El segle XVII
1601- Grans festes a Tarragona, es celebren
torneigs en motiu de la canonització de Sant Ramon de Penyafort,
arquebisbe electe que va ser de Tarragona, entre els actes litúrgics
també hi figuren processons.
1602- Isaac Hermes pinta la bandera de la Sang amb el Crist.
1603- Isaac Hermes pinta la pastera de la Sang. Es repara el mantell
de la Verge de la Soledat.
1604- Es documenta que la Verge de la Soledat es portava a la processó
amb un nou tabernacle i que rebia el nom de Nostra Senyora dels Desemparats.
Isaac Hermes torna a pintar el Crist de la Sang.
1605- Els pagesos protesten a la congregació de la Sang pel
trasllat de la funció patètica quaresmal. Es paguen a Mestre
Cases 6 vergues per a la Sang.
1606- Memorial presentat pels Hortolans a la cúria de veguers
en el qual es diferencien del gremi de Sant Llorenç.
1607- Es suprimeix el sermó de la Catedral que antigament
s'havia fet a Sant Fructuós el dia de Diumenge de Rams.
1608- Davant la necessitat d'aigua, la Sang acorda fer una processó
fins al Llorito.
1609- Solemne celebració de les 40 hores a la capella del
Santíssim Sagrament de la Catedral, amb motiu d'un jubileu concedit
pel papa a totes les ciutats i pobles on hi hagués casa i monestir
de Caputxins, la processó tingué lloc el dia 20 de març.
S'adoba el Crist de la Sang. Es suprimeix el refrigeri o "Colació
de Dijous Sant" que es feia de retorn de la processó de Dijous
Sant, per motius econòmics. Es fa un armari a la Sang per guardar
les banderes. Finalització de les obres de la Sang.
1611- Un comissionat de la Sang va a Roma. Es renova la bandera dels
Hortolans.
1612- El 12 de març el pontífex Pau V, concedeix a
petició de R. Llorens, les gràcies pontifícies a la
Sang.
1613- Tenen lloc unes rogatives especials dels Pagesos que van fins
al Sant Crist de Salomó, per raó de la plaga d'erugues, per
les quals demanen a la Sang les figures del Sant Crist i la Verge dels Dolors.
1615- La bandera principal de la Sang està bastant deteriorada
per això es fa un nou estendard de tafetà negre a la Sang.
1616- La Sang fa un armari per guardar escriptures i actes. S'intenta
afegir dos "desemparats" a la Mare de Déu de la Soledat
a la processó, tal com la mare de Déu de la Mercè que
era representada amb dos captius als seus peus. La imatge del Sant Crist
de la Sang s'estava desfent perquè "és molt vell i cruixit"
per la qual cosa s'acorda fer una nova talla que s'encarrega una talla nova
a l'escultor Benet Baró, i que va ser encarnada pel mestre Sabater.
L'any següent encara no es va poder treure a la processó per
no estar acabada; amb ella estava previst que anessin a la processó
eclesiàstics, advocats i metges.
1617- La imatge de la Soledat de la Sang és cedida a una associació
de cavallers que la custodià fins 1846. Concretament el 12 de febrer,
un grup de cavallers de la noblesa es va unir a metges, juristes i eclesiàstics
essent autoritzats per encarregar una nova imatge de la Soledat per a la
processó. Una comissió de la Selva del Camp ve a Tarragona
"a veure com funcionava la Congregació de la Sang i que vist
el seu parer aquell any ja es fessin las profesons de Setmana Santa".
El confrare Francesc Benavent de la Sang proposa que la confraria faci "Cap
d'Esquadra" per defensar la ciutat de lladres i bandolers.
1619- L'arquebisbe Joan de Moncada no vol que la processó
del Dijous Sant es faci de nit, vol que es sigui de dia, però hi
ha diversos inconvenients.
1621- La Sang fa construir a Benito Baró un retaule de fusta
i basament de llisós que fa col·locar a l'església del
Miracle.
1622- La Sagrada Congregació de Ritus prohibeix la comunió
dels fidels el Divendres Sant. La confraria de la Sang estava "atraballada
y cansada" i disposava de poques vestes per fer rogatives fins a Paret
Delgada.
1623- Des d'aquest any la bandera de la Sang no era tal sinó
un penó. S'acorda canviar l'antiga pràctica del Dimecres de
Cendra de la Catedral, per acomodar-se al nou ofici. $ En un inventari de
la Sang apareixen "tots los improperis de la passió".
1624- Bracers i llauradors componen el gremi de pagesos que de aquest
any s'intitula "Confraria de Pagesos de Sant Llorenç i Sant
Isidro".
1625- Es pren l'acord de pintar el retaule de la Sang del Miracle.
Es fa un Cap d'Esquadra, en el qual intervé la Sang.
1626- No es podia celebrar missa a Natzaret
perquè queia terra damunt de l'altar.
1627- L'imatge de l'Ecce Homo es portada en processó per unes
rogatives.
1628- Des d'aquest any la verge de la Soledat estava a l'església
de Natzaret. Es documenta la cessió dels improperis de la Passió
per la processó de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
1630- Època de pobresa de la Sang, per haver-hi moltes despeses
i poques entrades, per aquest motiu s'augmenten les quotes de la Sang. Llegat
testamentari d'un monjo caputxí a la Sang per dotar tres donzelles.
1631- Els Pagesos demanen a la Sang el Crist i banderes per fer rogatives
contra erugues. El gremi de Teixidors cedeix Sant Miquel del Pla a la Confraria
de Preveres de la Seu, aquest temple estava en estat quasi ruïnós
des de l'inici de segle. Els procuradors de la Confraria de la Soledat demanen
fer una processó de les "poncelles". La Sang no pot assistir
a la processó general amb la relíquia de Santa Tecla, per
la crisi que passava.
1632- Es concedeix permís al cirurgià Gaspar Urgell,
per fer una processó amb l'imatge de l'Ecce Homo que va anar des
de l'església del Miracle fins a la Catedral.
1640- La guerra dels Segadors motivà la destrucció
dels convents i esglésies extramurals com el convent de Predicadors,
l'església de Sant Fructuós. Els cònsols de la ciutat
lliuren arcabussos als confrares aptes de la Sang per defensar la ciutat.
Queden establertes les ordinacions de Poncellas de la Sang per les quals
des d'aquest any es dotava cada any amb 50 lliures una donzella pobre, entre
les congregants o filles de les congregants, el sorteig es feia per Nadal.
D'aquesta manera ja no es doten donzelles per medi de llegats testamentaris
sinó que es feia a través dels propis fons de la Confraria.
1641- Segueixen les destruccions d'esglésies relacionades
amb la Setmana Santa com la de Santa Magdalena de Bell·lloch, o del
convent de Predicadors.
1642- Es produeix la destrucció del convent de Sant Anna dels
Agustins en compensació de la qual el dóna a aquest orde uns
solars a la plaça del rei. Com a conseqüència de l'enderroc
del convent de predicadors la confraria dels Pescadors passa a tenir la
seu al convent dels Jesuïtes, de la Rambla Vella.
1643- A la Sang documentem un "Christo que trauen als sentenciats
ab sa creu y peanya" per tal de complir amb els deures contrets. No
es fa processó per la penúria motivada per la guerra.
1644- A causa de la destrucció i ocupació per part
de les tropes reials del temple del Miracle, els trinitaris es traslladen
a Natzaret.
1646- Construcció de l'església de la Trinitat pels
pares Agustins.
1649- Pilat i tres jueus apareixen en figura a la processó.
1653- A les actes de la Confraria de la
Sang de la Selva del Camp apareix l'anotació després del contagi:
"la processó de Tarragona ha desmillorat; vegen si es fa aquest
any".
1654- A l'inventari "dels Procuradors" de la Sang, hi figura
un "drap que·s posa quant hi ha algun sentenciat".
1656- Una consueta de l'església Catedral de Tarragona esmenta
que "mentres passe la processó de la Sang de Jesuchrist, se
farà pausa". Per aquest document coneixem que el cerimonial
interior de la catedral contemplava una aturada en els ritus del temple
metropolità quan per l'exterior passava la processó de la
Sang. Per tant aleshores coexistien dues processons, la que transcorria
per dins del temple que era la de la Santa Espina, i la que passava pels
carrers de la Ciutat que era la de la Sang.
1662- En un inventari de la Sang apareixen documentats un tabernacle
amb tres jueus "en bulto".
1666- Els trinitaris tornen al Miracle, després de tot el
temps que havia estat utilitzat com a caserna de tropes reials. Consta que
l'Ecce Homo sortia a la processó del Dijous Sant amb les figures
de Pilat i els jueus, a diferència de quan sortia per altres processons
o rogatives.
1673- La casa de la Sang està en ruïnes.
1678- Es produeix el tapiat del portal
del Rei a causa del qual la processó s'organitza des de l'església
dels Jesuïtes a la Rambla Vella, per aquest motiu els trinitaris mostren
el seu descontentament. La processó sofreix un canvi d'itinerari.
1682- Per un pacte es resol el plet entre els confrares de la Sang
i els de Santa Llúcia, "sogueros y cordeleros".
1695- La confraria de Sant Llorenç estableix la creació
d'un consell de 18 prohoms.
1696- Els franciscans es traslladen a la Rambla Vella, per això
cedeixen l'edifici de la plaça del Corral (plaça de la Font)
als Dominics. S'uneixen els gremis d'Hortolans i de Llauradors per adquirir
aigua de Sant Gregori d'Hòstia d'una font de Navarra, per tal de
combatre la plaga de llagostes que malmetia els conreus.
1698- El gremi de Cordelers, també anomenat Confraria de Santa
Llúcia de mestres corders, demana permís al municipi per anar
a la processó de la Sang, a través d'aquesta dada sabem que
la processó es celebrava en Dijous Sant i que volien treure el pas
del "Porta Creu" il·luminat, altrament dit misteri de Jesús
amb la creu a l'espatlla. Aquest era un misteri similar al que avui dia
porten els Natzarens segons Salvat i Bové.