nacionals
i l'estat de ruïna dels gremis. Els sastres no contesten a la crida
feta per la Sang perquè tots els gremis assisteixin a la processó.
Vista la poca convocatòria que es preveia per la processó
el governador Marquès de Vallesantoro imposa multa de 30 rals i 30
dies de presó als que no assistissin a la processó. En aquest
ordre de coses la Sang elabora un memorial sobre la propietat del penó
de l'antic gremi d'espardenyers els quals no volien anar a la processó
però tampoc volien cedir el penó a la Sang.
1797- L'arquebisbe insisteix per a que la processó es faci
amb llum de dia. Els congregants de la Sang decideixen fer un penó
nou.
1798- Fins aquest any els disciplinants formen a la processó
del Dijous Sant.
1800- Construcció de l'església de Sant Joan pels caputxins.
Es funda la Germandat de la Santa Creu, formada pels congregants de la Sang.
Els pagesos no volien assistir a la processó al·legant misèria
en el seu gremi, la Sang contesta que hi vagin els que puguin i que de seguir
així es prendran mesures correctives. El col·lectiu de sastres
segueix també les veus dels qui no volen concórrer a la processó.