Selecció
de novetats del web del CEL, juliol 2021
LINGÜISTES PEL
CARRER (nou)
BIBLIOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA
dialectologia (inici)
OBRES
GENERALS
Beltran Zaragozà, Andreu (2014). "Precisions
sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià". Anuari de Filologia Antigua et Mediaevalia. Homenatge
a Pere-Enric Barreda Edo (1964-2014), núm. 4, p. 171-195. [En línia:]
<https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/13755>.
García Mouton, Pilar
(coord.), Inés Fernández-Ordóñez, David Heap, Maria Pilar Perea, João Saramago,
Xulio Sousa (2016). ALPI-CSIC. Edició
digital de Navarro Tomás, Tomás (dir.), Atlas Lingüístico de la Península
Ibérica, Madrid, CSIC. [En ínia:] < http://www.alpi.csic.es/>.
Navarro Gómez, Pere (2017). «La dialectologia
catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Els microatles lingüístics de les
comarques de l’Ebre». Estudis Romànics,
39, p. 361-374. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/94489>
Navarro Gómez, Pere;
Cubells Bartolomé, Olga (2017). "Descripció lingüística del català de la
diòcesi de Tortosa". Estudis
filològics en homenatge al professor Jordi Colomina. Alacant : Universitat
d'Alacant, Departament de Filologia Catalana, p. 445-489.
Navarro Tomás, Tomás
(1962). Atlas Lingüístico de la Península
Ibérica (ALPI), I. Fonética.
Madrid. [En línia:] <http://alpi.csic.es/es/publicaciones>.
FONÈTICA
Perea
Sabater, Maria Pilar (2020). "El reflex d’alguns trets fonètics i
morfològics valencians en l’ALPI i en l’ALDC". Ítaca. Revista de Filología, núm. 11 (Dossier: Homenatge a Germà
Colón), p. 33-71. [En línia:]
<http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/113439>.
MORFOSINTAXI
Buj
Alfara, Àngela (2015). "Els possesius àtons a la comarca del Montsià.
Algunes dades". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, XCI
(gener-desembre), p. 43 i ss. 2015
Gil
Bordes, Núria (2014). Formes i usos de
l’article definit masculí al Sénia. Barcelona: Universitat de Barcelona,
curs: 2013-2014. Treball Final de Grau de Filologia Catalana. Tutores: Neus
Nogué Serrano i Clàudia Pons Moll. [En línia:]
<http://hdl.handle.net/2445/65658>.
Querol
Cortiella, Laia (2009). Aspectes
morfofonològics en la morfologia verbal del català nord- occidental. Tesi
doctoral dirigida per Maria Rosa Lloret Romañach. Barcelona: Universitat de
Barcelona, Departament de Filologia Catalana. [En línia:]
<http://www.tdx.cat/handle/10803/1690>. Nota: Entre les localitats
estudiades hi ha Amposta, Gandesa, Móra d'Ebre, Tortosa i Vall-de-roures.
LÈXIC
Gumbau
Morera, Felip (2016). "Paraules que ja no són barbarismes segons el
DNV". Núvol (25/09/2016).
http://www.nuvol.com/opinio/paraules-que-ja-no-son-barbarismes-segons-el-dnv/
López
V., N. Franch, Q. Pou, M. Clavero, N. Gaya & J.M. Queral. 2012. Atles dels peixos del delta de l'Ebre.
Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi
Natural. Parc Natural del Delta de l'Ebre. [En línia:]
<http://old.parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/delta_de_lebre/coneix-nos/centre_de_documentacio/fons_documental/publicacions/llibres/serie_tecnica/ATLES_PEIXOS_WEB.pdf>.
Montoya
i Abad, Brauli (1985). "Entorn del lèxic regional tarragoní". Universitas Tarraconensis. Revista de
Filologia, núm. 9 (maig), p. 51-61. [En línia:] <https://revistes.urv.cat/index.php/utf/article/view/2246>.
MONTSIÀ
Buj
Alfara, Àngela (2019). Els parlars del
Montsià. Estudi geolingüístic. Tesi doctoral dirigda per Emili Casanova Herrero.
Universitat de València, Departament de Filologia Catalana. [En línia:]
<https://roderic.uv.es/handle/10550/70829>.
BAIX
EBRE
Castellà Espuny, Carles Maria (2020). Els parlars del Baix Ebre. Estudi
geolingüístic. Tesi doctoral dirigida per Pere Navarro Gómez i Olga Cubells
Bartolomé. Universitat Rovira i Virgili, Departament de Filologia Catalana. [En
línia:] <https://www.tdx.cat/handle/10803/669614>.
Caro, Núria (s. d.). Paraules desaparegudes, i poc usades, de les Terres de l’Ebre.
Treball de recerca de batxillerat. Institut Joaquín Bau. Tutor: Manel Oller.
Inèdit.
Ibàñez, Pili; Izquierdo, Tere; Moya, Maite (2017).
«Els noms populars de boires i altres fenòmens meteorològics a la comarca del
Montsià». Quaderns de l’Ebre, núm. 6,
p. 32-37. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/QdE/article/view/390069>.
Mingorance López, Jesús (2017). Vigència del vocabulari tortosí recollit per
Francesc Mestre i Noé. Director del projecte: Xavier Rull Muruzàbal. Curs
2014-2015. [En línia:] <http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1240>.
Martí
Callau, Àngel (2019). Jo parlo calero.
Pròleg de Joan Rebull. Alzira: Neopàtria.
RIBERA
D'EBRE
Grifoll,
Ariadna (2018). El morenc i el molarenc.
Diferències lingüístiques entre el parlar de Móra d’Ebre i el del Molar. [Móra
d'Ebre]: Institut Julio Antonio, curs 2017-2018. Tutora: Montse Perelló.
Finalista del IX Premi Treball de Recerca sobre la Ribera d’Ebre. [En línia:]
<https://drive.google.com/file/d/1c2xsb3Kg3zyynZpyQRuVM3hnXBpDneRY/view?usp=sharing>.
Grifoll
Latorre, Ariadna (2019). "El morenc i el molarenc: estudi sobre les
diferències lingüístiques entre el parlar de Móra d'Ebre i el del Molar". Miscel·lània del Centre d'Estudis de la
Ribera d'Ebre, núm. 29, p. 353-357. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365364>.
Ressenya
de Lluís Gimeno Betí a Estudis romànics,
34 (2012), p. 535-539. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/75112>.
Es
reseña de Cubells Bartolomé, Olga (2009). Els
parlars de la Ribera d'Ebre. Tarragona : Publicacions de la Diputació de
Tarragona.
Ortega Gonzàlez, Enric (2018). "L'ornitonímia
dels moixons de Garcia i de la Ribera d'Ebre: de la riquesa de la llengua
popular a la mitologia clàssica". Miscel·lània
del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, núm. 28, p. 161-176. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349027>.
MATARRANYA
Giralt
Latorre, Javier (2004). "Noms de la "libèl·lula" a l'Aragó
catalanòfon". Josep Massot i Muntaner (coord.). Miscel·lània Joan Veny, vol. 4, p. 121-145.
Navarro Gómez, Pere (2019). "La variación
dialectal en el catalán del Matarraña, el Bajo Aragón y el Bajo
Aragón-Caspe". Turolenses, núm.
14, p. 38-43.
antroponímia (inici)
BAIX
EBRE
Ramon Buera
Boyer; Ferré Margalef, Joel (2019). Els
llinatges perellonencs, caleros i ampolleros. Aproximació històrica a 270
cognoms ebrencs. El Perelló: L'autor. 490 pp. Ressenya a Noms, 13 (2020), p. 16.
RIBERA
D'EBRE
- Noms de lloc i de persona de la
Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2016.
Castellvell
Díez, Ventura (2016). "Panoràmica onomàstica de la Ribera d’Ebre. De la
monografia a la notícia local". Noms
de lloc i de persona de la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica.
Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, p. 169 i ss.
Castellvell
Díez, Ventura (2019). "El fogatge de Vinebre de l'any 1515. De musulmans a
cristians". Miscel·lània del Centre
d'Estudis de la Ribera d'Ebre, núm. 29, p. 59-78. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365334>.
Cubells
Bartolomé, Olga (2010). "Els noms de casa de la localitat de la Palma
d'Ebre (Ribera d'Ebre)". BISO,
núm. 119, p. 127-140.
Medina
Mañé, Joana (2016). "Noms de casa. Benissanet (2004)". Noms de lloc i de persona de la Ribera
d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera
d'Ebre, p. 335 i ss.
Navarro
Gómez, Pere (2016). "Onomàstica i dialectologia de les Terres de
l’Ebre". Noms de lloc i de persona
de la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis
de la Ribera d'Ebre, p. 31 i ss.
Roset,
Joaquim; Navarro Gómez, Pere (2010). «"De la glòria en baixa la Munda
Culot, la Milagros Merla i el vell de Panxot". Intent de sistematització
del renoms de la vila de Tivissa (Ribera d'Ebre)». BISO, núm. 119, p. 169-178.
Veà Vila, Sílvia (2016). "Evolució de la manera d’anomenar a les
dones entre els segles XIV i XX, segons documentació relativa a Vinebre". Noms de lloc i de persona de la Ribera
d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera
d'Ebre, p. 395 i ss.
Veà
Vila, Sílvia (2019). "La continuació de la recerca onomàstica després de
la publicació de l'inventari. Apunts a l'onomàstica de Vinebre". Miscel·lània del Centre d'Estudis de la
Ribera d'Ebre, núm. 29, p. 13-20. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365328>.
Veà
Vila, Sílvia (2021). Onomàstica de la
Torre de l’Espanyol. Barcelona: Institutd’Estudis Catalans, Societat
d’Onomàstica. Col. Treballs de l’Oficina d’Onomàstica; XXX. I Premi
d’Investigació Ramon Amigó i Anglès 2016-2018. Ressenya de Pere Navarro Gómez. Noms. Revista de la Societat d’Onomàstica,
15 (2021), p. 12-14.
MAESTRAT
Bernat, Jesús; Guardiola, Ferran (eds.). Noms de lloc i de persona de les terres de
Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica. Edició de Jesús Bernat &
Ferran Guardiola. Barcelona: Societat d'Onomàstica, 2019, 407 pp. Col.
L’Estralla, 3. [En línia:] <https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Ressenya de Carles M. Castellà a Noms,
13 (2020), p. 13-15.
Barrreda
Edo, Pere-Enric (1995). «Antroponímia femenina benassalenca (1239-1549)». Boletín de la Sociedad Castellonens de
Cultura, 71, 2, p. 199-209.
Bernat
Agut, Jesús (2013). «Noms i cognoms medievals en la nostra toponímia». Llibret
de festes d’Atzeneta del Maestrat.
Bernat
Agut, Jesús (2014). «Del nom viu a l’arxiu. Alguns exemples d’antrotopònims
ocults». Anuari de Filologia. Antiqua et
Mediaevalia, 4, p. 197-207.
Castellvell
Díez, Ventura (2019). "Antroponímia de Xodos segons un padró del Bisbat de
Tortosa de 1817". Noms de lloc i de
persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica. Barcelona:
Societat d'Onomàstica, p. 59-82. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
ALTRES
Jové i
Hortoneda, Ferran (2013). Onomàstica del
terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. A cura de Ramon
Amigó i Anglès. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Pelejà
Muntaner, Marta; Teixidó Montalà, Jaume (2016). "Els renoms de casa de
Capçanes (1931-1935)". Noms de lloc
i de persona de la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix:
Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, p. 363 i ss.
toponímia (inici)
MONTSIÀ
Balañà, Pere (2019). "Godall, alhora nom de
lloc i de persona". Noms. Revista de
la Societat d’Onomàstica, 11, p. 13-14. [En línia:] <https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-11-2019.pdf>.
Balañà
i Abadia, Pere (2020). «“Godall”: Etimologia d’un topònim Del Montsià». Recerca, núm. 18, p. 237-40. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377011>.
Buj
Alfara, Àngela (2019). "Jardins
ignorats, de Trinitari Fabregat Chimeno. Una excursió toponímica". Noms de lloc i de persona de les terres de
Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica. Barcelona: Societat
d'Onomàstica, p. 325-346. [En línia:] <https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
BAIX
EBRE
Buxonat
Abellán, Jordi (2019). "Correcció, actualització i enriquiment de la
cartografia i la toponímia de la serra de Cardó i zones contigües". Noms de lloc i de persona de les terres de
Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica. Barcelona: Societat
d'Onomàstica, p. 347-364. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
RIBERA
D'EBRE
- Noms de lloc i de persona de la Ribera
d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2016.
Aresté
Bagés, Jaume (2016). "La toponímia franquista a la Ribera d’Ebre". Noms de lloc i de persona de la Ribera
d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera
d'Ebre, p. 101 i ss.
Bladé
Font, Artur (2016). "Gènesi i continguts de l’obra onomàstica d’Artur
Bladé Desumvila: Topònims de la vila de Benissanet i del seu terme
municipal". Noms de lloc i de
persona de la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre
d'Estudis de la Ribera d'Ebre, p. 115 i ss.
Buj
Alfara, Àngela (2016). "Cartografia lingüística de noms topogràfics".
Noms de lloc i de persona de la Ribera
d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera
d'Ebre, p. 127 i ss.
Carbonell
Virella, Vicenç (2016). "Noms esotèrics i divins de les Terres de
l’Ebre". Noms de lloc i de persona
de la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis
de la Ribera d'Ebre, p. 153 i ss.
Castellvell
Díez, Ventura (2018). "Toponímia de
Garcia en el segle XVII". Miscel·lània
del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, núm. 28 (2018), p. 13-34. [En
línia:] <https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349011>.
Castellvell
Díez, Ventura (2020). "Darmós, la Serra d’Almos, Llaberia i altres noms de
nuclis de població del terme de Tivissa". Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, núm. 30, p.
15-32. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/379146>.
Cubells
Bartolomé, Olga (2016). "Toponímia i dialectologia: el parlar de la Palma
d’Ebre a través dels seus topònims". Noms
de lloc i de persona de la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica.
Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, p. 213 i ss.
Ferrús
Batiste, Jordi (2016). "Carmel Biarnés i l’estudi de la toponímia i
l’antroponímia". Noms de lloc i de
persona de la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre
d'Estudis de la Ribera d'Ebre, p. 11 i ss.
Ferrús
Salvadó, Monserrat (2016). "La toponímia asconenca en l’obra de Carmel
Biarnés i Andreu Carranza". Noms de
lloc i de persona de la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix:
Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, p. 277 i ss.
Jaquemot
Ballarin, Antoni (2016). "Noms ibèrics a la Ribera d’Ebre i el Baix
Ebre". Noms de lloc i de persona de
la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis de
la Ribera d'Ebre, p. 309 i ss.
Jassans, Miquel S. (2016). "Set topònims
rasquerans". Noms de lloc i de
persona de la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre
d'Estudis de la Ribera d'Ebre, p. 315 i ss.
Muñoz
Hernández, Pere (2016). "Els noms dels carrer de la colònia química de
Flix". Noms de lloc i de persona de
la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis de
la Ribera d'Ebre, p. 357 i ss.
Roset,
Joaquim; Navarro Gómez, Pere (2010). "Les fonts a la muntanya de la Vila
de Tivissa". BISO, núm. 119, p.
291-302.
ELS
PORTS
Guardiola
Noguera, Ferran (2019). La Todolella (els
Ports). Acadèmia Valenciana de la Llengua, Toponímia dels pobles
valencians, núm. 226. 8 pp.
Guardiola
Noguera, Ferran (2019). Castellfort (els
Ports). Acadèmia Valenciana de la Llengua, Toponímia dels pobles
valencians, núm. 227. 8 pp.
MAESTRAT
Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis
d’onomàstica. Edició de Jesús Bernat & Ferran Guardiola.
Barcelona: Societat d'Onomàstica, 2019, 407 p. Col. L’Estralla, 3. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Barrreda
Edo, Pere-Enric (1999). «Paleotoponímia de Benassal, la Tinença de Culla i
Ares». Estudis Castellonencs, 8, p.
667-725.
Barreda,
Pere-Enric; Joan Peraire (1999). «Toponímia de Benassal». Cooperativa Agrícola Benasalense, 50, p. 163-470.
Bellés
Barreda, José; Vidal Barreda, Manolo (2019). "Toponímia de la Torre d’en
Besora". Noms de lloc i de persona
de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica. Barcelona: Societat
d'Onomàstica, p. 13-26. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Beltran
Zaragozà, Andreu (2019). "Topònims de la demarcació del Castell de Culla
al segle XIII". Noms de lloc i de
persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica.
Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 27-46.[En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Beltran
Zaragoza, Andreu (2000). «Arcaismes lèxics en la toponímia de Llucena
(l’Alcalatén)». Butlletí Interior de la
Societat d’Onomàstica, 82, p.
134-151.
Beltran
Zaragoza, Andreu, i José Rubio Miguel (2011). «Estudi de la toponímia històrica
i actual de les Useres (l’Alcalatén)». Butlletí
Interior de la Societat d’Onomàstica, 117-118, p. 69-80.
Bernat
Agut, Jesús (2004). Xodos (Toponímia
dels Pobles Valencians). València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Bernat
Agut, Jesús (2013). «Zootoponímia, entre Penyagolosa i el Montlleó». Mètode, 78. [En línia:] <https://metode.cat/revistes-metode/article/zootoponimia.html>.
Bernat
Agut, Jesús (2015). «Algunes retolacions desafortunades ‘a una passa del cel’».
Llibret de festes de Vistabella.
Bernat
Agut, Jesús (2016). «El topònim, notari (també) de la geomorfologia». Actes de la jornada «Terres, pedres i
paraules. El valor i l’aprotament tradicional en el discurs tenicocientífic»
(València, 2014). València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Bernat
Agut, Jesús (2016). Benafigos
(Toponímia dels Pobles Valencians). València: Acadèmia Valenciana de la
Llengua.
Bernat
Agut, Jesús (2017). «Penyagolosa, un orònim aigualós». Onomàstica Romànica: Antroponímia dels expòsits i etimologia
toponímica, especialment de València. València: Denes.
Bernat
Agut, Jesús (2017). «De Castelló a Penyagolosa. La retolació oficial». Paisatge, etnografia i rituals a
Penyagolosa. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló, Publicacions de
la Universitat Jaume I, p. 167-183.
Bernat
Agut, Jesús (2019). "Els miradors toponímics". Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis
d’onomàstica. Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 47-58. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Bernat,
Jesús; Guardiola, Ferran (2014).
«Frontera permeable i pont toponímic. Entre Penyagolosa i la Menadella». Actes de la VII Jornada d’Onomàstica.
Xèrica 2013. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Castillo
Gil, José (2019). "Endònims amprats: el préstamo toponímico en la
Peñagolosa de habla valenciana". Noms
de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica.
Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 83-100. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Cervera
Sos, Amèlia; Viciano Agramunt, Josep Lluís (2008). «Els masos de Xodos annals
del XVIII». La Roca, 0, p. 8-12.
Escorihuela
Casademont, Xavier (1988). «Toponímia de l’Alcora (País Valencià)». Butlletí Interior de la Societat
d’Onomàstica, 34, p. 3-12.
Escorihuela
Casademont, Xavier (1991). «Toponímia de l’Alcora: les partides». Butlletí Interior de la Societat
d’Onomàstica, 48, p. 209-226.
Escrig Fortanete,
Joaquim (1998). «Toponímia de Llucena». Llucena:
una historia de l’Alcalatén: sociedad, poblamiento y territorio, p.
633-660. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló, Publicacions de la
Universitat
Jaume I.
Ferrando
i Muria, Aureli (2002). «Aproximació a la toponímia de Culla». Butlletí Interior de la Societat
d’Onomàstica, 94, p. 305-323.
Ferrando,
Aureli, i Joaquim Roca (2006). Culla: els
noms d’un paisatge. Un repàs a la toponímia i a la història. Centre
d’Estudis del Maestrat.
Ferreres
i Nos, Joan (2019). "Onomàstica d’Atzeneta del segle XVII". Noms de lloc i de persona de les terres de
Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica. Barcelona: Societat
d'Onomàstica, p. 101-120. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Gargallo
Gil, José Enrique (2019). "Formacions diminutives en la toponímia de l’Alt
Millars". Noms de lloc i de persona
de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica. Barcelona:
Societat d'Onomàstica, p. 121-140. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Gimeno
Betí, Lluís (2019). "Toponímia diversa: la documentació del Mestre de
Montesa". Noms de lloc i de persona
de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica. Barcelona:
Societat d'Onomàstica, p. 141-162. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Guardiola
Noguera, Ferran (2020). El Forcall.
Toponímia dels pobles valencians, núm. 238. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
8 p.
Guardiola
Noguera, Ferran (2019). "Excursionisme i toponímia en A peu per l’Alt
Maestrat de J. M. Espinàs". Noms de
lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica.
Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 163-184. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Jaquemot
Ballarín, Antoni (2019). "Xodos, Taga i Falcó". Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis
d’onomàstica. Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 185-187. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Mateu
Beltran, César (2013). «Microtoponímia de l’Estepar (Xodos)». Nous materials de Toponímia Valenciana,
p. 335-368. València: Denes.
Meseguer-Carbó,
Josep (2019). "La toponímia urbana no oficial d’Atzeneta del Maestrat,
Benafigos, Vistabella del Maestrat i Xodos". Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis
d’onomàstica. Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 189-222. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Miralles
i Porcar, Jesús (1983). «Els noms dels carrers del poble. Aproximació per al
seu estudi». Mossèn Jesús Miralles,
historiador. Recull de la seua obra,
p. 67-69. Centre d’Estudis del Maestrat.
Miralles
i Porcar, Jesús (1983). «Notícies sobre els carrers del poble». Mossèn Jesús Miralles, historiador. Recull
de la seua obra, p. 118-122. Centre d’Estudis del Maestrat.
Miralles
i Porcar, Jesús (1983). «Atzeneta ¿de l’Alcalatén?», Mossèn Jesús Miralles, historiador. Recull de la seua obra, p.
267-268. Centre d’Estudis del Maestrat.
Miralles
i Porcar, Jesús (1983). «Els carrers del poble de Culla’». Mossèn Jesús Miralles, historiador. Recull de la seua obra, p.
269-270. Centre d’Estudis del Maestrat.
Monferrer,
Àlvar (2008). «Nombres de nuestros pueblos: Benafigos». Levante-EMV, (1) 9-11-2008, (2) 16-11-2008, (3) 23-11-2008, i (5)
7-12-2008.
Monferrer,
Àlvar (2008). «Toponimia menor de Benafigos», Levante-EMV, 30-11-2008.
Monferrer,
Àlvar (2008). «Vistabella, el Montlleó y Penyagolosa», Levante-EMV, 14-12-2008.
Nieto
Ballester, Emilio (2000). «Dues notes breus de toponímia valenciana:
Penyagolosa, Useres». Sintagma, 12,
p. 5-18.
Nieto
Ballester, Emilio (2007). «Xodos i Sorita: el que el mestre Coromines va dir-ne
i el que nosaltres podem afegir-hi». Actes
de la I Jornada d’Onomàstica (Sant Mateu, 2006), p. 177-183. València:
Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Peraire,
Joan (1989). «Aproximació a la toponímia de l’Alt Maestrat». Benassal. Recull bilbliogràfics de textos,
vol. 2, p. 885-891. Castelló de la Plana: Caixa Rural Provincial de Castelló,
Ajuntament de Benassal, Cooperativa Agŕicola Benassalenca.
Peraire,
Joan (1992). «Aproximació a la toponímia històrica de la Tinença de Culla
(segles XVI-XVIII)». Butlletí Interior de
la Societat Onomàstica, 48, p. 115-157.
Peraire,
Joan (1994). «Els noms dels camins ramaders a la llum de la documentació
històrica de la Setena de Culla». Imatge
de Culla. Estudis recollits en el 750 aniversari de la Carta de Població
(1244-1994), vol. 2. Culla: Comissió de Cultura de Culla.
Pitarch,
Vicent (1993). «Contribució a l’etimologia de Penyagolosa». Boletín de la Sociedad Castellonense de
Cultura, 69, 4, p. 477-485.
Pitarch,
Vicent (2017). Penyagolosa fascinant, de
nom venerable. Benicarló: Onada.
Pitarch
i Almela, Vicent (2019). "De camí, a la recerca dels mots". Noms de lloc i de persona de les terres de
Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica. Barcelona: Societat
d'Onomàstica, p. 223-238. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Porcar,
Amadeu [et al.] (1995). Figueroles
d’Alcalatén. Els seus masos i molins. Associació Cultural l’Arc.
Ribés,
Josep-Miquel (2006). Costur.
(Toponímia dels Pobles Valencians). València: Acadèmia Valenciana de la
Llengua.
Ribés,
Josep-Miquel (2007). «Aproximació a la toponímia urbana de Costur». Actes de la I Jornada d’Onomàstica (Sant
Mateu, 2006), p. 201-216. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Ribés
Pallarés, Josep Miquel (2019). "Toponímia de Costur als protocols
notarials d’Agustín i Jorge Garcés (1737-1794)". Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis
d’onomàstica. Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 239-256. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Roncero
Ventura, Enric (2019). "Topònims fronterers al massís de
Penyagolosa". Noms de lloc i de
persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica.
Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 257-260. [En línia:] <https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Ros
Pardo, Honorat (2019). "Zootopònims de les comarques del nord del País
Valencià". Noms de lloc i de persona
de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica. Barcelona:
Societat d'Onomàstica, p. 261-290. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Rosselló
i Verger, Vicenç M. (2019). "Fredes i Penyagolosa: reflexions sobre una
sèrie de mapes excursionistes". Noms
de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica.
Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 291-298. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Royo
Pérez, Vicent (2019). "De Penyagolosa al Sénia. La toponímia àrab a les
comarques històriques del Maestrat i els Ports". Noms de lloc i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis
d’onomàstica. Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 299-314. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
Viciano,
Josep Lluís (2009). «Cingle, cingla». Per
cingles, avencs i masos, p. 276-277. Castelló de la Plana: Societat
Castellonenca de Cultura.
Viciano,
Josep Lluís (2009). «El bustal». Per
cingles, avencs i masos, p. 305-307. Castelló de la Plana: Societat
Castellonenca de Cultura.
Viciano,
Josep Lluís (2009). «Notes per al coneixement dels llocs». Per cingles, avencs i masos, p. 266-271. Castelló de la Plana:
Societat Castellonenca de
Cultura.
Viciano,
Josep Lluís (2009). «Penyagolosa. Topònims espuris». Per cingles, avencs i masos, p. 272-273. Castelló de la Plana:
Societat Castellonenca de Cultura.
Viciano
Agramunt, Josep Lluís (2019). "Unes notes a la toponímia de
Penyagolosa". Noms de lloc i de
persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica.
Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 315-321. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
repertoris
Bernat,
Jesús; Guardiola, Ferran; Ribés, Josep Miquel (2019). "Bibliografia
onomàstica de les terres de la Setena de Culla i l’Alcalatén. Monografies,
articles i cartografia". Noms de lloc
i de persona de les terres de Penyagolosa i altres estudis d’onomàstica.
Barcelona: Societat d'Onomàstica, p. 401-407. [En línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-lloc-persona-terres-Penyagolosa.pdf>.
onomàstica vària
Cot
Ardévol, Maite." Carponímia de la Ribera d’Ebre". Noms de lloc i de persona de la Ribera
d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera
d'Ebre, 2016, p. 191 i ss.
Curto
Homedes, Albert; Tienda Martínez, Laura. "Els noms de les embarcacions
fluvials i costeres segons les inscripcions de l’Ajudantia Militar de Marina de
Tortosa (1860-1942)". Noms de lloc i
de persona de la Ribera d'Ebre i altres estudis d'onomàstica. Flix: Centre
d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2016, p. 239 i ss.
nomenclàtors
Bernat
Agut, Jesús; Buj Alfara, Àngela (2019). Lingüistes
pel carrer. Estudi i proposta didàctica. Almassora: Imprenta Algrafic. [En
línia:]
<https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Ling%C3%BCistes-pel-carrer-estudi-i-proposta-did%C3%A0ctica.pdf>.
mapes i guies
Arnau,
Òscar; Fuster, Pau. Mapa del terme
municipal de l’Alcora, 1:25.000. El Tossal Cartografies, Ajuntament de
l’Alcora.
Bernat,
Jesús, i Cèsar Canós (1997). Mapa
toponímic d’Atzeneta del Maestrat,1:20.000. Castelló: Diputació de Castelló.
Cabedo
Ten, Luís, i Alaia Aventures. Lucena del
Cid. Alcalatén. Mapa excursionista y de turismo activo, 1:25000. Centro de
Iniciativas y Turismo
de
Lucena del Cid.
Fuster,
Pau (2008). Mapa del terme municipal de
Xodos, 1:15.000. Xodos: Comissió de Festes de Xodos.
Fuster,
Pau (2010). Vistabella del Maestrat,
entre el Penyagolosa i el Montlleó, 1:25.000. Treball de camp, recull
toponímic, textos i fotografia de J. Bernat. Picanya: El Tossal Cartografies.
Roncero,
Enric (1999). Penyagolosa. Granollers:
Alpina.
- (2019).
Terres de l’Ebre: El Perelló, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla. Editorial
Piolet, 1:20.000. Investigació toponímica i treball de camp: Jordi Buxonat.
llengua i societat (inici)
Bertomeu Madueño, Cinta
(2016). Actituds lingüístiques i
prejudicis envers els dialectes: comparació entre el tortosí i el barceloní.
Tutor: Josep M. Fontana. Universitat Pompeu Fabra, Facultat de Traducció i
Ciències del Llenguatge, curs 2015-2016. [En línia:] <https://repositori.upf.edu/handle/10230/28071>.
Comellas, Pere;
Junyent, M. C.; Cortès-Colomé, M.; Barrieras, M.; Fuentes-Calle, A. (2017). “La
transmissió lingüística intergeneracional en espais majoritàriament
catalanòfons: El cas d’estudiants al·loglots al Berguedà i les Terres de
l’Ebre”. Treballs de Sociolingüística
Catalana, núm. 27, p. 175-192. [En línia]
<https://raco.cat/index.php/TSC/article/view/330450 >.
Flors i
Mas, Avel.lí (2010). "Entre Ares i Benassal": aproximació a la
percepció de les varietats lingüïstiques en parlants de Castelló de la
Plana (Primera part: marc teòric i metodològic de la recerca; anàlisi dedades".
Butlletí de la Societat Castellonenca de
Cultura, LXXXVI (gener-desembre), p. 153 i ss.
Flors i
Mas, Avel.lí (2011). "Entre Ares i Benassal": Aproximació a la
percepció de les varietats lingüístiques en parlants de Castelló de la
Plana (Segona Part: anàlisi de dades)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, LXXXVII
(gener-desembre), p. 589 i ss.
Obradós
Múria, Mercè (2021). Bilingüismo y estilo
de habla: tendencias de la comunidad lingüística bilingüetortosino-español.
Trabajo Final de Máster-Fonética judicial. Dir. Dolors Poch Olivé. Universidad
Internacional Menéndez Pelayo, 2011-2012. Inèdit.
Pradilla Cardona, Miquel Àngel (2008).
"Sociolingüística de la variació i actituds interdialectals a l'extrem
nord del País Valencià". Sociolingüística
de la variació i llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans,
p. 115 i ss.
Valls,
Esteve (2019). La llengua escapçada. Un
estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla
catalanoaragonesa. V Beca Joan Veny. Generalitat de Catalunya. Departament
de Cultura. Direcció General de Política Lingüïstica, 2019. Col. “Biblioteca
Tècnica de Política Lingüística”; 26. [En línia:]
<https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/la-llengua-escapcada/>.
llengua i església
Meseguer-Carbó, Josep (2016). Josep Arasa Barberà,
historiador de la Diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada.
llengua i educació
Sabaté Turon, Sandra (2020). La influència del sistema educatiu en la creació d’un estàndard
occidental a les Terres de l’Ebre. Tutor: Joan Costa. Universitat Pompeu
Fabra, Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge. [En línia:]
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/47737>.
llengua i literatura
Castellà
Espuny, Carles M. (2019). "La riquesa lingüística dels escriptors ebrencs.
D'Arbó a Rojals". Miscel·lània del
Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 29 (Exemplar dedicat a Vinebre.
Dossier: Llibres ebrencs: Una denominació d’origen literària), p. 287-305. [En
línia:] <https://raco.cat/index.php/ELOP/article/view/347252>.
llengua i MMCC
Castellà
Espuny, Carles M. (2004). "Més sobre models de llengua: l'aportació de les
Terres de l'Ebre". Llengua Nacional,
49, p. 11.
Gombau
Domingo, M. Carme (2011). "Amposta: 1936-1938.: Aproximació històrica i
lingüística a les actes republicanes de l'Ajuntament d'Amposta: febrer de
1936/abril de 1938". Boletín de la
Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 87, 2, 2011, p. 565-588.
Gombau
Domingo, Carme (2016). La premsa
tortosina en català del primer terç del segle XX. Tesi doctoral dirigida
por Lluís Gimeno Betí i Tomàs Martínez Romero. Universitat Jaume I.
Gombau
Domingo, M. Carme (2016). "La Veu de
Tortosa (1899-1902)". Boletín de
la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 92, p. 17-46.
Gombau
Domingo, M. Carme (2016). «La llengua catalana del primer terç del segle XX a
Tortosa: actituds i models lingüístics (síntesi del procés normativitzador)». Els Marges. Revista de llengua i literatura,
núm. 110, p. 34-57. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/329597>.
Gombau
Domingo, Carme (2017). "Religió, llengua i ensenyament en la premsa
tortosina en català (1900-1936)". Educació
i història: Revista d'història de l'educació, núm. 30 (juliol-desembre), p.
115-131. [En línia:]
<https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6061539.pdf>.
Gombau
Domingo, Carme (2017). "Vida
tortosina: les campanyes i alguns
dels temes més destacats de la revista". Recerca, 17 (2017), p. 95-141. [En línia:]
<https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360680/452708>.
Gombau
Domingo, M. Carme (2017). "Les revistes bilingües a la Tortosa de la II
República". Scripta: revista
internacional de literatura i cultura medieval i moderna, núm. 9, p.
208-229. [En línia:]
<https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/8233>.
Gombau
Domingo, M. Carme (2018). «El paper de la dona en la premsa tortosina en català
(1900-1936)». Asparkía: investigació
feminista, núm. 32, p. 95-112. [En línia:]
<https://raco.cat/index.php/Asparkia/article/view/355586>.
Gombau
Domingo, Carme (2019). «La Veu Comarcal».
Recerca, núm. 18, p. 123-152. [En
línia:] <https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/377007>.
- Primera Jornada de Llengua als
Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament
de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2018. [En línia:]
<http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/primera-jornada-llengua-mitjans-comunicacio-terres-de-lebre/>.
Matarranya
Giralt
Latorre, Javier (2020). "Els usos lingüístics a la Franja d'Aragó:
resultats d'una investigació recent". Llengua
Nacional, 111, p. 16-20.
Giralt Latorre,
Javier (2019). "Los usos lingüísticos en la Franja de Aragón: resultados
de una reciente investigación". Turolenses,
núm. 14 (Ejemplar dedicado a: Hablas de Teruel), p. 20-24.
Reyes,
Anchel [et al.] (2017). Els usos
lingüístics a la Franja, 2014. Coordinació del treball: Direcció General de
Política Lingüística i Natxo Sorolla. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Direcció General de Política Lingüística, 2017. (Biblioteca Tècnica de Política
Lingüística; 19. Dades i estudis). [En línia:] <https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/19_Usos_linguistics_Franja_2014.pdf>.
Conté:
- SOLÉ
CAMARDONS , Joan. “Metodologia general”, p. 3-6.
- REYES
, Anchel . “Context demogràfic”, p. 7-8.
- SOLÉ
CAMARDONS , Joan. “Coneixements lingüístics”, p. 9-11.
-
GIRALT , Javier . “Llengües a la Franja”, p. 12-15.
-
SOROLLA VIDAL , Natxo. “Llengua a la llar i la transmissió lingüística
intergeneracional ”, p. 16-19.
- MORET
, Maria Teresa. “Llengües en els usos interpersonals i en els àmbits del consum
i els serveis”, p. 20-23.
- REYES
, Anchel . “Actituds, les representacions lingüístiques, l'aprenentatge de
català dels adults i les denominacions de la llengua”, p. 24-26.
-
SISTAC I VICÉN , Ramon . “Conclusions i orientacions per a la planificació
lingüística”, p. 27-31.
Sorolla,
Natxo (coord.) (2018). Llengua i societat
a la Franja: Anàlisi de l'Enquesta d'usos lingüístics (2004- 2014).
Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza. (Papers d'Avignon: 2). [En
línia:] <https://zaguan.unizar.es/record/76843/files/BOOK-2019-001.pdf>.
fonts d’estudi (inici)
història de la lingüística
Adiego, Ignasi-Xavier (2014). "En record de Pere
Barreda i Edo, professor titular de Filologia Llatina de la Universitat de
Barcelona". Anuari de Filologia
Antigua et Mediaevalia. Homenatge a Pere-Enric Barreda Edo (1964-2014), p.
1-4. [En línia:] <http://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/13712/17036>.
Bastardas
i Rufat, Maria-Reina (2014). "El petit vocabulari de Benassal de Carles
Salvador en el Diccionari
català-valencià-balear i en el Diccionari
etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat) de Joan
Coromines". Anuari de Filologia
Antigua et Mediaevalia. Homenatge a Pere-Enric Barreda Edo (1964-2014),
núm. 4, p. 209-219. [En línia:]
<https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/13622>.
Gimeno
Betí, Lluís (1996). "Mossèn Joaquim Garcia Girona i la recerca
lingüística valenciana de començaments de segle". Butlletí de la Societat Castellonenca de
Cultura, LXXII, quadern III (juliol-setembre), p. 431 i ss.
Gimeno
Betí, Lluís (2015). El Catecisme de
mossèn Francesc Selma (1712). Barcelona: Abadia de Montserrat. Ressenya: Fuertes Zapata, Joan
Vicent. SCRIPTA. Revista de Literatura i
Cultura Medieval i Moderna. Núm. 8 (2016), p. 25. [En línia:]
<https://mobiroderic.uv.es/handle/10550/56867>.
Gimeno
Betí, Lluís (2010-2011). "Una aproximació lingüística al catecisme
de mossén Francesc Selma (1712)". Butlletí
de la Societat Castellonenca de Cultura, LXXXVI i LXXXVII (gener-desembre),
p. 505 i ss.
Puig
Puig, Mossèn Joan (2010). El 'catecisme'
valencià del rector de Catí Francesc Celma. Edició i notes de Lluís Gimeno
Betí, amb una introducció de Rafael Monferrer Guardiola. Castelló de la Plana:
Sociedad Castellonense De Cultura. Nota: La publicació datada el 1712. [En línia:]
<http://www.castellonenca.com/wp-content/uploads/2018/12/EL-CATECISME-VALENCIA%CC%80-DEL-RECTOR-DE-CATI%CC%81-1.pdf>.
Pitach i Almela, Vicent (2014). "La dedicació
de Pere-Enric Barreda a l’estudi i la vindicació de Carles Salvador". Anuari de Filologia Antigua et Mediaevalia.
Homenatge a Pere-Enric Barreda Edo (1964-2014), núm. 4, p. 275-279. [En
línia:] <https://raco.cat/index.php/AFAM/article/view/298501>.
Rull
Muruzàbal, Xavier (2012). "La difusió del fabrisme al Priorat, la Ribera
d'Ebre i la Terra Alta a través de la premsa local (1927-1936)". Pradilla
Cardona, Miquel Àngel (ed.). Fabra,
encara. Actes del III Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu
Fabra" (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona:
Institut d'Estudis Catalans, p. 153-160.
història de la llengua
Gimeno
Betí, Lluís (2018). El Maestrat i els
Ports de Morella: una història lingüística. Benicarló: Onada.
documents antics
Giralt
Latorre, Javier (2017). "Scripta
nord-occidental en manuscrits de Matarranya del segle XV". Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes. Universitat
de València, 7-10 de juliol de 2015 [Recurs electrònic]. A cura de Manuel
Pérez Saldanya i Rafael Roca i Ricart. Barcelona: IEC, Associació Internacional
de Llengua i Literatura Catalanes, p. 85-97. [En línia:]
<https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000250/00000055.pdf>.
Giralt
Latorre, Javier; Moret Oliver, María Teresa (2019). "Manuscrits medievals
del Matarranya (Terol) i llurs aportacions al lèxic català". Caplletra, 67, p. 39-64. [En línia:]
<https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/15370>.
Giralt
Latorre, Javier; Fort Cañellas, María Rosa (2016). "En torno a unos
pergaminos bajoaragoneses del siglo XIV escritos en catalán. Notas de
morfosintaxis verbal". Zeitschrift
für romanische Philologie, vol. 132, núm 3, p. 648-668.
Molés,
Thomàs (1998). Llibre de visures de
Benassal. Edició d’Andreu Beltran. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca
de Cultura.
recull de costums
Castellà Espuny, Carles M. (2018). «Farnaques,
jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l’individu i del poble a través d’un
recull de cultura popular». Estudis de
Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature, núm. 7, p.
67-90. [En línia:] <https://raco.cat/index.php/ELOP/article/view/347252>.
Guzmán
Casals, Jaume. (2020). Identitat ebrenca
i comunicació local a les Terres de l'Ebre. La premsa de proximitat com a tret
identitari de la societat local. Girona: Universitat. [En línia:]
<http://hdl.handle.net/10803/668953http://hdl.handle.net/10256/18055>.
la parla d'Alcanar
Beltran Reverter, Joan Bpta. (2014). La premsa escrita a Alcanar. Una visió
gràfica i històrica. Alcanar: Ajuntament d'Alcanar. Regidoria de Cultura.
literatura popular
Serra,
Ricard (2010). Refranys geogràfics. Volum
2: Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i
Maestrat (València). Barcelona: l’autor.
Terra
Alta
Monlleó
Rius, Marta (2009). Cançons de tradició
oral de la Terra Alta. Treball de recerca de batxillerat. Tutor: Marc
Pepiol. [Móra d'Ebre]: [Institut Julio Antonio], curs 2009-2010. [en línia:]
<http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/216789/PJ_20100024401.pdf?sequence=1>.
Ports
Pitarch Villalba, Ricardo (1988). «Folklore». A:
Eixarch, Josep. La Mata (Els Ports de
Morella). Aportación gráfico-documental a su historia. Castelló de la
Plana: A. Ripollés Amela. p. 293-320.
Maestrat
Barreda
i Edo, Pere-Enric (1984). «Les loes de Carnestoltes de Benassal». Boletín del Centro de Estudios del
Maestrazgo, núm. 7, p. 13-26.
Barreda
i Edo, Pere-Enric (1992). «Cançons populars de Benassal», Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, núm. 37, p. 43-54.
Frechina
Andreu, Josep Vicent (2020). "La cançó improvisada al Maestrat i
territoris veïns". Empelt, núm.
3, p. 95 i ss.
Grup
Raïls (1992). Cançons tradicionals de
Benicarló. Benicarló: Grup Raïls.
Meseguer,
Lluís (1983). «Tres romanços de Coratxà (Tinença de Benifassà)». Boletín del Centro de Estudios del
Maestrazgo, núm. 4, p. 75-80.
Meseguer-Carbó,
Josep (2018). "La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials
folklòrics publicats a la investigació etnopoètica". Empelt, núm. 1, p. 15-101. [En línia:]
<https://www.maestratviu.org/wp-content/uploads/2018/11/015-101-EMPELT-MAE-INT-JMeseguer.pdf>.
Meseguer-Carbó,
Josep (2017). «Les rondalles de la Barcella [Xert]. Aportació a l’estudi de
l’etnopoètica catalana». Butlletí del
Centre
d’Estudis del Maestrat, núm. 98, p. 58-89.
Puig i
Escoí, Aureli (2000). Cobles i costums.
Cobles i Festes a Sant Antoni i Cobles d’Amor i Casament. Vinaròs: Antinea.
Puig i
Escoí, Aureli (2008). Les guerres
carlistes al nord valencià. Cançoner. Benicarló: Onada.
Seguí,
Salvador (1990). Cancionero musical de la
provincia de Castellón. València: Fundación Caja Segorbe.
- Taula
redona. “La transmissió de la literatura del Maestrat”. Empelt, núm. 3 (2020), p. 113 i ss.
Altres
Pastor,
Marisa (2000a). «Cançó de bressol». Tossal
Gros. Periòdic Local de les Coves de Vinromà, núm. 70. p. 39.
Pastor,
Marisa (2000b). «Poesies populars». Tossal Gros. Periòdic Local de les Coves de
Vinromà, núm. 73. p. 27.
addenda
També
hem actualitzat les dades bibliogràfiques de les comunicacions presentades a la
Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres
de l’Ebre, celebrada el 24 de maig de 2017 a Tortosa:
Aragonés,
Albert (2018). “Model de llengua dels mitjans de comunicació orals a les Terres
de l’Ebre”. Primera Jornada de Llengua
als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre. Generalitat de
Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, p.
6-13. [En línia:] < https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/primera-jornada-llengua-mitjans-comunicacio-terres-de-lebre/>
Buj
Alfara, Àngela (2018). “Quin lèxic llegim i sentim? Dels mitjans locals als
supracomarcals”. Primera Jornada de
Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre. Generalitat de
Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, p.
44-64. [En línia:] < https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/primera-jornada-llengua-mitjans-comunicacio-terres-de-lebre/>
Castellà,
Carles M. (2018). “Los periodistes patixen. El tortosí, la morfologia normativa
i l’adequació”. Primera Jornada de
Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre. Generalitat de
Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, p.
14-26. [En línia:] < https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/primera-jornada-llengua-mitjans-comunicacio-terres-de-lebre/>
Duran i
Suàrez, Jordi (2018). “El llenguatge periodístic ebrenc en els mitjans
digitals”. Primera Jornada de Llengua als
Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre. Generalitat de Catalunya.
Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, p. 65-82. [En
línia:] < https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/primera-jornada-llengua-mitjans-comunicacio-terres-de-lebre/>
Montserrat
Grau, Mònica (2018). “Manifestacions del tortosí en l’àmbit nacional”. Primera Jornada de Llengua als Mitjans de
Comunicació de les Terres de l’Ebre. Generalitat de Catalunya. Departament
de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, p. 27-43. [En línia:]
< https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/primera-jornada-llengua-mitjans-comunicacio-terres-de-lebre/>
Abril
Español, Joan (2018). "Recapitulacions i conclusions". Primera Jornada de Llengua als Mitjans de
Comunicació de les Terres de l’Ebre. Generalitat de Catalunya. Departament
de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, p. 83-85. [En línia:]
< https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/primera-jornada-llengua-mitjans-comunicacio-terres-de-lebre/>
Tejedor Barrios, Sílvia (2018).
"Cloenda". Primera Jornada de Llengua als Mitjans de
Comunicació de les Terres de l’Ebre. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de
Política Lingüística, p. 86-87. [En línia:] < https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/primera-jornada-llengua-mitjans-comunicacio-terres-de-lebre/>
Escriviu-nos
a locel@tinet.org
Visiteu
la nostra web a http://usuaris.tinet.org/locel/
Seguiu
el nostre bloc a http://blocs.tinet.cat/beceroles/