el nadal
El pas del temps, amb el seu cicle d'estacions, imposa i determina un ritme a la natura, la vida i les activitats de l'home. Quan el nostre calendari assenyala el 25 de desembre*, dia en què tradicionalment comença l'hivern, conegut com el de la nit més llarga de l'any, astronòmicament anomenat Solstici d'hivern, el cicle de les estacions recomença de nou, i altre cop, de mica en mica els dies s'allarguen: "Per Nadal un pas de pardal", "Per Sant Esteve un pas de llebre", "Per ninou un pas de bou". En aquest període de l'any els camps i els sembrats són en estat de letàrgia i la natura sembla adormida
En les antigues societats agràries, en aquest temps, quan els rebosts i els graners eren plens i els homes es recollien ala llar per a passar l'hivernada, l'arribada del Solstici representava la promesa de retorn del bon temps i l'auguri d'una nova collita. No és estrany, doncs, que aquest esdeveniment omplís de joia la col.lectivitat i que aquesta es festegés reten culte a l'astre que possibilitava la continuïtat del Cilcle Vital.
A mesura que la societat evolucionava i es feia més complexa i gerarquitzada, molts dels atributs de l'astre que menava el pas del temps i el ritme de les estacions foren transferits a figures polítiques i religioses. Així, la figura del Sol com a símbol de poder i d'immortalitat ornava la cuirassa d'Alexandre el Gran i, a la Roma imperial, el dia del Solstici d'hivern fou celebrat i dedicat a la figura de l'emperador: "Natalis Invicti" (Naixement de l'Invicte). Després, l'Església Cristiana, el segle IV, acomodarà a aquest dia la commemoració del naixement de Jesús: Llum del Món i nova promesa de salvació i de resurrecció.
Si l'església va fer coincidir la commemoració del Naixement de Jesús amb les antigues festes romanes del Sol Nou, vol dir que aquestes festes lligades al Solstici d'hivern tenien un arrelament tan profund que era preferible d'assumir aquest sentit de comunió amb l'element còsmic que intentar d'esborrar-lo. Per tant ens trobem que en molts del ritus, que ens semblen específics o propis d'una comunitat concreta, batega encara un panteisme ancestral comú a molts altres pobles.
Les festes que ens han arribat són un seguit de costums que s'ha anat elaborant i enriquint segons les influències culturals i les necessitats col.lectives de cada moment històric, entorn d'aquest atàvic tema central.
Les lluminàries dels carrers, el tió, el pessebre, les felicitacions, els pastorets, l'àpat de Nadal, etc., són una mostra de l'extens conjunt de manifestacions que ha generat la creativitat popular en aquestes diades, al llarg dels anys. Tot això que ens sembla que està desapareixent, advertim que ens ha donat una munió de plaers col.lectius i gratificacions creatives, a les quals no veiem la conveniència de renunciar a canvi d'aquest únic sentit de l'oci que només convida a la fugida de la llar i de la ciutat, i a la complaença
els símbols
Són molts els símbols i altres elements de les festes antigues que han sobreviscut fins el Nadal d'avui. Amb la voluntat d'ajudar-vos a reconeixer-los, o descubrir-los, tant en el recorregut d'aquesta mostra com en el vostre record personal, he triat els que, segons el meu parer, podrien ser bàsics.
el sol, el foc de nadal
Un altre
costum molt vivificant del nostre ritual nadalenc fou l'encesa de fogueres a
la plaça de molts pobles, després del sopar de la nit de Nadal...
A La Jonquera, Sant Llorenç de la Muga i Agullana, al punt de la mitja
nit encenien una gran foguera a la plaça, i tots els homes tenien dret
a tirar-hi l'objecte agrícola que més els plaïa: un carro,
una arada, etc.
A Viladrau l'encenia el jovent amb la llenya robada per les cases. Cantaven
i feien gatzara fins a les dotze i llavors trucaven a les portes dient: "Ja
és nat!" Així mateix, antany, hom encenia una gran foguera
ritual al cim del Tagamanent, que es feia visible des de tot el Vallés.
El gall és un emblema del sol. El seu cant anuncia la sortida del astre. Dalt de les teulades i dels campanars, en els penells, el gall vigila els quatre cantons de la casa. Amb aquesta simbologia ha arribat fins a nosaltres la missa del gall.
Les fogueres volen representar simbòlicament el Sol. El culte a la llum ha arribat fins a nosaltres en les il.luminacions artístiques
la tradició del foc de la llar
Conté
dos elements: el foc com a representació del sol, i l'arbre, com a representació
de les forces vegetatives del bosc.
Aquesta tradició ha arribat fins a nosaltres en el costum del Tió
de Nadal
l'arbre
L'arbre
simbolitza el poder renovador de la natura, evocador de la perennitat i per
tant de la tradició.
També és símbol de la vida. Hom li atribueix capacitat
de posar en contacte les forces de la terra amb les del cel.
el tió de nadal, arbre
El tió de Nadal, soca adormida com la natura en aquest temps d'hivern i que cal despertar picant ben fort "caga tió, caga turró...", és una probable rondalla que hauria arribat fins els nostres dies com un dels ritus de l'antiquíssim culte a l'arbre.
Aquesta veneració, però, l'hem de contemplar en la seva doble vessant: d'una part trobem l'arbre exemplificat en el ritu de propiciació i fertilització cíclica, com ara ho són les festes de l'arbre de maig. D'altra banda, la trobem en la veneració al tió perenne, perpetuació del foc de la llar, tingut en altres èpoques com un veritable geni benefactor de la casa.
El ritu del tió de Nadal, el veiem, doncs, com una continuïtat d'aquesta darrera forma de culte a la llar que demana: "Per Nadal cada ovella al seu corral."
les il·luminacions
artístiques
El culte a la llum durant aquests dies del cicle nadalenc és molt extens i divers. Les grans il.luminacions , tant de carrers com d'establiments, les llumetes o espelmes amb què hom decora l'arbre, el pessebre o diversos racons de la casa poden ser romanalles del costum d'encendre fogueres per Nadal.
I ho és també, inconfusiblement, el costum d'anar a la missa del Gall i a rebre els Reis amb fanalets i torxes encesos.
la bona sort
L'any solar comença; cal creure que serà un any venturós, un any propici "Any comencem; la fi vegem!", cal augurar un bon any nou. Aquests dies, doncs, són una cita obligada per desitjar la bona "sort".
les herbes de nadal
La plasmació més antiga d'aquest desig deuen ser, segurament, les herbes que porten la bona sort. El vesc, el galceram, el boix grèvol i l'arç groc amb que es guarneixen les cases aquests dies, o que s'ofereixen en senyal de bon auguri, són vegetals que fruiten a l'hivern; potser és aquesta una raó per emparentar-los amb aquest desig de bon auguri.
les estrenes
A més
a més s'hi deurien incorporar altres símbols de bona estrugança,
com ara la ferradura, i seguint els símbols, el mateix desig fet paraula,
fet poesia: les dècimes, les felicitacions, les nadales modernes...
Encara més símbols: les estrenes en forma de panera, mesada doble
o simple lot de Nadal.
la rifa de nadal
El costum de la loteria, de les rifes, encara que s'estengui tot el llarg de l'any, és durant aquesta temporada que entra dins la tradició comunitària. És interessant de constatar com gairebé totes les rifes del cicle nadalenc tenen una intencionalitat benèfica, i és amb motiu, o excusa, d'aquest esperit que arriben a adquirir més popularitat, pel damunt de les de la resta de l'any. Altrament, hom es deu veure més en cor de temptar la seva bona estrella durant aquests dies, amarats de màgia benefactora, que no pas en altres dies de l'any menys propicis
el quinto o loteria vella
Durant les
llargues vetlles de les nits d'hivern, i sobretot els dies de Nadal, hom es
distreia amb el joc del Quinto.
El joc del Quinto (actual bingo) neix de les mans de Lluís IV, rei de
França, per tal de crear recursos per a l'Estat. Aquest fou ideat per
dos aventurers italians i consistia en una combinació matemàtica
dels números compresos entre l'1 i el 90. D'aquests 90 números
se'n treien cinc i els jugadors podien jugar d'avantmà per un, per diversos,
o per tots cinc alhora.
Carles III adoptà aquesta loteria com a model oficial de l'Estat el 1763.
loteria moderna
El 13 de novembre de1811, les Corts de Cadis implantaren el modern sistema de loteria de bitllets numerats correlativament des de l'u al darrer de la sèrie. Això es feu així perquè va descobrir-se que amb l'antic sistema, jugant a senzills un determinat nombre de vegades en cada sorteig, es podien reunir tantes probabilitats d'encertar que el guany, encara que fos modest, era assegurat. Aquest sistema implantat per les Corts de Cadis, amb lleugeres variacions, és el que es segueix usant avui en dia encara.
els pastorets
i el pessebre
Els pastorets i els pessebres dels nostres dies tenen la virtut d'introduir-nos en el món quasi màgic dels pastor. Totes les festes de Nadal estan amarades d'ambient pastoríbol; el pastor és un solitari, en el seu món s'abasta sol. El pastor esdevé bo i un símbol que, pel fet del seu conviure diari amb la natura, ens evoca el record de l'Arcàdia Feliç. El pastor és, també, l'encarnació dels humils en l'evangeli de Crist, i això el fa ser un personatge important en totes les cel.lebracions del Nadal. Per això, en aquesta època de l'any en que l'home de la muntanya descendia a la terra baixa, ell era l'encarregat d'oficiar la part profana a la missa del Gall. Baixava amb el seu cabridet guarnit, amb les músiques, danses i facècies, per tal de complir amb aquesta funció que el transformava en una representació viva de la mítica felicitat terrena.
el pessebre i les figuretes
El pessebre, representació plàstica del misteri de Nadal, que en principi tan sols es realitzava a les parròquies i convents, seguint l'exemple de sant francesc d'Assís que bastí un pessebre vivent la nit de Nadal de l'any 1223, de mica en mica s'anà introduint a les cases particulars.
Foren les llars aristocràtiques del segle XVIII les primeres a construir grans pessebres monumentals, que visitava nombrós públic. Després el costum s'estengué al poble i la seva gran popularització fa que avui dia encara sigui un dels elements més vius del nostre art popular.
La bugadera, el rabadà, la dona de les tites, els Reis i altres personatges, així com l'aviram, les cases de suro i els rius de paper argentat, posat damunt d'uns bocinets de molsa i suro, ens portaran a un racó del menjador la il.lusió d'un mon feliç i un troç de natura a casa.
els figuraires
Els qui fan possible que cada Nadal, d'ençà 1876 (any en què es té notícia de la primera fira de pessebres), tornin a apareixer els personatges que habiten els nostres pessebres són aquests humils artesans que han fet un taller de la seva llar.
El paper, el suro, la fusta, el plom, el fang, el guix, el teixit, el cartró, qualsevol material ha estat bo per animar i recrear els humils pastors i tota la corrua de gent de poble que va a ofrenar.
Aquesta laboriosa dedicació artesana que requereix tan gran inversió de temps es continua fent, en la majoria dels casos, per amor a l'ofici familiar i a la tradició, i si no la sabem valorar a temps corre el perill de desapareixer, a causa de la competència que suposen les figuretes de plàstic manufacturades en sèrie.
els dolços de nadal: les neules i torrons
Els torrons i les neules són dolços que avui no falten mai, en cap casa, per a completar el gran àpat del dia de Nadal.
Les fruites seques del temps, ametlles i avellanes torrades, sucre i mel constitueixen els productes bàsics amb els quals es fan els torrons. Partint d'aquests elements s'han fet totes les variacions que coneixem: massapà, xixona, alacant, agramunt, etc.
Les neules són fetes amb farina sence llevat, sucre i mel. Aquests dolços, tot i que es coneixen des de fa molt temps (hi ha referències del segle XIII), no tenen un origen clar. Una llegenda catalana conta que de resultes d'una terrible pesta que assolà la ciutat de Barcrlona, es féu la prometença d'aixecar un temple quan aquesta s'acabés. Com a recordatori d'aquest esdeveniment, el Gremi d'adroguers i Confiters organitzà un concurs. El guanyador fou un pastisser que, amb una neula i un bloc d'avellanes i ametlles barrejades amb mel, simbolitzà el pergamí i la primera pedra, commemorant així l'inici de la construcció de l'esmentat temple.
les neules com a elements decoratius a les esglésies
Les neules fetes a la manera de pa d'àngel (sense llevat ni aigua) s'utilitzaven per a guarnir l'església, i es penjaven, ja sigui planes o enrotllades, als arcs i a les columnes. Sembla ser que representaven el glaç i la neu que hi havia al Portal de Betlem, i en moltes esglésies, a la Missa del Gall, les deixaven caure com si fossin flocs de neu o eren repartides entre els fidels enmig de gran gatzara.
l'àpat de nadal
No hi pot haver festa allà on manca el protocol de l'àpat tradicional. Perquè no és tan sols l'acte de menjar, i la qualitat de la manduca, allò que fa important un festí, sinó també tot el cerimonial que envolta el parament de la taula.
així podem adonar-nos que totes les festivitats, per poc rellevants que siguin, tenen la seva plasmació culinària, el seu moment dedicat al ritual del Ben Menjar.
Nadal, la festa del Solstici d'hivern, vol fer seure al voltant de la taula de la llar tota la família. Però la la família de Nadal no és aquest petit nucli cel.lular compost, només, per pares i fills, sinó una comunitat més àmplia que necessita reunir, si més no, tres generacions: avis, pares i néts.
La taula de Nadal és el que ens queda d'un antic banquet ritual, un banquet que formava (i forma encara) part de tot el ritual dels oficis dedicats a la llar i al Sol Nou. És per aquesta raó que l'àpat d'aquest dia necessita la concurrència de més de dues generacions, perquè al voltant de la taula cal que coexisteixin els avis i els néts, i això perquè els primers tinguin l'ocasió de passar als darrers les seves vivències, el seu cabdal de coneixements seculars. I també perquè a una taula ben parada li cal conversa i gresca, li cal allargar-se en la tertúlia del llevat de taula, on tots participen a la seva manera i amb els seus temes i dèries.
Ara ve Nadal
Matarem el gall!
Aquesta cançoneta, a més d'informar-nos del costum de menjar gall per Nadal, ens porta resssons d'un possible i antiquíssim sacrifici de l'animal emblemàtic del sol. Al gall, escandalós i rei del galliner, li queia el coll en el dia d'avui. I amb el sacrifici de la seva sang hom intentava d'atreure's el benefici del renovellament cíclic de la vida, la contínua mort i ressurrecció del sol, un any rera l'altre.
* El calendari tradicional no coincideix amb el calendari astronòmic actual, implantat en el 1582 pel papa Gregori XIII. Així, la data tradicional del 25 de desembre correspon al 21 d'aquest mateix mes.