El segle XIX
1801- El canonge Josep Vilallonga, hospitaler
féu construir per Vicens Roig, "Vicentó", un nou
retaule pel Sant Crist de la Seu, destruït el 1936.
1802- No es fa processó per la misèria existent, malgrat
que s'aconsegueix permís del vicari general per fer-la. S'encarrega
a quatre congregants la redacció d'unes "Ordenances" de
la Germandat de la Santa Creu, establerta dins la Sang, que van ser ratificades
per assemblea general el 19 de desembre.
1803- S'aprova l'ordenança de la Germandat de la Santa Creu
establerta a l'església de Natzaret, però donat que el decret
del Vicari General no va ser satisfactori, s'envien les Ordinacions a Madrid
per rebre la sanció del Rei i el Consell de Sa Majestat, que finalment
el mes d'octubre sembla que ja estaven aprovades.
1804- La imatge de l'Ecce Homo de la Sang es reemplaça per
una de nova esculpida per Gurri de Barcelona que va ser pagada pel comensal
Diego Martí, el vestit el broda Teresa Bartolí. La Sang posa
un lloguer a les vestes donades per paliar les dificultats que suposava
el seu retorn acabada la processó, també fa una llista amb
nom i adreça dels que les havien llogades. La Congregació
varia l'itinerari de la processó de Dijous Sant per no passar davant
el palau de l'arquebisbe per trobar-se la seu vacant.
1805- La Sang celebra les seves juntes a l'església i no pas
a la casa de Natzaret per evitar que el governador enviés a les reunions
un agutzil. Les dificultats perduren pel que fa a l'organització
de la processó, així que la Sang acorda fer processó
ni que hi hagin d'assistir ells sols com a confraria única ja que
els gremis no volen sortir a la processó. Es documenta l'existència
de 30 improperis a la Sang. Els espardenyers volen tenir cura del pas de
l'Ecce Homo; la Congregació ho refusa.
1806- A partir d'aquest any la Germandat de la Santa Creu organitza
la "Festa de la Santa Creu". Aquest any i el següent els
cavallers no assisteixen a la processó perquè són pocs;
aleshores s'improvisa un pas amb la figura de la Mare de Déu que
estava als peus del Sant Crist.
1808- No es pot fer la processó el Dijous Sant per culpa del
fort vent, però el mes de juliol en compliment dels seus estatuts
surt la congregació de la Sang amb més de 100 congregants
"con sus vergas y las 6 hachas vermellas" per acompanyar un condemnat.
1809- La guerra del Francès, convulsionà la ciutat,
la població patí variacions enormes en tant sols pocs mesos,
de 27.000 habitants el primer trimestre de 1809 es passà a uns 10.000
a causa d'una epidèmia que a part de la mortaldat foragità
bona part dels habitants i refugiats a Tarragona. Per aquestes raons des
de aquell any i fins 1814 no es celebra la processó, encara que si
que hi tingueren lloc rogatives. Data del penó del gremi de marejants
que correspon possiblement a l'any en el qual va ser restaurat. La Congregació
de la Sang obté el perdó per un reu que anava a ser ajusticiat
i que va ser inscrit en el Llibre de la Congregació. L'església
de Natzaret és ocupada per "provisions de boca per lo Rey"
segons Salvat i no s'hi podia celebrar missa.
1811- L'església de Natzaret patí
estralls considerables durant la guerra, però aquest començaren
abans de l'entrada de les tropes franceses. A primers de 1811 l'església
de Natzaret servia d'allotjament a les "tropas francesas pasadas"
que la nit del 19 al 20 de febrer roben l'església. Així Natzaret
patí primer el saqueig dels desertors francesos que acollia i més
tard els de les tropes en el seu assalt de la ciutat. Els primers actes
violents suposaren el robatori dels objectes de valor que hi havia. A això
es sumà la disposició del 18 de febrer de 1811 per la qual
es demanava l'or i la plata de les esglésies amb la finalitat d'encunyar
moneda i que possiblement va afectar també els objectes litúrgics
de les confraries tarragonines vinculades a la Setmana Santa. L'entrada
a la ciutat per part de les tropes napoleòniques suposà per
al patrimoni de la Setmana Santa la desaparició del pas de la "Porta
Creu" que aleshores es trobava custodiat al convent de Santa Clara,
el de Jesús despullat de les seves vestidures també conegut
com el dels Sastres i el pas del Sant Enterrament dels marejants. Sortosament
la destrucció no afectà el retaule de Sant Llorenç,
es salvà també la talla del Crist del Sant Sepulcre que es
guardà a la catedral al costat de la Pietat i del Sant Crist de la
Salut. Després de la primera desfeta del patrimoni de la Sang alguns
devots van fer donacions per restablir el vestuari de la Verge, robat. En
temps de guerra quan el setge a la ciutat s'anava apropant, el gener de
1811 la junta del Sant Ecce Homo acorda mantenir el Monte-Pio i deslliurar-se
del compromís de la santa imatge. És el moment de la separació
en dues escissions: "Monte-Pío" i "Administració
del Sant Ecce Homo". Precisament durant l'assalt francès la
imatge de l'Ecce Homo rep un tret o un cop de sabre que serà restaurat
més tard per un artista suís. Després del terrible
flagell que sotmeté a Tarragona la invasió napoleònica
amb el setge, assalt i ocupació, el 4 de juliol es restablia el culte
a la Catedral, havent-se demanat el permís corresponent el dia anterior
a les noves autoritats franceses. La situació de l'església
tarragonina durant la permanència francesa a la ciutat era d'absoluta
desvertebració cosa que es reflecteix en el clam que repetidament
alcen els membres del capítol catedralici que queden presentant la
seva queixa a l'arquebisbe que s'està a Mallorca de que no hagi deixat
un vicari general a Tarragona o una persona responsable. Malgrat el restabliment
del culte al temple metropolità el mes de setembre encara hi havia
malalts refugiats a la Catedral, doncs el dia 15 el canonge Ribes demana
que es desocupi la Catedral dels mateixos.
1812- Com a mostra del grau de control que s'exercí fins amb
les institucions eclesiàstiques durant el període de govern
francès les autoritats imposades volien tenir coneixement de totes
les predicacions que es feien a Tarragona, per evitar "imprevistos".
1813- Les repercussions del setge i ocupació francès
de la ciutat es fan patents quan el 1813 la Germandat de la Santa Creu acorda
no admetre als afrancesats o "caragirats" ni a aquells que van
estar al servei dels invasors. El colofó de la presència francesa
a Tarragona fou possiblement l'episodi més lamentable i de violència
més injustificada que mai s'hagi cernit sobre la ciutat. En retirar-se
de la plaça es produí a traïció la voladura de
diversos edificis representatius de la ciutat, com ara el Palau de l'Arquebisbe,
el castell del Patriarca, bona part del castell del Rei i altres fortificacions,
que canviaren per sempre la fesomia de la Ciutat. Sortosament però
es salvà la Catedral mercès a la intercessió del canonge
Ignasi de Ribes que a risc de la seva vida n'evità la destrucció.
La primera junta de la Sang després de la guerra del Francès
se celebra el 26 de desembre de 1813, en ella es constata que l'església
de Natzaret està "tota derrotada y robada". Havien estat
robats els ornaments, els altars cremats, excepte el major, les imatges
de la Dolorosa, l'Ecce Homo, i el Crist es salvaren perquè van ser
duts a la Catedral, es perd però la relíquia de Santa Marina.
Es salvà també la bandera de la confraria de la Sang que va
ser robada i venuda posteriorment al capella de Vila-Seca. Entre els estralls
consta també la pèrdua dels vestits dels armats.
1814- Diverses esglésies havien estat malmeses durant la guerra,
la dels trinitaris ha de ser reconstruïda, la de Sant Llorenç
la reedifica el General Comte d'Espagne, la capella dels Dolors ha de traslladar-se
a la Rambla Vella per ser impracticable la de la Baixada de la Peixateria.
Pel que fa a la Setmana Santa els treballs de recuperació s'emprenen
ràpidament així es du a terme la confecció dels vestits
dels armats, que s'estrenen l'any següent. La Setmana Santa quedà
reduïda als actes més purament litúrgics com les funcions
de Quaresma que es tornaren a fer a Natzaret amb molta concurrència.
La Sang acorda no fer processó aquest any per no existir ni un misteri,
ni improperis, ni vestimenta dels armats. El Dilluns Sant es va anar a recollir
almoines per poder celebrar l'adoració el Dijous Sant i alguns altres
actes litúrgics. El 3 de juliol la Verge de la Soledat és
portada en processó general i sota pal·li a Natzaret ja que
havia estat custodiada a la Catedral durant el temps de guerra.
1815- Torna a sortir la processó del Sant Enterrament, en
ella els seminaristes es fan càrrec del pas de la Soledat. S'estrenen
nous símbols dels improperis, ja que cada confraria -i fins i tot
particulars- es comprometen a l'adquisició d'un improperi, per restablir
el conjunt perdut durant la guerra. Hi figura el pas de Jesús amb
la creu al coll que es guardava a Sant Francesc i era de format més
petit que el natural i amb cabell.
1817- S'acaba la reforma dels vestits dels armats, dels quals es
substitueixen els mitjos cascs, cuirasses i altres complements que foren
cedits per l'artilleria de la plaça. La confraria de Pescadors abandona
l'església de Santa Anna dels Trinitaris i es trasllada al convent
de Nostra Senyora de la Mercè fins a la seva desamortització
el 1835.
1818- El general Conde d'Espagne, governador militar i civil és
majoral de la Sang, per aquest motiu hi hagué una assistència
notable a la processó. Ja hi tornava a haver un nombre considerable
d'improperis: més de 130. Aquell desembre es proposa traslladar la
processó del Dijous al Divendres, però això planteja
molts problemes, doncs segons sembla molts congregants el Divendres anaven
a la processó de Reus.
1819- La ciutat de Tarragona tenia dificultats en celebrar la processó
el Divendres Sant donat que mancaven vestes que eren deixades o llogades
a Reus, on si es celebrava la processó aquest dia; per aquest motiu
a Tarragona era més convenient celebrar-la el Dijous Sant per tal
de poder trobar vestes suficients per als congregants. Fins i tot hi havia
gent que també anava a Valls a buscar les vestes que també
feia com Reus. Els fadrins menestrals duien la imatge de Jesús Natzarè
a la processó. A primers d'any s'aproven les instruccions per la
"Germandat de Dones" de la Sang que durà fins 1846 quan
es funda l'Associació de Senyores de la Verge de la Soledat.
1820- Les vestes de la Sang tenien aleshores una cua de 10 pams.
El gremi de boters vol anar a la processó amb la imatge de l'Ecce
Homo dels Descalços i es comprometen a acompanyar-lo amb més
de 100 atxes.
1821- El majoral del pas de Jesús
Natzarè era Gabriel Nolla, segon alcalde o batlle constitucional,
segons mostra aquest fet es considerava el pas de Natzarè el més
important després de la Soledat. La "Comtessa d'Espagne"
dona un mantell a la verge de la Soledat de la Sang, tant aquest vestit
com el penó dels joves de la Sang van ser obra de la governadora
i de Francisca de Cadenas y Bertramont.
1822- Els pagesos no tenen gremi segons la nova constitució
i aquest fet l'al·leguen per tal de no anar a la processó, s'acorda
però, que hi vagin els que puguin. No es fa processó a causa
de la pluja. En un ajusticiament, el Governador fa pagar totes les despeses
a la Sang. La Venerable Congregació de Maria Santíssima dels
Dolors es trasllada a l'església de Sant Miquel del Pla.
1823- No es fa processó per: "averi est any molta misèria
y lo estar la terra alvorotada de facciosos y traidors a la patria, y aixís
se resolgué de no fer dita Processó" segons les actes
de la Sang. Donada la situació política el capítol
catedralici acorda enviar el tresor de la Seu a Mallorca.
1824- El mes d'abril es celebren rogatives de pluja en les quals
es recorre a Santa Tecla, tota la congregació de la Sang hi assisteix.
1826- Es lliura el pas de la Soledat als comerciants. Pius VI concedeix
un indult a la confraria de la Sang amb indulgències plenàries
que s'obtenien en qualsevol dels dies que es trobés exposat el Santíssim
en l'església de Natzaret.
1827- Els pagesos manifesten no poder anar a la processó amb
els dos passos per trobar-se amb dificultats econòmiques, però
el governador, marquès de Coupigni resol la situació. Al voltant
d'aquest any te lloc la construcció del pas del Sant Enterrament
dels Pescadors.
1828- Es suspèn la processó a causa de la pluja. La
Sang acorda fer "los murions dels armats nous", es substitueixen
els cascs de cartró per altres de llautó. Els cascs de cartró
s'havien fet malbé a causa de la pluja durant les dues darreres processons
que es van fer en Divendres Sant segons Salvat. El 14 de setembre caigué
a Tarragona una pedregada horrorosa. A les 8 del matí i durant 25
minuts, caigueren pedres de la mida d'un cap humà i altres de 5 o
6 lliures de pes i trossos de gel irregulars de 4 o 6 onces, a Tarragona
no quedà ni un sol edifici amb teules ni vidres. L'església
i casa de Natzaret resultaren també afectades i per això pocs
dies després la Sang demana un préstec a Vicent Hernàndez
de 60 lliures per recompondre les teulades de l'edifici.
1829- Es suspèn la processó a causa de la pluja, que
amb aquest ja feia tres anys que no es podia fer per aquesta causa.
1831- La processó és poc
concorreguda pel mal temps, ja que va ploure i s'escurçà l'itinerari.
1834- El mes d'agost una epidèmia de còlera afecta
la ciutat, amb el seu final s'inicia la devoció de l'Ecce Homo al
Cós del Bou.
1835- La confraria dels Pescadors trasllada els seus mobles i objectes
des de l'església de la Mercè fins a Sant Joan. La imatge
de l'Ecce Homo es trasllada a la Catedral, fins aquest any es trobava al
convent dels Carmelites Descalços que va ser desamortitzat. Aquest
any la nena Tecla Ricomà, mare de Salas i Ricomà salva la
imatge del Natzarè de l'església de Sant Francesc que havia
estat desamortitzada i era en poder dels milicians. Com és lògic
no es fa processó per motius polítics.
1836- Es condiciona fer la processó a que hi assisteixin pagesos
i pescadors.
1837- La santa seu renova i aprova les indulgències concedides
per Benedicte XIV sobre visitar la capella de l'hospital durant la Setmana
Santa.
1838- Primera representació coneguda al Teatre Principal de
la Passió, per la qual la Sang cedeix els vestits dels armats. A
causa d'un intent de robatori de la corona de plata de la verge de la Soledat
de la Sang, els comerciants deixen d'acompanyar-la per no voler pagar els
desperfectes ocasionats a la corona renunciant definitivament a dur-la el
1846. Es suspèn la processó a causa de la guerra Carlina.
1839- La Sang acorda augmentar el nombre d'improperis i rebaixar
a 10 rals el seu lloguer, el lloguer de les vestes es rebaixa deixant-se
en 6 rals velló les grans i 4 rals velló les petites.
1840- D'ençà aquest any les confraries tenen problemes
per passar per l'Arc d'en Salvi, entre el carrer Escrivanies Velles i Nostra
Senyora del Claustre, doncs s'havien de desmuntar alguns dels passos per
travessar-lo.
1844- Gregori XVI va agregar la congregació
de la Sang a l'Arxiconfraria fundada a l'església de Sant Nicolau
in carcere de Roma segons un breu pontifici.
1846- La bandera principal de la Sang és portada en la processó
a partir d'aquest any pels governadors civil i militar i alcalde alternant-se
com abanderats i cordonistes, seguint-se un protocol específic. La
imatge de la Soledat torna a la Sang per la renúncia dels comerciants
i es constitueix l'Associació de Senyores de la Verge de la Soledat.
1848- S'introdueix el costum d'arrossegar cadenes pesades com a improperi
de la processó.
1851- Nova bandera de la Sang confeccionada
per Josep Bargalló. a Barcelona es fan nous vestits per als Armats
i els vells es venen a Vila-Seca.
1857- La d'aquest any va ser una processó multitudinària
ja que 700 atxes van anar a la processó. També en ella es
documenten que es portaven cadenes pesades al coll com improperis. Els excessos
en la tradició dels fasos a la Catedral van causar el trencament
d'una mà i un braç d'una estàtua del panteó
de Jaume I. A primers d'any s'inicia l'enderroc de la coca de la Rambla
Vella i nova urbanització de la mateixa que impedia el pas de la
processó pel mig de la Rambla Vella.
1858- Fins aquest any la processó de Setmana Santa tenia lloc
el Dijous Sant però aleshores l'arquebisbe Costa i Borràs
n'ordenà el trasllat al divendres. Aquest mateix prelat estableix
també la Processó de la Bona Mort que tenia lloc el dimecres
de Cendra per contrarestar la tradició tarragonina d'anar a "enterrar
la sardina" que era una sortida campestre i festiva. Aquest any es
procedirà a reestructurar la processó en molts aspectes. Per
exemple es prohibeixen l'acompanyament de "granaderos imperiales"
del Sant Sepulcre, les pesades cadenes que arrossegaven els penitents, es
suprimeixen també els "records" o pregoners que anunciaven
els passos i indulgències de Setmana Santa i les creus pesades. La
supressió també havia d'afectar els personatges bíblics
humans que sortien a la processó, però aquests es seguiren
fent fins 1872. En canvi es mantingueren els armats. Els estatuts de Costa
i Borràs sobre les celebracions litúrgiques de Setmana Santa
i Quaresma representaran un dels majors canvis que ha sofert la Setmana
Santa Tarragonina en tots els temps.
1859- D'ençà aquest any i en compliment de les disposicions
de l'arquebisbe Costa i Borràs no participen dones en la processó
(si que ho segueixen fent com a penitents) ni infants menors de 7 anys al·legant-se
que "lo primero daba margen al escándalo y lo segundo entorpecía
la marcha de la procesión". Els excessos dels fasos es feien
notar de manera que l'alcalde José Rossell fa un ban prohibint que
els infants i nois fessin soroll i donessin cops amb objectes contundents
durant els dies de Dimecres, Dijous i Divendres Sant, sota multa de 80 rals.
Una nova limitació d'aquest any és no permetre als armats
que visitessin els Sagraris en grup, per "la impropiedad del traje".
1860- La imatge de l'Ecce Homo és trasllada a l'església
de Sant Francesc sense perdre el costum de portar-la al Cos del Bou durant
els dies de Setmana Santa; fins aleshores es trobava custodiada a la Catedral.
S'aprova definitivament l'enderroc de la volta de Salvi al carrer Escrivanies
Velles a la casa propietat de Tomàs M. Fàbregas, que tant
venia dificultant el pas de la processó del Sant Enterrament.
1861- L'Associació de Senyores
de la Soledat li paga un nou mantell. En el Diari de Tarragona apareix la
nota: "La procesión que en esta ciudad se acostumbraba a celebrar
el jueves Santo, tendrá efecto el viernes. Son tan razonables las
consideraciones que nuestro digno Prelado dirijió a la comisión
que se le presentó para que no se variase la costumbre, que aconvencieron
a la misma y se propone que sea tan lucida como lo estuvo en años
anteriores". Aquest any es data el manuscrit de Bonaventura Hernàndez
"Historia del origen, época y vicisitudes de la Cofradía
y congregación de la Purísima Sangre de N.S. Jesucristo de
Tarragona" que és, segons Babot i Boixeda, la primera història
que es va escriure de la Sang.
1862- A causa de la dissolució de la confraria de Preveres
de la Seu, l'església de Sant Miquel del Pla passa a mans de l'arquebisbat
qui l'anirà cedint a diverses congregacions com la Confraria dels
Dolors i les Filles de Maria, més tard les "Tresines" del
beat Enric D'Ossó.
1863- La Soledat es porta sota pal·li a la processó.
A la qual hi van encara els 12 apòstols amb palmes, davant l'Ecce
Homo, i altres darrera els passos de Jesús Natzarè i el Sant
Crist. El primer penó de la processó és dels aspirants
de la Sang o fadrins menestrals.
1864- Des d'aquest any i fins el 1866 assisteix a la processó
un misteri de "Jesús pregant a l'Hort de Getsemaní",
acompanyat per alumnes del col·legi de Mn. Jeroni Rivera.
1865- En previsió d'altercats es posen sentinelles a les portes
de Natzaret, aquest any no hi havia d'haver processó ni a Barcelona
ni Reus, a Tarragona la pluja la va impedir també. Darrera del Sant
Sepulcre hi havien d'anar personatges disfressats de: Pilat, el centurió
i un soldat romà. Reapareix el grup de la Flagelació patrocinat
per una família tarragonina.
1866- Els armats, a part d'obrir la processó, custodiaven
també el Sant Sepulcre. La imatge de l'Ecce Homo surt acompanyada
pel gremi d'artesans. El misteri de la Flagelació no surt a la processó
ja que els menestrals acompanyen aquest any el Jesús Natzarè.
1867- El Sant Crist de la Sang estrena el sudari de glacé
blanc. Participen a la processó diversos personatges disfressats
de poble de Jerusalem amb branques d'olivera, uns que representen a Jesucrist
i els 12 apòstols, i altres. El pas de l'Oració a l'Hort és
acompanyat per alumnes de l'escola de Manuel Isern.
1868- Aquest any té lloc la fundació de la Pia Germandat
de l'Ecce Homo, encara que no surt oficialment fins el 1870. Surt a la processó
un nou pas de l'Oració a l'Hort acompanyat, com l'any anterior, per
alumnes del col·legi de Manuel Isern. Els infants representaven la
traïció de Judes i l'aprehensió de Jesús. També
surt un pas nou de l'assotament de Nostre Senyor o Flagelació, però
amb figures petites segons els cronistes d'època. Per disposició
de l'arquebisbe Fleix i Solans, i a petició de la Sang, es traslladen
la imatge de l'Ecce Homo i altres peces de Setmana Santa a l'església
de Natzaret, per que estessin al mateix local tots els objectes usats en
la processó. Es segueixen fent els "fasos" a la Catedral
provocant desperfectes en retaules com el de Sant Oleguer, la premsa ho
relata com un escàndol a la Seu que feia temps no es veia res de
semblant. El pintor francès Mr. Jalabert fa gratuïtament l'improperi
de la "Santa Faç". Els veïns del Cos del Bou demanen
a l'arquebisbe Fleix i Solans el trasllat de l'Ecce Homo de Sant Francesc
a Natzaret per motiu de la seva proximitat al barri. En unes rogatives de
pluja celebrades el Diumenge de Rams els congregants de la Sang hi van però
porten "vergas" o bastons en lloc d'atxes, costum que és
el darrer cop que es documenta.
1869- No es celebra la processó de Setmana Santa. En canvi
es fa una altra representació de la passió al Teatre Principal.
1870- A la processó hi anaven 14 armats que eren un capità
trompeter i 12 soldats. El Misteri dels Assots o Flagelació era acompanyat
per nens del Col·legi d'Antoni Ramos. Els joves del gremi de boters
porten la imatge del Crist amb la creu al coll o Natzarè. Aquests
anys es feia una processó a l'interior de la Catedral, que sortia
per donar la volta al temple per Setmana Santa però no tenia res
a veure amb la que organitzava la Sang. La Pia Germandat de l'Ecce Homo,
que havia estat fundada per veïns del Cós del Bou, participa
per primer cop a la processó.
1871- Una important corrent anticlerical
va fer perillar aquell any els actes de Setmana Santa. La processó
va patir alguns incidents, les autoritats no hi assisteixen, es fa funció
al teatre els Dijous i Divendres Sant, i es fa mofa el dia de Diumenge de
Rams. El preludi havia estat el carnestoltes quan durant l'enterrament de
la Sardina hi va haver disturbis anticlericals. El 18 de juny, Corpus, era
la primera ocasió en la qual una processó general havia de
d'arribar fins a la part baixa de la ciutat, però no es va celebrar
per "miracle" del Sant Crist de la Sang, segons explicaven els
vells, doncs es preveien enfrontaments de caire polític.
1872- Durant la processó es tiren pedres a alguns dels passos
cosa que provoca importants incidents i ferits a la processó. El
pas de la Flagelació sortia de l'església de Sant Francesc
i l'acompanyava la congregació "La Adolescencia". Aquest
any va ser el darrer any en el qual es fan representacions de personatges
i escenes bíbliques a la processó, per haver sortit efecte
la prohibició de 1858.
1873- El context polític tornava a no ser favorable pel desenvolupament
de processons, la guerra carlina, diverses vagues i la proclamació
de la república, eren les causants.
1874- Tampoc es fa la processó per motius polítics
i per la dissolució de les confraries de l'Ecce Homo i Jesús
Natzarè.
1875- No assisteixen a la processó les confraries de l'Ecce
Homo i la de Jesús Natzarè. Salvat i Bové localitzà
una nota de premsa que diu: "por disolución de la Cofradía
del Nazareno, es posible no asista este año a la procesión".
Malgrat això la processó es celebra encara que amb menys concurrència
i no passa per davant Palau per ser seu vacant. Es reforma la Germandat
del Sant Ecce Homo produint-se la reconstitució segons els seus nous
estatuts. L'any següent assisteix ja a la processó.
1876- Els actes de Setmana Santa es van redreçant, la processó
com a màxim exponent presenta els misteris amb un acompanyament nombrós.
La germandat del Sant Ecce Homo assisteix novament a la processó.
1877- Es prohibeix usar vestes de vellut a la processó. El
pas del Jesús Natzarè surt a la processó portat pels
alumnes del Col·legi de Tarragona. El misteri dels assots l'acompanyen
els alumnes de Josep Ignasi Gual. El Divendres Sant, el Sant Sepulcre és
acompanyat per gastadors d'infanteria per primer cop, reemplaçant
la guàrdia romana.
1878- Els veïns del Cós del Bou demanen a l'arquebisbe
que el pas de l'Ecce Homo sigui traslladat a Natzaret. Amb la construcció
de l'església del Serrallo començarà a ser possible
organitzar l'estructura eclesiàstica al barri dels pescadors, cosa
que repercutirà amb la Setmana Santa. Aquests anys no surt el pas
de la Flagelació.
1879- La congregació de la Sang renova la vestimenta dels
armats, els quals es solien deixar per les funcions al Teatre Principal.
1880- En Ramon Salas intenta que els alumnes del Col·legi de
Tarragona assisteixin a la processó acompanyant el Jesús Natzarè,
però per aquell temps hi havia escàndols en aquest acte, la
qual cosa va fer que els pares dels alumnes evitessin d'anar-hi. La confraria
dels Pescadors trasllada a l'església del Serrallo la seva seu. El
20 de febrer l'Arquebisbe Vilamitjana signa una pastoral prohibint la representació
de drames sacres com les passions a Teatres, amb la voluntat d'evitar els
excessos que s'havien produït.
1881- Discrepàncies entre membres
de l'Ecce Homo acordant-se de mantenir el "Monte Pio", un grup
d'aquesta antiga confraria demana la custòdia de la imatge al prelat.
Aquesta escissió significarà la fundació de l'"Administració
del Sant Ecce Homo".
1882- L'arquebisbe Vilamitjana aprova la constitució de la
nova confraria del Sant Ecce Homo, amb la condició de que es mantingués
d'acord amb la Sang, el mateix dia s'hi van inscriure 53 socis, l'antiga
confraria o Santa Germandat de l'Ecce Homo es degué dissoldre pocs
anys després. La processó del Divendres Sant no es va fer
a causa de la pluja. La Congregació de joves de Sant Lluís
Gonzaga té a cura seva el pas de la Flagelació, fins l'any
1902.
1885- Des d'aquest any i fins a inicis de segle XX el pas de Jesús
Natzarè el porten industrials i artesans ja que hi havia disturbis
que feien inviable que el portessin nens de les escoles.
1886- Aquest any per primer cop la processó amplia el seu
itinerari amb la incorporació Rambla Nova. Aquesta gran ampliació
del recorregut es va veure també afavorida per la gran participació,
segons les cròniques hi participaren 600 llums, entre ciris atxes
i blandons. La variació de l'itinerari de la processó va suposar
no passar pel carrer de Cavallers, per dirigir-se a la Baixada de Misericòrdia.
1887- El canvi d'itinerari de l'any anterior va motivar que els veïns
de la Rambla Vella demanessin que la processó hi tornés a
passar. En l'argumentació d'aquests veïns es feia notar que
en l'esmentada Rambla hi havia fondes en les quals s'allotjaven persones
que venien gaudint del privilegi de contemplar-hi des de les seves cambres
la comitiva processional.
1889- La processó no passa per davant palau per ser "seu
vacant".
1890- El consistori municipal en corporació visita els sagraris
a partir d'aquest any. Aquell any però la processó es tallà
i s'acabà suspenent a causa de la pluja.
1891- Deixa de participar durant uns anys
a la processó el pas del Sant Enterrament dels pescadors, ja que
aquesta entitat estava en crisi.
1892- Torna a sortir a la processó el pas de la Flagelació
que no sortia des de 1885.
1895- Reapareix a la processó el pas del Sant Enterrament
dels Pescadors.
1898- La Congregació de la Sang estrena nova bandera a la
processó.
1899- Nova reforma dels estatuts de la Sang per part de l'arquebisbe
Costa i Fornaguera, que va ser aprovada el 10 de juliol. És possible
suposar que la processó era molt concorreguda ja que va sortir a
les 5 i acabà a les 9 de la nit. Fins a finals de segle XIX subsistí
el protocol de portar les banderes a la processó de Setmana Santa
en el qual s'alternaven anualment el governador militar, el civil i l'alcalde.