PAPA
M'agrada aquest Papa, els anys no passen per a ell; li va la marxa. Per buscar un cap d'estat o de govern tant ben plantats hem de anar a raure en un Chirac o un González. Ecologistes a mi?; bombasso va! Barrionuevo dimissió?; aqui no es mou ningú! No vols tassa?; dues tasses.
Aqui a Catalunya la polèmica sobre els bisbes bascos la hem entesa des del primer moment, entre altres coses perquè ja la vam patir en el seu dia amb el famós don Marcelo González. Des del Concili Vaticà segon tant els cristians com els laics han entès que els bisbes han d'estar prop dels seus fidels, i quin instrument millor que la llengua per fer-ho. A Madrid (fins i tot els benintencionats) pensen que això del català i el basc es quelcom de folklòric, però que quan ens juguem les birolles o la salvació de l'ànima parlem bé, és a dir en castellà. Per tant per què tant enrenou amb el tema dels bisbes bascs o catalans?.
Aquest no és el cas de Wojtyla; ell sap ben be que als "polacos"
la nostra mare ens ensenya a resar en "polaco". Però el
que passa és que ell és "guerrero" (tot sigui dit
amb tot el respecte); a ell no se li belluga ni el cardenal (Ernesto), ni
els teòlegs de la lliberació, ni el Penevé. Voleu bisbe
basc?; bisbe de Palència. A ell el Concili Vaticà que li agrada
és el primer, el de la infalibilitat del Papa. I qui no hi combregui
ja sap on està la porta. Cal reconeixer que l'Esglèsia de
Crist és ben forta; ho aguanta tot. Jo de moment els hi desitjo tota
la salut del món als Torrella, Deix i companyia. I quan cridin als
fidels a resar per les intencions del Sant Pare que vagin vius. Perquè
amb segons quines intencions que Déu ens agafi confesats!
Tornar a la plana principal