TOTS ELS HOMES DEL PRESIDENT
Després d'unes setmanes amb títols cinematogràfics (Confessió, Allò que el vent s'endugué) aquesta setmana el títol és quasi evident. Sí; ja sé que això no és Amèrica, que El Mundo no és The Washington Post i que González no és Nixon. Però cal confiar en el fet que, també aquí, funcionin els mecanismes democràtics que inclouen la llibertat d'expressió i la independència i justícia dels tribunals (inclòs el Suprem).
La pel.lícula està interessant, tot i que l'argument és confòs. El (pressumpte) delicte del Sr. Perote no és (al menys per a mi) ni la meitat de greu que els (pressumptes) delictes que s'imputen a gent com els Srs. Vera o Amedo; i el primer va tardar anys i panys en entrar a la presó, mentres que el segon encara es pren els cubates a la Gran Via madrilenya. Aquí s'ha començat matant al missatger quan del que es tracta és de (pressumptes) delictes comesos per la cúpula del Govern.
Recordin que Nixon va haver de dimitir per haver ordenat (i posteriorment
negat haver-ho fet) espiar les oficines del Partit Demòcrata. En
la nostra pel.lícula hem començat amb personatges públics
espiats pels serveis secrets; però no cal ser gaire astut per adonar-se'n
com pot seguir l'argument. Si el Rei va ser espiat no ho fou també
el President de la Generalitat?; si la seu del PSOE estava punxada no ho
estava també la del PP?; si es coneixien els secrets de llit d'algun
popular personatge no s'en savien també d'altres de més tenebrosos?.
Veurem com acaba aquesta pel.lícula, encara que el final pot tardar
mols mesos (o anys).
Tornar a la
plana principal