Important! Llegir això abans de començar el curs!

Aquests són els apunts del curs de xinès bàsic que he fet del 12 d'abril al 23 de juny de 2012 a la Cambra de Comerç de Valls (40 hores).

Aquests apunts són del wiki style, és a dir, que es poden editar online.

Per editar un text introdueix el nou text al requadre inferior i fes doble click sobre el text que vols canviar. Pots fer una prova escrivint un text i fent doble click sobre aquest paràgraf. Si estàs content amb els canvis apreta el botó "Salva" i els canvis quedaràn guardats a la pàgina de manera permanent.

Dia 1: 12 d'abril de 2012

HOLA, BON DIA, COM ESTÀS?

Els xinesos no tenen segon cognom. Primer diuen el cognom i després el nom

Quan escriuen l’ordre dels traços és de dalt cap a baix i d’esquerra a dreta i de fora cap a dins. 

Farem servir el llibre "hable chino con 500 palabras"

BON DIA (3 maneres diferents de dir-ho): 

您 早  o  你 早  : nín zăo /ning zao/    o   nĭ zăo /ni zao/

            Literalment: vostè segur o tu segur

早 安 : zăo an /zao an/

            Literalment: dia segur

 早 上 好 : /zao shang hao/

            Literalment: aviat a dalt bo

HOLA

 您  好  o 你 好 : nín hao /níng hao/ o  ni hao /nĭ zao/

            Literalment: vostè bo o tu bo

 COM ESTÀS?

 你 好吗 ? : /ní hao ma?/

            Literalment: tu bo ()?

 LLIÇÓ 1: BON DIA

LLIÇÓ 1 : 第 一 课  :  /ti i ca/

WANG (nom home): 王: /Wang/

SENYOR: 先 生 : /sian sheng/

LI (nomdona): 李: /Li/

SENYORA: 太 太: tài tåi /tai tai/

JO MOLT BÉ: 我 很 好: /wo hen hao/

GRÀCIES (VOSTÈ): 谢 谢 您 : /sie sie ning/

ELLA MOLT BÉ: 它 很 好: /ta hen hao/

 

Dia 2: 17 d'abril de 2012

Pronoms Personals

	PLURAL
JO:  我 : /wo/	NOSALTRES: 我 们 : /wo meng/
TU: 你 : /ní/	VOSALTRES: 你 们 : /ní meng/
VOSTÈ: 您 : /ning/	VOSTÈS: 您 们 : /ning meng/
ELL: 他 : /ta/	ELLS: 他 们 : /ta meng/
ELLA:  她 : /ta/	ELLES: 她 们 : /ta meng/

LLIÇÓ 2: BON DIA

 ESTÀS OCUPAT?:  你 忙 吗? :   /ni mang ma/?

            Literalment: tu ocupat ()?

JO ESTIC MOLT OCUPAT. I VOSTÈ? : 我 很 忙，你 呢 ?: /wo hen mang, ni nǝ/?

            Literalment: Jo molt ocupat, tu ()?

JO NO ESTIC OCUPAT: 我 不 忙 : /wo pu mang/

            Literalment: Jo ‘pas’ ocupat

ESTÀ OCUPADA LA TEVA DONA? : 你 太 太 忙 不 忙 ? : /ni tai tai mang pu mang?

            Literalment: teva(tu) esposa ocupada no ocupada?

ELLA TAMPOC ESTÀ OCUPADA:  她 也 不 忙 : /ta ye pu mang/

            Literalment: ella també no ocupada

CAP DELS DOS ESTÀ OCUPAT:  我 们 都 不 太 忙 : /wo meng tou pu tai mang/

            Literalment: nosaltres tots no massa ocupats

JO ARA OCUPAT:  我 在 忙 : /wo zai mang/

 PRONUNCIACIÓ XINESA:

 /b/ equival a /p/           Exemple: bu ~ pu : NO

/d/ equival a /t/            Exemple: dou ~ tou : TOTS

/g/ equival a /k/           Exemple: ge ~ ke : UNITAT

/jh/ equival a /t/           Exemple: jhong ~ tong : XINÈS

/q/ equival a /ch/         Exemple: qi ~ chi : 7

19/4/2012 3er dia

DIR COM ET DIUS:

 SENYORETA: 小 姐: /xiao jie/

COGNOM: 姓: /sing/

NOM: 名字: /ming tz/

EL MEU COGNOM ÉS LIU: 我 姓 刘: /wo sing liu/

            Literament: jo cognom liu

EL MEU NOM ÉS MEI LING: 我 的 名 字 是 美 龄:/wo de ming tz shi mei ling/

            Literalment: jo ( ) nom “ser” mei ling

EM DIC LIU MEI LING: 我 叫 刘 美 龄:/wo chiao liu mei ling/

            Literalment: jo “em dic” liu mei ling

COM ET DIUS?:  你 叫 什 么 名 字 ? :/ni chiao xeng mǝ ming tz/?

            Literalment: tu “et dius” què – nom - ?

I TU? : 你 呢 ?: / ni nǝ/?

            Literalment: tu ( ) ?

COM ET DIUS?:  你 姓 什 么 ? :/ni sing xeng mǝ/?

            Literalment: tu cognom què -?

 NÚMEROS:

 UNITAT:  个: ge /ke/

DESENA:  十: /shi/

CENTENA:  百: /bai/

MILER:  千: qiang /chien/

10 MIL:  万: wang /wan/

 0:零 :/ling/

1: 一 :/yi/

2: 二 o 两 :/er/ o /liang/

3: 三 :/shan/

4: 四 :si /s!/

5: 五:/wu/

6: 六:/liu/

7: 七:qi /chi/

8: 八:ba /pa/

9: 九:/jiu/

10: 十:/shi/

11: 十 一:/shi yi/

23: 二十三:/er shi shan/

70: 七十:/chi shi/

100: 一百:/yi bai/

102: 一百零二:/yi bai ling er/

200: 两百:/liang bai/

96251: 九万六千两百五十一:/jiu wan liu chien liang bai wu shi yi/

 ENTONACIONS:

 ā = to alt (1)                                       => 妈 : mā : mare                      -

á = to mig pujant (2)                         => 麻: má : cànem                      /

ǎ = to mig baixant i pujant (3)           => 马 : mǎ : cavall                       V

à = to alt baixant (4)                          => 骂 : mà : renyar                     \

a = to neutre (dèbil) (5)                          => 吗 : ma : (pregunta)            ǝ

24/4/2012 4rt dia

LLIÇÓ 3: QUÈ ÉS AIXÒ?

 QUÈ ÉS AIXÒ?:  这 是 什 么? :   /jhe shih xeng mǝ/?

            Literalment: això és què?

AIXÒ ÉS UN INSTRUMENT D’ESCRIURE? : 这 是 ㆒枝 筆: /jhe shih yi jhih bĭ/?

            Literalment: Això ser un “unitat de” “instrument d’escriure”

QUIN TIPUS DINSTRUMENT D’ESCRIURE ÉS AQUELL? 那 是 ㆒枝 什 么 筆?

            /na shih yi jhih xeng mǝ bĭ/? :: aquell és un “unitat de” què “instrument descriure”?

AQUELL ÉS UN PINZELL: 那 是 ㆒枝 毛 笔: /na shih yi jhij mao bĭ/

            Literalment: aquell ser un “unitat de” pinzell

QUIN TIPUS DE LLIBRE ÉS AQUELL?:  那 是 本 什 么 书?:

/na shih ben xeng mǝ shu? :: aquell ser “unitat de” què llibre?

AQUELL ÉS UN LLIBRE XINÈS: 那 是 本 中 文 书: /na shih ben jhong wen shu/

LLAPIS : 铅 笔: cian bĭ /chien bi/

PLOMA : 钢 笔: gang bĭ /kang bi/

BOLÍGRAF : 原 子 笔: yuán zĭh bĭ /yuan tz biï/

那 => AQUELL. Es pronuncia /na/ en enunciativa i /nei/ en interrogativa

 IDIOMES i PAÏSOS:

 XINÈS: 中 文 : jong wún /tong wen/ (escrit)

  中 语: jong yü /tong yu/ (parlat)

ANGLÈS:  英文: ying wún /yiing wen/

JAPONÈS: 日文: rìh wún /ri wen/

FRANCÈS: 法 文 : fá wún /fa wen/

ALEMANY: 德 文 : dé wún /de wen/

ESPANYOL: 西 班 牙 文 : /xi bang ya wen/

CATALÀ: 加 泰 罗 尼 亚 文: /chia tai luo ni ya wen/

文: wún /wen/ : vol dir TEXT. Unit a un país vol dir llengua escrita.

语: yü /yu/ : vol dir LLENGUA. Unit a un país vol dir llengua parlada.

国: /quo/ : vol dir PAÍS. Es posa després del nom d’un país per significar país.

人: /ren/ : vol dir PERSONA. Es posa després del nom d’un país per significar persona del país.

 26/4/2012 5è dia

JO SÓC ANGLÈS: 我 是 英 国 人: /wo shi ying ren/

Literalment: jo ser anglès persona

JO SÓC D’ESPANYA: 我 的 国 家 是 西 班 牙: wo de quó jia shi xi bang ya

           /wo dǝ kuo chia shi xi bang ya/  Literalment: jo (-) pais meu ser espanya

 CLASSIFICADORS UNITARIS:

个: ge /ke/ : classificador general

枝: zhï /tz/ : per objectes allargats: boli, llapis, dit, cama...

本: /ben/ : per llibres, revistes...

Etc..

 DIR LES DATES:

 Normalment les dates les esciuen en format mes/dia/any. Quan pronuncien l’any pronuncien cada xifra per separat ex: 2-0-1-2 (er ling yi er) en comptes de 2.012 (er chien ling shi er).

 MES: 月: /yue/                 DIA: 日: /ri/          ANY: 年: /nian/

 26 D’ABRIL DE 2012:  四 月二十六 日 二零一二 年

    /s! yue er shi liu ri er ling yi er nian/

 Cumpleanys Jordi:                 二 月         十四日               一九六六年

Cumpleanys Anna:                 五月          二十五 日     一九七六 年

Cumpleanys Àngels:              一 月         六 日                                  一九四四年

Cumpleanys Núria:                七月          二十五 日     一九九一 年

Cumpleanys Míriam:              十二月   六日                     一九八零 年

Cumpleanys Jordi B:              二月          二日                     一九六三年

Cumpleanys Sergi:                 一月     一六 日           一九九一 年

Cumpleanys Immaculada:           月        日               一九     年

Cumpleanys Marcel:                 九 月    二四日           一九七七年

 A xina els nens quan neixen ja tenen un any.

 SETMANA: 星 期: /xing chi/

DATA: 日期: /ri chi/

DILLUNS: 星 期 一: /xing chi yi/

DIMARTS: 星 期 二: /xing chi er/

DIMECRES: 星 期 三: /xing chi shan/

DIJOUS: 星 期 四: /xing chi s!/

DIVENDRES: 星 期 五: /xing chi wu/

DISSABTE: 星 期 六: /xing chi liu/

DIUMENGE: 星 期 天: /xing chi tien/

3/5/2012 6è dia

UN ANY TÉ 52 SETMANES: 一年有五十二个星期:/yi nian you wu shi er ke xing chi/

            Literalment: Un any té cinc deu dos unitat setmana

UNA SETMANA TÉ 7 DIES: 一个星期年七天:/yi ke xing chi you chi tien/

            Literalment: Un unitat setmana té set dia

UN ANY TÉ 365 DIES: 一年有三百六十五天:/yi nian you shan bai liu shi wu tien/

            Literalment: Un any té tres cent sis deu cinc dia

 Els mesos xinesos tenen 29/30 dies, van alternant. Els de 29 són els de 30 d’aquí. Per compensar dies cada 5 anys hi ha 2 anys que tenen 13 mesos. Ara estem al maig però a Xina és abril (s! yue).

 LLIÇÓ 4: ON VAS?

 到 : dào /tao/ = ARRIBAR (quan va sol)

去 : qu /chù/ = ANAR (quan va sol)

ANAR A: 到 去: dào qu /tao chù/

 

A ON VAS? 你 到 那 里 去？: /ni tao na li chù/

            Literalment: tu a on anar?

VAIG A L’ESCOLA:  我 到 学 校 去？: wo dào syué siào cyù /wo tao xue siao chù/

            Literalment: jo a escola anar

PER A QUÈ VAS:  你 去 做 什 么？: /ni chù zuò shen mǝ/

            Literalment: tu anar fer què?

VAIG A APRENDRE XINÈS:  我 去 学 中 文？: /wo chù xue tong wen/

            Literalment: jo anar aprendre xinès text

VA TAMBÉ EL SR. LI A APRENDRE XINÈS:  李 先 生 也 去 学 中 文 吗？: /Li Sian sheng ye chù xue tong wen ma/?: Li senyor també aprendre xinès text ( ) ?

NO, ELL VA A ENSENYAR XINÈS:  不，他去教中文？: /pu, ta chù tsiao tong wen/

            Literalment: no, ell anar ensenyar xinès text

LLAVORS, ELL ÉS PROFESSOR I NOSALTRES ESTUDIANTS:  那么，他是老师, 我们是学生？: /na me, ta shi lao shih, wo men shi xue sheng/: llavors, ell ser professor, nosaltres ser estudiants

 

ANAR A: 课 室: classe

ON?: 那 里？: /na li/?

ALLÍ: 那 里: /na li/

 

8/5/2012 7è dia

DIR LES DATES II

AVUI: 今天:jing tián /zing tien/ : aquest dia

DEMÀ: 明天:ming tián /ming tien/ : pròxim dia

AHIR: 昨天:zuó tián /tsuó tien/ : ahir dia

PASSAT DEMÀ: 后天:hòu tián /hou tien/ : després dia

ABANS D’AHIR: 前天:quian tián /chien tien/ : abans dia

AVUI ÉS DIMARTS: 今天是星期二: /zing tien shi xing chi er/ : avui ser dimarts

AQUEST MES: 这个月:zhè gè yuè /txe ke yué/ : aquest (unitat) mes

MES PASSAT: 上个月:shèn gè yuè /shan ke yué/ : a dalt (unitat) mes

MES SEGÜENT: 下个月:sia gè yuè /xia ke yué/ : a baix (unitat) mes

AQUEST MES ÉS MAIG: 这个月是五月: /txe ke yué shi wu yué/

Literalment: aquest (unitat) mes ser cinc mes

D’AQUÍ 2 MESOS: 后个月: hòu gè yuè / hou ke yué/ : després mes => no es fa servir gaire

FA 2 MESOS: 前个月: quian gè yuè / chien ke yué/ : abans mes => no es fa servir gaire

AQUEST ANY: 今年: /jing nián/ : aquest any

ANY QUE VE: 明年: / ming nián/ : pròxim any

ANY PASSAT: 去年: qù nian /chi nián/ : anar any

DAQUÍ DOS ANYS: 后年: / hou nián/ : després any

FA DOS ANYS: 前年: / chien nián/ : abans t any

AQUEST ANY ÉS EL 2012: 今年是二零一二年: /jing nián shi er ling yi er nian/

 

10/5/2012 8è dia

 

HORÒSCOP XINÈS

 

HORÒSCOP (de 12 animals): 生肖: shēng xiào  /xeng siao/

HORÒSCOP XINÈS: 中华生肖: /zhōng huá shēng xiào /jong hua xeng siao/

Literalment: xinès xinès horòscop ?

 

RATA: 老鼠: lǎo​ shǔ / láo sú/ : vell rata

BOU: 牛: niú /niu/

TIGRE: 老虎: / láo hǔ/ : vell tigre

CONILL: 白兔: / bái tù/ : blanc conill

DRAC: 龙: lóng /long/

SERP: 蛇: shé /xe/

CAVALL: 马: mǎ /maa/

CABRA: 羊: yáng /yang/

MONO: 猴子: hóu zǐ  /hou zi/ : mono fill

GALL: 公鸡: gōng​ jī / gong ji/ : just gall

GOS: 狗: gǒu / goou/

PORC: 猪: zhū / chu/

Hi ha dotze signes i cinc elements (aigua, fusta, foc, metall o or i terra). Cada 12 anys canvia l’element.

DE QUIN HORÒSCOP ETS? : 你属什么:  nǐ shǔ shén​ me  / ni shu shen mǝ /

Literalment: tu signe quin?

QUIN HORÒSCOP TENS? : 你的生肖什么:  nǐ de shēng xiào shén​ me  / ni ta xeng siao shen mǝ ?/             Literalment: tu (teu) horòscop quin?

JO SÓC SERP? : 我属蛇:  wǒ shǔ shé / wo shu xe / : jo signe serp

EN QUIN ANY VAS NÉIXER? : 你是几年出生?:  nǐ shÌ jǐ nián chū​ shēng /ni shi chi nian chu sheng / Literalment: tu ser quants anys néixer?

VAIG NÉIXER EL 1977? : 我是在一九七七年出生?:  wǒ shÌ zài yī jiǔ qī​ qī nián chū​ shēng /wo shi zai yi jiu chi chi nian chu sheng / Literalment: jo ser (a) 1 9 7 7 any néixer

LLAVORS ETS SERP : 那你是属蛇的:  nà nǐ shÌ shǔ shé de /na ni shi shu xe ta / Literalment: llavors tu ser signe serp teu

SÍ, SÓC SERP : 对, 我是属蛇的:  duì wǒ shÌ shǔ shé de /tui, wo shi shu xe ta /

            Literalment: correcte, jo ser signe serp (meu)

I TU? : 你呢?:  ni ne /ni ne? /

            Literalment: tu (-) ?

 

 

ā1-  á2/ ǎ3V à4\ a5 ǝ   

 

LLIÇÓ 5: QUI ÉS EL PROFESSOR?

 

QUI ÉS EL PROFESSOR? : 谁是老师?:  shéi2 shì4 lǎo3 ​shī1 ? /Sui shi lao tz /

            Literalment: qui ser professor?

VENS AQUÍ PER APRENDRE XINÈS? 你到这里来学中文吗？: nǐ3 dào4 zhè4 ​lǐ3 lái2 xué2 zhōng1 wén2 ma5 /ni tao che li lai xue tong wen/

Literalment: tu (a) aquí venir aprendre xinès idioma - ?

SÍ, VINC A APRENDRE XINÈS 是的, 我来学中文: shī1 de5, wǒ3 lái2 xué2 zhōng1 wén2  /shi de, wo lai xue tong wen/

Literalment: sí, jo venir aprendre xinès idioma

LLAVORS SOM COMPANYS: 那么我们是同学: nà4 me5 wǒ3 men5 shÌ4 tóng2 xué2  /na me wo men shi tong xue/ : llavors nosaltres ser “companys de classe (aprendre junts)”

QUI ÉS EL NOSTRE PROFESSOR?: 谁是我们的老师?:  : shéi2 shì4 wǒ3 men5 de5 lǎo3 ​shī1 ?  /sui shi wo meng ta lao tz? : qui ser nosaltres (nostre) professor?

EL SR. LI ÉS EL NOSTRE PROFESSOR?: 李先生是我们的老师: Lǐ3 xiān​1 sheng5 shÌ4 wǒ3 men5 de5 lǎo3 ​shī1?  /Li xian sheng shi wo men ta lao tz/ : Li senyor ser nosaltres (nostre) professor

ELL ÉS XINÈS?: 他是中国人吗?: tā1 shÌ4 Zhōng1 ​guó2​ rén2 ma5?  /Ta shi tong kuo ren ma?/ : Ell ser xina pais persona (-)?

ELL ÉS XINÈS, ELL SAP PARLAR XINÈS I TAMBÉ ESCRIURE XINÈS: 他是中国人, 他会说中国话 也会写中国字: tā1 shÌ4 Zhōng1 ​guó2​ rén2, tā1 huì4 shuō4 Zhōng1 ​guó2 huà4 Yě3 huì4 xiě3 Zhōng1 ​guó2 zì4 /Ta shi tong kuo ren, ta huei suo tong kuo hua ye huei xie tong quo ts!/ : Ell ser Xina país persona, ell saber parlar Xina país idioma també saber escriure xina país paraula

 

15/5/2012 9è dia

I: 和: hé

PETIT: 小: xiǎo

GRAN: 大: dà

ESCOLA PRIMÀRIA: 小学: xiǎo ​xué

ESCOLA SECUNDÀRIA: 中学: zhōng xué

UNIVERSITAT: 大学: dà ​xué

CLASSE (AULA): 课室: kè ​shì

CLASSE(unterricht): 上课: shàng ​kè

AQUESTA ÉS LA NOSTRA CLASSE: 这是我们的课室: zhè shì wǒ​ men de kè​ shì

 PARTS DEL COS:

COS: 身体: shēn ​tǐ

CAP: 头 : tóu

CABELL: 头发 : tóu ​fa

NAS: 鼻子: bí​ zi

BOCA: 嘴巴: zuǐ​ ba

CARA: 脸 zuǐ​ ba: liǎn

BARBETA: 下巴 : xià ​ba

CELLES: 眉毛 : méi​ mao

ULLS: 眼睛 : yǎn ​jing

ORELLES: 耳朵 : ěr​ duo

COLL: 脖子 / 颈项 : bó ​zi jǐng​ xiàng

HOMBRO: 肩膀 : jiān​ bǎng

LLENGUA: 舌头: shé ​tou

PESTANYA: 睫毛: jié ​máo

PIT: 胸: xiōng

PANXA: 肚子 : dù ​zi

ESQUENA: 背: bèi

CINTURA: 腰: yāo

CADERA: 臀: tún

MELIC: 肚脐: dù ​qí

BRAÇ: 手臂: shǒu​ bì

COLZE: 手肘: shǒu​ zhǒu

MÀ: 手: shǒu

PALMA: 手掌: shǒu​ zhǎng

DITS D'UNA MÀ: 手指: shǒu​ zhǐ

UNGLES: 指甲: zhǐ​ jia

CUL: 屁股: pì ​gu

CUIXA: 大腿: dà ​tuǐ

CAMA INFERIOR: 小腿: xiǎo ​tuǐ

CAMA: 腿: tuǐ

PEU: 脚板: jiǎo ​bǎn

GENOLL: 膝盖: xī ​gài

TURMELL: 脚踝: jiǎo ​huái

DITS DEL PEU: 脚指: jiǎo ​zhǐ

TALÓ: 脚跟: jiǎo ​gēn

LES SEVES CELLES SÓN BONIQUES: 她的眉毛美: tā de méi​mao měi

17/5/2012 10è dia

CASA: 家: jiā

MÒBIL: 手机: shǒu ​jī: Literalment: mà màquina

NOSALTRES SOM 6 ALUMNES: 我们有六个学生 : wǒ men yǒu liù gè xué xeng sheng

            Literalment: Jo nosaltres tenir sis unitats alumnes

classificadors per persones: 个 gè o 位 wei (més formal)

ALUMNES : 学生: xué sheng Literalment: aprendre néixer

 

 LLIÇÓ 6: QUANTS ALUMNES?  几个学生? : jǐ gè xué sheng?

 QUANTS ALUMNES TENS? : 你有几个学生: nǐ yǒu jǐ gè xué sheng?

            Literalment: Tu tenir quants unitat alumnes?

TINC VINT-ICINC ALUMNES : 我有二十五个学生: wǒ yǒu èr shí wǔ gè xué sheng

            Literalment: jo tenir dos deu cinc unitat alumnes

SÓN TOTS ADULTS?: 他们都是大人吧?: tā​ men dōu shì dà ​ren ba?

            Literalment: ell plural tots ser adults correcte?

NO NECESSÀRIAMENT, HI HA ADULTS I TAMBÉ HI HA NENS : 不一定,  有大人, 也有小孩: bù yī dìng, yǒu dà ​ren, yě yǒu xiǎo hái

Literalment: No necessàriament, tenir adults, també tenir nens

HI HA NENES? : 有女生吗?: yǒu nǚ sheng ma? -> Tenir dona estudiants (-)?

SÍ, LA MEITAT I L’ALTRE MEITAT SÓN NENS : 有,一半是女生,一半是男生: yǒu, yī bàn shì nǚ sheng, yī bàn shì nán sheng

Literalment: Tenir, un mitat ser nena estudiant, un mitat ser nen estudiant

 

TENS UN BOLI?: 你有笔吗?: nǐ yǒu bǐ ma? => tu tenir boli (-)?

QUANTS BOLIS TENS?: 你有几支笔?: nǐ yǒu jǐ zhī bǐ? => tu tenir quants unitat boli?

TENS 2 BOLIS?: 你有二支笔吗?: nǐ yǒu èr zhī bǐ ma? => tu tenir dos unitat boli (-)?

 

NEN: 小孩: xiǎo hái ~petit nen

NEN (o fill): 孩子: hái​ zi ~nen fruit

NEN (o noi): 男孩: nán​ hái ~home nen

男孩子: nán​ hái zi ~home nen fruit . És un sinònim

NENA (o noia): 女孩: nǚ hái ~dona nena

女孩子: nǚ hái zi ~dona nena fruit. És un sinònim

FILL: 儿子: ér​ zi ~fill fruit

FILLA: 女儿: nǚ ér​ ~dona fill

QUI TÉ FILLES?: 谁有女儿?: Sui yǒu nǚ ér​ => Qui tenir dona fill?

HOME: 男人: nán ren ~home persona

DONA: 女人: nǚ ren​ ~dona persona

VOLER: 要: yào

T’ESTIMO: 我爱你: wǒ ài nǐ

 

22/5/2012 11è dia

Fonètica i pronunciació (fotocòpies)

http://www.learnchineseabc.com/chinese-pinyin-initials.htm

 

手机: shǒu ​jī: teléfon mòbil       Literalment: mà màquina

 

24/5/2012 12è dia

Et desitjo un feliç aniversari: 祝你生日快乐: zhù nǐ shēng rì kuài lè

            Literalment: desitjar tu aniversari feliç

 

LLIÇÓ 7: ¡QUE GRAN ÉS L’ESCOLA!  学校真大 : xué ​xiào zhēn dà

 

Quants alumnes hi ha en aquesta escola? : 这所学校有多少学生?: zhè suǒ xué ​xiào yǒu duō ​shǎo xué sheng? : Aquest (classificador edifici) escola tenir quants alumnes?

Hi ha més de 2500 alumnes: 有两千五百多个学生?: yǒu liǎng qiān wǔ bǎi duō ​gè xué sheng? : Aquest (classificador edifici) tenir dos mil cinc cent més (classificador) alumnes?

Aquesta escola és molt gran: 这所学校真不小: zhè suǒ xué ​xiào zhēn bù xiǎo : Aquest (classificador edifici) escola realment no petit

Sí, aquesta és una escola gran: 是啊,这是所大学校: shì ā, zhè shì suǒ dà xué ​xiào: És oh (=sí), aquesta ser (classificador edifici) gran escola

Hi ha estudiants estrangers a l’escola?: 学校里有没有外国学生?: xué ​xiào lǐ yǒu méi yǒu wài guó xué sheng : Escola dins tenir no tenir extrangers (=fora pais) estudiants

Sí, hi ha molts estudiants extrangers: 外国学生很多: wài guó xué sheng hěn duō : Escola Extrangers estudiants molt molts

 ****

 间: jiàn​: classificador per habitacions o edificis petits, cases

所: suǒ: classificador per edificis grans

房子: fáng ​zi : casa

家: jiā: llar

课: kè: classe (lliçó)

课室: kè shì: classe (aula)

 

Aquesta casa és molt bona: 这间房子很好: zhè jiàn fáng zi hěn hǎo

Aquella escola és molt gran: 那所学校很大: nèi suǒ xué ​xiào hěn dà

 

多: duō: molt, més

少: shǎo: poc, menys

多少: duō shǎo: quant?

几个: jǐ gè: quant?

 

Tinc molt pocs/molts llibres: 我的书很少/多: wǒ de shū hěn shǎo/ duō : jo de llibre molt poc/molts

Quants llibres té el senyor Wang?: 王先生有多少书?: Wáng Xiān ​sheng yǒu duō shǎo shū? : Wang senyor tenir quants llibres?

王先生有几本书?: Wáng Xiān ​sheng yǒu jǐ běn shū? : Wang senyor tenir quants llibres?

 

>> Per preguntar quants és més intel·ligent posar 多少 que几个 perquè amb 多少 no fa falta posar el classificador

 

Manera escurçada de dir els números:

 

350: 三百五: sān bǎi wǔ (no cal acabar en 十 shí)

4800: 四千八: sì qiān bā (no cal acabar en 百 bǎi)

76000: 七万六: qī wàn liù (no cal acabar en 千qiān)

 

 Altres més complicades:

2005: 两千零五: liǎng qiān líng wú

2500: 两千五: liǎng qiān wú

2050: 两千五十: liǎng qiān wú shí

 

姐: zhēn: Realment, MOLT

小姐: xiǎo jiě: senyoreta

La senyoreta Wang està MOLT ocupada: 王小姐真忙: Wáng xiǎo jiě zhēn máng

 

啊: ā: Partícula modal, ah! eh? oh!

Bon dia: 您 早啊: nín zăo ā

Estàs ocupat? 你忙不啊?: nĭ máng bù máng ā?

Anem a estudiar xinès, d’acord?: 我们去学中文好不好?: wǒ ​men qù xué zhōng ​wén hǎo bù hǎo: nosaltres anar aprendre xinès llengua bo no bo?

D’acord: 好啊: hǎo ā

És molt gran l’escola, no?: 学校很大,是不是?: xué ​xiào hěn dà, shì bù shì?: escola molt gran, ser no ser?

Sí: 是啊: shì ā

没: méi: no, negació, va amb certs verbs com tenir (you) o jiao (ensenyar)

 

Tens algún bolígraf? 你有没有笔: nĭ yǒu méi yǒu bĭ: tu tenir no tenir boli?

No tinc cap bolígraf: 我没有笔: wǒ ​ méi yǒu bĭ: jo no tenir boli

El professor no ha ensenyat aquesta paraula: 这个字, 老师没教: zhè gè zì, lǎo shī méi jiāo: Aquesta (classificador) lletra (~paraula), mestre no ensenyar

 

Aquí: 这里: zhè ​lǐ

Quantes escoles xineses hi ha aquí?: 这里有几所中文学校?: zhè ​lǐ yǒu jǐ suǒ zhōng ​wén xué ​xiào: Aquí hi_ha quant (classificador) xinès llengua escola?

Aquí no hi ha escoles xineses : 这里没有中文学校?: zhè ​lǐ méi yǒu zhōng ​wén xué ​xiào: Aquí no hi_ha xinès llengua escola.

Tens fills? : 你有没有孩子?: nĭ yǒu méi yǒu hái zǐ: Tu tenir no tenir fills?

En tinc dos. Els dos nens : 有两个, 两个都是男孩?: yǒu liǎng gè, liǎng gè dōu shì nán hái: tenir dos (classificador), dos (classificador) ambdós ser nens.

Un és nen i un és nena : 一个是男孩, 一个是女孩: yī gè shì nán hái, yī gè shì nǚ hái: un (classificador)ser nen, un (classificador) ser nena.

Un nen, un nena : 一男, 一女: yī nán, yī nǚ: un nen, un nena.

Ells estudien xinès?: 他们有没有学中国话?: tā​ men yǒu méi yǒu xué zhōng guó huà ​: Ells tenir no tenir estudiar xina país llengua?

Ells no estudien xinès?: 他们没学: tā​ men méi xué ​: Ells no estudiar

 

要: yào: voler (=want)

爱: ài: estimar, o voler molt (=love)

29/5/2012 13è dia

Gramàtica => Fotocòpies.

Frase bàsica enunciativa (是 - shì), negativa (不 - bù), interrogativa (吗 – ma - què, 呢 – ne – i què, 哪 – nǎ - on, 谁 – shei – qui), partícula De (的)

车: chē: cotxe

LLIÇÓ 8: CASI IGUAL  差不多: chà bù duō

 Hi ha molts estudiants estrangers a l’escola? : 学校有很多外国学生,是吗?: xué ​xiào yǒu hěn duō wài guó ​xué sheng, shì ma? : escola tenir molt molts estrangers alumnes, ser (-)?

 

Sí, n’hi ha molts : 是啊,有很多: shì ā, yǒu hěn duō: ser eh, tenir molt molts

Hi ha més estudiants estrangers que nadius?: 比本国学生还多吗?: bǐ běn guó ​xué sheng hái duō ma? : Comparant nadius alumnes encara més (-)?

No, hi ha menys estudiants estrangers que nadius: 不, 比本国学生少: bù, bǐ běn guó ​xué sheng shǎo : No, comparant nadius alumnes menys

Hi ha tans nois com noies?: 男生跟女生一样多吗?: nán sheng gēn nǚ sheng yī yàng duō ma? : nois que noies el mateix quantitat (-)?

Hi ha casi igual: 差不多,一样多: chà bù duō, yī yàng duō : diferent no molt, el mateix quantitat

 

31/5/2012 14è dia

Són igual d’intel·ligents els nois que les noies?: 男生跟女生一样聪明吗?: nán sheng gēn nǚ sheng yī yàng cōng míng ma?: nens que nenes el mateix intel·ligent?

No necessàriament, alguns són intel·ligents i altres tontos: 不一定, 有的聪明, 有的笨: bù yī dìng, yǒu de cōng míng, yǒu de bèn

: no necessàriament, haver de intel·ligent, haver de tonto

Són més estudiosos els nois o les noies?: 男生用功还是女生用功?: nán sheng yòng gōng hái shì nǚ sheng yòng gōng?

: nens diligents o ser nenes diligents?

 

******

多: duō: més

少: shǎo: menys

大: dà: gran

本国: běn ​guó: nadiu

还: hái: encara

小: xiǎo: petit

高: gāo: alt

矮: ǎi: baix

本地: běn ​dì: nadiu

还是: hái shì: o és

小人: xiǎo rén: persona vil (algú que et té un mal d’ull)

打: dǎ: pegar

打小人: dǎ xiǎo rén: treure’s una persona vil (amb una bruixa)

Comparacions:

Hi ha menys noies que nois: 女生比男生少: nǚ sheng bǐ nán sheng shǎo: nenes comparat nens menys

Jo no sóc tant intel·ligent: 我不是那么聪明:  wǒ bù shì nà ​me cōng míng: jo no ser igual de intel·ligent

Ell encara té més llibres que jo: 他的书比我的还多:  tā de shū bǐ wǒ de shū hái duō : ell de llibre comparat jo de encara més

Els nens són més estudiosos que els adults: 小孩比大人还用功:  xiǎo hái bǐ  dà rén hái yòng gōng: nens comparat adults encara diligents

Són més intel·ligents els nens o les nenes?: 男生聪明, 还是女生聪明: nán sheng cōng míng, hái shì nǚ sheng cōng míng: nens intel”ligents, o ser nenes intel·ligents?

Hi vas tu o hi vaig jo?: 你去, 还是我去?: nĭ  chù, hái shì wǒ chù?: tu anar, o ser jo anar?

D’acord ves tu: 还是你去吧?: hái shì nĭ chù ba?: o ser tu anar OK?

 

跟: gēn: i, amb; també pot voler dir seguir

和: hé: i

Tu i jo som estudiants: 你跟我都是学生: nĭ  gēn wǒ dōu shì xué xeng: tu i jo ambdós ser estudiants

Ell i jo estem molt ocupats: 他跟我都很忙?: tā  gēn wǒ dōu hěn máng: ell i jo ambdós molt ocupats

 

差: chà : pitjor

写: xiě : escriure

Escric pitjor el xinès que ell: 我的中国字比他差: wǒ de zhōng guó zì bĭ tā chà: jo de xina pais lletra comparant ell pitjor

 

 

5/6/2012 15è dia

 

Prefereixes el menjar xinès o l’occidental?

 

Prefereixes el menjar xinès o l’occidental?: 你喜欢吃中餐还是西餐?: nĭ  xǐ​ huan chī zhōng cān hái shì xī cān?: tu agradar menjar xinès menjar o es occidental menjar?

M’encanta el menjar xinès!: 我非常喜欢吃中餐!: wǒ  fēi​ cháng xǐ​ huan chī zhōng cān!: jo terriblement agradar menjar xinès menjar!

Què és el que més t’agrada?: 你最喜欢吃什么?: nĭ  zuì xǐ​ huan chī shén​ me ?: tu (el que més) agradar menjar es què?

El que més m’agrada són els ravioli: 我最喜欢吃饺子: wǒ  zuì xǐ​ huan chī jiǎo​ zi?: jo (el que més) agradar menjar ravioli

Has provat alguna vegada l’ànec lacat?: 你有没有吃过烤鸭?: nĭ yǒu méi chī guò kǎo yā?: tu haver no haver menjar (passat) (al forn) ànec?

No n’he menjat, està bo?: 没吃过, 好吃吗?: méi chī guò, hǎo ​chī ma?: no haver menjar, saborós?

No està malament, l’hauries de provar: 不错你应该尝一尝: bù cuò nĭ yīng​ gāi cháng yī cháng: no malament tu hauries de tastar un tastar

Saps què és aquest plat?: 你知道是什么菜吗?: nĭ zhī​ dào shì shén​ me cài ma?: tu saber ser es què plat (-)?

És un plat fred. També es diu “plat per fer baixar l’alcohol”: 这是凉菜, 也叫下酒菜:  zhè shì liáng cài, yě jiào xià jiǔ cài: aquest ser fred plat, també dir-se baixar alcohol plat

Què hi ha a la carta de plat calent a la carta?: 菜单上有什么热菜: cài​ dān shàng yǒu shén​ me rè cài: carta en haver es què calent plat?

Hi ha verdures, peix, porc, pollastre i marisc: 有青菜, 鱼, 肉, 鸡和海鲜: yǒu qīng cài, yú, jī ròu hé hǎi​ xiān: tenir verd plat, peix, carn(porc), pollastre i mar fresc (marisc)

Normalment quina és el teu menjar base?: 你常吃什么主食?: nĭ cháng chī shén​ me zhǔ​ shí?: tu freqüentment menjar es què principal menjar?

Arròs i pa al vapor: 米饭和馒头: mǐ fàn hé mán ​tou: arròs cuinat i pa xinès

 

7/6/2012 16è dia

Al restaurant

 

Què volen menjar vosaltres 3?: 你们三位吃点儿什么?: nĭ men sān wèi chī diǎn r shén​ me?: vosaltres 3 (classificador formal persones) menjar una mica de què?

Tenen la carta? Primer mirem una mica la carta.: 有菜单吗? 先看一下菜单: yǒu cài​ dān ma? xiān kàn yī xià cài​ dān.: tenir carta (-)? Primer veure un moment carta

Aquí tenen la carta. Primer mirin una mica.: 这是菜单你们先看一下: zhè shì cài​ dān nĭ men xiān kàn yī xià : aquesta ser carta vosaltres veure un moment

Per començar porti 3 entrants freds: una amanida de cogombre, cacahuets pelats i vedella en salsa de soja?: 先来三个凉菜,一个拌黄瓜,一盘花生米,一个酱牛肉: xiān lái sān gè liáng cài, yī gè bàn huáng​ guā, yī pán huā ​shēng ​mǐ, yī gè jiàng niú ròu?: Primer portar 3 unitats  fred plat, un unitat amanida cogombre, un plat cacahuets pelats, una unitat (salsa soja) vedella carn.

I plats calents? Quins plats calents volen?: 热菜呢? 要什么热菜?: rè cài ne? Yāo shén me rè cài?: Calent plat (eh)? Voler de què calent plat?

Porti mig ànec lacat i unes tiretes de porc a l’aroma de peix.: 来半只烤鸭, 一个鱼香肉丝: lái bàn zhī kǎo ​yā, yī gè yú xiāng ròu ​sī: portar mig rostit ànec, un unitat peix aroma porc tires

 

 

12/6/2012 17è dia

Redacció

 

我 非常 喜欢 吃 意大利 餐, 也 吃 中餐!

wǒ    fēi​  cháng xǐ​  huan     chī      Yì​    dà​     lì      cān,        yě      chī     Zhōng cān!

jo terriblement agradar menjar italià menjar, també menjar xinès menjar!

 

Quina sopa volen?: 要什么汤?: Yāo shén me tāng?: Volen de quina sopa?

Una sopa d’ou i tomaca i un bol d’arròs. Porti 3 gots.: 一个西红柿鸡蛋汤, 一碗米饭.拿三个杯子: yī gè xī ​hóng ​shì jī​ dàn tāng , yī wǎn mǐ fàn . Ná sān gè bēi zi : Un unitat tomaca gallina ou sopa, un bol arròs cuit. Agafar tres unitats got

Ell no sap fer servir palets, porti una cullera i un joc de ganivet i forquilla.:他不会用筷子,您给他拿个勺子和一副刀子叉子: tā bù huì yòng kuài zi,nín gěi tā ná gè sháo zi hé yī fù dāo zi chā zi : ell no sap utilitzar palets, vostè donar ell agafar unitat cullera i un joc ganivet, forquilla

Desitgen alguna cosa més?: 还要什么吗?: hái yào shén me ma?: encara voler algo (-)?

No, senyoreta, el compte si us plau: 不要了,小姐,结账: bù yào le, xiǎo jiě, jié zhàng: no voler (eh), senyoreta, el compte

请: qǐng : Si us plau (s’ha de saber utilitzar, no es pot posar en qualsevol frase). Exemple correcte:

小姐,请结账: xiǎo jiě, jié zhàng: senyoreta, si us plau el compte

请问: qǐng wèn: Disculpa (es pot fer servir per aturar algú pel carrer)

水: shuǐ: aigua

餐馆: cān ​guǎn: restaurant

餐厅: cān​ tīng: menjador-restaurant

 

 Quina hora és?

Quina hora és?: 现在几点了?: xiàn zài jǐ diǎn le?: ara quantes hora (eh)?

Són tres quarts de 8: 现在差一刻八点: xiàn zài chà yī kè bā diǎn: ara falta un quart 8 hora

A quina hora et lleves al matí?: 每天早上你几点起床?: měi tiān zǎo shàng nĭ jǐ diǎn qǐ chuáng?: cada dia al matí tu quina hora aixecar llit?

Em llevo a 2 quarts de set: 我早上六点半起床?: wǒ zǎo shàng liù diǎn bàn qǐ chuáng: jo al matí 6 hora mitja aixecar llit

A quina hora comences les classes al matí?: 你上午什么时候上课?: nĭ shàng wǔ shén me shí hou shàng kè?: tu matí quin moment anar a classe?

Les classes comences a les 8 del matí: 我们上午八点开始上课?: wǒ men shàng wǔ bā diǎn kāi​ shǐ shàng kè?: nosaltres matí 8 hora començar anar a classe?

A quina hora feu pausa?: 你们几点休息?: nĭ men jǐ diǎn xiū xi ?: vosaltres quina hora descansar?

 

 14/6/2012 18è dia

Cap a les 10 i 10: 我们10点10分左右休息: wǒ men shí diǎn shí fēn zuǒ​ yòu xiū xi?: nosaltres 10 hora 10 minut esquerra dreta descansar

Què feu durant la pausa?: 休息的时候你们做什么?: xiū xi de shí hou nĭ men zuò shén me? Descans del moment vosaltres fer el què?

Uns beuen cafè, altres fumen: 有的人喝咖啡, 有的人吸烟: yǒu de rén hē kā​ fēi , yǒu de rén xī yān: (hi ha) de persones beure cafè, (hi ha) de persones inhalar fum

A quina hora menges al migdia?: 中午你几点吃午饭?: zhōng wǔ nĭ jǐ diǎn chī wǔ fàn: migdia tu quant hora menjar dinar?

A vegades a la una, a vegades a les dues. Després de dinar torno a casa: 有时候一点, 有时候两点. 吃午饭以后我回家: yǒu shí hou yī diǎn, yǒu shí hou liǎng. chī wǔ fàn yǐ​ hòu wǒ huí jiā: haver moment un hora, haver moment 2 hora. Menjar dinar després jo tornar casa

 

读书: dú shū: estudiar, empollar (intransitiu)

学习: xué xí: estudiar (transitiu)

睡觉: shuì ​jiào: anar a dormir

吃饭: chī ​fàn: menjar un àpat

听: tīng: escoltar

听电话: tīng diàn huà: respondre el teléfon

打电话: dǎ diàn huà: trucar per teléfon

去厕所: qù cè suǒ​: anar al lavabo

早上: zǎo shàng: matinada

上午: shàng wǔ: matí

中午: zhōng wǔ: migdia

下午: xià wǔ: tarda (afternoon) ~fins les 4p.m.

傍晚: bàng​ wǎn: vespre (evening) ~7, 8

晚上: wǎn shàng: vespre/nit

7点正:qī diǎn zhèng: les 7 en punt

8点半: bā diǎn bàn: 2 quarts de 9

6点55分: liù diǎn wǔ​ shí wǔ fēn: les 6:55

差5分钟7点: chà wǔ​ fēn zhōng qī diǎn: falten 5 minuts per les 7

差一刻7点: chà yī kè qī diǎn: falta 1 quart per les 7

吃点心: chī diǎn xīn: berenar (o picar algo)

吃饭的时候: chī ​fàn de shí hou: moment de menjar

上班: shàng bān: anar a treballar

上课: shàng kè: anar a classe

 

Menjar alguna cosa: 吃一点东西: chī yī diǎn dōng ​xi: menjar una mica cosa

 

Exercici: fer frases amb hores

 

Jo començo a treballar a les 7:30: 我上午7点半开始上班: wǒ shàng wǔ chī diǎn bàn kāi​ shǐ shàng bān: jo matí set hora mitja començar treballar

 

Nosaltres anem a dormir a la 1 de la nit: 我们晚上一点正睡觉: wǒ men wǎn shàng yī diǎn zhèng hōng shuì ​jiào : nosaltres vespre-nit una hora enpunt anar a dormir

 

 19/6/2012 19è dia

 

 

21/6/2012 20è dia

 

 

 

再见: zài jiàn: adéu, a reveure

 

 

Apunts xinès Marcel Figuerola Estrada marcel3@tinet.org Juny 2012