Hallgrímur Hallgrímsson
  
 
  
  
1910 — 1942


 
  
  
 
 Ólafur Grímur Björnsson
tók saman
  
 
 -
  
Reykjavík: sense indic. d'impremta, 2000
 
  
  


 
IMPRESSUM
 
Reykjavík: 4a edició, gener del 2000 (primera edició, 1944).

ISBN: 9979-9417-5-8
 
 
© Autor: Ólafur Grímur Björnsson

Lbs — Hbs: 100792659-6

© Fotos:

© Traducció directa de l'islandès: Macià Riutort i Riutort


 
 
 


Hallgrímur Hallgrímsson
1910-1942
     

foto d'en Hallgrímur Hallgrímsson

 
 

 


         
Breu Biografia
         
   

Hallgrímur Hallgrímsson va néixer el 10 de novembre del 1910 al mas de Slétta í Mjóafirði (Mjóifjörður "fiord estret", comarca de Múli del Sud, est d'Islàndia), per bé que, tant per part de pare com de mare procedia de les comarques de Þingey (isl.: Þingeyjarsýslur, en el nord-est d'Islàndia). Llurs llinatges es remuntaven al de Hrólfur sterki Bjarnarson (1530-1600) i als llinatges del mas de Brúnagerði (hreppur de Háls, comarca de Þingey del sud) i del mas de Víkingavatn (hreppur de Keldunes, comarca de Þingey del nord). Son pare, en Kristján Hallgrímur Jónsson, i sa mare, na Sigríður Björnsdóttir, treballaven de missatge i serventa respectivament al mas dels Gautlönd, a la regió de Mývatn ("Estany dels Moscards"), quan s'hi varen casar l'any 1901. Fins al 1907, en Kristján Hallgrímur (a qui tothom deia sempre, a les comarques de Þingey, Hallgrímur "Baldi" -coratjut- ) va ensenyar a la farkennsla (escola itinerant); a més a més, ell i la seva dona, na Sigríður, van treballar, en aquests mateixos anys, a diferents masos de les terres del nord. Aqueix any (1907), empesos per la pobresa, van mudar-se a Mjóifjörður, on en Hallgrímur Baldi es va dedicar sobretot a fer de pecador i a fer escola. El 6 de juny del 1910 va morir ofegat en enfonsar-se la gasolinera Ingólfur de Mjóifjörður en què treballava. Cinc mesos més tard naixia el seu fill pòstum Hallgrímur, el cinquè fill del matrimoni. De tots ells, només tres, en Þórarinn, na Björney (Björný) Jakobína i en Hallgrímur arribarien a l'edat adulta.

L'any 1916 na Sigríður Björnsdóttir es va mudar amb tres dels seus fills, en Þórarinn, na Mjöll i en Hallgrímur de Mjóifjörður a Keldunes (Kelduhverfi), comarca de Þingey del nord. Pel que fa als altres dos infants, na Björney vivia d'ençà dels 7 anys amb la seva àvia materna a Svartárkot í Bárðardal, i l'altre infant, na Sigríður l'havia perdut quan només tenia un any a la primavera del 1910, quan encara vivien a les terres de l'est. La seva filla Mjöll va morir, a causa d'una pleuresia, a Keldunes, a finals del 1910. Tenia vuit anys. Un anys més tard, na Sigríður es va mudar a Svartárkot i d'aquí a Stafn í Reykjadal i d'aquí, el 1918, a Húsavík. Va passar el decenni següent fent feines a les cases de Húsavík i rodalies. Els seus fills, en Þórarinn i en Hallgrímur, van anar a l'escola infantil i juvenil d'en Benedikt Björnsson a Húsavík;. El 1924 en Þórarinn va fer l'examen de revàlida a Akureyri. L'estiu del mateix any, quan treballava a Siglufjörður durant l'estiu, va emmalaltir i hi va morir el juliol d'aquell mateix any.

    
         
   

— 1 —

    
         


Portada d'en Jón Engilberts per a Sota la Bandera de la República - Memòries de la Guerra Espanyola (1941)
             
portada de 'Sota la bandera de la República' de H. Hallgrímsson
             
   

L'any 1927 o 1928, na Sigríður i en Hallgrímur es van mudar a Akureyri on en Hallgrímur va fer l'examen de revàlida el 1930. En la cerimònia de lliurament del títol de batxillerat, va figurar entre els alumnes amb millors notes. Aqueix mateix any, l'Escola d'Ensenyament Secundari d'Akureyri (la Möðruvallaskóli) celebrava el seu cinquantè aniversari, amb motiu del qual hi hagué a les terres del nord una gran celebració que va coincidir amb la gran celebració festiva als Þingvellir feta amb motiu del primer mil·leni de la instauració de l'Alþingi („parlament”) a Islàndia. El 1930 també es va esdevenir que l'Eggert Þorbjarnarson i l'Ásgeir Blöndal Magnússon van ésser expulsats de l'Institut d'Ensenyament Secundari d'Akureyri per activitats polítiques. Per altra banda, en Hallgrímur Hallgrímsson es va separar, un cop fet l'examen de revàlida, del món de l'escola "perquè no tenia fe en l'escola, i menys encara en tenia en la direcció de l'escola". En Hallgrímur se'n va anar a Siglufjörður a treballar en la indústria manufacturera de l'areng, i, en concret, a la planta de salatge d'arengs de n'Einar Olgeirsson, un dels directors executius de la Síldareinkasala ríkisins („Monopoli estatal d'exportació de l'areng”, creat el 1928). Va participar en el lockout i la vaga que hi van haver a la fàbrica d'arengs de Krossanes pel juliol del 1930 i a la tardor d'aquell mateix any també va participar en el 3r. congrés de la Lliga de Joves Socialistes celebrat al setembre a Siglufjörður durant el qual l'ala radical dels socialistes es va imposar.

Després d'això, en Hallgrímur se'n va anar al sud, a Reykjavík, on va ajudar en la publicació del Verklýðsblaðið („Full Obrer”) que s'hi havia acabat de fundar. A Reykjavík va ésser un dels membres cofundadors del Partit Comunista d'Islàndia (KÍ - Kommúnistaflokkur Íslands) a finals de novembre del 1930. L'hivern de 1930-1931 es va produir una onada d'atur a causa de la Gran Depressió i a l'agost del 1931 en Hallgrímur va viatjar a la Unió Soviètica amb dos companys de partit, en Helgi Guðlaugsson i en Gísli Indriðason. Fins ben entrat el 1932 hi van estudiar a l'Escola Occidental de Moscou; i després ell va passar a l'Escola de Lenin on hi va romandre fins a finals del 1932 en què va tornar a Islàndia. A partir de llavors, en Hallgrímur es va convertir en un dels membres més radicals de la Unió de Joves

    
             
   

— 2 —

    
             


Eggert Þorbjarnarson (esquerra) i Hallgrímur Hallgrímsson (dreta) asseguts llegint durant la seva estada a la presó de Litla-Hraun a conseqüència de l'afer de les octavilles
             
Eggert Þorbjarnarson i Hallgrímur Hallgrímsson
             
   

Comunistes de Reykjavík (Félag ungra kommúnista í Reykjavík) i el més acèrrim defensor de la línia dura del partit (cf. Sota la bandera de la Internacional de Joves Comunistes - „Alþjóðasamband ungra kommúnista” - Resolucions del 5è congrés de la Lliga de Joves Comunistes. Reykjavík, 1934). El 1934 es va presentar com a candidat del partit comunista a les eleccions al parlament per la comarca de Barðarströnd i va editar el full del partit a Patreksfjörður, Öreiginn („El Proletari”). En un discurs electoral, que es va retransmetre per ràdio, va causar sensació en atacar acrement n'Einar Olgeirsson acusant-lo d'oportunisme.

El 1933 en Hallgrímur es va fer famós per arrencar la bandera alemanya amb la creu gammada del vaixell alemany Eider quan, per la tardor, estava atracat al port de Reykjavík per carregar-hi peix. La bandera va motivar una trobada a la sala de la Bröttugata durant la qual n'Einar Olgeirsson va parlar i trepitjar la bandera. En Hallgrímur va escriure durs articles al Verklýðsblaðið („Full Obrer”) i a la Rauði Fáninn („Bandera Roja”), òrgan de la Lliga de Joves Comunistes, contra la participació dels islandesos i d'altres pobles als Jocs Olímpics de Berlín de l'any 36. El 1936 va passar a dirigir Rauði Fáninn („Bandera Roja”). En aquests anys, en Hallgrímur va tenir diversos treballs temporals; de manera especial va treballar, quan hi havia treball, en el port de Reykjavík. L'estiu del 1936 es va unir, gràcies a la intervenció de l'enginyer Erlingur Ellingsen al grup d'homes que va desmuntar les restes del vaixell de pesca naufragat a Þorlákshöfn, i a finals del mateix any va treballar en la construcció del canal a austur-í-Flóa, en el marc de les mesures de foment del treball (conegudes popularment amb el nom de Treballs [forçats] a Sibèria). El juliol del 1937 es va tornar a presentar a la comarca de Barðarströnd com a candidat a les eleccions parlamentàries pel partit comunista. El 1936 en Hallgrímur va ésser un dels cofundadors de la Societat Islandesa de Vol sense Motor; va fer pràctiques de vol sense motor i va fer-se el carnet de pilot.

El desembre del 1937 en Hallgrímur se'n va anar a Espanya i a la primavera del 1938 va lluitar amb l'XI Brigada Internacional en el front d'Aragó. A l'estiu i part de la tardor del mateix any va participar a Catalunya en l'ofensiva de l'Ebre. Un cop dissoltes les Brigades Internacionals que havien lluitat amb l'exèrcit de la República espanyola, va tornar, a finals del 1938, d'Espanya. Després

    
             
   

— 3 —

    
             


             
             
   

de la seva tornada a Islàndia, va reprendre la lluita política. En Hallgrímur va ésser vicepresident de l'Æskulýðsfylkingin („Unió del Jovent Socialista”), viatjant pel país i fent acréixer les seves activitats. L'any 1942 va entrar a la direcció de l'òrgan de la lliga Landneminn („El Colon”). En Hallgrímur va continuar practicant el vol sense motor a la Societat Islandesa de Vol sense Motor. Durant un cert temps va treballar a la indústria del cuiro de Reykjavík. També va treballar per al sindicat Dagsbrún (Albada), i, a causa de la seva participació en l'„afer de les octavilles” (dreifibréfsmálið), en què s'incitava els soldats anglesos a negar-se a ocupar els llocs de treball dels membres de Dagsbrún de Reykjavík que s'havien posat en vaga, va complir onze mesos de presó l'any 1941, en part al Skólavörðustíg 9 i en part a Litla-Hraun. Sobre la seva estada a la presó va escriure articles per a Þjóðviljinn - „La voluntat del poble” (Nýtt dagblað - „Nou Diari”). En Hallgrímur era comissionat del Sameiningarflokkur alþýðu - Sósíalistaflokkurinn („Partit Unificat del Poble - Partit Socialista”) quan va morir en el naufragi del palangraner Sæborg, en què viatjava, a mitjan novembre del 1942. El palangraner es trobava en camí de Seyðisfjörður á Austfjörðum a Skáli á Langanes; no se sap res de les causes del naufragi o de com es va produir exactament.

El 1940 es va casar amb n'Oddný Pétursdóttir, infermera, amb qui va tenir un infant (na Halla Mjöll). D'en Hallgrímur n'han romàs, a més a més del llibre sobre la seva participació a la guerra civil espanyola, un centenar i mig d'articles periodístics, breus i extensos. Aquests articles van aparèixer entre el 1933 i el 1943 a Rauði Fáninn („Bandera Roja”), Öreiginn („El Proletari”), Verklýðsblaðið („Full Obrer”), Vorboðinn („El Missatger de la Primavera”), Þjóðviljinn („La Voluntat del Poble”), Nýtt dagblað („Nou Diari”), Fylkingin („La Lliga”), Morgunblaðið („Diari del Matí”), Útvarpstíðindi („Notícies Radiofòniques”), Landneminn („El Colon”) i Austurland („Terra de l'Est”).

    
             
   

— 4 —

    
             


         
Relació d'escrits d'en Hallgrímur Hallgrímsson
         
   

1.

  

Útilokunarstefna kratabroddanna í Hafnarfirði. Rauði fánin. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 5. árg., 1. tbl., bls 6, - janúar 1933 [merkt H.].
   

 

  

L'exclusionisme dels petits burgesos socialdemòcrates de Hafnafjörður. Bandera Roja. Òrgan de les joventuts obreres del camp i la ciutat. Any 5, número 1, pàg. 6 - gener 1933 [signat H.].
         
   

2.

  

Lífið í rauða hernum. Rauði fánin. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 5. árg., 2. tbl., bls 7-8, - febrúar 1933 [merkt H.].
   

 

  

La vida a l'exèrcit roig. Bandera Roja. Òrgan de les joventuts obreres del camp i la ciutat. Any 5, número 2, pàgs. 7-8 - febrer 1933 [signat H.].
         
   

3.

  

Kúgunarráðstafanir yfirstéttarinnar. Fasistabröltið, ríkis-lögreglufarganið. Hvers vegna er fasisminn nauðsynlegur fyrir burgeisana? . Rauði fánin. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 5. árg., 4. tbl., bls 7-8, - apríl 1933 [merkt H.].
   

 

  

Mesures opressives de les classes altes: agitació feixista - abusos de la policia nacional. Per què els burgesos han de menester el feixisme?. Bandera Roja. Òrgan de les joventuts obreres del camp i la ciutat. Any 5, número 4, pàgs. 7-8 - abril 1933 [signat H.].
         
   

4.

  

Eyrarvinna og ungir hafnarverkamenn. Rauði fánin. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 6. árg., 3. tbl., bls. 1 og 3, - marz 1934 [merkt H.H.].
   

 

  

El treball d'estiba i desestiba i els joves treballadors portuaris. Bandera Roja. Òrgan de les joventuts obreres del camp i la ciutat. Any 6, número 3, pàgs. 1 i 3 - març 1934 [signat H.H.].
         
   

5.

  

Frekja gagnvart starfsstúlkunum í Nóa og Síríusi. Rauði fánin. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 6. árg., 9. tbl., bls. 2, - marz 1934 [merkt H.].
   

 

  

Barra amb les empleades de Nói Síríus. Bandera Roja. Òrgan de les joventuts obreres del camp i la ciutat. Any 6, número 9, pàg. 2, - març 1934 [signat H.].
         
   

6.

  

Getur alþýðan í Barðastrandarsýslu verið ánægð með kjör sín?. Öreiginn. Gefið út af KFÍ og SUK, 1. árg., 1. tbl., bls. 2-3, 1934 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson]. Ábyrgðarmaður Hallgrímur Hallgrímsson.
   

 

  

El poble de la comarca de Barðaströnd, pot estar satisfet amb la seva situació material?. El Proletari. Editat pel Partit Comunista d'Islàndia i la Lliga de Joves Comunistes, Any 1, número 1, pàgs. 2-3, 1934 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson]. garant: Hallgrímur Hallgrímsson.
         
   

7.

  

Alþýðufólk á Patreksfirði!; Við hvaða lífskjör á verkalýðurinn á Patreksfirði að búa?; Nýr samningur - Nýjar kjarabætur; Hvað hefir nýja stjórnin gert fyrir hinar vinnandi stéttir? Öreiginn. Útg. Patreksfjarðardeild K.F.Í., 1. árg., 2. tbl., bls. 1-3, september-október 1934 [merkt H.H.]. - Enginn ábyrgðarmaður er skráður að þessu tölublaði. Í viðbót við áður
   

 

  

Poble de Patreksfjörður!; amb quines condicions de vida ha de viure el treballador de Patreksfjörður?; un nou conveni laboral - un nou augment de sou; Què ha fet el nou govern per a les classes treballadores?. El Proletari. Editat per la secció local de Patreksfjörður del Partit Comunista d'Islàndia, Any 1., número 2, pàgs. 1-3, setembre-octubre del 1934 [signat: H.H.]. - No hi ha consignat cap garant d'aquest número. Addicionalment als articles anteriorment
         

— 5 —
         


             
   

 

  

upptaldar greinar, birtust í tölublaðinu greinarnar „Skólamálin”, „Pöntunarfélag Verkamanna” og „Erlendar fréttir”, og er óvíst, hvort Hallgrímur Hallgrímsson er einnig höfundur að þeim
   

 

  

referits, van aparèixer en aquest número els articles „Skólamálin” („qüestions escolars”), „Pöntunarfélag Verkamanna” („societat obrera de comandes”) i „Erlendar fréttir” („notícies de l'estranger”), però és incert que també els escrivís en Hallgrímur Hallgrímsson.
         
   

8.

  

Undir fána AUK. Ályktanir 5. þings SUK. Útgefandi: Samband ungra kommúnista. Reykjavík 1934. Prentsmiðjan Dögun. 80 bls. (Starfið á vinnustöðvunum og í verkalýðsfélögunum. Framsöguerindi flutt á 5. þingi SUK) [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

Sota la bandera de la Internacional de Joves Comunistes. Resolucions del 5è Congrés de la Lliga de Joves Comunistes. Editor: Lliga de Joves Comunistes. Reykjavík 1934. Impremta Dögun. 80 pàgs. (El treball durant les vagues i als sindicats obrers. Ponència plenària pronunciada en el 5è congrés de la LJC) [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

9.

  

Burt með ólympsleikana frá Þýskalandi! Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 1. tbl., bls. 2, 1936, [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

Via fora amb els Jocs Olímpics d'Alemanya! Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 1, pàg. 2, 1936, [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

10

  

Reykavíkurnazistarnir. Skyldu nazistaöskur og hergöngur geta bjargað þjóðunum? Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 2. tbl., bls. 6, 1936, [merkt H.].
   

 

  

Els nazis de Reykavík. S'haurien de poder estalviar al poble la cridòria i les marxes nazis? Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 2, pàg. 6, 1936, [signat: H.].
         
   

11

  

Abessiníustríðinu lokið - í bráðina. Fasistísk ógnaröld ríkir í landinu. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 2. tbl., bls. 7, 1936, [merkt H.H.].
   

 

  

Acabada la Guerra d'Abissínia... de moment. En el país hi regna una època de terror feixista. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 2, pàg. 7, 1936, [signat: H.H.].
         
   

12

  

Fyrir hvern börðust ítölsku hermennirnir? Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 2. tbl., bls. 7, 1936, [ómerkt].
   

 

  

Per a qui han lluitat els soldats italians?. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 2, pàg. 7, 1936, [no signat].
         
   

13

  

Íslenzk yfirvöld veita gjaldeyri til Hitlers-leikanna, meðan frjálslyndir menn í öllum löndum berjast á móti þeim. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 2. tbl., bls. 8, 1936, [ómerkt].
   

 

  

Les autoritats islandeses concedeixen ajut financer als jocs d'en Hitler mentre els liberals de tots els països hi lluiten en contra. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 2, pàg. 8, 1936, [no signat].
         
   

14

  

Arfur Jóns Sigurðssonar. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 3. tbl., bls. 1-2, - 17. júní 1936, [ómerkt].
   

 

  

El llegat d'en Jón Sigurðsson. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 3, pàgs. 1-2, 17 de juny del 1936, [no signat].
         

— 6 —
         


             
   

15

  

Þing U.M.F.I. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 3. tbl., bls. 2, - 17. júní 1936 [ómerkt].
   

 

  

Congrés de la Ungmennafélag Íslands („Federació Islandesa d'Associacions Juvenils”). Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 3, pàg. 2, 17 de juny del 1936, [no signat].
         
   

16

  

Þar sem alþýðuæskan er sameinuð. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 3. tbl., bls. 2 - 3, - 17. júní 1936 [ómerkt].
   

 

  

On les joventuts populars s'han unificat. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 3, pàgs. 2 - 3, – 17 de juny del 1936 [no signat].
         
   

17

  

Frá óeirðunum í Palestínu. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 3. tbl., bls. 3, - 17. júní 1936 [ómerkt].
   

 

  

Dels aldarulls a Palestina. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 3, pàg. 3, – 17 de juny del 1936 [no signat].
         
   

18

  

Óáran í dönsku nazistunum, ekki síður en þeim íslenzku. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 3. tbl., bls. 3, - 17. júní 1936 [ómerkt].
   

 

  

Un mal any per als nazis danesos, exactament igual que per als islandesos. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 3, pàg. 3, – 17 de juny del 1936 [no signat].
         
   

19

  

Nazistarnir og íslenzkt þjóðerni. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 3. tbl., bls. 6, - 17. júní 1936 [ómerkt].
   

 

  

Els nazis i la nacionalitat islandesa. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 3, pàg. 6, – 17 de juny del 1936 [no signat].
         
   

20

  

17. júní ættu menn að hugleiða, hvert stefnir í sjálfstæðismálunum. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 3. tbl., bls. 8, - 17. júní 1936 [ómerkt].
   

 

  

El disset de juny hom hauria de reflexionar sobre cap a on es va en la qüestió de la independència. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 3, pàg. 8, – 17 de juny del 1936 [no signat].
         
   

21

  

Nazistarnir og móðurmálið. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 4. tbl., bls. 2, - ágúst 1936 [ómerkt].
   

 

  

Els nazis i la llengua materna. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 4, pàgs. 2, – agost del 1936 [no signat].
         
   

22

  

Sovét-íþróttirnar eflast. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 4. tbl., bls. 6 - 7, - ágúst 1936 [ómerkt].
   

 

  

Els esports soviètics es consoliden. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 4, pàgs. 6 - 7, – agost del 1936 [no signat].
         
   

23

  

„Íslenskir þjóðernissinnar“. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 4. tbl., bls. 8, - ágúst 1936 [ómerkt].
   

 

  

„Els nacionalistes islandesos“. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 4, pàg. 8, – agost del 1936 [no signat].
         

— 7 —
         


             
   

24

  

Atvinnuleysi æskulýðsins. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 4. tbl., bls. 8, - ágúst 1936 [ómerkt].
   

 

  

L'atur del jovent. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 4, pàg. 8, agost del 1936 [no signat].
         
   

25

  

Sigur Alþýðufylkingarinnar er sigur verkamanna og bænda. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 5. tbl., bls. 1, - september 1936 [ómerkt].
   

 

  

La victòria del Front Popular és la victòria dels obrers i els pagesos. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 5, pàg. 1, setembre del 1936 [no signat].
         
   

26

  

Barcelona-leikarnir. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 5. tbl., bls. 2, - september 1936 [ómerkt].
   

 

  

Els jocs de Barcelona. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 5, pàg. 2, setembre del 1936, [no signat].
         
   

27

  

Áætlarnir nasista standast ekki. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 5. tbl., bls. 2, - september 1936, [ómerkt].
   

 

  

Els plans dels nazis no se sostenen. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 5, pàg. 2, setembre del 1936, [no signat].
         
   

28

  

SUK og SUJ í Belgíu sameinast. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 5. tbl., bls. 2, - september 1936, [ómerkt].
   

 

  

Les Joventuts Comunistes i la Jove Guàrdia Socialista de Bèlgica s'uneixen. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 5, pàg. 2, 1936, [no signat].
         
   

29

  

Svifflugfélag Íslands stofnað í Reykjavík. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 5. tbl., bls. 5, - september 1936, [ómerkt].
   

 

  

Fundada a Reykjavík l'Associació Islandesa de Vol sense Motor. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 5, pàg. 5, setembre del 1936, [no signat].
         
   

30

  

„Hlutleysið” á Ólympsleikunum. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 5. tbl., bls. 5, - september 1936, [ómerkt].
   

 

  

La „imparcialitat” en els Jocs Olímpics. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 5, pàg. 5, setembre del 1936, [no signat].
         
   

31

  

„Frelsi íþróttamannanna”. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 5. tbl., bls. 5, - september 1936, [ómerkt].
   

 

  

La „llibertat dels esportistes”. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 5, pàgs. 5, setembre del 1936, [no signat].
         
   

32

  

Botvinnik á skákþing í Nottingham. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 5. tbl., bls. 8, - september 1936, [ómerkt].
   

 

  

En Botvinnik al Torneig d'Escacs de Nottingham. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 5, pàgs. 8, setembre del 1936, [no signat].
         

— 8 —
         


             
   

33

  

Frá „3. ríkinu”. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 5. tbl., bls. 8, - september 1936 [ómerkt].
   

 

  

Des del „Tercer Reich”. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 4, pàg. 8, agost del 1936 [no signat].
         
   

34

  

Allt hið göfugasta í spönsku þjóðinni berst nú úrslitabárattu fyrir tilveru sinni. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 6. tbl., bls. 1-2, - október 1936 [ómerkt].
   

 

  

Tot el bo i millor del poble espanyol lluita ara la batalla decisiva per la seva existència. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 6, pàgs. 1-2, octubre del 1936 [no signat].
         
   

35

  

Í Sovét-Lýðveldunum á æskan bjarta og örugga framtíð. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 6. tbl., bls. 3 og 5, - október 1936 [ómerkt].
   

 

  

A les Repúbliques Soviètiques la joventut hi té un futur brillant i segur. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 6, pàgs. 3 i 5, octubre del 1936, [no signat].
         
   

36

  

Erlendar íþróttarfréttir. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 6. tbl., bls. 3 og 6, - október 1936, [ómerkt].
   

 

  

Notícies esportives de l'estranger. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 6, pàg. 3 i 6, octubre del 1936, [no signat].
         
   

37

  

Þýskaland vann „Ólympsleikana” með fasistískum ódrengskap og hlutdrægni. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 6. tbl., bls. 4-5, - október 1936, [H.H.].
   

 

  

Alemanya ha guanyat els „Jocs Olímpics” amb parcialitat i joc brut feixista. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 6, pàgs. 4-5, octubre del 1936, [H.H.].
         
   

38

  

Konurnar á vígvellinum. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 6. tbl., bls. 7, - október 1936, [ómerkt].
   

 

  

Les dones al camp de batalla. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 6, pàg. 7, octubre del 1936, [no signat].
         
   

39

  

Rússneskir þjóðdansar. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 7. tbl., bls. 1, - nóvember 1936, [ómerkt].
   

 

  

Danses populars russes. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 7, pàg. 1, novembre del 1936, [no signat].
         
   

40

  

SUK heldur ráðstefnu. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 8. árg., 7. tbl., bls. 2, - nóvember 1936, [ómerkt].
   

 

  

La Lliga de Joves Comunistes es reuneix. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 8, número 7, pàg. 2, novembre del 1936, [no signat].
         

— 9 —
         


             
   

76

  

1 miljón knattspyrnumanna. Rauði fáninn. Málgagn verklýðsæsku bæja og sveita, 9. árg., 2.-3. tbl., bls. 14, - apríl - maí 1937 [ómerkt].
   

 

  

1 milió de futbolistes. Bandera Roja - Òrgan de les Joventuts Obreres del Camp i la Ciutat, Any 9, números 2-3, pàg. 14, abril-maig del 1937 [no signat].
         
   

77

  

Lífið í »Síberíu«. Þjóðviljinn, 2. árg., 2. tbl., bls. 2, - þriðjudagur 5. janúar, 1937; og 2. árg., 3. tbl., bls. 2, - miðvikudagur, 6. janú{r}ar 1937 og 2. árg., 4. tbl., bls. 2 og 4, -fimmtudagur, 7. janúar 1937 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

La vida en el »[treball a] Sibèria«. La Voluntat del Poble, Any 2, número 2, pàg. 2, - dimarts, 5 de gener del 1937; i any 2, número 3, pàg. 2, - dimecres, 6 de gener del 1937; i any 2, número 4, pàgs. 2 i 4, - dijous, 7 de gener del 1937 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

78

  

Trifon Medrano ritari spánska æskulýðssambandsins fallinn í bardögunum við Madrid. Þjóðviljinn, 2. árg., 67. tbl., bls. 2, - föstudagur, 19. marz 1937 [merkt H.].
   

 

  

Trifón Medrano, secretari general de la Joventut Socialista Unificada espanyola, caigut en els combats de Madrid. La Voluntat del Poble, Any 2, número 67, pàg. 2, - divendres, 19 de març del 1937 [signat: H.].
         
   

79

  

Ungir kommúnistar hefja baráttu fyrir aukinni útbreiðslu „Rauða Fánans”. Þjóðviljinn, 2. árg., 83. tbl., bls. 3, - laugardagur, 10. apríl 1937 [merkt H.H.].
   

 

  

Els joves comunistes inicien la lluita per una major difusió de „Bandera Roja”. La Voluntat del Poble, Any 2, número 83, pàg. 3, - dissabte, 10 d'abril del 1937 [signat: H.H.].
         
   

80

  

20. júní gerir út um örlög lýðræðisins á Íslandi. Vorboðinn. Kosningablað Kommúnistaflokks Íslands í Barðastrandasýslu. Maí 1937, bls. 1-3 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

El 20 de juny es decideix el destí de la democràcia a Islàndia. El missatger de la Primavera - Butlletí electoral del Partit Comunista d'Islàndia, secció local de la comarca de Barðaströnd. Maig del 1937, pàgs. 1-3 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

81

  

Leiðin út úr öngþveitinu. Vorboðinn. Kosningablað Kommúnistaflokks Íslands í Barðastrandasýslu. Maí 1937, bls. 3-4 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

El camí per sortir del destret. El missatger de la Primavera - Butlletí electoral del Partit Comunista d'Islàndia, secció local de la comarca de Barðaströnd. Maig del 1937, pàgs. 3-4 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

82

  

Flokkur öfugmælanna og fulltrúi hans. Vorboðinn. Kosningablað Kommúnistaflokks Íslands í Barðastrandasýslu. Maí 1937, bls. 3 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

El partit de les falsedats i el seu representant. El missatger de la Primavera - Butlletí electoral del Partit Comunista d'Islàndia, secció local de la comarca de Barðaströnd. Maig del 1937, pàg. 3 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

83

  

Alþýðuæska Reykjavíkur í einu félagi. Þjóðviljinn, 2. árg., 173. tbl., bls. 3, - laugardagur, 24. júlí 1937 [merkt H.H.].
   

 

  

La joventut popular de Reykjavík en una sola organització. La Voluntat del Poble, Any 2, número 173, pàg. 3, dissabte, 24 de juliol del 1937, [signat: H.H.].
         

— 14 —
         


             
   

84

  

Svifflug-útilegan við Sauðafell. Þjóðviljinn, 2. árg., 179. tbl., bls. 3, - sunnudagur, 1. ágúst 1937 [merkt H.H.].
   

 

  

Acampada de vol sense motor a Sauðafell. La Voluntat del Poble, Any 2, números 179, pàg. 3, diumenge, 1 d'agost del 1937 [signat: H.H.].
         
   

85

  

Íþrótt loftsins. Þjóðviljinn, 2. árg., 201. tbl., bls. 2, - laugardagur 28. ágúst 1937 [merkt H. H.].
   

 

  

L'esport aeri. La Voluntat del Poble, Any 2, número 201, pàg. 2, - dissabte, 28 d'agost del 1937 [signat: H. H.].
         
   

86

  

Voði á ferðum. Það verður að auka eftirlit með útsendurum þýsku nasistanna. Þjóðviljinn, 2. árg., 224. tbl., bls. 4, - föstudagur, 24. september 1937 [merkt H.].
   

 

  

Perill imminent. Cal intensificar el control dels legats dels nazis alemanys. La Voluntat del Poble, Any 2, número 224, pàg. 4, - divendres, 24 de setembre del 1937 [signat: H.].
         
   

87

  

F. U. K. eflist og eykur starfsemi sína. Þjóðviljinn, 2. árg., 253. tbl., bls. 3, - laugardagur, 30. september 1937 [ómerkt].
   

 

  

La Unió de Joves Comunistes es consolida i augmenta les seves activitats. La Voluntat del Poble, Any 2, número 253, pàg. 3, - dissabte, 30 de setembre del 1937 [no signat].
         
   

88

  

Efling S. U. K. í Danmörku. Gengi sambandsins aldrei jafn mikið og nú. Þjóðviljinn, 2. árg., 253. tbl., bls. 3, – laugardagur, 30. október 1937 [merkt H.].
   

 

  

Creixement de la Lliga dels Joves Comunistes („Danmarks Kommunistiske Ungdomsforbund”) de Dinamarca. L'èxit de la lliga no havia estat mai tan gros com ara. La Voluntat del Poble, Any 2, número 253, pàg. 3, dissabte, 30 d'octubre del 1937, [signat: H.].
         
   

89

  

Einn dagur á Spáni. Þjóðviljinn, 3. árg., 79. tbl., bls. 2, – þriðjudagur, 5. apríl 1938 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

Un dia a Espanya. La Voluntat del Poble, Any 3, número 79, pàg. 2, dimarts, 5 d'abril del 1938, [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

90

  

Styrjöldin á Spáni. Æskulýðsblaðið, 1. maí 1938, bls. 6 [ómerkt grein, byggð á efni, sem H.H. hefur sent blaðiðinu].
   

 

  

La guerra d'Espanya. Diari del Jovent. 1 de maig del 1938, pàg. 6 [article no signat, redactat amb el material que en H. H. va enviar al diari].
         
   

91

  

„Við munum berjast þar til yfir lýkur”. Íslendingur lýsir lífinu á Austurvígstöðvunum á Spáni. Kafli úr bréfi frá félaga Hallgrími Hallgrímssyni, sergent í spánska lýðveldishernum. Þjóðviljinn, 3. árg., 134. tbl., bls. 2, - þriðjudagur, 14. júní 1938 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

„Lluitarem fins al final”. Un islandès descriu la vida al front oriental d'Espanya. Un capítol de la carta del camarada Hallgrímur Hallgrímsson, sergent de l'exèrcit republicà espanyol. La Voluntat del Poble, Any 3, número 134, pàg. 2, dimarts, 14 de juny del 1938, [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

92

  

Sóknin við Ebró: – 1. grein. „Veita viðnám í dag, hefja sókn á morgun”. Þjóðviljinn, 3. árg., 199. tbl., bls. 2, - mánudagur, 30. ágúst 1938 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson, H.H.].
   

 

  

L'ofensiva de l'Ebre: – article I: „Avui, resistir – demà, atacar”. La Voluntat del Poble, Any 3, número 199, pàg. 2, dilluns, 30 d'agost del 1938 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson, H.H.].
         

— 15 —
         


             
   

93

  

Sóknin við Ebró: – 2. grein. Yfir Ebrófljótið. Þjóðviljinn, 3. árg., 200. tbl., bls. 2, - þriðjudagur, 31. ágúst 1938 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

L'ofensiva de l'Ebre: – 2n article. Pas de l'Ebre. La Voluntat del Poble, Any 3, números 200, pàg. 2, dimarts, 31 d'agost del 1938 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

94

  

Sóknin við Ebró: – 3. grein. Aftur á fjallgarðinum mikla. Þjóðviljinn, 3. árg., 202. tbl., bls. 2, - föstudagur, 2. september 1938 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

L'ofensiva de l'Ebre: – 3n article. De retorn a la Serra Gran. La Voluntat del Poble, Any 3, número 202, pàg. 2, - divendres, 2 de setembre del 1938 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

95

  

Sóknin við Ebró: – 4. grein. Í baklandi Katalóníu. Þjóðviljinn, 3. árg., 204. tbl., bls. 3-4, - sunnudagur, 4. september, 1937 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

L'ofensiva de l'Ebre: – 4t article. A la rereguarda catalana. La Voluntat del Poble, Any 3, número 204, pàg. 3-4, - diumenge, 4 de setembre del 1937 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

96

  

Af Spánarvígstöðvunum. Kafli úr bréfi frá Hallgrími Hallgrímssyni. Þjóðviljinn, 3. árg., 232. tbl., bls. 2 og 4, - föstudagur, 7. október 1938.
   

 

  

Des del front espanyol. Un capítol d'una carta d'en Hallgrímur Hallgrímsson. La Voluntat del Poble, Any 3, número 232, pàg. 2 i 4, - divendres, 7 d'octubre del 1938.
         
   

97

  

Við kynntumst hlutleysinu í mynd þýzkra stórskota og ítalskra árásarflugvéla. Fréttaritari Þjóðviljans í Khöfn talar við íslenzku sjálfboðaliðana. Þjóðviljinn, 3. árg., 274. tbl., bls. 1, – föstudagur, 25. nóvember 1938 [viðtal].
   

 

  

Hem conegut la neutralitat en la imatge de l'artilleria pesant alemanya i dels avions italians d'atac. El corresponsal de La Voluntat del Poble a Copenhaguen parla amb els voluntaris islandesos. La Voluntat del Poble, Any 3, número 274, pàg. 1, divendres, 25 de novembre del 1938 [entrevista].
         
   

98

  

Spánska lýðveldið hefur enn alla möguleika til að sigra. Íslendingar eru langt að baki hinum Norðurlanda-þjóðunum með Spánarhjálpina. Viðtal við íslenzku sjálfboðaliðana á Spáni, Hallgrím Hallgrímsson og Aðalstein Þorsteinsson. Þjóðviljinn, 3. árg., 282. tbl., bls. 2, – þriðjudagur, 6. desember 1938 [viðtal].
   

 

  

La República espanyola encara té totes les possibilitats de vèncer. Els islandesos van molt a la cua dels pobles escandinaus pel que fa a l'ajut a Espanya. Entrevista amb els voluntaris islandesos a Espanya, en Hallgrímur Hallgrímsson i n'Aðalsteinn Þorsteinsson. La Voluntat del Poble, Any 3, número 282, pàg. 2, dimarts, 6 de desembre del 1938, [entrevista].
         
   

99

  

„Við munum sigra”. Nokkur orð um kraftahlutföll og sigurmöguleika í Spánarstyrjöldinni. Víðsjá Þjóðviljans 10.1.´39. Þjóðviljin, 4. árg., 7. tbl., bls. 2, – þriðjudagur, 10. janúar 1939 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson, H.H.].
   

 

  

„Vencerem”. Algunes paraules sobre la proporció de forces i les possibilitats de victòria a la Guerra espanyola. Secció ‘Panorama’ de La Voluntat del Poble del 10 de gener 1939. La Voluntat del Poble, Any 4, número 7, pàg. 2, – dimarts, 10 de gener del 1939 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson, H.H.].
         

— 16 —
         


             
   

100

  

Spánarfréttir Morgunbl. Þjóðviljinn, 4. árg., 14. tbl., bls. 3, - miðvikudagur, 18. jan. 1939 [merkt Hallgrímur Hallgrímsson].
   

 

  

Les notícies d'Espanya al „Diari del Matí”. La Voluntat del Poble, Any 4, números 14, pàg. 3, dimecres, 18 de gener del 1939 [signat: Hallgrímur Hallgrímsson].
         
   

101

  

Á Spánarvígstöðvunum. Erindi flutt á kvöldvökunni 22. marz af Hallgrími Hallgrímssyni, er þar barðist sem sjálfboðaliði. Útvarpstíðindi, 1. árg., nr. 22, bls. 331–333, – 13. marz 1939 [viðtal].
   

 

  

En el front espanyol. Conferència pronunciada a[l programa] Kvöldvakan („Passant la vetlada”) de dia 22 de març pen Hallgrímur Hallgrímsson que hi va lluitar com a voluntari. Notícies de la Ràdio, Any 1, nº 22, pàgs. 331–333, – 13 de març del 1939 [entrevista].
         
   

102

  

Ef fasistaherrarnir fyrirskipa — Ríkisstjórnin hindrar flutning á útvarpserindi af ótta við stjórnina í Burgos. Þjóðviljinn, 4. árg., 76. tbl., bls. 3, - föstudagur, 31. marz 1939 [merkt Hallgr. Hallgrímsson].
   

 

  

Si els senyors feixistes manen — el govern del ríki impedeix l'emissió d'una conferència radiofònica per temor al govern de Burgos. La Voluntat del Poble, Any 4, número 76, pàg. 3, - divendres, 31 de març del 1939 [signat: Hallgr. Hallgrímsson].
         
   

103

  

Frá Fylkingunni nyrðra. Félög stofnuð á Húsavík og Siglufirði. Æskulýðsmót í Vaglaskógi um hvítasunnu. Þjóðviljinn, 4. árg., 114. tbl., bls. 2, - laugardagur, 20. maí 1939 [merkt H. H.].
   

 

  

De la Unió del Jovent Socialista en el nord d'Islàndia. Noves organitzacions fundades a Húsavík i Siglufjörður. Encontre de les joventuts a Vaglaskógur el dia de Pentecosta. La Voluntat del Poble, Any 4, número 114, pàg. 2, - dissabte, 20 de març del 1939 [signat: H. H.].
         
   

104

  

Hvað vitið þér um svif- og renniflug? Nokkrir þankar eftir Hallgrím Hallgrímsson. Morgunblaðið, 26. árg., 145. tbl., bls. 10, – sunnudagur, 25. júní 1939 [merkt H. Hallgrímsson].
   

 

  

Què en sabeu del vol a vela i del vol planat? Algunes consideracions. La Voluntat del Poble, Any 3, número 274, pàg. 1, divendres, 25 de novembre del 1938 [entrevista].
         
   

105

  

Esjuför Æ.F.R. Þjóðviljinn, 4. árg., 149. tbl., bls. 6, – laugardagur, 1. júlí 1939 [merkt H.].
   

 

  

Excursió al puig Esja de la Unió del Jovent Socialista de Reykjavík. La Voluntat del Poble, Any 4, número 149, pàg. 6, dissabte, 1 de juliol del 1939 [signat: H.].
         
   

106

  

Líf og starf hjá Svifflugfélaginu. Flugdagur n. k. sunnudag. Þjóðviljin, 4. árg., 172. tbl., bls. 6, – föstudagur, 28. júlí 1939 [merkt H. H.].
   

 

  

Vida i feina al Club de Vol a Vela. Proper dia de vols: diumenge qui ve. La Voluntat del Poble, Any 4, número 172, pàg. 6, - divendres, 28 de juliol del 1939 [signat: H. H.].
         
   

107

  

Svifflugið í Sovíetríkjunum. Sovétríkin eiga 2 heimsmet í langflugi á svifflugvélum. Þjóðviljin, 4. árg., 181. tbl., bls. 2, – fimmtudagur, 10. ágúst 1939 [merkt H. H.].
   

 

  

El vol sense motor a la Unió Soviètica. La Unió Soviètica té 2 rècords mundials en vol de llarg recorregut sense escales („vol de [llarga] distància”) amb planador. La Voluntat del Poble, Any 4, número 181, pàg. 2, - dijous, 10 d'agost del 1939 [signat: H. H.].
         

— 17 —
         


 
Vista panoràmica de Holt í Mjóafirði
 
 
Holt í Mjóafirði l'any 1910 o pels volts del 1910. A la part anterior de la foto s'hi veu el moll, i a continuació i fins al fons, l'escar, els assecadors de peix, les cases i les establies de Holt. Son pare d'en Hallgrímur Hallgrímsson, en Kristján Hallgrímur Jónsson (conegut amb el malnom de Hallgrímur Coratjut), vivia a Holt amb la seva família quan es va anegar el 6 de juny del 1910 quan es va enfonsar la gasolinera Ingólfur amb la qual havia sortit de Mjóifjörður per pescar.
 
 
„La primavera del 1907 els glímumenn (lluitadors de lluita lliure islandesa) de les comarques de Þingey van anar fins a Akureyri per participar-hi a l'Íslandsglíman (torneig de lluita lliure islandesa) que s'hi celebrava per segona vegada. En Hallgrímur Baldi hi va quedar en sisena o setena posició de 24 contendents que hi participaven. Aquella mateixa primavera es va mudar a Mjóifjörður amb la seva dona, na Sigríður, i la seva filleta de tres anys, na Björney Jakobína. La pobresa els havia fet abandonar les comarques de Þingey. És possible que cregués que als fiords orientals hi hauria més feina i que els hi aniria millor. En aquell temps de tots els fiords habitats en sortien expedicions de pesca, sense parlar que en aquells anys a Mjóifjörður hi havia dues estacions baleneres, d'una de les quals se'n deia que era la "més grossa del món". En el moment de màxim apogeu, hi van treballar 400 homes.”
 

— 23 —


DAS TAUFBECKEN
 
Das Taufbecken, an dem Miquel Joseh Serra i Ferrer noch am Tag seiner Geburt, dem 24. November 1713, das Sakrament der Taufe empfing, wurde 1588 von Joan Antich i Miquel Abraham hergestellt, wenige Jahre nach dem Beginn der Bauarbeiten an der neuen Kirche (1582). Es ist aus Sandstein aus Santanyí, im Renaissance-Stil, achteckig, und trägt an einer Seite ein Relief, das eine Tiara darstellt; an der anderen Seite sind zwei Schlüssel zu sehen. Diese beiden Motive bilden zusammen das Wappen Petras.
 
Im Jahre 1858 wurde das Taufbecken durch ein neues, aus Naturstein gehauenes Becken ersetzt und im Hinterhof des Pfarrhauses abgestellt,
wo es lange Zeit als Blumentopf diente. Vor einigen Jahren wurde es wieder in einer kleinen Kapelle rechts vom Haupteingang der Kirche aufgestellt und mit einem entsprechenden Hinweis auf die Verbindung zu Pater Serra versehen.
Im Jahre 1980 schließlich wurde es im Presbyterium der Kirche aufgestellt und hier wieder seiner ursprünglichen Bestimmung zugeführt.
Vor einigen Jahren haben Kalifornier eine Replik angefertigt. Sie befindet sich nun in der Mission San Diego (Kalifornien), daran wird das Sakrament der Taufe verabreicht.
Altes Taufbecken aus Sandstein. Bild: Gabriel Munar Garcías
Altes Taufbecken. Bild: Gabriel Munar Garcías


   
Divendres, 2 set. 1938
La Voluntat del Poble
 
 
L'ofensiva de l'Ebre: 3r article.
De retorn a la Serra Gran
per Hallgrímur Hallgrímsson
 
Der 28. September 1913 war einer der schönsten und erinnerunswürdigsten Tage in der Geschichte unserer Ortschaft. Über 10.000 Menschen strömten mit Fuhrwerken, mit dem Zug, mit dem Auto, mit dem Fahrrad und zu Fuß aus ganz Mallorca nach Petra, um der Figur des Juniperus zu huldigen. In dem mit Fahnen, Pinienzweigen und Myrte feingemachten Ort, auf dem mit den Wappen aller Ortschaften Mallorcas geschmückten Platz präsidierten die kirchlichen und zivilen Behörden zusammen mit der kalifornischen Gesandtschaft die Einweihung des Standbildes des Juniperus.
  Blumenverzierung bei dem juniperianischen Fest 1913
 
Blumenverzierung bei der juniperianischen Feier 1913
foto de l'hospital de Tarragona: dins un llit, un nin amb el cap embenat; a un altre llit, una mare i un ninet
 
A l'hospital de Tarragona
Die Initiative zu diesem Denkmal ging von Pfarrer Francesc Torrens aus und wurde durch öffentliche Subskription bezahlt. Es ist das Werk des Bildhauers Guillem Galmés, Nachkomme einer Petrer Familie. Das Bild des Juniperus Serra steht in der Mitte des Platzes, der seinen Namen trägt. Für die Petrer versinndbildlicht dieser Platz ihre Bemühungen, dem größten ihrer Söhne ihre Dankbarkeit zu bezeugen.
Um dem Fest einen noch feierlicheren Charakter zu geben, wurde die Figur Unserer Liebfrau von Bonany von der Ermita auf dem kleinen Berg gleichen Namens in die Ortschaft hinuntergetragen. Die Petrer empfingen die Besucher aus ganz Mallorca mit ihrer ganzen Gastfreundschaft und Großzügigkeit. Von diesem Tag besaß Juniperus, 75 Jahre bevor er in Rom seliggesprochen wurde, einen Platz in der spirituellen Welt von Petrern und Mallorquinern. Der Pater Serra-Platz war und ist Gegenstand des Besuches von Kaliforniern und Menschen aus aller Welt, die zu uns kommen, um dem Apostel und Zivilisator Kaliforniens Ehre zu erweisen..


  Pétur Magnússon (1888 - 1948) Egill Sigurgeirsson (1910 - 1996)
 
 

Pétur Magnússon, advocat davant el tribunal suprem, defensor de n'Eggert Þorbjarnarson i de n'Ásgeir Pétursson en l'„afer de les oc­ta­vi­lles” (dreifibréfsmálið) (foto: Lögfræðingatal) (foto de l'esquerra).

Egill Sigurgeirsson, advocat, defensor d'en Hallgrímur Hallgrímsson, n'Eðvard Sigurðsson, n'Einar Olgeirsson, en Sigfús Sigurhjartarson, en Helgi Guðlaugsson, en Haraldur Bjarnason, en Guðbrandur Guðmundsson i en Guðmundur Björnsson en l'„afer de les octavilles” (dreifibréfsmálið) (foto: Lögfræðingatal) (foto de la dreta).
 

— 38 —
 


         
   
La Voluntat del Poble
   
Any 7
Diumenge, 15 de novembre del 1942
Número 170
   
Deu socialistes prenen possessió de llur escó a l'Alþingi dels Islandesos
Áki Jakobsson (1911 - 1975)
Áki Jakobsson
 Brynjólfur Bjarnason (1898 - 1989)
Brynjólfur Bjarnason
Einar Olgeirsson (1902 - 1993)
Einar Olgeirsson
 Kristinn Eyjólfur Andrésson (1901 - 1973)
Kristinn E. Andrésson
Lúðvík Jósefsson (1914-1994)
Lúðvík Jósefsson
 Sigfús Sigurhjartarson (1902 - 1952)
Sigfús Sigurhjartarson
Sigurður Guðnason (1888 - 1975)
Sigurður Guðnason
 Sigurður S. Thoroddsen (1902 - 1983)
Sigurður S. Thoroddsen
Steingrímur Aðalsteinsson (1903 - 1993)
Steingrímur Aðalsteinsson
 Þórður Benediktsson (1898 - 1982)
Þórður Benediktsson
El regent d'Islàndia informa en el seu discurs
sobre les víctimes d'Islàndia a la guerra
165 mariners hi han perdut la vida i una desena
part de la flota ha estat enfonsada

L'Alþingi es va constituir ahir a les 2 h., un cop celebrada una missa a la catedral. El pastor Benjamín Kristjánsson hi va fer una prèdica, i el pastor Friðrik Hallgrímsson va oficiar a l'altar.

El Regent electe, Sveinn Björnsson, va constituir el parlament i va dirigir una al·locució al conjunt dels parlamentaris assistents que incloem a continuació dins aquest mateix número. Quan va acabar, els parlamentaris es van aixecar de llurs seients i van cridar un triple hurra. Un cop fet això, el parlamentari més vell assistent, en Jakob Möller, es va fer càrrec de l'escó de president i va declarar que la sessió quedava ajornada fins després del cap de setmana.

Cinc parlamentaris no van assistir a l'acte: el president per raó d'edat, n'Ingar Pálmason, en Páll Hermansson, en Pétur Ottesen, en Jóhann Þ. Jósefsson i en Helgi Jónasson.

El partit socialista ara té, com se sap, 10 membres en el parlament; a començaments d'any només n'hi tenia tres.

dia 14 de novembre de 1942, a les 14h.

En fer públic això, convido tots els qui han guanyat un escó a l'Alþingi, a acudir el dessús-dit dia a Reykjavík on el parlament es constituirà després de la celebració d'un Ofici diví a la Catedral, el qual començarà a les 13 hores.

Donat a Reykjavík, a 5 de novembre del 1942.

Sveinn Björnsson


Ólafur Thors.

Notificació del Regent electe que convoca l'Alþingi per dissabte, dia 14 de novembre del 1942.

D'acord amb el contingut d'aquesta notificació que ara he llegit, declaro per mitjà de la present que l'Alþingi dels Islandesos queda constituït.

Continuació, pàgina 2

    
Discurs de constitució del parlament pronunciat pel Regent electe

En el consell del regne del 5 d'aquest mes es va emetre la següent notificació del Regent electe:

El Regent electe d'Islàndia fa a saber que: Jo,
d'acord amb el previst per la Constitució del regne d'Islàndia del 18 de maig del 1920, he decidit que l'Alþingi es constitueixi dissabte,
    

Josif Stalin

Els aliats han pres la iniciativa a la guerra
L'exèrcit roig durà a terme el seu paper amb honor com ho ha fet fins ara

Stalin, president del Consell de Comissaris del Poble Soviètic, ha donat a conèixer el seu parer sobre les operacions militars que s'estan duent a terme en el Nord d'Àfrica responent a les preguntes formulades pel corresponsal de l'agència de notícies americana Associated Press.

Segons s'informa en la notícia apareguda a la premsa nord-americana, n'Stalin va dir que només uns excel·lents organitzadors havien pogut realitzar l'ofensiva amb un èxit tan gros com el que s'havia aconseguit. Segons n'Stalin, només uns comandaments militars de primera classe havien pogut dur a terme l'ocupació d'un territori tan extens entre Casablanca i Algèria i alhora trencar les defenses dels alemanys i els italians en el sector oriental d'aqueix front tan hàbilment com s'havia fet.

El corresponsal li va preguntar quina influència tindria l'ofensiva d'Àfrica sobre les operacions militars a la Unió Soviètica.

N'Stalin li va respondre que encara era massa aviat per parlar fins a quin punt l'ofensiva d'Àfrica faria sortir l'exèrcit feixista de la Unió Soviètica, però que ja es podia dir amb certesa que les repercussions no serien pas ínfimes

i que ja es veurien d'una manera o altra en un futur immediat.

N'Stalin va afegir que l'ofensiva no tenia pas un únic punt rellevant: el més important de l'ofensiva, segons ell, és el fet que els aliats ara hagin pres la iniciativa. L'ofensiva d'Àfrica canvia totalment la [situació?] política
  Continua a la pàgina 4
El Partit Unificat del Poble, el Partit Socialista, va obtenir una gran victòria a les eleccions parlamentàries de la tardor del 1942. Deu candidats socialistes hi van obtenir escó (a començaments d'aquell any només n'hi tenia tres). Dissabte, dia 14 de novembre del 1942, a les 14 h., un cop acabada la missa a la catedral, es va constituir el nou parlament dels islandesos.

— 39 —
 




 
EL COLON
5
 
Hallgrímur Hallgrímsson
nat el 1910 — mort pel novembre del 1942
 
En Hallgrímur Hallgrímsson ha desaparegut del nostre aplec. Ha mort en el naufragi del palangraner Sæborg.
 
En Hallgrímur ha estat un dels líders principals de la Unió del Jovent Socialista, el seu vicepresident durant un cert temps i el director de „El Colon”. Amb ell, la Lliga de Joves Socialistes ha perdut un dels seus dirigents més actius.
 
En Hallgrímur només tenia trenta-dos anys. Va sacrificar més de la meitat d'aquesta breu vita seva a l'ideal del socialisme. En Hallgrímur va ésser el 1930 un dels fundadors de la Lliga de Joves Comunistes i de la Unió del Jovent Socialista el 1938.
 
Molt pocs islandesos, per no dir-ne cap, ha fet tant en una vida tan breu ni ha adquirit una fama tan gran com ell en la lluita per la victòria del socialisme.
 
No només ha estat un dels homes cabdals del poble islandès: també va ésser en els rengles d'aquell grup preeminent de la classe obrera que se'n va anar a Espanya i va lluitar amb els armes a la mà contra el feixisme quan el poble espanyol fou traït pels capitalistes de tot el món.
 
Al seu pit en Hallgrímur hi portava un inextingible anhel de llibertat i en la lluita per la llibertat mai no es va deixar acoquinar per cap dificultat. El seu coratge va ésser ex­tra­or­di­nà­ria­ment gros, la seva capacitat de treball inexhaurible i la seva força de voluntat, proverbial.
 
A començament del 1941, quan els treballadors de Reykjavík s'havien posat en vaga en defensa de llurs drets, en Hallgrímur Hallgrímsson va sortir per fer-los costat públicament. La classe alta islandesa el va condemnar, per instigació d'una potència militar estrangera, a presó, ensems amb la pèrdua perpètua dels seus drets civils.
Foto d'en Hallgrímur Hallgrímsson
Va estar tancat durant onze mesos, rebent el pitjor tractament de part dels histèrics guardians de la justícia civil, però mai no es va deixar doblegar sinó que de cada prova en va sortir més fort.
En Hallgrímur ha caigut com a bandejat de la societat civil. La seva heroica lluita per la causa del socialisme li ha atret l'odi dels explotadors; el poble d'Islàndia, emperò, ret honor a aquest bandejat i germà seu, ara traspassat. El record d'en Hallgrímur serà un estímul per al jovent per a treballar plegats per la consecució del seu ideal: el socialisme.
E. Þ.

— 40 —


Seyðisfjörður - vista panoràmica
El kaupstaður de Seyðisfjörður en els anys de la Segona Guerra Mundial (foto: Virkið í norðri „La Fortalesa del Nord”).
   
foto del palangraner Sæborg
El Sæborg EA 383 de Hrísey descarregant arengs al moll alt SR de Siglufjörður. El Sæborg era un palangraner de 60 tones, construït en acer a Kristiansand (Noruega) l'any 1902. El matí de dissabte, dia 14 de novembre del 1942, el palangraner va sortir de Seyðisfjörður amb rumb a Skáli á Langanesi, on no hi va arribar mai; no se'n va tornar a saber res més ni tampoc dels que hi anaven a bord. En el palangraner hi anava una tripulació composta de sis homes i, a més a més, dos passatgers. Un d'aquests dos passatgers era en Hallgrímur Hallgrímsson i l'altre, un nord-americà de qui no s'ha aconseguit de saber-ne el nom (foto: Brauðstrit og barátta „Feina pel sustent diari i Lluita”).

— 41 —


 
CONVENCIONS SEGUIDES
 
Alþjóðahersveitirnar, Alþjóðasveitirnar
 
Alþýðufylkingin
 
Almenna Verkalýðsfélagið
 
Aragónía
 
Aragónvígstöðvar
 
Bandalag Íberískra Anarkista
 
Félag ungra kommúnista
 
Fylki
 
Hingað og ekki lengra!
 
Hreppur
 
 
 
Járnfylking
 
Kommúnistaflokkur Íslands
 
Landssamband Verkalýðsins
 
Poumistarnir
 
Renniflug
 
Repúblikanar, lýðveldissinnar
 
Requetés-Karlistar
 
Samband ungra kommúnista
 
Samband ungra sósíalista
 
Sameiningarflokkur alþýðu
 
Samfylkingin
 
Samtök Bænda og Verkamanna
 
Sjálfsstjórnarfylki
 
Sjálfsstjórnarhérað
 
sósíalískur Sameiningarflokkur Katalóníu
 
spánska æskulýðssambandið
(Sameinuð sósíalísk æska)
 
stjórnin í Burgos
 
Svifflug
 
Svifflugfélagið
 
Sýsla
 
Verkalýðsflokkur marxískrar Sameiningar
 
þjóðfulltrúaráð Sovétríkjanna
 
Æskulýðsfylkingin
Brigades Internacionals
Front Popular
U.G.T.
Aragó
Front d'Aragó
F.A.I.
Unió de Joves Comunistes
Província (Esp.)
No passaran!
pedania (entitat municipal rural a Isl.,
que agrupa diversos masos, alqueries
i llogarets)
Columna de ferro
Partit Comunista d'Islàndia
C.N.T.
Poumistes
Vol planat
Republicans
Requetés
Lliga de Joves Comunistes
Lliga de Joves Socialistes
Partit Unificat del Poble
Front Unitari, Front d'Unitat
Bloc Obrer i Camperol
Província Autònoma
Comunitat Autònoma
P.S.U.C.
Joventut Socialista Unificada d'Espanya
 
el Govern de Burgos
Vol a vela, vol sense motor
Club de Vol a Vela
Comarca (Isl.)
P.O.U.M.
Consell de Comissaris del Poble Soviètic
Unió del Jovent Socialista