El nom de Harry S. Truman s'associa sovint a la bomba atòmica,
al machartisme i a la guerra de Corea. Però la seva figura és
molt popular als Estats Units sobretot per una raó: és un
president que va fer la seva feina (bé o malament segons el gust
de l'analista) però quan va acabar el seu mandat s'en va anar cap
a casa i va viure plàcidament apartat de la política fins
el final dels deus dies. I és que amb Truman es va introduir la 22a
esmena a la Constitució dels EEUU: un president només ho pot
ser durant dos mandats. Quina gran lliçó! Quina manera més
pràctica d'evitar, no solament la corrupció, sinó tot
l'entramat tortuós que generen els alts càrrecs que es perpetuen
en els seus llocs.
Els màxims responsables polítics de qualsevol col.lectiu democràtic,
haurien de tenir una durada limitada en el poder. Si en un cert període
de temps no poden dur a terme una política coherent és que
no mereixen la confiança dels seus electors; si no són capaços
de preparar una succesió (dins el seu propi grup o partit) són
perjudicials per a aquest mateix grup. Perpetuant-se generen cohorts de
voltors; fent-se insubstituïbles devaluen la democràcia.
Si no volem canviar "caudillos" per "camarillas" hi
ha una sol.lució senzilla. Cal continuar el camí marcat per
Truman: aquells que exerceixen el poder en nom d'altres han de tenir data
de caducitat
![]()
Tornar a la
plana principal