DINOSAURES
L'altre dia el meu fill petit, que té sis anys, em va preguntar
si quan va morir Franco ja s'havien mort els dinosaures. Jo, tot abraçant-lo
divertit, li vaig contestar que si. Però avui, aprofitant aquesta
finestra del diari, li haig de confesar al meu fill que li vaig dir una
mentida. No Xavi, tal vegada tu no ho puguis entendre, però els dinosaures
no han desaparegut.
El Serbisaurus assassí segueix passejant-se per Bosnia massacrant
petits mamifers que lluiten per la supervivència. Un inmens i estúpit
rèptil, anomenat Otanosaurus, que amb una sol cop de les seves inmenses
potes podria deixar fora de combat al Serbisaurus, resta impassible. Un
altre totxo, que te per nom Solanadactilus, mira cap un altre costat i diu
que cal marxar de l'escena no sigui que la sang l'esquitxi. I tota aquesta
rècula d'animals viuen a costa nostra, insignificants mamífers
que mirem estabornits l'orgía destructora..
Si fill meu; Franco, Hitler i Stalin, els vells rèptils ja no hi
són. Però n'hi han d'altres que han près el seu lloc.
Entre tants animals estúpits i assasins uns quants mamifers intentem
seguir endavant, esperant que l'evolució escombri als dinosaures
i triomfi la inteligència. Hauran de passar molts anys; pot-ser no
ho veuràs tu, ni els fills dels teus fills. Però dorm tranquil;
m'ha dit un ocellet que, en el llibre de la Natura, hi ha escrit un final
feliç.
Tornar a la plana principal