NÚMEROS
Fa unes setmanes deia que el passat no és garantia de futur
i que la qualitat cal demostrar-la dia a dia. Tarragona té uns condicionants
històrics i geogràfics que fan que jugui amb avantatge; el
clima i la situació no són aliens al seu passat històric
i la han fet capital indiscutible. Però aquest mateix fet ha pesat
com una llosa.
D'una banda els tarragonins semblaven tenir-ne prou amb la placidesa de
la seva ciutat; d'altra banda això mateix provocava una mena de sentiment
de culpa subconscient que els feia callar i restar inactius davant la tradicional
cançoneta de ciutat de funcionaris i capellans.
Però ara això ha canviat. Ho notem des de dintre i ens ho
diuen des de fora. Ja no cal referir-se als romans per parlar de Tarragona;
el present i el futur no estan fets de records sino de realitats. I a tot
aquest panorama optimista no hi és alié el fet que Tarragona
tingui la seva pròpia Universitat. Això ho tenen molt clar
tots els tarragonins que són unànims en la seva percepció
de que recolzar-la és invertir en futur. I les inversions es mesuren
en números.
Tarragona mira al futur amb els números a la ma. I els números
canten i la seva música fa que la vella cançoneta soni a disc
rallat. A Tarragona l'únic regal li ha fet la natura; ser bella (i
vella) no és cap pecat sinó un orgull. Però el present
i el futur estan en els numeros. És a dir (pee aquells als qui els
agraden els diminutius) en els numerets...
Tornar a la
plana principal