SENYOR PRESIDENT
No voldria pas atabalar-lo amb la meva carta, ja que m'imagino que ho estarà prou després de tota la conspiració de jutges i periodistes que ha patit en els casos Filesa, Rubio, Roldan, GAL, Fons Reservats, CESID, etc. (si recorda, ja li vaig dir el que s'havia de fer en aquests casos: donar la culpa als massons; provi-ho, acostuma a funcionar)
Tampoc no li vull parlar de les seves darreres declaracions (reproduïdes en la premsa de Belgrad) sobre la inoportunitat d'una intervenció militar contra aquests grans defensors dels drets humans que són els serbis; ni sobre el fet que el seu Ministre de Defensa torni a contractar aquest gran servidor de l'Estat que és el general Manglano; ni sobre l'ascens a general d'aquest gran home que és el coronel Galindo, màxim responsable del bon tracte rebut per aquells terroristes (com se deien? ah sí! Lasa i Zabala; jo, com vosté, m'en vaig assabentar fa poc per la Premsa).
No, res de tot això; avui li voldria demanar, com a ciutadà,
un gran favor. Una vegada col.locat a Solchaga com a assesor econòmic
de Castro (quina manera més astuta de acabar amb Fidel!) he sentit
rumors alarmants que vostè no es vol tornar a presentar. Si us plau,
senyor President, si creu que pot tornar a guanyar les eleccions no ens
deixi a les mans de Solana (fill predilecte de Sarajevo) o de Borrell (amant
de la senyora Elisenda i català il.lustre) Seria més del que
nosaltres, humils ciutadans i admiradors seus, podríem suportar.
Una vegada acostumats a vostè ens aterroritza pensar la quantitat
de coses que Solana o Borrell podrien fer per millorar la seva obra. Gràcies
per la seva atenció; aprofito l'avinentesa per saludar-lo ben cordialment.
Tornar a la plana principal