clinica

L’Acupuntura és una teràpia que es practica mitjançant la inserció de petites agulles en distints punts del cos. La pràctica de l’Acupuntura es remunta a milers d'anys d’antiguitat i forma part d’un sistema de medicina holística que es coneix com Medicina Tradicional Xinesa, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La Medicina Tradicional Xinesa manté que tots tenim una “força vital” anomenada Qi (pronunciat “txi”), que flueix per tot el cos a través d’uns canals coneguts amb el nom de meridians. L’acupuntura ens permet comunicar-nos amb els òrgans i teixits del cos a través de distints punts dels meridians.

L’enfermetat es un desequilibri entre les dues polaritats del Qi, el Yin (-) i el Yang (+).
La salut i la curació són la integració i restabliment de l’equilibri o harmonia del Qi,
teoria validada recentment pel descobriment de la relació existent entre la química del cervell i el sistema immunitari.

La primera visita d’Acupuntura no és gaire diferent d’una altra visita al veterinari. Es fa un examen general de l’animal i valorem, de forma conjunta, les opcions terapèutiques. Després, establim la freqüència de les sessions, depenent del diagnòstic. A continuació, avaluem el progrés que ha fet l’animal i replantegem el tractament a seguir.

Una sessió d’acupuntura dura un màxim d’una hora, ja que les agulles han de deixar-se posades de 10 a 20 minuts. L’animal no sent pràcticament cap dolor associat al procés, a excepció d’una petita sensació en el moment d’introduir l’agulla, que en cap cas no ha de molestar l'animal.

L’acupuntura dóna una resposta força satisfactòria a molts dels desequilibris que es produeixen en el cos, en especial en aquelles malalties que la medicina al·lopàtica considera “cròniques” o degeneratives.

En general, per a la resolució de la majoria dels casos que aquí presentem han estat necessàries diverses sessions d’una durada de 4 o 6 setmanes, mentre que en alguns, s’han obtingut resultats ràpids i espectaculars en només una o dues sessions.

ADA, una femella creuada de Brac alemany de 6 anys, afectada de Leishmaniosi, va arribar amb un aspecte molt desmillorat, vòmits i sense gens d’apetit pel menjar. A més dels signes externs, presentava una anèmia molt severa (eritròcits 2,03 milions, hematòcrit 14, hemoglobina 4,2), esplenomegàlia molt marcada, que li provocava una gran distensió abdominal, transaminases hepàtiques elevades i altres signes típics de Leishmaniosi.

Després de valorar les opcions amb les propietàries, vam decidir-nos per l'acupuntura perquè, amb només el tractament convencional de Leishmaniosi, potser no hauríem estat a temps a salvar-li la vida.

A la primera sessió, la gossa va recuperar l’ànim, va deixar de vomitar i va començar a menjar. Després de cinc sessions, el ventre ja no està inflat i l’anèmia ha desaparegut, normalitzant-se l'hemograma (eritròcits 5,37 milions, hematòcrit 38,1, hemoglobina 11) i, el seu comportament és completament normal.

A diferència del primer dia que va entrar per la porta, als braços de les seves ames, ADA camina amb alegria, amb el cap en alt, movent la cua, i el seu aspecte és el d’un animal amb ganes de viure.

Els amos de LORD, pastor alemany mascle de 6 mesos d’edat, estaven molt preocupats perquè no menjava gens, excepte les porqueries que trobava pel terra. A resultes d’aquesta pèssima alimentació, LORD vomitava de quan en quan i tenia alguna diarrea. Estava molt prim i deprimit.

Es va provar amb règims i conductes alimentàries especials per tal d'estimular-li l'apetit, a més de diversos complements vitamínics, després de descartar que no hi hagués algun problema de base, ... sense cap resultat.

El tractament d’acupuntura específic per a aquests problemes de deficiència va resultar efectiu després de la primera sessió: LORD va començar a menjar. Els propietaris van quedar sorpresos al comprovar que en una setmana l'animal havia recuperat pes i havia crescut espectacularment, donat que es tractava d'un cadell.

La propietària de LLUNA, una bretona creuada de 7 anys, va acudir a la Clínica buscant una “solució” al problema que la seva gossa portava arrossegant des de feia temps. LLUNA presentava un tumor massiu no operable, amb afecció de la totalitat del coll i articulació escàpulo-humeral dreta, que li provocava una coixera de l’extremitat amb molt dolor.

Després de descartar la cirurgia o l’eutanàsia, es va optar per l’acupuntura com a tractament alternatiu. Les propietàries van tardar quinze dies en tornar a la Clínica perquè LLUNA ja no coixejava i podia dormir sense dolor.

LLUNA ha estat quatre mesos venint a la Clínica cada dues o tres setmanes per tal de poder gaudir d'una vida normal, fins que el tumor ha crescut desmesuradament i hem hagut d'optar per l'eutanàsia.

A primeres hores de la tarda, vam observar que, de sobte, OLI, el nostre carlí mascle de 4 anys, tenia dificultats per a respirar. Primer, vam pensar que seria cosa de la calor que feia aquell dia. (Els carlins tenen el nas tan curt que és normal que facin soroll al respirar o ronquin escandalosament al dormir.) La dificultat de respirar era cada cop més evident, així que a l'explorar-lo vam veure que el ventre se li estava inflant.

OLI estava molt neguitós i no parava d’anar d’un lloc a l’altre, posant-se les mans a la cara com si vulgués treure’s alguna cosa de la gola. Degut a aquestes condicions, ens vam dirigir a la Clínica. Els 15 minuts de camí van semblar interminables, pensant que en qualsevol moment OLI s’ofegaria irremeiablement.

A la palpació de la zona afectada, els ganglis cervicals estaven d’allò més engrossits i el gos tenia signes clars d’hipòxia (falta d’oxigenació). L’abdomen estava cada cop més dil·latat a conseqüència de l’acumulació de gasos a l’estómac. Les opcions terapèutiques que teníem eren: o bé donar-li els fàrmacs indicats i esperar-ne l’evolució, o bé administrar-li oxígen i intervenir-lo quirúrgicament per tal de corregir la greu dil·latació gàstrica... o bé provar l’acupuntura. Vam optar per l’acupuntura.

En uns 20 o 30 minuts, els ganglis van disminuir considerablement i el ventre va tornar a la seva mida normal. OLI va recuperar-se del tot, tornant a respirar amb normalitat. A la nit, el nostre gos va sopar com ho fa habitualment i, des de llavors, no ha tingut cap episodi més, a pesar de la calor de l’estiu.

Què va desencadenar aquell procés? Vam saber que, després de menjar la seva ració de pinso, algú li va oferir un tros de meló fred, directament de la nevera, provocant-li amb tota probabilitat un tall de digestió..

Actualment, OLI se sotmet a una sessió setmanal d’acupuntura, ja que les races braquicèfales són propenses a patir de deficiència de pulmó.

Els propietaris de SAM, un Golden Retriever mascle de 12 anys, estaven molt amoïnats perquè veien com el seu “fill pelut” tenia cada cop més dificultats per caminar o pujar al cotxe. L’estat de l’animal anava empitjorant a conseqüència de l’edat i el progressiu augment de pes arran de la seva involuntària inactivitat.

Un dia va dir prou. Com que no es podia aixecar, van haver de portar-lo a braços a la Clínica. Se li va fer el tractament clàssic per tal d’estimular-li el sistema nerviós.
SAM va millorar lleugerament, però al cap de poc temps va recaure.
Semblava que ens quedaven poques opcions...i vam explicar als propietaris que SAM no podia continuar així. Vam provar l’acupuntura.

Després de la primera sessió, SAM va sortir caminant tot sol. Se li va instaurar un règim d’acupuntura d’una sessió a la setmana durant 3 setmanes i, a continuació, una sessió cada 15 dies. Ara SAM camina gairebé amb normalitat i, inclús, s’atreveix a baixar del cotxe sense ajuda.