Ingoumo, Genomen, Gnom
Anotacions sobre la Història d'un Mot Paracelsià
MACIÀ RIUTORT I RIUTORT
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
| |
|
|
|
| |
|
Per a en Knut, amb afectuosa recordança |
|
| |
|
|
|
| |
|
Benvolgut Knut, |
|
| |
|
ja fa un bon grapat d'anys, vaig mantenir una conversa amb tu sobre un enigmàtic mot paracelsià que, potser contra tot pronòstic, ha fet fortuna a les diferents llengües europees des del llunyà any de 1589¹ en què apareix per primer cop als escrits de Paracels: em refereixo al mot gnom, que l'erudit suís empra tant en la forma alemanya Gnom, com en la forma llatinitzada Gnomus. Ara, i en ocasió d'aquesta miscel·lània, m'agradaria reprendre una part d'aquella conversa, aquella en què vam intentar de dilucidar d'on sorgia el mot en qüestió. |
|
| |
|
|
|
| |
|
Efectivament, una consulta feta a diferents diccionaris etimològics, tant de l'alemany com d'altres llengües, ens mostra llur desconcert pel que fa a l'origen d'aquest mot. A tot estirar, a la majoria d'ells s'hi proposa una vaga relació amb l'arrel grega γvω-μ- "conèixer" (v.g., γvώμη "enteniment, raó", γvώμωv "coneixedor, discernidor" etc.), suggerida per la ressemblança formal i promoguda per la proverbial saviesa d'aquests éssers fabulosos, sense, emperò, que es vagi més enllà i que es pugui explicar de manera satisfactòria l'enllaç o la relació existent entre el mot de Paracels i aquesta arrel grega. |
|
| |
|
|
|
| |
|
També s'ha suggerit que darrere el mot paracelsià hi podria haver un adjectiu grec *γηνόμος "que viu dins la terra"². Aquesta teoria presenta dos entrebancs perquè hom la pugui acceptar plenament: en primer lloc, el mot no està atestat en grec i, en segon lloc, la llatinització d'aquest mot hauria d'haver estat forçosament Genomus -proparoxíton, això és, Génomus- i l'alemanyització Genom -paroxíton, això és, Génom-. |
|
| |
|
|
|
| |
|
Tanmateix, crec que el viatge que ens pot portar fins a les arrels d'aquest mot no té el seu punt de partida a la Grècia clàssica, sinó a la Suïssa del segle X-XI. Fixem-nos, per començar, que Paracels empra el mot en dues formes morfològicament divergents: a la forma llatina gnomus (genitiu: gnomi) li fa correspondre una forma alemanya Gnom (genitiu: Gnomen³). Si tenim en compte que Paracels, en el seu Llibre de les Nimfes, Sílfides, Pigmeus i Salamandres, no encunya mots nous per a designar aquestes menes diferents d'éssers sinó que hi recorre a mots ja existents i que abans que ell un llatí gnomus no està atestat enlloc, hem de conferir que el mot llatí paracelsià gnomus és l'adaptació al llatí d'un mot ja existent que, atès l'origen geogràfic de Paracels, no pot ésser res més que un mot alemany o, més ben dit, un d'alamànnic, que hauria sonat Gnom en alamànnic, això és, un Genome, un masculí feble amb el prefix ge-. Si volem esbrinar, per tant, d'on surt el mot gnom, no hem de partir de la forma llatina paracelsiana gnomus, sinó de la forma alemanya/alamànnica corresponent Gnom.
|
|
| |
|
|
|
| |
|
Arribats a aquest punt, hem de convenir que ens resulta altament frustrant no disposar de l'Schweizerisches Idiotikon - Wörterbuch der schweizerdeutschen Sprache, l'opus magnum d'en Friedrich Staub i en Ludwig Tobler, que, ens podria fer llum en la nostra recerca. Ens veiem, en conseqüència, constrets a recórrer al material de què disposem, confiant que, malgrat tot, els resultats seran igualment satisfactoris.
|
|
| |
|
|
|
| |
|
Així, d'una banda, descobrim que en alamànnic antic existia un ésser de la mitologia menor, la designació del qual presenta una certa ressemblança amb el nostre mot. Notker III, finat el 29 de juny del 1022, tradueix a començaments del segle XI el llatí “Lares domorum urbiumque” del De les Noces de Filologia amb Mercuri de Marcià Capel·la amb “ingovmen hiusero alde burgo”. Aquest mot ingoumo4 tradueix, com veiem, el llatí lares i significa per tant “esperit o follet tutelar de les llars”".
|
|
| |
|
|
|
| |
|
De l'altra, observem que el mot paracelsià sembla mantenir una certa relació amb el món de la mort, car Paracels no només arrenglera el mot Gnomus entre els nans ("pygmaei") sinó també al costat del llatí Mani -com si de sinònims es tractessin-, això és, els di manes, els difunts d'una família que la protegien:
|
|
| |
|
|
|
| |
...nemlich das got hüter sezt uber die natur, zu allen dingen, und leßt nichts onverhüt. Also verhüten die gnomi, pygmaei, mani, die schez der erden, das ist, die metallen und der gleich. Dan wo sie sind, do sind mechtige schez und gewaltig haufen5. |
|
| |
|
|
| |
|
I a aquesta equiparació de Gnomen amb Mani cal afegir-hi un passatge de la seva obra Philosophia ad Athenienses6, on Paracels es refereix als gnoms amb l'adjectiu die nocturnalischen “els nocturns”:
|
|
| |
|
|
|
| |
auch ist das noch vil mer ein torheit, das wir die die do komen aus unserm element, auch leute sind, nit erkennen, als die nocturnalischen, die gnomen. und wiewol sie nit in der sonnen schein wonen, auch nit sich brauchent des liechtes vom firmament, sonder das hassen, das wir lieben, und wir lieben, das sie hassen...7. |
|
| |
|
|
| |
|
Per una banda, per tant, tenim una possible relació amb un mot del segle X-XI; per l'altra, una possible relació amb el món de la mort. I aquest fet ens permet d'ajuntar totes dues vies d'investigació:
|
|
| |
|
|
|
| |
|
Ingoumo sembla ésser un derivat del verb goumen en el seu sentit primitiu de "tenir cura o esment de"8 amb el prefix in- donant-li la idea de "casolà, de la casa, de la llar" (igual que a mots com ara ingesinde, inmann o inknëcht) o, per bé que menys probablement, "tancat a dins [la terra]". L'in-goumo és, doncs, literalment "(l'esperit) guardià de la casa, el qui vetlla i guarda la casa", una funció que, tradicionalment, s'ha vingut atorgant als morts de la família, els enterrats (i sovint, val a dir-ho, enterrats amb les seves millors pertinences). Vet ací el punt on conflueixen i troben un punt d'enllaç els éssers protectors de tresors ocults en el si de les muntanyes i els éssers protectors de la llar: es tracta dels esperits dels avantpassats difunts que, encara que estan tancats dins llur tomba amb llurs pertinences -que podien arribar a ésser autèntics tresors-, també protegeixen des del més-enllà llurs descendents..
|
|
| |
|
|
|
| |
|
Pel que fa a l'evolució formal d'ingoumo a Genome, crec que és relativament fàcil d'explicar: n'hi ha prou amb assumir una modificació de la forma original del mot9 per metacedeusi. La metacedeusi hauria "reagrupat" lexicalment el mot després que aquest hagués quedat aïllat dins la llengua, incorporant-lo a la família lexical -d'ús extremadament freqüent- de nëmen / genëmen "prendre, agafar; robar, rapir etc." i solapant-lo, en part, amb el participi de passat d'aquests dos verbs, ginoman (alemany-antic) o genomen (alemany-mitjà), atorgant-li així un nou significat de “agafat, pres, rapit [per la mort]”. Pel que fa a l'apòcope i la síncope de Genome en Gnom n'hi ha prou amb recordar que es tracta de dos trets distintius de bona part de l'alt-alemany superior: a tall d'exemple, recordo simplement el cas paral·lel del mot genôze "company", que en alemany superior passa a gnôz.
|
|
| |
|
|
|
| |
|
Si la meva teoria és certa, darrere els gnoms paracelsians no hi ha, originàriament, més que els esperits protectors i tutelars de la llar i la família, identificats -o concretitzats- amb els seus difunts, que, actuen com a protectors des de l'interior de llurs tombes on, alhora, protegeixen els tresors o pertinences que hom va enterrar amb ells.
|
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
Bibliografia:
|
Bosworth, Joseph, i T. Northcote Toller, 1991. An Anglo-Saxon Dictionary. Based on the manuscript collections of the late Joseph Bosworth, edited and enlarged by T. Northcote Toller. Oxford at the University Press, 1991. (=Bosworth/Toller).
Cleasby, Richard, i Guðbrandur Vigfússon, 1993. An Icelandic-English Dictionary. Initiated by Richard Cleasby, subsequently revised, enlarged and completed by Guðbrandur Vigfússon. Second edition with a supplement by William A. Craigie. Oxford at the Clarendon Press, 1993. (=Cleasby/Vigfússon)
Goebel Ulrich, i Oskar Reichmann, 2001. Frühneuhochdeutsches Wörterbuch. Herausgegeben von Ulrich Goebel und Oskar Reichmann in Verbindung mit dem Institut für deutsche Sprache. Begründet von Robert R. Anderson, Ulrich Goebel und Oskar Reichmann. Band 7, Lieferung 1: gnaben-grossprechen. Bearbeitet von Anja Lobenstein-Reichmann. Berlin/New York: Walter de Gruyter Verlag, 2001. (=FNHW). No s'hi dóna pas entrada al mot gnom.
Lexer Matthias, 1979. Mittelhochdeutsches Wörterbuch. Zugleich als Supplement und alphabetischer Index zum Mittelhochdeutschen Wörterbuch von Benecke - Müller - Zarncke. Erster Band: A-M. Stuttgart: S. Hirzel Verlag, 1979. (=Lexer I).
Pfeifer, Wolfgang, 1989. Etymologisches Wörterbuch des Deutschen. Band I: A-G. Erarbeitet von einem Autorenkollektiv des Zentralinstituts für Sprachwissenschaft unter der Leitung von Wolfgang Pfeifer. Berlin: Akademie-Verlag, 1989 (Akademie der Wissenschaften der DDR. Zentralinstitut für Sprachwissenschaft), pàgina 584. (=Pfeifer 1989).
Schützeichel, Rudolf, 1989. Althochdeutsches Wörterbuch. Vierte, überarbeitete und ergänzte Auflage. Tübingen: Max Niemeyer Verlag, 1989. (=Schützeichel)
Wulfila. Bíblia en gòtic. En: www.wulfila.be. (=Wulfila).
|
Notes:
| 1: |
|
|
| 2: |
Cf. Pfeifer I, 584. El model del mot hauria estat l'adjectiu -sí atestat- θαλασσονόμος -ον "que viu dins la mar". |
|
| 3: |
Per a la declinació febla, cf. DBP14 p. 166: “das wasser trenket uns, aber die gnomen nicht, noch die nymphen nicht, noch die andern zwei”. |
|
| 4: |
AHW 4,1600. |
|
| 5: |
|
|
| 6: |
|
|
| 7: |
|
|
| 8: |
Cf. norrè occidental antic geyma “tenir cura de, tenir esment de, preocupar-se per” (Cleasby/Vigfússon 198-199; islandès antic: geymsluengill “àngel de la guarda”); anglès antic gíeman, gýman, géman, gíman “vigilar, guardar, tenir esment de” (Bosworth/Toller 494-495) i gòtic gaumjan “veure, observar (amb els ulls); adonar-se; posar cura o esment en”: unte qima, gaumei saggwa boko, gaþlaihtai, laiseinai (Wulfila: Timoteu I,4-13) “fins a la meva vinguda, posa esment a llegir les escriptures, a exhortar i a instruir”.
Per a l'àmbit de l'alemany, cf. alemany antic goumen "sorgen für, achten auf, etwas hüten" (Cf. Schützeichel 130) -i el seu derivat bigoumidha “Versorgung, Pflege, Umsorgung”-), i l'alt-alemany mitjà goumen “aufsicht haben, wache halten” (cf. Lexer I col. 1062).
És ver que en alemany modern no hi ha cap esperable *gäumen o gaumen, però Cleasby-Vigfússon 198 esmenten un alamànnic gaume “to keep house”, l'existència del qual, en no disposar de Staub/Tobler, no hem pogut comprovar. |
|
| 9: |
Això és, la derivada de la forma alamànnica antiga, que en el període mitjà de la llengua hauria d'haver sonat *ingoume o *ingome (per a la simplificació del diftong, cf. el cas paral·l de urloub, que es desenvolupa en urloup d'una banda, però també en urlup / urlop de l'altra, en trobar-se, el constituent del mot que conté el diftong, en síl·laba posttònica). |
|
|
