1956 – Hamburg
Ràdio Luxemburg no era una emissora
que se sintonitzés gaire bé, però la música que s’hi podia escoltar era digna
de ser sentida. Una d’aquestes cançons, Heartbreaker Hotel de l’Elvis Presley,
va canviar al complet el sentit musical d’un jove de Liverpool de 16 anys
anomenat John Lennon. El canvi més notable fou l’interès pel rock and roll,
promogut en aquella època per artistes com Elvis Presley, Ray Charles, Chuck
Berry, Bill Haley,... Aquest nou estil musical va fer que Lennon s’ajuntés amb
un grapat d’amics de l’institut al qual estudiava, El Quarry Bank, per formar
un grup de música, el qual anomenaria The Quarrymen, en honor a l’institut.
The Quarrymen va començar tocant en
diferents festes d’alumnes de l’institut. A una aquestes festes, el 6 de Juliol
de 1957, hi va assistir un jove de 15 anys amb gran passió per la música
anomenat Paul McCartney. Ben aviat va veure que el grup tenia coses bones i no
parava d’aplaudir entre cançó i cançó. Ivan Vaughan, un amic comú entre John i
Paul els va presentar. Davant la necessitat d’un membre amb més talent musical,
John va demanar a en Paul que s’unís al grup, el qual va acceptar de seguida.
En Paul McCartney agafava l’autobús
tots el dies amb un noi més jove, George Harrison. Davant l’interès que
despertava la música en aquest jove en Paul li va presentar a en John per mirar
si podia unir-se The Quarrymen. Davant la seva qualitat com a guitarrista
Lennon no va dubtar en considerar-lo una peça clau per a la banda. Amb
l’entrada d’en George es va produir l’expulsió de la resta de components i
només hi van quedar ells tres, l’eix principal del grup. Només hi faltava algú
que toques el baix i un altre que s’encarregués de la percussió.
L'Stuart Sutcliffe era amic i company
de John a l’Escola d’Art, pintava amb molta classe i va arribar a vendre
diversos quadres a un bon preu. Aquest fet li va permetre a l’Stu la compra
d’un baix. Malauradament no tenia cap tipus de coneixement musical i tots tres
van a haver de començar amb ells des de zero, ensenyant-li els acords més
bàsics. D’aquesta manera el tema del baix quedava solucionat, però encara
estava pendent el tema de la bateria. I el del nom del grup.
The Quarrymen estava massa antiquat,
donat que cap component estudiava ja en aquell institut. En John i l’Stuart es
van passar tota una nit pensant en un bon nom. L’Stu era admirador d’una
pel·lícula de Marlon Brandon on sortien unes noies en moto que es feien
anomenar The Beetles. Amb aquest nom, John li va canviar una E per una A i va
quedar definit el grup, The Beatles.
Durant els primers concerts tocaven
amb percusionistes propers al grup que disposaven d’una bateria. Finalment, en
George es va enrecordar d’un vell amic que s’havia comprat una bateria per
Nadal i que era capaç de mantenir el ritme. El seu nom era Pete Best i va
començar acompanyar el grup abans que arribés la gran oportunitat: Hamburg.
Hamburg va suposar una gran
experiència per a madurar. Tocaven durant dotze hores diàries els caps de
setmana. Aguantar tant de temps era impossible, així que l’alcohol i les
drogues hi van jugar un paper fonamental. Les dures actuacions els hi van
permetre millorar el seu estil musical i artístic davant el públic.
Malgrat tot això, els problemes van
arribar quan en George va ser deportat per ser menor d’edat i més tard
McCartney i en Pete van ser acusats d’un delicte que no havien comès. Davant
d’aquests fets Lennon va tornar a Anglaterra i l’Stu es va quedar a Alemanya
per estudiar art. D’aquesta manera en Paul es va encarregar definitivament de
la funció de baixista.
El 1961, ja a Liverpool, en Brian
Epstein, propietari de NEMS (North End Music Stores) va anar a The Cavern, on
acostumaven a tocar el Beatles, per a fer una gravació davant les nombroses
crítiques favorables que li havien arribat. La gravació fou un èxit, i desprès
d’algunes negociacions, Epstein es van convertir en el manager del grup. Des
d’un bon començament va mostrar una gran confiança en ells i va fer servir la
seva experiència per portar-los pel bon camí. Va arribar a aconseguir una
audició amb Decca Records, però The Beatles van ser refutats.
The Beatles tenien quelcom especial
damunt la resta de bandes de Liverpool: influencia. El seu estil, el seu
pentinat, les seves cançons,... influïen molt en la resta de grups, per molt
bons que fossin.
Van tornar a Hamburg i durant aquesta
segona etapa van rebre una carta del seu manager on deia que la EMI, mitjançant
en George Martin, els hi sol·licitava una gravació, pel qual havien de provar
amb coses noves. L’audició va tenir lloc a Parlophone, el juny de 1962. No va
anar gens malament, però Martin hi va trobar un defecte: la bateria.
La búsqueda d’un nou component pel
grup els va portar a sondejar els millors grups de Liverpool i van trobar a Rory
Storm and the Hurricanes un noi anomenat Ringo Starr. En Ringo era bateria
professional, a més de tocar, també cantava.
1962 – 1964
Amb el grup definitivament complet
The Beatles van tornar a realitzar unes sessions per a EMI. Però Martin,
productor de la casa, tampoc estava d’acord amb l’estil del nou component. Tot
i aquest contratemps Lennon, McCartney i Harrison van decidir gravar les seves
pròpies amb en Ringo Starr com a bateria, en un gest molt important del grup
cap a ell.
La decisió de gravar les seves
pròpies cançons els hi va portar molts problemes amb Martin, que al començament
no confiava gaire en les seves composicions. Malgrat la seva postura, una cançó
pròpia, Love Me Do, seria ser escollida con a single del seu primer disc, que
arribaria al nº1 de la llista ventes.
L’èxit no va arribar en un dia, The
Beatles van haver de recórrer bars i clubs nocturns on es van guanyar una fama
que els consolidaria com el grup més popular de Gran Bretanya. Amb aquesta fama
va arribar el seu primer disc el 1963, Please Please Me. El mateix any va
aparèixer el segon disc, With The Beatles, que comportaria el trasllat del grup
a Londres, una ciutat molt més practica econòmicament i professionalment
parlant. 1964 va suposar també l’arribada de la beatlemania als EUA.
L’arribada a Amèrica els va produir
massa impressió i sorpresa, mai van pensar que tindrien tan l’èxit com els que
estaven tenint. Aprofitant aquesta fama el tercer disc dels de Liverpool no es
va fer esperar i el mateix any 1964 va aparèixer A Hard Day’s Night, com a
banda sonora de la seva primera pel·lícula. Tant el disc com el film van ser
tot un èxit i la beatlemania es va estendre arreu del planeta. Per completar
l’any 1964 es va portar a terme una gira mundial, de la qual en Ringo es va
perdre bona part per motius de salut, i es va publicar Beatles For Sale, el
quart disc de la banda.
En definitiva, 1964 fou l’any de més
treball en la carrera de The Beatles.
1965 – 1966
1965 va portar la segona pel·lícula,
Help!, amb la seva corresponent banda sonora, una nova gira per Amèrica i el
sisè disc del grup, Rubber Soul.
Però, si 1965 es va caracteritzar per
un fet és per ser el final de les gires de The Beatles. Cansats d’anar amunt i
avall sense parar, les eternes sessions de gravació, les amenaces, la polèmica
amb l’afirmació que eren més famosos que Crist, la falta de motivació i farts
que als seus concerts només hi anessin adolescents cridaneres, que no es
fixaven si s’equivocaven d’acord o desafinaven, van ser els punts claus per a
que The Beatles posessin punt i final a les seves gires.
L’any següent, el 1966, es va
publicar Revolver, disc del qual ja no es va fer cap gira. Aquesta decisió els
va permetre de disfrutar d’unes merescudes vacances. En John es va anar a
Almeria a participar en la pel·lícula How I Won The War, McCartney es va
dedicar a composar la BSO d’un altre film, en George va marxar a l’Índia i en
Ringo va viatjar a Espanya per acompanyar Lennon.
A la tornada d’aquestes vacances van
començar a gravar el vuitè disc, Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band,
possiblement el millor disc de la història de la música.
Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band
va suposar l’inici d’una nova etapa caracteritzada per la importància de
treballar com a artistes, la faceta artística es la única i primera prioritat.
L’època dels concerts i els crits havia acabat.
Acompanyant la publicació del Sgt
Pepper’s l’any 1967 va portar altres qüestions destacades. Entre elles destaca
l’emissió de Our World, la primera transmissió via satèl·lit a nivell mundial
en la qual van participar The Beatles interpretant el tema All You Need Is
Love. Un altre fet fou conèixer el Maharishi Mahesh Yogi, que els portaria
conèixer el “coneixement verdader”.
No tot van ser bones notícies i
aquell any va morir el manager del grup, en Brian Epstein. Amb la seva mort The
Beatles es van trobar amb el problema de la direcció de les seves finances i
negocis. Per aquest motiu van crear la companyia Apple, dedicada a la confecció
de roba psicodèlica i de l’època.
Per finalitzar l’any es va rodar la
tercera pel·lícula, The Magical Mystery Tour, amb una crítica força
desfavorable però amb una genial banda sonora.
1968
L’any 1968 portarà diferents
esdeveniments. El primer fou el viatge del grup amb el Maharishi a Rishikesh,
on hi van anar per aprendre a meditar. Malauradament l’experiència no fou gaire
bona i ben aviat en Ringo va haver de tornar per problemes amb el menjar (era
al·lèrgic a un gran nombre d’aliments), en Paul va tornar també donat que només
tenia previst estar-hi durant un mes i finalment, Lennon i Harrison van deixar
l’Índia per l’escàndol en el qual es va veure involucrat el Maharishi i una
dona del seu grup.
En tornar de l’Índia es va decidir
llençar definitivament la companyia Apple. L’empresa no va durar gaire. Hi
havia moltes idees, però cap es va arribar a concretar: companyia buscadora de
nous talents, tenda d’aparells electrònics i per finalitzar tenda de roba
psicodèlica, fet que la va portar a la ruïna. Després de la fallida es va rodar
la quarta pel·lícula dels de Liverpool, Yellow Submarine, de dibuixos animats i
acompanyada de la seva corresponent banda sonora. Com és costum al mon beatle
aquest no va ser l’únic esdeveniment de l’any, es va publicar un doble àlbum,
The Beatles, més conegut com White Album. Abans de la seva publicació es van
gravar dos singles, Hey Jude i Revolution, amb un gran èxit.
No només es va publicar material com
a grup, sinó que en John Lennon va editar el seu primer treball en solitari,
Two Virgins, amb l’ajut de la seva futura esposa, la Yoko Ono.
Durant la gravació del White Album es
van produir les primeres tensions entre el membres del grup, que els portarien
dos anys més tard a la separació. El motiu més fort fou la presència continua
de la Yoko Ono a l’estudi, fet pel qual Lennon es preocupava més d’ella que no
pas del grup. Aquest comportament va provocar malestar en la resta de
components que se sentien despreciats.
1969 – Ruptura
Assistim a l’últim any de The Beatles,
1969. Al seu començament es van realitzar les sessions Get Back, que pretenien
recollir l’esperit cru i directe dels seus primers discos. Tot i que no es van
acabar mai, van servir d’embrió per al que seria el seu últim disc publicat,
Let It Be. Aquestes sessions van estar acompanyades permanentment per càmeres
que van gravar la seva darrera pel·lícula, també dita Let It Be, on es
reflexava la tensió i el malestar entre els membres del grup.
Tot i els continus enfrontaments,
tots quatre van decidir gravar un nou disc, que seria el darrer, Abbey Road.
Amb una magnífica producció, Abbey Road va posar fi a una dècada irrepetible,
que per a moltes persones va marcar un temps en la música posterior.
A Saville Row es van reunir The
Beatles per darrera vegada. Lennon va anunciar que deixava el grup, per
dedicar-se al seu projecte paral·lel, la Plastic Ono Band. Davant la
perplexitat de la resta de membres en Paul va seguir el mateix camí i no va
trigar gaire a publicar el seu primer disc en solitari. En George i en Ringo
van fer el mateix, el primer per explorar el mon de la cultura índia i el segon
per formar, ell també, una carrera en solitari. L’any 1970 va posar punt i
final a la vida de The Beatles com a grup.
Font: http://members.fortunecity.es/dejuan/historia.htm