Hi ha gent que nega els fets experimentals. Uns diuen que la Terra
és plana i d'altres s'escandalitzen davant la teoria de l'evolució
de Darwin. Estan en el seu dret però s'equivoquen. No val la pena
perdre el temps discutint amb ells. Cal seguir treballant.
Igualment n'hi ha que neguen l'evidència lingüística.
No accepten que de llengua pròpia (com de mare) n'hi ha només
una. Que els catalans hem de vetllar per la salut de la nostra llengua,
igual que a París vetllen pel francès i a Madrid pel espanyol.
Neguen que és de ben nascuts acceptar la llengua del país
que t'acull. Diuen que el català i el valencià són
llengües diferents. Estan en el seu dret. I els que ens equivoquem
som els que, tenint claríssim tots aquests fets no som consequents.
Cal ignorar els ignorants.
L'Europa sense fronteres és la gran oportunitat dels països
petits. S'obriran grans possibilitats pels qui coneguin diverses llengües.
Els poders públics catalans, a més de vetllar com és
el seu deure per la llengua pròpia (única) del país,
hauríen de procurar que la població catalana dominés
les llengües dels nostres veïns. El 100% dels catalans sabem espanyol;
aquest és un fet inqüestionable. Dediquem-nos ara al francès.
Monzó + Molière + Quevedo = campions d'Europa. Dominem les
llengües dels veïns. Perquè de sogres, al contrari que
de mares, si que s'en poden tenir més d'una.
![]()
Tornar a la
plana principal