Bibliografia de l’obra
literària de Sebastià Juan Arbó, en motiu del centenari del seu naixement,
desembre 2002
(actualitzada el desembre 2003,
maig 2006, abril 2018)
http://www.uoc.edu/lletra/noms/sjuanarbo/index.html
Biografia, obra i altres
informacions.
http://www.escriptors.com/autors/juanarbos/index.html
Biografia, obra i altres
informacions.
http://www.amposta.info/sebastiajuanarbo/
Biografia, obra i altres
informacions.
Arnau, Carme: "Sebastià Juan
Arbó o la tragèdia de la soledat", Els Marges. Barcelona, Núm. 18-19 (1980,
Gener-maig), p. 3-18. [Estudi del món novel·lístic de Sebastià Juan Arbó, món
de tragèdia, soledat i marginació. Especialment centrat en 'Terres de l'Ebre'
(1932): narrador, estructura, personatges literaris, temes, imatges, símbols i
paisatge. L'article és el resum d'un capítol del treball 'Marginats a la
novel·la (1925-1939). Llor i Arbó o la influència de Dostojevskij'.]
Arnau, Carme: Marginats i
integrats en la novel·la catalana (1925-1938) : Introducció a la novel·lística
de Llor, Arbó, Soldevila i Trabal. Barcelona : Edicions 62, 1987. Col. Llibres
a l'abast ; 226. [Dedica un apartat a cada autor, dins del qual n'analitza dues
novel·les: "Miquel Llor o el tantalisme" ("'Tàntal' o l'home
subterrani", "'Laura a la ciutat dels sants"), "Sebastià
Juan Arbó o els humiliats" ("'L'inútil combat' o l'home Arbó",
"'Terres de l'Ebre' o la creació del món"), "Carles Soldevila o
civilitzats, tanmateix" ("'Fanny' o la programàtica modernitat",
"'Valentina' o la culminació d'una trilogia"), "Francesc Trabal
o l'erotisme" ("'Judita' o l''amor fou'", "'Vals' o el mite
de la joventut"). Parteix d'una divisió entre novel·la sobre personatges
socialment inadaptats (Llor, Arbó) o integrats (Soldevila, Trabal).]
Arnau, Carme: “Crisi i represa de la
novel·la”, a Història de la literatura catalana. vol. 10. Barcelona: Ariel, 1987, p.
62-72. [Més referències sobre Sebastià Juan Arbó: vol. IX: 364n, 442; vol. X:
18, 19, 21, 54, 67n, 71n, 74, 90, 230, 237; vol. XI: 323.]
Balaguer, Josep M.: "Estudi
introductori", a Hores en blanc. Barcelona : Edicions 62, 1991. p. 7-31.
[Inclou guia bibliogràfica. Repàs a les constants i característiques de la
novel·lística en català de Sebastià Juan Arbó, amb una anàlisis final, més
breu, de 'Notes d'un estudiant que va morir boig' (o 'Hores en blanc').]
Balaguer, Josep M.: "Pròleg",
a Hores en blanc. Barcelona : Laia, 1983, p. 7-26.
Balaguer, Josep M.: "Sebastià
Juan Arbó i la crisi d'uns models culturals en la Catalunya dels anys 30",
Els Marges. Barcelona,
Núm. 50 (1994, Juny), p. 105-113. [op. cit.: Sebastià Juan Arbó. Notes d'un estudiant que
va morir boig, 1933.]
Bath, Amanda: "Carme Arnau,
'Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938)'", Bulletin
of Hispanic Studies. Liverpool. Vol. LXVII, Núm. 3 (1990, Juliol), p. 313.
[Ressenya]
Beser, Sergi: “Les novel·les de
l’Ebre de Sebastià Juan Arbó”, a Obra catalana completa, I. Novel·les de
l’Ebre. Barcelona:
Ed. 62, 1966, p. 7-26.
Enfedaque i Novell, Jordi. "El Fons documental
Sebastià Juan Arbó al Servei d’Arxiu Municipal de Sant Carles de la
Ràpita". beCEroLes.
Lletres de llengua i literatura, 7 (2018), p. 13-22.
Forcadell, Joan Antoni. “Rescatar Sebastià Juan Arbó, un
inútil combat?”. Recapte, núm 34 (desembre 2016). Curs 15-16, p. 21-25.
Forcadell, Joan Antoni (2018). "Dedicat a S. Juan
Arbó: testimonis de l’amistat i la vocació literàries com a constants
vitals". beCEroLes.
Lletres de llengua i literatura, 7, p. 23-53.
Fuster, Joan: "Uns Anys decisius
(1931-1961)", Literatura catalana contemporània. Barcelona : Curial, 1978, p. 321-422. [Estudi]
Igual, Josep: "Sebastià Juan
Arbó, un oblit gens natural", Lletra de Canvi. Barcelona, núm. 44 (1997?), p. 10-11.
[Voluntat de recuperar Arbó en tant que això significa, segons Igual,
endinsar-se en el paisatge que el va gestar, les terres de l'Ebre, que deixen
una profunda empremta en els personatges i creen una autèntica atmosfera
literària. Finalment, Igual reclama el fet que, per sobre dels prejudicis
polítics, hi ha de planar una estricta justícia literària que recomana que no
podem deixar perdre un clàssic com Arbó.]
Malé, Jordi. "Un retrat de Sebastià Juan Arbó: Hechos y figuras (1968)". beCEroLes.
Lletres de llengua i literatura, 7 (2018), p. 55-70.
Manent, Albert: “Conversa amb
Sebastià Juan Arbó”, Serra d’Or (setembre 1965), p. 54-55.
Molas, Joaquim: "L''Hora negra'
i les altres", Serra d'Or. Barcelona. Any III, segona època, Núm.
11-12 (1961, Novembre-desembre), p. 77-78. [Ressenya]
Molas, Joaquim: "Sobre les
relacions entre dues cultures: la russa i la catalana", Serra d'Or.
Barcelona.
Any XXI, Núm. 238-239 (1979, Juliol-agost), p. 18-20.
Molas, Joaquim: "El teatre de
Sebastià Juan Arbó”, Ariel nº 2 (des 1951) p. 67-68.
Murgades, Josep: "Constants
històriques de l'antinoucentisme", L'Avenç. Barcelona, núm. 194 (1995,
Juliol-Agost), p. 52-55.
Ollé, Manel: "La Novel·la
d'Amposta", El Temps. València. Any IX, Núm. 421 (1992, 13 de juliol), p. 93.
[Ressenya. op. cit.: Sebastià
Juan Arbó. L'espera. Barcelona : Club Editor, 1992]
Palau, Montserrat: "Sebastià
Juan Arbó vist per Domènec Guansé", Lletra de Canvi. Barcelona, núm. 44 (1997?), p. 12-14.
[Palau proposa un recorregut pels 'Retrats literaris' on Guansé dibuixa un Arbó
que combina la sensibilitat literària amb la rudesa del seu tarannà, un pont
entre la vida i l'obra que travessa uns personatges i un suposat caràcter amb
trets dostoievskians. Guansé, en tornar a Barcelona, va publicar una nova
versió ampliada dels 'Retrats literaris' amb el títol 'Abans d'ara', publicada
per Proa el 1966. Entre la primera edició i aquesta última desapareixen alguns
retrats i d'altres, com és el cas d'Arbó, veuen reduïda la seva presència a un
apèndix breu.]
Palau, Montserrat: "Anotacions
d'un estudiant boig : Sebastià Juan Arbó, 'Hores en blanc"'. Avui
Cultura. Barcelona
(1991, 10 d'agost), p. 9. [Ressenya]
Rosales, Emili: "Univers
Arbó", Lletra de Canvi. Barcelona, núm. 44 (1997?), p. 19-23. [A través de les
publicacions d'Arbó a la premsa, de les opinions que exposa a les biografies i
dels pròlegs que ell mateix fa a algunes de les seves obres, es configura una
manera de veure el món i de concebre la literatura i l'art. Aquesta és la visió
que Rosales pretén donar dins de les entrades d'un "diccionari" que
estudia diversos blocs de l'obra i la vida d'Arbó.]
Rosales, Emili: "Qui ha mirat a
l'abisme..", Lletra de Canvi. Barcelona, núm. 44 (1997?), p. 17-18.
[Resum: Recull de fragments de diverses entrevistes a Arbó, publicades al llarg
de més quaranta anys (1932-1975) que ofereixen una imatge retrospectiva de les
opinions de l'escriptor sobre la vocació, l'escriptura o la condició humana.]
Rosales, Emili: "Sebastià Juan
Arbó: la creació d'un espai novel·lístic", Passadís. Benicarló, Núm. 19-20 (1998), p.
27-34. [Visió de conjunt de la trajectòria novel·lística de Sebastià Juan
Arbó.]
Rosales, Emili (coord.): Centenari Sebastià Juan Arbó
(1902-2002). Institució de les Lletres Catalanes, Generalitat de Catalunya,
Barcelona, 2002.
Simó, Isabel-Clara: "El
Verdaguer d'Arbó", Lletra de Canvi. Barcelona, núm. 44 (1997?), p. 15-16.
[L'autora considera que la biografia que en va fer Arbó (la primera edició és
del 1952) és un dels millors arguments per atansar-se a Verdaguer i s'interroga
sobre el motiu de l'arraconament que ha patit l'obra del novel·lista. S'informa
que aquest article va aparèixer per primera vegada a la revista 'Tresmall',
l'octubre de 1992.]
Todó, Joan. "Una lectura d’Els homes de la terra i
el mar". beCEroLes.
Lletres de llengua i literatura, 7 (2018), p. 71-75.
Triadú, Joan: "'Marginats i
integrats en la novel·la catalana (1925-1938)', per Carme Arnau", Serra
d'Or. Barcelona.
Any XXIX, Núm. 335 (1987, Setembre), p. 46-47. [Ressenya. Triadú comenta la
vigència d'algunes novel·les catalanes i presenta la tesi de l'estudi de Carme
Arnau.]
Vidal Tibbits, Mercè: "Carme
Arnau, 'Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938)'", España
Contemporánea. Madrid.
Vol. III, Núm. 1 (1990, Primavera), p. 119-121. [Ressenya]
Vilanova, Antoni: "L'Obra novel·lística
de Sebastià Juan Arbó", Serra d'Or. Barcelona. Any IX, Núm. 6 (1967,
Juny), p. 65-66. [Anàlisi de les cinc novel·les que integren el primer volum de
l''Obra Catalana Completa' de Sebastià Juan Arbó: les novel·les d'inspiració
més o menys autobiogràfica, com 'L'inútil combat' (1931) i 'Hores en blanc'
(1933), escrites en forma de dietari o de confessió íntima, i la trilogia de
novel·les rurals formada per 'Terres de l'Ebre' (1932), 'Camins de nit' (1935)
i 'Tino Costa' (1947), un vast retaule narratiu de la vida dels pobles de la
ribera de l'Ebre. El tema unitari de totes elles (la lluita angoixada dels
personatges per donar un sentit a la seva vida) respon, segons Vilanova, a la
influència del naturalisme costumista de Blasco Ibáñez, i no a una suposada
actitud existencialista, com interpreta Sergi Beser.]
[?]: Amposta (1a quinzena, gener 1984), p. 8-15.
[Segons Carme Arnau, possibliment la bibliografia més completa.]
BIOGRAFIES (tornar)
Serret i Redó, Emília: Petita història de Sebastià Juan Arbó. Mediterrània, Barcelona,
2003.
EPISTOLARI
Ramis, Josep Miquel (ed.). Epistolari Sebastià Juan Arbó-Joan Sales (1966-1982). Barcelona: Abadia de Montserrat, 2018.
NOVEL·LES I NARRACIONS (tornar)
Obra anterior a la guerra de
1936 a 1939:
L'inútil combat. 1a ed.: Proa. Badalona, 1931; 2a ed.:
Edicions 62. Barcelona, 1966 (dins del'Obra catalana completa I. Les
novel·les de l'Ebre); 3a ed.: Proa. Barcelona, 1966, 2003
Febre. Narració publicada a la revista Mirador. Barcelona, 1932
Terres de l'Ebre. 1a i 2a ed.: Catalònia. Barcelona, 1932, 1936; 3a ed.:
Janès. Barcelona, 1947; 4a ed.: Selecta. Barcelona, 1955; 5a ed.: Edicions 62.
Barcelona, 1966 (dins de l'Obra catalana completa I. Les novel.les de les
Terres de l'Ebre); darreres edicions: Edicions 62. Barcelona, 1980, 1983,
1990, 2001
Notes d'un estudiant que va morir boig. Col.lecció Balaguer. Barcelona, 1933
Camins de nit. 1a ed.: Proa. Badalona, 1935; 2a ed.: Selecta.
Barcelona, 1954; 3a ed.: Edicions 62. Barcelona, 1966 (dins de l'Obra
catalana completa I. Les novel.les de les Terres de l'Ebre); 4a ed.: Edicions
62- Orbis. Barcelona, 1985; Proa, 2003.
Hores en blanc. Notes d'un estudiant que va morir boig. (Segona versió). Quaderns Literaris. Barcelona, 1935
Obra posteriors a la guerra
de 1936 a 1939:
Tino Costa. Àncora. 1a ed.: Àncora. Barcelona, 1947; 2a ed.:
Edicions 62. Barcelona, 1966 (dins de l'Obra catalana completa I. Les
novel.les de l'Ebre); 3a ed.: Club Editor. Barcelona, 1968; 4a ed.:
Planeta. Barcelona, 1988
L'estel amb cua. Publicada a la revista Pont.
Barcelona, 1959 (després incorporada a Los hombres de la tierra y del mar, 1962)
L'espera. Club Editor. Barcelona, 1967, 1968, 1992
La Maria. Selecta. Barcelona, 1975, 1979
Narracions del Delta. Selecta. Barcelona, 1965
L'hora negra. (Nova versió de Notes d'un estudiant que va morir
boig). Selecta. Barcelona, 1961
Hores en blanc. (Quarta versió de Notes d'un estudiant que va morir
boig). 1a ed.: Edicions 62. Barcelona, 1966 (dins de l'Obra catalana
completa. Les novel.les de l'Ebre); 2a ed.: Edicions 62. Barcelona, 1991
Hores en blanc. (Versió definitiva de Notes d'un
estudiant que va morir boig). Laia. Barcelona, 1983
L'hora negra (seguit de Divertiments i La nit de
Sant Joan). Selecta. Barcelona, 1961
Obra catalana completa (3 volums). A cura d'Emili Rosales.
Columna, 1993
Entre la terra i el mar (sols publicada en versió castellana: Prometeo. València,
1966). Original català publicat a l'Obra catalana completa)
Viatge a l'Ebre (recull pòstum de textos). Columna-Tresmall. Barcelona,
1997
Escriviu-nos a locel@tinet.org
Visiteu la nostra web a http://usuaris.tinet.org/locel/
Seguiu el nostre bloc a http://blocs.tinet.cat/beceroles/