VERITAT RELATIVA
A un, el cos li demana parlar dels salvatges que han intentat acabar amb la vida del Sr. Aznar i, per tant, amb les esperances democràtiques de tots aquells que estan d'acord o no amb el senyor del bigoti però, per damunt de tot, respecten les idees (i la vida!!!) dels altres. Són la versió basca dels japonesos de La Veritat Suprema, sectaris paranoics posseïdors de la veritat que volen imposar-se als altres a cop de gas i de metralla. Però no mereixen ni una línia més. Simplement aquell contundent "no passaran" que va fer famós el Madrid de la resistència antifeixista.
Els que si mereixen la meva admiració i el meu homenatge, i que són anònims però molt més importants que els assassins, són tots els que han contribuït a posar a l'abast dels ciutadans el bo i el millor de la tecnologia moderna en l'exposició Univerciutat.
El Lluís (Curro pels amics), el Robert, el Joan Manel, el Jaume,
el Toni, membres del que jo anomeno GAI (Grups d'Acció Internet!!!)
gent jove i brillant, treballadors i divertits, actius i nobles. Ells, amb
la col.laboració inestimable de Telefònica (un visca per aquesta
empresa i per la seva gent) han fet possible que Tarragona estigui en la
cresta de l'ona. Jo els recomano que vinguin al rectorat (l'edifici, com
a mínim, s'ho val) a navegar per les autopistes de la informació.
No són La Veritat Suprema (Déu ens en lliuri!) sinó
una veritat relativa per la qual circula una part de l'activitat dels homens
i les dones d'aquest petit planeta que no necessita salvadors paranoics.
Tornar a la
plana principal