DIVENDRES 14
Divendres Sant és celebració de vida i de mort. Però
aquesta, companya inseparable de la primera i visita assegurada en qualsevol
agenda, no és tema agradable de conversa. No hi ha vida sense mort
però a ningú li agrada aquest capítol final i inevitable.
Aprofitant la setmana en que la mort de Jesús és protagonista,
voldria dir la meva.
La mort és per a uns l'adéu definitiu; per a altres un trànsit.
En qualsevol cas la mort és una despedida per emprendre el darrer
viatge. I s'imaginen agafant les maletes per un llarg viatge i sols a la
estació sense que els amics o estimats et vinguin a despedir? Doncs
en això hem convertit la mort en la nostra societat a base de obviar-la
i de preocupar-nos més pel dolor del que es queda que per la solitud
del qui s'en va. Avui molts éssers humans moren totalment sols, rodejats
d'aparells sofisticats i freds i de sorollets mecànics que acompanyen
el darrer alè. No ens estem passant? No és millor una mort
digna, rodejats dels éssers estimats (per dolorós que això
sigui per aquests) que no pas estirar fins al límit allò que
difícilment es pot dir vida i acabar deixant al viatjer totalment
sol a la estació de trànsit?
Potser no és de bona educació parlar d'aquestes coses però
tant se m'en dona. A mi també em vindrà a buscar la Parca
i m'agradaria, a més de tenir les maletes fetes, que fós un
adéu en una estació plena de vida i de gent i no d'aparells
extranys i sorollets i més sol que la una. I, dit això, disposem-nos
a gaudir de la primavera i de la vida del Divendres Sant tarragoní
i felicitem a tots els republicans que, igual que el meu amic Joan, demà
celebren la seva diada.
Tornar a la
plana principal