HONOR FERIT
Els sociòlegs, els economistes i els polítics diran
el que vulguin. Però els humans ens movem moltes vegades a cop d'entranya
i d'orgull. Valguin només dos exemples ben propers i familiars per
a tots nosaltres.
A Tarragona se li qüestiona el dret que la Universitat porti el seu
nom. I la societat tarragonina salta amb una reacció unànime
que apel.la a la capitalitat i als seus drets històrics que es remunten
als romans. A Valls se senten ferits perquè hi ha colles a Terrassa
i a Tarragona que fan aquells castells que fa uns anys semblaven patrimoni
exclusiu dels vallencs. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, sobretot,
encapçala el crit de sometent i en el darrer concurs i per Santa
Úrsula surten a defensar l'honor ferit; i a fe que ho han aconseguit
amb tot l'honor.
Se senten crits de guerra de tarragonisme i vallenquisme. S'afirma que som
i serem. S'apel.la a les essències per refermar la identitat. I això,
si serveix per a un esperit de superació, és positiu.
Però el pedrigree no és garantia de la qualitat eterna. L'ahir
no val per a l'avui ni per al demà. El prestigi i el liderat cal
guanyar-los constantment. Si les persones, els pobles i els grups humans
volem progressar, Santa Úrsula ha de ser cada dia.
Tornar a la plana principal