| Deutsch |
Català |
Descripció |
| AA |
AA |
de, ca = Archäologischer Anzeiger |
| aa.OO. |
locs.cits.
ll.cc. |
de = [an den] angeführten (o: angegebenen; o: aufgeführten) Orten
ca = locis citatis = en els indrets citats
|
| |
ops.cits. |
de = [an den] angeführten (o: angegebenen; o: aufgeführten) Orten
ca = operibus citatis = a les obres citades
|
| Abakus m |
àbac m |
Plural: Abaki
safata o tauleta que corona el capitell i en sobressurt; serveix d'enllaç entre la columna i l'entaulament. L'àbac descansa damunt l'equí i aguanta l'arquitrau
ἄβαξ -ακος, m |
| Abb. |
fig., figs.
il·lustr., il·lustrs. |
de = Abbildung, Abbildungen.
ca = figura, figures | il·lustració, il·lustracions |
| ActaArch |
ActaArch |
de, ca = Acta Archaeologica (København) |
| AD |
AD |
de, ca = Antike Denkmäler. I (1886-1890 [1887-1891]), II (1908), III (1926), IV (1927-1931) |
| AEM |
AEM |
de, ca = Archäologisch-Epigraphische Mitteilungen aus Österreich-Ungarn |
| Aegis f |
ègida f |
pell de la cabra Amaltea, donada per Zeus a Atena, la qual la duia com a cuirassa
αἰγίς -ίδος f |
| Agalma n |
agalma m |
Plural: Agalmata
estàtua votiva
ἄγαλμα -ατος n |
| Aigina |
Egina |
illa, ciutat, personatge mitològic |
| AJA |
AJA |
de, ca = American Journal of Archaeology |
| Akroter m |
acroteri m |
Plural: Akrotere
Variants: Akroterion n, Akroterium n, Akroterie f
ornament col·locat al capdamunt o als extrems d'un frontó |
| Alkimachos |
Alcímac |
Ἀλκίμαχος |
| Alkimachos-Painter m |
pintor de n'Alcímac |
Meitat del segle Vè a.C. |
| Alkmäoniden m.pl |
alcmeònides m.pl |
poderosa família aristocràtica atenesa, a la qual pertanyia, p.e, en Pèricles |
| altattisch |
àtic antic, arqueoàtic -a |
Traduïm el terme altattisch amb arqueoàtic, frühattisch amb paleoàtic i protoattisch amb protoàtic |
| AM |
AM |
de, ca = Athenische Mitteilungen = Mitteilungen des Deutschen Archäologischen Instituts - Athenische Abteilung |
| AMA |
AMA |
de, ca = Ernst Langlotz, i Hans Schrader, i Walter-Herwig Schuchhardt, Die archaischen Marmorbildwerke der Akropolis. Frankfurt am Main: V. Klostermann, 1939 |
| Ambo m |
ambó m |
Plural: Ambonen
Mena de tribuna, normalment de pedra, emprada per a fer-hi les lectures dels textos sagrats i els sermons, situada a l'entrada del cor de les esglésies paleocristianes |
| Angelitos |
Angèlitos, Angèlit |
Ἀγγέλιτος |
| Angelitos-Votiv n |
Estàtua votiva de n'Angèlitos |
Estatueta (77 cm. / 81,5 cm -amb el plint- d'alçada) de la dea Atena oferta per un tal Angèlitos i feta per l'escultor Evènor vers el 480 a.C. |
| Anm. |
n. |
de = Anmerkung
ca = nota |
| Ansicht f |
punt de vista |
punt fix ideal per a mirar una escultura |
| Antenor |
Antènor |
Ἀντήνωρ |
| Antiken f.pl |
obres d'art de l'antiguitat greco-romana |
objectes artístics procedents de l'antiguitat greco-romana
Antiken in deutschem Privatbesitz: obres d'art greco-romanes a Alemanya de propietat privada |
| Anuli m.pl |
anellets m.pl, collarí m |
Sinònim: Halsringe
petita motlura escalonada que enrevolta la part inferior del capitell dòric. Està situada entre l'equí i el traqueli |
| a.O. |
op.cit. |
de = [am] angeführten (o: angegebenen; o: aufgeführten) Ort
ca = opus citatum, opere citato
op.cit. la cita es troba a una obra ja esmentada, però a una pàgina diferent |
| |
loc. cit. |
de = [an] aufgeführtem Ort
ca = loco citato
loc. cit. la cita es troba a una obra i pàgina ja esmentades |
| Apollon |
Apol·lo |
Apollon Daphnephoros: Apol·lo Dafnèfor
Apollon Kitharodos: Apol·lo Citarede |
| Architrav m |
arquitrau m |
Plural: Architrave |
| Ares |
Ares |
|
| Artung f |
talent natural, aptitud natural, predisposició innata, natura |
= Veranlagung, Wesensart, Beschaffenheit |
| Äquilibristik f |
equilibrisme m |
ein Motiv koketter Äquilibristik: un motiu escultòric d'equilibrisme coquet (o: bufó) |
| Argiver m |
argiu m |
natural o habitant d'Argos |
| argivisch |
argiu -iva |
d'Argos |
| Arthemis |
Àrtemis |
|
| ARV |
ARV |
Attic Red-figure Vase Painters de John Davidson Beazley (1ª ed.: 1943; 2ª ed.: 1963) |
| Astragal m |
astràgal m, fuserol m |
Motllureta o cordó que, sense formar part del capitell, enrevolta la part superior d'una columna |
| Athena |
Atena |
Ἀθηνᾶ
Athena Lemnia: Atena Lèmnia
Athena Parthenos: Atena Pàrtena
Athena Promachos: Atena Pròmaca
Athena von Pellene: Atena de Pel·lena
Pallas Athena: Pal·les Atena |
| Attika f |
Àtica f |
|
| Basis f |
base f |
Plural: Basen |
| Basrelief n |
baix relleu |
sinònim: → Flachrelief |
| Bauchamphora f |
àmfora panxuda |
|
| Bauplastik f |
escultura arquitectònica |
escultura integrada en una obra arquitectònica |
| BCH |
BCH |
de, ca = Bulletin de Correspondance Hellénique |
| beidemale |
totes dues vegades, en totes dues ocasions |
|
| bes. |
esp. |
de = besonders
ca = especialment |
| Bewegungsmotiv n |
expressió del moviment, cinesi f, mobilitat f, ritme cinètic |
→ Standmotiv
representació de l'estàtua en moviment, en actitud d'estar movent-se |
| Bezogenheit f |
orientació, referència, dependència, connexió |
l'estar referit a, l'estar enllaçat, relacionat o connectat a / amb
die orthogonale Bezogenheit des Gewandaufbaues: l'èmfasi ortogonal de la disposició de la vestidura, l'orientació ortogonal de la disposició de la vestidura, la disposició de referència ortogonal de la vestidura |
| bildnerisch |
esculturòric -a [i/o pictòric -a] |
bildnerische Ausdrucksformen: formes d'expressió plàstica (o: artística) |
| Bildwerk n |
obra escultòrica, obra plàstica |
|
| BMusFA |
BMusFA |
de, ca = Bulletin of the Museum of Fine Arts, Boston |
| Borte f |
1. (Franse) serrell, vora, vorada, franja. 2. (Saum) rivet 3. (Tresse) galó 3b. (Litze, Verzierungsband) passamà m 3c. (Paryphe) pàrifa f, senefa f |
|
| BrBr |
BrBr |
de, ca = Heinrich von Brunn, i Friedrich Bruckmann, i Paul Arndt, Denkmäler griechischer und römischer Skulptur in historischer Anordnung. 1888-1947. |
| Bretas n |
bret m, bretes m |
βρέτας "estàtua de fusta d'una deïtat" |
| Brettspieler m |
pesseuta m (grec: πεσσευτής) |
en sentit estricte: jugador de jocs (o: d'un joc) de taula.
A fi d'evitar aquesta expressió tan llarga, faig la proposta d'usar pesseuta com a equivalent de l'alemany Brettspieler,
tot i que el pesseuta només era el jugador de πεσσεία "mena de joc de dames o de jaquet". L'exemple clàssic n'és la representació sobre terrissa de n'Aquil·les i n'Aiant jugant-hi vetlats per la dea Atena
Deren Zugehörigkeit zur Gruppe der Brettspieler...: Llur pertinença al grup dels pesseutes...
die statuarische Brettspieler-Gruppe...: el grup estatuari de pesseutes...
die Brettspieler-Bilder: les representacions de pesseutes |
| Brygos |
Brigos |
terrissaire (segle Vè a.C.)
Βρύγος |
| Brygos-Maler m |
pintor d'en Brigos |
ο Ζωγράφος του Βρύγου
pintor de la terrissa produïda pel terrissaire Brigos |
| BSA |
BSA |
de, ca = The Annual of the British School at Athens |
| BullCom. |
BullCom. |
de, ca = Bullettino della Commissione archeologica Comunale di Roma |
| BWPr. |
BWPr. |
de, ca = Winckelmannsprogramm der Archäologischen Gesellschaft zu Berlin |
| Chiton m |
quitó m |
χιτών m
túnica de lli amb tavella fina. Cosida (esp. a la Jònia) o oberta (esp. a Esparta) pels costats, se cenyia per la cintura. Era curta i sense màniga per als homes, llarga i amb mànigues per les dones, duita directament damunt el cos. La peça es fixava a les espatlles mitjançant una costura o afiblalls que podien ésser més o menys nombroses, donant així al quitó mànigues de llargària variable |
| Choe f |
coe f |
Una catalanització en coa no és, per raons òbvies, possible (a causa dels malentesos que pot comportar la molesta homografia que es produiria amb coa).
Alternativa: cus f |
| Chor m |
presbiteri m |
Plural: Chöre
Raum für die Priesterschaft, Kollegium, Mönche in einer Kirche |
| Chorgitter n |
doxal m |
Sinònim: Doxale n
reixa de ferro que separa el chor de la nau major (a partir del segle XV) |
| Chorschranke f |
rerecor m |
Quan el rerecor conté una tribuna, rep el nom de llegender (→ Lettner) |
| CVA |
CVA |
de, ca = Corpus vasorum antiquorum |
| Daphnephoros m |
Dafnèfor m |
δαφνηφόρος
Apollon Daphnephoros = Apol·lo Dafnèfor |
| Deambulatorium n |
girola f |
corredor al voltant del presbiteri
Sinònim: Chorumgang m |
| Deepdene-painter m |
pintor de Deepdene |
pintor de terrissa de nom desconegut; rep el nom a partir de les obres seves existents a la col·lecció d'art antic de la mansió rural de Deepdene (Dorking -Surrey-, Anglaterra), reunida per Thomas Hope (1769-1830) i son fill Henry Thomas Hope |
| delisch |
deli dèlia |
de Delos |
| ders. |
íd. |
el mateix autor
de = derselbe
ca = ídem |
| Dielenkopf m |
mútul m |
Plural: Dielenköpfe
→ Mutulus |
| dies. |
éad. |
la mateixa autora
de = dieselbe
ca = éadem |
| dies. |
íid. |
els mateixos autors
de = dieselben
ca = íidem |
| dies. |
eæd. |
les mateixes autores
de = dieselben
ca = eædem |
| Dodekatheon n |
Dodecàteon m |
temple dels dotze deus
das delische Dodekatheon: el Dodecàteon de Delos |
| Dodona |
Dodona |
Δωδώνη |
| Doppelsaum m |
doble vora f |
|
| Dorier m, Dorer m |
dori m |
membre d'una de les nacions gregues |
| dorisch |
dòric -a |
propi dels doris |
| Drapierung f |
drapejat m |
(pintures, escultures) revestiment de roba disposada estèticament
disposició estètica de les vestidures, que, en les arts plàstiques sovint implica la formació de plecs a la tela |
| Dreischlitz m |
tríglif m |
→ Triglyphe |
| Dreisteg m |
tríglif m |
→ Triglyphe |
| EA |
EA |
de, ca = Paul Arndt, i Walther Amelung (curadors), Photographische Einzelaufnahmen antiker Skulpturen |
| am ehesten |
al més fàcil, al més versemblant |
[noch] am wahrscheinlichsten, [noch] am leichtesten |
| ebd. |
ibíd. |
de = ebenda
ca = ibídem |
| Echinus m |
equí m |
Plural: Echini
sinònim: Igelhals
ἐχῖνος -ου m |
| eigenständig |
1. (autonom) autònom -a
2. (nicht abhängig) independent, lliure, no dependent |
establert damunt una base pròpia, que no depèn d'altri |
| Einschlag m |
1. trama f
2. doblec m |
Sinònims: Eintrag, Einschuss
1. (en activitat tèxtil) en un teixit, fils que van d'una vora a l'altra en sentit horitzontal
2. (en sastreria i costura) part de la tela d'una mànega, un camal etc. que s'ha doblegat i cosit per escurçar-la |
| einziseliert |
gravat amb el cisell, cisellat |
|
| Eleusis |
Eleusis |
|
| Empore f |
chor m [alt], tribuna f [lateral del chor] |
tribuna o galeria alta d'una església, a Alemanya situada sovint al costat de la trona (Kanzel); en ella hi canta el chor i també hi sol haver l'orgue ("Orgelempore")
der Chor sang auf der Empore: el chor cantava a dalt de la tribuna |
| Endoios |
Endeu |
escultor
Ἔνδοιος |
| Entasis f |
èntasi m |
Plural: Entasen
ἔντασις -εως f
En català, la forma correcta hauria d'ésser *èntasi f, de gènere femení |
| entkörperlicht |
descorporat, desincorporat, separat del cos |
Beine und Hüften sind fast entkörperlicht: les cames i els malucs gairebé estan descorporats (fan la sensació de no pertànyer al cos de l'estàtua) |
| entlastet |
que no aguanta cap pes, descansat, descarregat de pes |
dit de la cama que a penes toca el terra mentre que l'altra és la qui suporta tot el pes de l'estàtua
rechtes Bein [ist] entlastet: la cama dreta no suporta cap pes, la cama dreta està descarregada de pes |
| Ependytes m |
epèndit m |
Plural: Ependytai
ἐπενδύτης –ου "túnica exterior"
→ Übergewand |
| Epistyl n |
epistili m |
Plural: Epistyle
1. (Architrav) arquitrau m
2. (Gebälk) entaulament m
ἐπιστύλιον n |
| Epiteles |
Epíteles |
Ἐπιτέλης |
| Eretria |
Erètria |
ciutat |
| Euenor |
Evènor |
escultor i pintor
Εὐήνωρ |
| Euthymides |
Eutímides |
terrissaire
Εὐθυμίδης |
| Exekias |
Exècies |
Ἐξηκίας
pintor i terrissaire. Segle VIè a.C. |
| f. ff. |
s. ss. |
de = und folgende Seite | und folgende Seiten
ca = i pàgina següent | i pàgines següents |
| FA |
FA |
de, ca = Fasti archaeologici - Annual Bulletin of Classical Archaeology |
| Faltenwurf m |
draperia f |
roba flotant disposada de tal manera que caigui formant plecs
Sinònim: Draperie |
| FB |
FB |
de, ca = Ernst Langlotz, Frühgriechische Bildhauerschulen. 1928 |
| FdD |
FdD |
de, ca = Fouilles de Delphes |
| Fensterrose f |
rosassa |
gran finestra circular, generalment envidrada de colors, practicada al mur d'una església, esp. gòtica
sinònims: Rose, Rosenfenster |
| Fink-Weber, Beiträge |
Fink-Weber, Beiträge |
de, ca = Josef Fink, i Hans Weber, Beiträge zur Trachtgeschichte Griechenlands. [=Aportacions a la història dels vestits grecs] Würzburg-Aumühle : Triltsch, 1939 |
| flächig |
aplatat |
més ample que no pas alt |
| Flachrelief n |
baix relleu |
sinònim: → Basrelief |
| Flammenhaar n |
cabells flammis, pentinat en flamarades dels cabells |
pentinat que imita flamarades de foc |
| Flucht f |
fuga f |
die umbrechende Flucht der Wangen: la fuga cap enrere de les galtes (el traçat de les galtes es desplaça cap enrere a la seva part baixa, a mesura que s'acosta al final) |
| Fluchtpunkt m |
punt m de fuga |
(en la perspectiva central) |
| FR |
FR |
de, ca = Adolf Michael Furtwängler, und Karl Reichhold, Griechische Vasenmalerei I (1904); II (1909); III (1932) |
| Fransen f.pl |
serrells m.pl |
|
| Freiplastik f |
escultura exempta |
escultura lliure, escultura no arquitectònica, escultura feta per veure's aïlladament, això és, no integrada en una obra arquitectònica |
| Fries m |
fris m |
dorischer Fries: fris dòric |
| früharchaisch |
arcaic primerenc |
en ceràmica: 660 – 600 a.C. (=període orientalitzant)
en escultura: 660 – 620 a.C.
Traduïm el terme altattisch amb arqueoàtic, frühattisch amb paleoàtic i protoattisch amb protoàtic |
| frühattisch |
àtic primerenc, paleoàtic -a |
Traduïm el terme altattisch amb arqueoàtic, frühattisch amb paleoàtic i protoattisch amb protoàtic |
| Gebälk n |
entaulament m |
Plural: Gebälke
Està format per l'arquitrau, el fris i la cornisa
θριγκός -οῦ m : ἐπιστύλιον n, ζωοφόρος f / διάζωμα -ατος n, γεῖσον -ου n / ἀκρογείσιον -ου n |
| Geisipodes m.pl |
dentell m, denticles m.pl |
→ Zahnschnitt
γεισίπους, γεισήπους, γεισίποδος |
| Geison n |
1. (Kranzgesims) cornisa f
2. (Kranzleiste) gis m, corona f, coronell m |
Plural: Geisa, Geisen
→ Kranzleiste |
| Gesamtauffassung f |
concepció general |
|
| Gesims n |
cornisament m |
|
| Gesimskonsole f |
modilló m |
element decoratiu en l'ordre corinti i en els ordres romans: → Sparrenkopf |
| Gewandung f |
1. (gen) vestidura f, vestimenta f
2. (arts) draperia f |
|
| Giebel m |
frontó |
|
| Giebelfeld n |
timpà m |
→ Tympanon, → Tympanum |
| gießen |
fondre |
fer una estàtua de bronze o de qualsevol altre metall |
| Gorgoneion n |
gorgoneu m, gorgoni m |
Plural habitual: Gorgoneia; rar: Gorgoneien
γοργόνειον
Representació del cap tallat de na Medusa |
| Götterepiphanie f |
epifania dels déus |
manifestació evident de les divinitats davant els homes |
| Götterideal n |
ideal m dels déus, model m dels déus |
das homerische Götterideal: l'ideal homèric dels déus, el model homèric dels déus |
| Grabamphora f |
àmfora funerària |
|
| GrRBr |
GrRBr |
Winifred Lamb, Greek and Roman Bronzes. London : Methuen, 1929 (Methuen's handbooks of archaeology) |
| Großplastik f |
escultura de gran format, gran escultura, escultura de format natural |
estàtua de mides naturals i sobrenaturals, escultura de format mitjà i gros (a partir de 60 cm. d'alçada) |
| großplastisch |
en format natural |
|
| GrPl |
GrPl |
de, ca = Georg Lippold, die griechische Plastik. München: Beck, 1950 (Handbuch der Archäologie III,1) |
| Grundhaltung f |
actitud bàsica |
|
| Grundstimmung f |
to fonamental (o: bàsic), sensació general, sentiment general[itzat] |
Grundstimmung in der Bevölkerung: el sentiment generalitzat entre la població |
| Gurt m |
1. cintó m, cint m
2. cingla f |
Plural: Gurte
1. (de persona)
2. (de bístia) |
| Gürtel m |
cinyell m |
|
| Gürtung f |
cenyidor m |
ζώνη f, ζῶμα -ατος n, ζωστήρ -ῆρος m, διάζωμα -ατος n
einfache Gürtung: cenyidor senzill (no pas doble) |
| Guss à cire perdue m |
fosa a la cera perduda |
Plural: Güsse |
| Guttae f.pl |
gotes f.pl |
El singular gutta a penes s'empra.
Sinònim: Tropfen m.pl
Sis socons cilíndrics (troncocònics) o troncopiramidals amb funció decorativa, situats a) sota les règules i b) sota els permòdols de l'entaulament |
| Halbrelief n |
mig relleu |
|
| Hals m |
traqueli m |
→ Trachelion
sinònim: Säulenhals |
| Halsamphora f |
àmfora de coll |
anglès: neck amphora
francès: amphore à col |
| Hautrelief n |
alt relleu |
sinònim: → Hochrelief |
| Helm m |
elm m |
αὐλῶπις -ιδος f
καταῖτυξ -υγος f
κόρυς -υθος f
κράνος -εος o -ους n
κυνέη, κυνῆ f
περικεφαλαία f
πήληξ -ηκος f
τρυφάλεια f
|
| Helmband m |
corretja per a sostenir l'elm, oqueu m |
ὀχεύς -έως m, ἱμάς -άντος m "corretja que passava per davall la barra i servia per a sostenir l'elm" |
| Helmbügel m |
crestall d'elm, fal m |
φάλος m, σφήκωμα -ατος n "crestall de l'elm on es fixava el plomall" |
| Helmbusch m |
plomall d'elm |
λόφος |
| Helmkalotte f |
cofa d'elm, calota d'elm |
part principal de l'elm, dins la qual es ficava el cap |
| Helmstutz m |
cimera d'elm |
Plural: Helmstutze i Helmstütze
κύμβαχος m "cimera d'elm (part de l'elm on es fixa el plomall)" |
| Hera |
Hera |
|
| Herme f |
hermes m, herma f |
Plural: Hermen
Duden atribueix al mot únicament gènere masculí
pilar cultual, amb el cap barbat del déu Hermes i, tot sovint, les espatlles del déu, però sense els braços, i un itifal·lus (alemany: Ithyphallos), o fal·lus erecte, a la part davantera del pilar |
| Himation n |
himaci m, mantell m |
Plural: Himatien
→ Mantel |
| Hippodameia |
Hipodamia, Hipodamea |
lit.: "Aregadora de Cavalls"
Donam la preferència a la forma amb l'accentuació llatina plana: Hipodamia (cf. el pentàmetre ovidià: dūm spēctāt vūltūs, ║ Hīppŏdămīă, tŭōs "mentre esguarda, Hipodamia, el teu rostre") |
| hocharchaisch |
alto-arcaic -a |
en ceràmica: 600 – 550 a.C. (=estil de les figures negres) |
| Hochrelief n |
alt relleu |
sinònim: → Hautrelief |
| hohe Klassik |
clacissisme ideal |
(450 aC - 420 aC) |
| Hohlkehle f |
escòcia f |
→ Trochilus |
| Hydria f |
hídria f |
Plural: Hydrien
Recipient de tres anses emprat esp. per a dur-hi aigua |
| Hypotrachelion n |
hipotraqueli m |
Plural: Hypotrachelien
en la columna dòrica, mena de estria o rebaix decoratiu que enrevolta la columna allà on acaba el fust. Assenyala la transició del fust cap al capitell
ὑποτραχήλιον n |
| Iliupersis f |
iliupersi f |
Ἰλίου πέρσις representació artística (pictòrica, escultòrica, literària) de la destrucció de Troia |
| Iliupersisschale f |
copa de la iliupersi |
famosa obra del terrissaire Brigos guardada en el Louvre |
| Inselioner, Inselionier m |
joni illenc, joni insular |
joni de les illes jòniques |
| ionisch |
jònic -a |
|
| JdI |
JdI |
de, ca = Jahrbuch des Deutschen Archäologischen Instituts |
| JHS |
JHS |
de, ca = The Journal of Hellenic Studies |
| Jüngling m |
[estàtua de] jovençà m |
plural: Jünglinge
sinònim de → Kuros
frühgriechische Jünglinge: estàtues paleogregues de jovençans |
| Kaltarbeit f |
treball en fred |
treball d'acabat de la peça fosa, un cop s'ha refredat |
| Kanneluren f.pl |
estries f.pl, canaletes f.pl, canals f.pl |
canaletes a la canya d'una columna
ῥάβδωσις -εως f |
| Kapitell n |
capitell m |
plural: Kapitelle
El capitell dòric consta de: àbac, equí, collarí o anellets, traqueli i hipotraqueli
κεφάλαιον n, κιονόκρανον (o: κιόκρανον) n |
| Karthaia auf Keos |
Cartea de Ceos |
ciutat i illa resp. |
| Karyatide f |
cariàtide f |
Καρυάτις (pl.: Καρυάτιδες) |
| Kat. |
cat. |
de = Katalog m
ca = catàleg |
| Kerbe f |
hipotraqueli m |
→ Hypotrachelion |
| Kernos m |
cernos m |
κέρνος m, n
plural de: Kernoi
plural ca: cernos |
| Kerykeion n |
caduceu m |
κηρυκήιον, κηρύκιον |
| Kitharodos m |
citarede m |
Apollon Kitharodos: Apol·lo Citarede |
| Kleinkunst f |
objectes artístics de petit format |
(=Kleinplastik, peces escultòriques de format petit) |
| Kleophrades |
Cleòfrades |
Κλεοφράδης
terrissaire (angioplasta) del segle Vè a.C. |
| Kleophrades-Maler m |
pintor d'en Cleòfrades |
ο ζωγράφος του Κλεοφράδους (o: Κλεοφράδη)
pintor, de nom desconegut, que va treballar ensems amb el terrissaire Cleòfrades (primers decennis del 400 a.C.) pintant la seva terrissa |
| Knidier, Knider m |
cnidi -ídia |
Κνίδιος "de Cnide" |
| Knidos |
Cnide, Cnidos |
Κνίδος
Aphrodite von Knidos, Knidische Aphrodite: Afrodita de Cnide, Afrodita de Cnidos |
| Kolpos m |
colpos m |
κόλπος
rebuf o replec de la tela del quitó i del pèplum resultat de fer passar l'extrem inferior pel cinyell -perquè no s'arrossegui- que, d'aquesta manera, sovint queda amagat |
| Kordel f |
cordoncillo m |
plural: Kordeln |
| Kore f |
cora f |
plural: Koren
κόρη (plural: κόραι) |
| Korys f |
còrita f |
plural: Korythen, Korythes
κόρυς -υθος f "elm de metall" |
| Kotyle f |
còtila f |
κοτύλη
atuell semblant a l'escif, però més alt i amb major cabuda. La còtila, emprada com a mesura de líquids, equivalia a 0,27 litres nostres. |
| Kranos n |
cranos m |
κράνος -εος o -ους n "elm de metall" |
| Kranzgesims n |
cornisa f |
Plural: Kranzgesimse
→ Gebälk |
| Kranzleiste f |
gis m, corona f, coronell m |
Plural: Geisa, Geisen
→ Kranzgesims |
| Kraspedon n |
1. (Saum) cràspeda f, vora f
2. (Quaste) borla f |
Plural: Kraspeda
κράσπεδον (emprat sovint en plural) "vora, doblec (costura)"
das Kraspedon ihres Himations: la cràspeda del seu himaci
die vier Kraspeda ihres Himations: les quatre vores del seu mantell |
| Kreissaum m |
orla de cercles, orla encercolada |
orla o rivet adornat amb cercles
→ Punktsaum |
| Krepidoma n |
crepidoma m |
Plural: Krepidomata o Krepidomen
basament esgraonat d'un temple grec
En alemany, el crepidoma és una part de la crepis. En català crepis i crepidoma se solen emprar com a termes sinònims. |
| Krepis f |
crepis f, crèpida f |
Plural: Krepides o Krepiden
1. basament de temple grec format per l'estereòbat, l'eutintèria i el crepidoma amb l'estilòbat
2. tipus de sandàlia
Usam la forma crepis en sentit arquitectònic i reservam la forma crèpida per al calçat. |
| Kroton |
Crotona |
Κρότων -ωνος
ciutat de la Magna Grècia |
| krotonisch |
crotonià -ana |
relatiu o pertanyent a la ciutat de Crotona o als seus habitants |
| Kultbild n |
imatge f cultual |
sinònims: imatge religiosa, imatge de culte, imatge cúltica |
| Kunstkreis m |
cercle artístic |
|
| Kuros m |
curos m |
plural de: Kuroi
plural ca: curos
κόρος, κοῦρος |
| Kyathos m |
cíat m |
plural: Kyathoi
κύαθος "vas petit proveït d'una ansa alta, utilitzat per a poar i abocar líquids, esp. vi" |
| Kyklas f |
cíclada f |
plural: Kyklades, Kykladen
κυκλάς -άδος "vestit femení llarg de faisó circular" |
| Kylix f |
cílix f, cílica f |
κύλιξ
Plural: Kylikes
copa per a beure-hi amb peu i dues anses |
| Kyma n |
cimaci m |
Plural: Kymas
Variant: Kymation n (plural: Kymatien, Kymations)
ionisches Kyma ("Eierstab"): cimaci jònic
lesbisches Kyma ("Herzlaub"): cimaci lèsbic (o: lesbi) |
| Kyne f |
cina f |
κυνέη, κυνῆ "elm de cuiro" |
| Leagros |
Leagre, Lèagre |
Λέαγρος |
| Lebes m |
lebeta f |
λέβης -ητος
plural: Lebetes
1. calderó de bronzo o coure de tres peus
2. ribella per rentar-se les mans
3. recipient de base cònica i dues anses verticals
Lebes gamikos: lebeta nupcial |
| Lekythos f |
lècita f |
Plural: Lekythen
tipus de recipient emprat esp. per a tenir-hi olis, ungüents i perfums
No empram les formes lècit ni lècitos -totes dues, femenines- que també s'han proposat per al català. Una altra possible solució fóra la creació d'un lècit masculí, com fa el francès i el llatí |
| Lemnia f |
lèmnia |
λήμνια "de l'illa de Lemnos"
Athena Lemnia: Atena Lèmnia |
| Lettner m |
1. (Lesepult im Lettner) faristol m del llegender
2. (Chorschranke) rerecor m
3. (Tribüne, Jubé) llegender m |
Traducció habitual: llegender
el rerecor és l'escancell o paret, molt ornamentada o decorada, de fusta o pedra, que tancava l'entrada del chor i el separava, així, de la resta de la nau de l'església, vista des del costat de la nau (esp. ss. XII-XVII); aquesta paret de separació pot presentar, especialment a les obres més influïdes pel gòtic francès, una tribuna integrada, que és el llegender i que a França rebia el nom de jubé. Originàriament, el mot Lettner només designava la tribuna del rerecor o llegender; posteriorment, però, passà a designar també l'escancell de separació del chor i la nau (quan no contenia una tribuna). El mot alemany procedeix del llatí lectionarium, la variant Letter, del llatí lectorium. Molts de llegenders foren destruïts a Alemanya a partir del Renaixement perquè impedien la vista de l'altar major per part dels fidels (p.e., durant la missa). |
| Leto |
Leto |
|
| liegend |
jacent |
|
| Lokrier m |
Locri m, Locrià m |
habitant de la regió grega de Locris o de la ciutat de Locri, a la Magna Grècia |
| Lokris |
Locris |
Λοκρίς -ίδος
1. regió de la Grècia antiga
2. (=Locri) regió i ciutat de la Magna Grècia (llatí: Locri) |
| Madonna f |
Mare de Déu f |
estàtua o estatueta de la Mare de Déu
die Goldene Madonna: la Mare de Déu Daurada |
| Mantel m |
mantell m, himaci m |
→ Himation |
| Mäntelchen n |
clàmide f |
sinònim: Chlamys f
capa curta rectangular |
| Marmorbildwerk n |
obra escultòrica en marbre |
|
| MdI |
MdI |
de, ca = Mitteilungen des Deutschen Archäologischen Instituts |
| m.E. |
— |
de = meines Erachtens
en la meva opinió |
| Meißel m |
cisell m |
→ Toros |
| Meleso |
Mèleso |
Μελεσώ -οῦς
personatge femení que va oferir en ofrena votiva una estatueta de bronze de n'Atena Pròmaca (Atenes, MN 6447) |
| Metope f |
mètopa f |
|
| modellieren |
modelar |
|
| Modellierstecken m |
pal o vara de modelatge (?) |
Stecken m: 1. (scipio, baculum, rhabdum) bastó, gaiato 2. (fustis) pal 3. (virga, virgula) verga, vergueta
Entenem que es tracta d'un bastó que serveix per modelar una obra en argila (p.e., per dibuixar els plecs de la falda) |
| MonPiot |
MonPiot |
de, ca = Monuments et mémoires de la Fondation Eugène Piot |
| Mutulus m |
permòdol m, mútul m |
Plural: Mutuli
Variant: Mutulusplatte f; sinònim: → Dielenkopf m
En l'ordre dòric, element quadrangular col·locat a la cara inferior de l'entaulament, sovint està disposat de tal manera que es correspon, en l'amplària, amb les mètopes i els tríglifs de més avall
Reservam el terme mútul o permòdol per a l'ordre dòric, i el terme modilló per a l'ordre corinti i els ordres romans |
| MuZ |
MuZ |
Ernst Pfuhl, Malerei und Zeichnung der Griechen. 3 volums. Múnic: Bruckmann, 1923 |
| m.W. |
— |
de = meines Wissens
fins allà on jo sé |
| MW |
MW |
de, ca = Adolf Michael Furtwängler, Meisterwerke der griechischen Plastik - kunstgeschichtliche Untersuchungen. Lípsia: Giesecke & Devrient, 1893 |
| Nackenschutz m |
clatellera f |
part de l'elm que tapava el clatell i la nuca |
| Nausikaa |
Nausica |
Ναυσικάα
Odysseus und Nausikaa: Odisseu i Nausica |
| Nausikaa-Maler m |
pintor de na Nausica |
Sinònim: Polygnotos III
pintor de terrissa de mitjan segle Vè a.C. Deu el seu nom a una obra seva, feta a una àmfora de coll de la Gliptoteca de Múnic, que representa l'encontre de n'Odisseu amb na Nausica i les seves serventes. J. D. Beazley (1925). |
| Nausikaa-Painter m |
pintor de na Nausica |
Sinònim: Polygnotos III
El terme sembla anglès, però la forma normal anglesa n'és Nausicaa painter |
| NM |
MN |
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes - Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο |
| nolanisch |
nolà -ana |
de Nola (Magna Grècia)
nolanische Amphora: àmfora nolana |
| Oberkörper m |
tronc m |
part superior del cos humà |
| OHR |
OHR |
de, ca = Karl Schefold, Orient, Hellas und Rom in der archäologischen Forschung seit 1939. Bern: Francke, 1949 |
| Oinochoe f |
enòcoe f |
plural: Oinochoen, Oinochoai
tipus de gerra emprat esp. per a abocar vi a les cràteres o copes
No empram la forma enòcoa, que també s'ha proposat per al català, a fi de mantenir el paral·lelisme amb el simple → coe |
| OK |
— |
de = Oberkante "vorera superior" |
| Olympia Ber. |
Olímpia inf. |
de = Bericht über die Ausgrabungen in Olympia (a partir de 1936)
ca = Informe sobre les Excavacions a Olímpia |
| Opferschale f |
qualsevol tipus de recipient emprat per a fer ofrenes:
1. pàtera f, fíala f
2. cernos m
3. cíat m |
1. pàtera = llatí | fíala = grec
Omphalosschale "fíala mesomfàlica" (per a libacions)
2. recipient, amb diferents compartiments, per a líquids, però també gra i encens
3. vas petit amb ansa alta per a poar i abocar vi o aigua |
| Ordnung f |
ordre m |
dorische Ordnung: ordre dòric
ionische Ordnung: ordre jònic
korinthische Ordnung: ordre corinti
ῥυθμός -οῦ m
grec modern, v.g., δωρικός ρυθμός |
| orthogonal |
ortogonal |
orthogonale Projektion: projecció ortogonal |
| Ostgiebel m |
frontó oriental, frontó est |
|
| Oval n |
oval m |
|
| Palamedeia f |
Palamedea f |
poema èpic suposat a l'entorn de la figura d'en Palamedes |
| Palamedes |
Palamedes |
Παλαμήδης |
| palamedisch |
palamedi, -èdia, palamedià -ana |
παλαμήδειος, -α, -ον |
| Palladion n |
pal·ladi m |
παλλάδιον
estàtua d'Atena que la representa amb els atributs d'una deessa guerrera; el pal·ladi es va convertir, per a moltes de ciutats gregues, en el símbol de llur protecció per part de la deessa Atena |
| Palladiontypus m |
tipus pal·ladià |
|
| Pallas |
Pal·les |
Παλλάς |
| Pankration n |
pancraci m |
παγκράτιον "combat gímnic que comprenia el pugilat i la lluita" |
| Parthenos |
pàrtena |
παρθένος "verge"
Athena Parthenos: Atena Pàrtena |
| Paryphe f |
pàrifa f |
παρυφή "senefa o franja bordada en un vestit" |
| Pausanias |
Pausànies |
Παυσανίας |
| Peisistratiden m.pl |
pisistràtides m.pl |
528/527 a.C. – 510 a.C. |
| Peisistratos |
Pisístrat |
Πεισίστρατος |
| Pellene |
Pel·lena |
Πελλήνη |
| Peloponnes f |
Peloponès m |
|
| peloponnesisch |
peloponesi -èsia |
|
| Peplos m |
pèplum m |
πέπλος |
| Persersturm m |
invasió persa |
ofensiva persa de l'any 480 a.C. amb què s'inicia la Segona Guerra Mèdica. Marca l'inici del classicisme hel·lènic (480-323, any de la mort de n'Alexandre Magne) |
| PF |
PF |
de, ca = Giovanni Becatti, Problemi Fidiaci. Milano: Electa, 1951 |
| pflanzenhaft |
fític |
que recorda la manera de créixer i desenvolupar-se les plantes |
| Pheidias |
Fídies |
|
| Phiale f |
fíala f |
φιάλη
copa per a libacions sense anses ni peus; sovint amb un òmfal en el centre. Si té un òmfal en el centre, es diu mesomphalische Phiale o Omphalosschale "fíala mesomfàlica" |
| Plastik f |
escultura f |
obra plàstica |
| Plinthe f |
plint m |
πλίνθος –ου f
part inferior de la base d'una columna; té forma de paral·lelepípede llis, de planta quadrada. Per extensió, element quadrangular que serveix de basament d'una estàtua, trofeus, vasos etc. |
| Polias |
Pòlies |
Πωλίας
terrissaire, pare de n'Eutímides (segle Vè a.C.) |
| Polos m |
polos m |
Plural de: Poloi
plural ca: polos
πόλος
Mena de corona alta, de forma cònica o cilíndrica i oberta per dalt, que pot aparèixer, com a ornament, a les representacions de deesses i d'herois morts |
| Polygnotos |
Polignot |
Πολύγνωτος
pintor (segle Vè a.C.) |
| Polyxene |
Políxena |
Πολυξένη |
| Ponderation f |
ponderació f |
Statuette mit angedeuteter Ponderation: estatueta amb una ponderació insinuada |
| Promachos f |
Pròmaca f |
πρόμαχος "que lluita al capdavant de la host, combatent en primera línia"
Athena Promachos: Atena Pròmaca |
| Promachostypus m |
tipus promaquià |
|
| Proportionsschema n |
esquema de les proporcions, esquema proporcional |
|
| protoattisch |
protoàtic -a |
en ceràmica: segle VIIè a.C.:
protoàtic primerenc: 700 – 675 a.C.
protoàtic mitjà: 675 – 650 a.C.
protoàtic tardà: 650 – 630 a.C.
Traduïm el terme altattisch amb arqueoàtic, frühattisch amb paleoàtic i protoattisch amb protoàtic |
| Punktsaum m |
orla de punts, orla puntada |
orla o rivet adornat amb punts
→ Kreissaum |
| Pythis |
Pitis |
Πύθις -ιδος |
| Querschiff n |
creuer m, transsepte m |
Sinònim 1: Querhaus n
sinònim 2: Transept m/n
→ Vierung |
| Rampinmeister, Rampin-Meister m |
mestre de la col·lecció Rampin |
Escultor de nom desconegut (segle VIè a.C.). Deu el seu nom a les obres seves que hi ha a la col·lecció Rampin del Louvre |
| RE |
RE |
de, ca = Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft |
| Regula f |
règula f, llistell m, filetó m |
en l'ordre dòric, petit llistell de poca llargada situat davall la tènia -o platabanda- i damunt l'arquitrau |
| reicher Stil |
estil florit, estil ric |
(420 aC - 370 aC) |
| Répr. |
Répr. |
de, ca = Léon Lacroix, Les réproductions de statues sur les monnaies grecques - la statuaire archaïque et classique. Liège: 1949. |
| reifarchaisch |
arcaic madur |
en escultura: entre el 620 i el 570 a.C. |
| RIA |
RIA |
de, ca = Rivista dell'Istituto nazionale d'archeologia e storia dell'arte |
| Rieselfalten f.pl |
nervets m.pl, plecs finíssims |
plecs molt fins |
| Rosette f |
roseta |
motiu ornamental que imita una rosa
mit Rosetten am Helmrand: amb rosetes a la vorera de l'elm
sinònims: Blumenrosette, Wirbelrosette |
| rotfigurig |
de figures roges, eritromorf |
|
| ruhig |
assossegat, relaxat, tranquil |
(actitud d'estàtua) |
| Rundplastik f |
escultura de volum redó |
escultura en què totes les cares o costats presenten un grau d'acabat igual d'acurat |
| S. |
p. |
de = Seite
ca = pàgina |
| S. |
pp. |
de = Seiten
ca = pàgines |
| Säulentrommel f |
tambor m de columna |
Plural: Säulentrommeln
cadascun dels carreus cilíndrics de què consta una columna no monolítica
σφόνδυλος, σπόνδυλος (habitualment en plural: σπόνδυλοι) |
| Säulenschaft m |
fust m, canya f |
Plural: Säulenschäfte |
| Schatzhaus n |
tresor m |
edifici dins un santuari, destinat a servir de magatzem dels presents votius valuosos (θησαυρός)
das Schatzhaus der Athener in Delphi, das Athener Schatzhaus in Delphi: el tresor dels atenesos a Delfos |
| Schildband n |
corretja de l'escut |
ἀναγωγεύς -έως m, ὄχανον n, τελαμών m (per a dur-lo penjat a l'esquena)
corretja que servia d'agafall de l'escut |
| schildlos |
sense escut, anàspide |
|
| schlangengesäumt |
enrivetat de serps, orlat de serps |
αμφίδασυς -εια -υ "orlat", θυσανόεις -εσσα -εν "orlat, rivetat, enserrellat", όφεσι κεκρασπεδωμένος -μένη -μένον
Athene mit der schlangengesäumten Aegis: Atena amb l'ègida enrivetada de serps |
| Schlangensaum m |
rivet de serps |
θύσανος "flocadura, serrell", κράσπεδα "orla, vora, rivet, fímbria"
orla o rivet de l'ègida d'Atena en forma de serp o serps (*ophiothýsanos) |
| Schnecke f |
voluta f |
Sinònim: → Volute |
| schnitzen |
esculpir (o: entallar, o: tallar) la fusta |
|
| Schultergürtel m |
cintura escapular, cintura pectoral |
MED: Cingulum membri superioris, cingulum pectorale
anell ossi que, constituït per la clavícula i l'escàpula, descansa sobre la caixa toràcica i serveix de suport a l'extremitat superior |
| Schuppe f |
escata |
placa d'armadura |
| schwarzfigurig |
de figures negres, melanomorf |
|
| sicyonisch |
sicioni -ònia |
variant: sikyonisch
de Sició (Σικυών, Σεκυών) |
| Sima f |
sima f |
σιμή f
Plural: Simen. DUDEN només admet el gènere femení per a aquest mot alemany
sinònims: Traufleiste, → Traufrinne
aiguafons dels temples clàssics consistent en una motllura, concavada a la seva part superior, en què es recollia l'aigua de la pluja dels aiguavessos que després era vessada cap a fora a través de les carasses en forma de cap de lleó (→ Wasserspeier) |
| sitzend |
sedent |
|
| Skyphos m |
escif m |
Plural: Skyphoi
σκύφος |
| Sparrenkopf m |
modilló m, permòdol m |
en l'ordre corinti
Reservam el terme mútul o permòdol per a l'ordre dòric, i el terme modilló per a l'ordre corinti i els ordres romans |
| spätarchaisch |
tardo-arcaic -a, arcaic tardà |
en ceràmica: 550 – 500 a.C. (=estil de les figures roges)
en escultura: 530 – 500 a.C. |
| Spendeschale f |
recipient per a ofrenes |
eingriffige Spendeschalen: recipients d'una sola ansa o d'un sol mànec per a fer ofrenes |
| spiegelbildlich |
especular, invertit |
spiegelbildliche Wiedergabe: reproducció especular
spiegelbildliche Umkehrung: inversió especular |
| Spiegelträgerin f |
catoptròfora f |
representació artística de noia que es mira en el mirall |
| spitz |
punxegut, apuntat, acuminat |
acabat en punxa o punta |
| Standmotiv n |
estasi f |
→ Bewegungsmotiv
representació de l'estàtua dreta i immòbil, en actitud de repòs |
| statuarisch |
estatuari -ària |
die statuarischen Darstellungen: les representacions estatuàries |
| Statue f |
estàtua f |
→ Agalma
→ Bretas
→ Xoanon
grec antic: ἀνδριάς m, ἄγαλμα n, εἰκών f, ποίκιλμα n, βρέτας n, ξόανον n
grec modern: γλυπτό, ανδριάνδας, άγαλμα |
| Statuette f |
estatueta f |
αγαλμάτιο, αγαλματίδιο, ειδώλιο |
| stehend |
dempeus, dret -a, en posició vertical, erecte -a |
|
| Stephane f |
diadema f, estèfana f |
στεφάνη, στέφανος
1. diadema f
2. garlanda, corona de flors, llorer o brots d'olivera
3. guardacelles, reborda de l'elm destinada a protegir la part del front i les celles |
| Stirnziegel m |
antefixa f |
Sinònim: Antefix n |
| Stockeisen n |
buixarda f |
|
| stocken |
buixardar |
picar una superfície de pedra a fi que quedi gravada amb piquets
dem Stein bzw. dessen Oberfläche mit dem Stockeisen eine punktförmig gerauhte Oberfläche verleihen
sinònims: aufrauen (ort. ant.: aufrauhen), abspitzen |
| strenger Stil |
estil sever |
(480 aC - 450 aC) |
| Strickhenkelamphora f |
àmfora f d'anses cordellades (o: de trunyella) |
Les anses de l'àmfora recorden una trunyella |
| Stylobat m |
estilòbat m, estilobat m |
Plural: Stylobaten
Donam la preferència a l'accentuació "llatina": estilòbat |
| Tafel f |
làmina f |
reproducció dins llibre però fora de text |
| s.v. |
s.v. |
de, ca = sub voce, sub verbo |
| Taenia f |
tènia f, platabanda f |
plural: Taenien
En l'ordre dòric, faixa o llistell horitzontal que separa el fris de l'arquitrau. Damunt la tènia hi descansen els tríglifs |
| Tainia f |
cinta f, banda f, veta f |
plural: Tainien
Stirnband
ταινία
turbant o cinta amb què se cenyeixen els cabells |
| Tarentum |
Tarent |
Τάρας -αντος
ciutat de la Magna Grècia |
| Temenos m |
tèmenos m |
τέμενος -εος/-ους m
recinte sagrat tot al voltant d'un temple, delimitat per pòrtics |
| Thallos m |
tal·los m |
plural de = Thalloi
plural ca = tal·los
θαλλός "branca d'olivera portada pels suplicants o hiketai" |
| Thermenmuseum n |
Museu [Nacional] de les Termes |
(a Roma) |
| thronend |
intronitzat |
der thronende Zeus: Zeus intronitzat |
| Thyiske f |
encenser m (en forma de cassoleta) |
θυΐσκη "cassoleta per cremar-hi encens" |
| Thymiaterion n |
timiateri m |
θυμιατήριον, θυμιητήριον "encenser, peveter" |
| Töpfer m |
terrissaire m, ceramista m |
κεραμεύς |
| Toreut m |
toreuta m |
τορευτής
bronzista (χαλκεύς, χαλκοπλάστης) que feia l'acabat d'una estàtua de metall, un cop refredada la colada dins el motlo; posteriorment també passà a designar el cisellador d'obres d'argent, or etc. |
| Toros m |
toros m, cisell m, desbarbador m |
τόρος
sinònim: τορεύς
→ Meißel |
| Torso m |
tors m |
Plural: Torsos o Torsi |
| Torus m |
tor m |
Plural: Tori
Sinònim: Wulst m, menys sovint f |
| Trachelion n |
traqueli m |
Plural: Trachelien
→ Hals
coll de la columna dòrica, part compresa entre el collarí -o: anellets- i l'hipotraqueli
τραχήλιον -ου n |
| Traufrinne f |
sima f |
→ Sima
Variant: Traufleiste |
| Triglyphe f |
tríglif m |
Variant formal: Triglyph m (pl.: Triglyphe)
→ Dreischlitz, → Dreisteg |
| Trochilus m |
escòcia f |
Plural: Trochilen
→ Hohlkehle
τροχίλος -ου m |
| Troddel f |
[cordoncillo m amb] borla |
plural: Troddeln |
| Tympanon n |
timpà m |
Plural: Tympana
→ Giebelfeld
Variant formal: Tympanum |
| u.a. |
et al. |
de = und andere
ca = et alii = i d'altres |
| u.a. |
int. al. |
de = unter anderem | unter anderen
ca = inter alia | inter alios = entre d'altres coses | entre d'altres |
| Überfall m |
apoptigma m |
rebat o replec del pèplum dori o del quitó que cau sobre el pit i de vegades damunt les espatlles
Chiton mit weitem Überfall: quitó amb apoptigma ample
Peplos mit langem Überfall: pèplum amb apoptigma llarg
ἀπόπτυγμα -ατος n |
| übergegürtet |
amb el pèplum cenyit per damunt l'apoptigma |
→ untergegürtet |
| Übergewand n |
epèndit m |
Plural: Übergewänder
ἐπενδύτης –ου "túnica exterior"
Sinònim alemany: Obergewand
→ Ependytes |
| umbrechend |
frangent, prefringent, ambifringent, que es corba cap a l'extrem |
nach hinten gehend, que cap al final, no continua fluint, sinó que es doblega cap enrere |
| Unterarm m |
avantbraç m |
|
| untergegürtet |
amb el pèplum cenyit per davall l'apoptigma |
→ übergegürtet |
| Unterschenkel m |
cama baixa (cama sense la cuixa) |
part de la cama compresa entre el genoll i el peu |
| urarchaisch |
protoarcaic |
en ceràmica: 700-660 a.C.
en escultura: 700-660 a.C. |
| Vase f |
vas m |
qualsevol atuell grec de terrissa destinat a tenir-hi un líquid |
| Vasenbild n |
imatge vascular |
imatge sobre vas |
| Vasenmaler m |
ceramògraf m, angiògraf m |
ζωγράφος, κεραμογράφος, αγγειογράφος |
| Vasenmalerei f |
pintura vascular |
ἀγγειογραφία, κεραμογραφία
pintura de vasos, pintura sobre ceràmica
En la nostra traducció adoptam, sistemàticament, el terme "pintura vascular"
die protoattische Vasenmalerei: la pintura vascular protoàtica |
| vgl. |
cf., cfr. |
vulgueu comparar, compareu, compari's
de = vergleiche
ca = cònfer |
| Vierung f |
creuada f, [en]creuament m [del transsepte], cruïllada del transsepte |
requadre, rectangular o quadrat, resultant de la intersecció del creuer amb la nau major
Sinònim: Vierhaus n |
| Vollplastik f |
escultura de volum complet, escultura plena |
escultura en què l'èmfasi de l'acabat es concentra en el pla frontal -la cara de davant, la que veu l'espectador-, mentre que els costats i el tors presenten un grau d'acabat inferior o estan, senzillament, inacabats.
Per tant, diferenciam entre "escultura de volum redó" i "escultura de volum complet" així com ho fan els termes alemanys Rundplastik i Vollplastik |
| Volute f |
voluta f |
Sinònim: → Schnecke |
| Votiv n |
ofrena votiva |
|
| Wangenklappe f |
paragnàtida, galtera, bavera, orellal, barbellera, queixera |
παραγναθίς -ίδος f, παρειά f, buccula
peça lateral de l'elm que tapa i dóna protecció a les galtes |
| Wasserspeier m |
carassa f, mascaró m |
sinònim: Löwenkopf "carassa de cap de lleó" (a causa de la forma en cap de lleó) |
| Weihgeschenk n |
ofrena votiva |
|
| Weihgeschenkträger m |
suport [material] d'una ofrena votiva |
suport en el qual s'aguanta o es troba l'ofrena |
| Weihinschrift f |
inscripció votiva |
|
| werkgerecht |
adequat a l'objectiu de l'obra |
professional, propi d'un artesà expert |
| Westgiebel m |
frontó occidental, frontó oest |
|
| wgr. |
— |
sobre fons blanc, amb rerefons (o: fons) blanc
de = weißgrundig
die wgr. Lekythos Athen...: la lècita de fons blanc d'Atenes... |
| winklig |
1. colzat
2. angulós
3. angular |
1. = doblegat formant angle
2. = que té angles
3. que forma un angle, que està situat en angle |
| WüJbb |
WüJbb |
de, ca = Würzburger Jahrbücher für die Altertumswissenschaft |
| Xoanon n |
xòanon m |
plural: Xoana |
| Zahnschnitt m |
dentell m, denticles m.pl |
→ Geisipodes |
| zeichnerisch |
1. gràfic -a
2. en [forma de] dibuix |
zeichnerisch und malerisch: pictòricament i en forma de dibuix |
| zeichnerisch-spielerisch |
que és juganer amb les línies, a qui agrada de jugar amb les línies |
|
| Ziselur f |
cisellat m |
|
| Zutat f |
guarniment m |
einfacher Chiton ohne weitere Zutat: quitó senzill sense cap més guarniment |
| Zwölfgötter m.pl |
dodecàteon m |
Terme col·lectiu per a designar els dotze déus primordials: Zeus, Apol·lo, Ares, Hefest, Hermes, Posidó, Hera, Atena, Afrodita, Àrtemis, Demèter i Hèstia. |
