Els precedents

La Setmana Santa actual, entesa aquesta com tot el seguit d'actes religiosos que rememoren la Passió i mort de Jesucrist i que tenen el seu zenit en la processó de Divendres Sant, és fruit d'una llarga evolució històrica que al juntament amb la immutabilitat dels seus fonaments són els dos aspectes que més la caracteritzen. Si analitzem acuradament les fonts hem d'agafar notícies extemporànies per tractar de fixar les bases sobre les que mes tard s'assentarà el culte "oficial" i la religiositat popular d'aquesta celebració.

La primera dada interessant prové d'una butlla, la d'Anastasi IV promulgada el 25 de març de 1154, que confirma a l'arquebisbe Bernat els seus drets sobre les esglésies de Tarragona i el Camp restituint-li les sufragànies anteriors a la reconquesta. Aquesta butlla esmenta l'"ecclesiam Sancti Salvatoris de Curral" i també les esglésies de Santa Tecla, Sant Fructuós, Sant Miquel del Pla, i Santa Maria del Miracle. D'aquest document extreiem, doncs, una data que ens serveix per dir que algunes esglésies que seran posteriors seus de confraries ja existien aleshores, en concret Sant Miquel del Pla, actual seu dels Natzarens, i Santa Maria del Miracle, que fou ocupada en diversos períodes per la Confraria de la Sang.

També foren seus de confraries altres esglésies primerenques de la Tarragona restaurada, en concret:

Santa Magdalena del Bell·lloch, donada el 4 de gener de 1155 als benedictins de Sant Pere de Besalú per fer-hi un monestir, el qual s'extingí a mitjans del s. XIII, i que des del 1353 s'hi celebren els actes patronals de la confraria de Santa Maria Magdalena.
L'antiga església de Natzaret, sobre la qual s'assenta la moderna, actual seu de la confraria de la Sang és albirada, segons Hernàndez, en una declaració testifical davant la cúria del rei Alfons el Cast de la carta jurada pel príncep de Tarragona i la seva muller renunciant a favor del comte i l'arquebisbe de les dues parts de la dominicatura de la ciutat reservant-se'n una tercera. En el document s'esmenta que la qüestió es dirimí "in ecclesiam Sanctae Mariae quae contigua est ipsi castro". Hernàndez identifica les dues esglésies i creu que ja existia l'any 1162, com també ho reflecteix segons. Segons Salvat Natzaret datava d'inicis de segle XIII. Recasens documenta per primer cop l'església de Natzaret el 1214 quan els veïns demanen que l'església fos per l'ús dels veïns, en temps de Ramon de Rocabertí.
Les darreres esglésies medievals que coneixem i que tenen alguna relació amb els gremis actuals són la de Sant Llorenç, documentada l'any 1199 en una concòrdia feta per Ramon de Rocabertí; i l'església de Sant Pere Sescelades, seu ocasional dels pescadors, i que Recasens documenta el 1304, tot i que, sembla ser més antiga.

Deixant momentàniament de banda aquests documents i tornant als inicis de la restauració, veiem que l'any 1154 Bernat Tort promulga la constitució "Quoniam in primitiva Ecclesia" segons aquesta constitució la comunitat seria regida per un prior claustral, i la comunitat es podria refugiar dels sarraïns en la fortificació que s'estava construint, emprant una capella veïna sota l'advocació de Santa Maria, també s'especifica que les misses major, concilis i eleccions de bisbes es farien a l'església de Santa Tecla. Aquesta dada és molt interessant perquè ens indica com es devien celebrar les primeres Setmana Santa en aquella primitiva comunitat i que es devien cenyir a actes litúrgics i alguna petita processó per l'interior del recinte catedralici a manera, tal volta, de Via Crucis. En aquest punt, cal recordar que la processó de Divendres Sant és un testimoni religiós relativament recent, ja que, en primer lloc, abans aquesta es celebrava Dijous Sant, i que, en segon lloc, el fenomen de la processó és modern. Cal també recordar que aquesta processó no era tampoc com la coneixem actualment i que d'un primitiu Via Crucis es degué passar a una processó escenificada, això no és més que la interpretació de personatges bíblics que representaven un personatge concret. Aquesta tradició en la qual intervé la mort amb la seva dansa, la qual no tenim documentada a Tarragona, desapareix a mesura que s'introdueixen els passos, si bé de vegades hi ha un període de pervivència de les dues formes, com hem pogut documentar, ja que no serà fins a la segona meitat del segle XIX que es prohibiran aquestes representacions, si bé encara es perduraran uns anys més.

Aclarit el tema sobre les processons i en que consistien aquestes, cal dir que si bé no existien en un principi les processons de Setmana Santa, documentem processons puntuals en dates diverses, realitzades de vegades per un gremi sol, commemorant o participant d'un fet assenyalat, demanant clemència divina, etc., i consistien en l'anada a un santuari o església per retornar després a la seu. En quant a la litúrgia tenim poca constància documental de com es celebraven els actes religiosos en aquestes dates. Tenim dades sobre la il·luminació de l'ofici de tenebres dels anys 1334 i 1341.

Altres dades referents als actes religiosos que pels dies de la Setmana Santa es realitzaven ens les ofereix la butlla donada l'octubre de 1164 pel Papa Alexandre III concedint indulgències als que visitessin diversos altars i la institució que feu el canonge Gatell l'any 1238 per tal de donar una almoina als tres pobres que eren objecte del lavatori de peus a la Seu. Fou precisament durant un d'aquests actes religiosos, la benedicció del ciri pasqual el dissabte sant de l'any 1256 que els homes de l'arquebisbe Benet de Rocabertí entraren a la Catedral sota el pretext que els oficis divins els feien excomunicats.

En el fons del conflicte subjau el plet entre l'arquebisbe Rocabertí i el prepòsit-capítol, en el qual ha d'intervenir una comissió del Papa Alexandre IV que absol a totes les persones eclesiàstiques i seglars excomunicades per l'arquebisbe, continuant però el problema latent fins al 1258 quan l'arquebisbe i el capítol signen un compromís sobre les controvèrsies existents entre ells.