No és un prefix telefònic. Tampoc és el codi
d'un agent secret.ni la xifra d'inflació en el darrer mes. Són
dos dígits que simbolitzen que la raó, la intel.ligència
i l'humanisme encara floreixen en alguns sectors de la nostra depriment
i deprimida societat.
Quant tothom hauria dit que la solidaritat ha mort, que l'individualisme
és dogma i que la utopía és cosa del passat, resulta
que a Madrid i d'altres llocs estan florint tendes de campanya al bell mitg
de la ciutat. Joves i no tan joves, estudiants i treballadors, creients
i agnòstics, s'han establert pacíficament al carrer per demanar
que l'home domini sobre el rèptil, la intel.ligència sobre
la barbàrie, la solidaritat sobre l'egoisme. Ja no és qüestió
de caritat ni tan sols de humanitat; si els països rics no es preocupen
dels pobres anem al desastre col.lectiu. No podem deixar que el nostre veí
es mori i es podreixi, sigui per caritat, per humanitat o per simple higiene
social. Això és el que pacíficament diuen les tendes
de campanya a la Castellana.
Quan vaig sentir parlar per primera vegada d'aquesta mobilització
vaig pensar que encara quedaven il.lusos. Ara em trec el barret davant la
inteligència i la categoria humana dels que han endegat el moviment
del 0,7. Salvant totes les distàncies em ve a la ment la vella consigna:
Siguem realistes, demanem l'impossible.
![]()
Tornar a la plana principal