Jornada de boicot a las empreses que apoyan la guerra - 19 de marzo de
2004
antes de nada, situar, publicitar la mani del 20
En segundo lugar, ir hacia
una de les empresas "buitre" o sea que negocia y se lucra con la guerra
El 9 de maig de 2003 el diari econòmic Expansión publicava
una llista d'empreses espanyoles que obtindrien contractes a l'Iraq administrat
pels EUA. En aquesta llista hi figurava la Caixa. Cal fer notar que la
Caixa ja havia estat nomenada com a beneficiària abans de saber
què li tocaria exactament: a tu et tocarà alguna cosa, ja
veurem què. Per què aquesta deferència? Per què
la designació política d'aquesta empresa?
La promesa es fa realitat
El 29 d'agost de 2003 es va saber quin era el regal que obtindria la Caixa.
L'Autoritat Provisional de l'Iraq de Paul Bremer va anunciar la concessió
del Banc Comercial de l'Iraq a un consorci de tretze bancs liderats pel
JP Morgan Chase. Entre aquests tretze, la Caja de Ahorros y Pensiones de
Barcelona (quan es tracta de negocis la catalanitat de la Caixa desapareix
com les armes de destrucció massiva del Saddam).
Gran negoci a la vista
El Banc Comercial de l'Iraq serà finançat amb fons de l'ONU
provinents del petroli iraquià (inversió mínima per
a la Caixa) i a la llarga serà un gran negoci per al consorci perquè
serà la institució encarregada de finançar les importacions
i les exportacions. L'Iraq globalitzat que estan dissenyant serà
un paradís de les multinacionals i la privatització, i no
serà precisament un país autosuficient. Caldrà, doncs,
que importi moltes coses i, per suposat, exportarà molt, molt petroli.
I aquí hi ha el gran negoci per a la Caixa.
Una vez avisada la policia "eticosocial" procede a proteger la població,
delimitar el escenario del crimen i recoger pruebas...
Al finalizar hat que
advertir a totdo el mundo de los crímenes cometidos y del riesgo
que comporta utilizar los servicios de entidades como esta.
En las fotos siguientes vemos como la guardia urbana, alertada de que se
estaba cometiendo un "delito" pedia la identificacions a una persona, confundiéndola
con los delincuentes de la Caixa que negocian y se lucran con la guerra
y la ocupación. Finalmente, resultó que no habia pasado nada
y todo el mundo tan amigo. Excepto el pueblo de Irak y las libertades,
claro. O sea que, boicot a las empresas que apoyan la guerra!
Volver a la pàgina
principal 
Tornar a la pàgina principal
