Notes sobre l’atenció en l’era digital
Apunts desordenats sobre l’atenció
Això no és un article acabat. Són notes que vaig recollint sobre un tema que em preocupa: què li passa a la nostra atenció?
Fragments
Simone Weil: «L’atenció és la forma més rara i pura de la generositat.» Si això és cert, vivim en una era d’escassetat generosa.
Nicholas Carr (The Shallows): Internet no només ens dóna informació, reconfigura la manera com pensem. La lectura profunda s’atrofia.
Cal Newport (Deep Work): La capacitat de concentrar-se durant hores en una tasca difícil és cada cop més rara i més valuosa. Paradoxa.
Preguntes obertes
- La cerimònia del te com a antídot? Rituals analògics en un món digital.
- El programari lliure pot ajudar? Eines dissenyades per a la concentració, no per a l’addicció.
- La poesia com a exercici d’atenció pura?
Lectures pendents
- Jenny Odell — How to Do Nothing
- Matthew Crawford — The World Beyond Your Head
- Byung-Chul Han — La societat del cansament
Una intuïció
Potser el problema no és que tinguem massa informació, sinó que hem perdut les pràctiques culturals que ens ensenyaven a gestionar-la. La lectura lenta, la meditació, l’escriptura a mà, la conversa llarga…
Aquesta llavor creixerà. De moment, és un grapat de terra amb algunes preguntes plantades.