L’esperanto: l’eina o l’excusa?

esperanto
Reflexió a l’entorn del 41è Congrés d’Esperanto de Catalunya
Autor/a

Manel Sales

Publicat

13 d’octubre del 2026

🌱 Llavor — Article inicial.

L’esperanto: l’eina o l’excusa?

Aquest pont d’octubre hem celebrat a Reus el 41è Congrés d’Esperanto de Catalunya. Han estat uns dies ben interessants, plens de converses, aprenentatges i moments compartits.

Hem pogut gaudir de xerrades en esperanto i sobre l’esperanto, taules rodones i concerts. I també ha estat un plaer tornar a escoltar el grup Kaj Tiel Plu, que sempre fa il·lusió retrobar.

Però, més enllà del programa, hi ha una cosa que m’emporto especialment d’aquests dies: el tracte entre les persones, l’amabilitat, la proximitat i les ganes de compartir.

Hi ha alguna cosa bonica en trobar-te amb gent amb qui potser comparteixes una llengua, però també una manera d’entendre les relacions. Persones disposades a conversar, a escoltar, a ajudar i a fer-te sentir part d’una comunitat, encara que no coneguis tothom.

I és aquí on em torna una pregunta que em ronda sovint: l’esperanto és l’eina o és l’excusa?

Potser és totes dues coses. L’eina que ens permet entendre’ns més enllà de les llengües que hem après de petits. I l’excusa que ens posa en contacte amb persones que, d’una altra manera, potser no hauríem conegut mai.

Perquè, al capdavall, una llengua no és només un sistema de paraules i regles gramaticals. També és tot allò que passa quan la fem servir: les converses que comencen, les amistats que neixen i els espais que construïm entre tots.

Torno del congrés amb aquesta sensació: potser el més valuós de l’esperanto no és només que ens permeti parlar amb persones d’arreu, sinó tot el que ens anima a fer quan ens trobem.

Publicat a: