CEL bibliografia dialectologia

Aragonés Salvat, Albert (2004) "Notícia bibliogràfica sobre la llengua i la literatura (2001 - 2003)", beCEroLes, 1. CEL, Alcanar, pàg. 165-174. PAL, BMD, CRP Montsià, BPT [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/40255>

Balañà i Abadia, Pere (1998) Bibliografia comentada de l’Islam a Catalunya. Del 713 al 1153. Pagès, Lleida.

Moret, Hèctor (1998) Indagacions sobre la llengua i la literatura catalanes a l’Aragó. Associació Cultural del Matarranya-Institut d’Estudis del Baix Cinca, Calaceit.

Moret, Hèctor (1998) “Un segle d’investigació lingüística a l’Aragó catalanòfon”, Indagacions sobre la llengua i la literatura catalanes a l’Aragó. Associació Cultural del Matarranya-Institut d’Estudis del Baix Cinca, Calaceit, pàg 25-45. (hemeroteca)

Moret, Hèctor (1989) “La investigació onomàstica a l’Aragó catalanòfon”, Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, LII (maig 1993), pàg. 1-5. PAL

Nagore Laín, Francho (s.d.) Bibliografía sobre aragonés y catalán. Llengua minoritarias en Aragón. Consell de la Joventut d'Aragó, Saragossa.

Atles lingüístics (inici)

Beltran Calvo, Vicent; Segura-Llopes, Carles (2017). Els parlars valencians. València: Universitat de València.

García Mouton, Pilar (coord.), Inés Fernández-Ordóñez, David Heap, Maria Pilar Perea, João Saramago, Xulio Sousa (2016). ALPI-CSIC. Edició digital de Navarro Tomás, Tomás (dir.), Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, Madrid, CSIC. [En ínia:] < http://www.alpi.csic.es/>.

Gimeno Betí, Lluís (1997) Atles lingüístic de la diòcesi de Tortosa. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. PAL, BMD BPT

Navarro Gómez, Pere (2017). «La dialectologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Els microatles lingüístics de les comarques de l’Ebre». Estudis Romànics, núm. 39, p. 361-374. [En línia:] <https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/94489>

Navarro Tomás, Tomás (1962). Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), I. Fonética. Madrid. [En línia:] <http://alpi.csic.es/es/publicaciones>.

FRONTERES I LÍMITS DIALECTALS (inici)

Aragonés Salvat, Albert (1997a) “Llengües i dialectes del bisbat de Tortosa. Una visió de principis de segle”, Nous Col·loquis, 1. Centre d’Estudis Francesc Martorell, Tortosa, pàg. 117-151. BTF, BMD, BPT, BPT

Beltran Zaragozà, Andreu (2014). "Precisions sobre les àrees dialectals en el català del nord del País Valencià". Anuari de Filologia Antigua et Mediaevalia. Homenatge a Pere-Enric Barreda Edo (1964-2014), núm. 4, p. 171-195. [En línia:] <https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/13755>.

Bernat i Baltrons, Ferran. "La frontera lingüística del català a l’Aragó segons Manuel Milà i Fontanals", Creus, Imma; Puig, Maite; Veny, Joan R. (ed.) (2010) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.

Buj Alfara, Àngela (2002) "Extensió, límits i terminologia del tortosí segons diverses fonts bibliogràfiques", dins Estudis del valencià d’ara. Denes, València, pàg. 19-32. (hemeroteca)

Cubells, Olga (2001) “Unes fronteres que no són lingüístiques: la cruïlla la Palma (Ribera d’Ebre) – la Bisbal (Priorat) – Bovera (Garrigues)”. Dins Pusch, Claus D. (ed.): Katalanisch in Geschichte und Gegenwart. Sprachwissenschaftliche Beiträge des 15. Deutschen Katalanistentags / Estudis de lingüística del 15è Col·loqui Germano-Català. Tübingen: Stauffenburg (European Studies on Lesser Used Languages, vol.2).

Gimeno Betí, Lluís (2000) “Fronteres lingüístiques i fronteres administratives: la cruïlla catalanovalenciana”, Jornades de la Secció Filològica de l'IEC a Tortosa (4 i 5 de juny de 1999). Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pàg. 65-71. PAL

Navarro, Pere; Pradilla, Miquel Àngel (1999) “Qüestions geolingüístiques i sociolingüístiques a l’entorn del tortosí”, Actes del XXIII Col·loqui de la Societat d'Onomàstica. Ulldecona: Societat d'Onomàstica 1999. p. 61-76. PAL, BTF

Navarro, Pere (1999) "Els parlars de transició entre el català occidental i l'oriental", Caplletra, 26 (Primavera), pàg. 91-105.

Pradilla, Miquel Àngel (2002) “La planificació del corpus i l’establiment de límits dialectals: el contínuum tortosí-valencià”, II curs de Filologia Valenciana. IV Simposi de Filologia Valenciana. En honor de Joan Veny. Denes-Universitat de València, València, pàg. 497-507.

Poy, Pere (2002), "Reflexions geolingüístiques sobre les terres de l'Ebre", Raïls, 18, p. 16 i ss.

Saroïhandy J. «Les limites du valencien», Bulletin Hispanique. Tome 8, núm. 3 (1906), p. 297-303. [En línia:] <http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/hispa_0007-4640_1906_num_8_3_1499>. (10/01/2012).

Sistac, Ramon (1998) “Àrees lingüístiques”, pàg. 357-377. PAL, BTF, BMD, BSJA

descripcions globals (inici)

Beltran Zaragozà, Andreu (1999) "La llengua al nord del País Valencià", Caplletra, 26 (Primavera), pàg. 131-151.

Colón, Germà. "De geosinònims catalans, amb especial referència a la varietat geogràfica tortosina". Ponència presentada al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa (Vinaròs, 23-25 de novembre de 2011), organitzat per la URV i la UJI. (Inèdit).

Gimeno Betí, Lluís. Precisions geolingüístiques sobre el tortosí. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona, juny 1982. 340 pp. (inèdit)

Gimeno Betí, Lluís (1986) "El tortosí septentrional", Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 619-632. PAL (llibre i fotoc.), BMD, BPT

Gimeno Betí, Lluís (1990) Estudi lingüístic del tortosí meridional. Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona. (Col·lecció de Tesis Doctorals Microfitxades; 713.) BMD

Gimeno Betí, Lluís (1991) "El tortosí. Extensió i característiques dialectals", Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 2, pàg. 171-192. BMD

Gimeno Betí, Lluís (1994) Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló. Societat Castellonenca de Cultura, Castelló de la Plana. BMD

Massip i Bonet, M. Àngels (1989) Aproximació descriptiva al parlar tortosí. Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona. PAL, BTF, BMD, BSJA, BPT.

Navarro, Pere; Cubells, Olga (2010b). "El tortosí i les altres varietats del català a la diòcesi de Tortosa", Cardona Eixarch, Víctor Manuel (coord.). Miscel·lània en el 850è aniversari de la Parròquia de l'Aldea (1160-2010). Aldea: Parròquies de l'Aldea, p. 267-287.

Navarro, Pere; Cubells, Olga (2010a). "Descripció lingüística del català de la diòcesi de Tortosa", Vidal, Jacobo; Carbonell, Jordi À. (coord.). Història de les Terres de l'Ebre, vol. V. Art i Cultura. Fundació Ilercavònia Futur-Universitat Rovira i Virgili-Aeditors, El Perelló, p. 382-400. Inclou 24 mapes.

Navarro Gómez, Pere; Cubells Bartolomé, Olga (2017). "Descripció lingüística del català de la diòcesi de Tortosa". Estudis filològics en homenatge al professor Jordi Colomina. Alacant : Universitat d'Alacant, Departament de Filologia Catalana, p. 445-489.

Veny, Joan (2003) “Qüestions geolingüístiques a l’entorn de la varietat tortosina”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2003) Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, pàg. 351-380. PAL

Aspectes gramaticals

Fonètica

Obres generals (inici)

Recasens i Vives, Daniel (1991) Fonètica descriptiva del català. Intitut d’Estudis Catalans, Barcelona. PAL

Badia i Cardús, Montserrat (2002) Introducció a la fonètica i a la fonologia catalana. Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. PAL

Prieto, Pilar; Cabré, Teresa (coord.) (2013). L’entonació dels dialectes catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Monografies (inici)

Carbó, Carme (1997) "Sobre la diftongació de la /o/ àtona a principi de mot", L'Algadir del Alfacs, 1 (març), pàg. 110-113. BMD

Carrera Sabaté, Josefina; Carlos Van Oosterzee, Ana M. Fernández Planas, Lourdes Romera Barrios, Janina Espuny Montserrat, Eugenio Martínez Celdrán. “Les interrogatives al tortosí i al lleidatà. Un element diferenciador de subdialectes”, Estudios de Fonética Experimental, 13. Universitat de Barcelona, 2004, p. 157-179: <http://www.ub.es/labfon/XIII-11.pdf>. [11/07/05].

Carrera Sabaté, Josefina; Carlos Van Oosterzee, Ana M. Fernández Planas, Lourdes Romera Barrios, Janina Espuny Montserrat, Eugenio Martínez Celdrán. “PROYECTO AMPER: Estudio contrastivo de frases interrogativas sin expansión en tortosí y en lleidatà”. Actas del VI Congreso de Lingüística General. Santiago de Compostela. [En línia]: <http://www.ub.es/labfon/ll-tort-interrog.pdf>. [11/07/05]

Martínez Celdrán, Eugenio, Janina Espuny Montserrat i Carlos van Oosterzee. En premsa. “La entonación en las frases con expansión del ‘tortosí’”. Actas del III Congreso de Fonética Experimental. Santiago de Compostela. [En línia]: <http://158.109.128.158/atlesentonacio/recursos/documents/LAB-FONETICA-UB/TREBALLS DE PROSODIA DEL LAB FON UB EN PDF PER A LA PILAR PRIETO/La entonacion en las frases con expansion del tortosi.pdf> (30/05/2008)

Martínez Celdrán, Eugenio, Ana M. Fernández-Planas, Josefina Carrera-Sabaté i Janina Espuny Monserrat (2005). “Approche du mappe prosodique dialectal de la langue catalane en Catalogne”. Géolinguistique. Hors série n. 3. 103-151. [En línia]: <http://158.109.128.158/atlesentonacio/recursos/documents/LAB-FONETICA-UB/TREBALLS%20DE%20PROSODIA%20DEL%20LAB%20FON%20UB%20EN%20PDF%20PER%20A%20LA%20PILAR%20PRIETO/Approche%20du%20mappe%20prosodique%20dialectal%20de%20la%20langue%20catalane%20en%20Catalogne.pdf> (30/05/2008)

Perea Sabater, Maria Pilar (2020). "El reflex d’alguns trets fonètics i morfològics valencians en l’ALPI i en l’ALDC". Ítaca. Revista de Filología, núm. 11 (Dossier: Homenatge a Germà Colón), p. 33-71. [En línia:] <http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/113439>.

Pradilla Cardona, Miquel Àngel (1993). Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nord-occidental valencià. Tesi dirigida per M. Teresa Turell. Universitat Rovira i Virgili, 1993. [En línia:] <http://www.tdx.cat/handle/10803/8796>. (10/01/2012).

Prieto, Pilar i Miquel Àngel Pradilla (2004). “Les inflexions finals en l’entonació del tortosí”. Qüestions de llengua i literatura a les comarques de la Diòcesi de Tortosa, Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed.). 277-286. Benicarló: Onada Edicions. [En línia]: <http://158.109.128.158/atlesentonacio/recursos/documents/PRIETO/Les inflexions finals en lentonacio del tortosi.pdf> (30/05/2008)

Prieto, Pilar i Miquel Àngel Pradilla (2002). “Variación entonativa catalana: Catalán central versus tortosino”. Actas del II Congreso de Fonética Experimental, (ed.). 291-295. Sevilla: Laboratorio de Fonética, Facultad de Filología, Universidad de Sevilla. [En línia]: <http://158.109.128.158/atlesentonacio/recursos/documents/PRIETO/Variaci%C3%B3n entonativa catalana. Catal%C3%A1n central versus tortosino.pdf> (30/05/2008)

Gimeno Betí, Lluís (1990b) "La reducció vocàlica de la /e/ àtona inicial", Estudis de llengua i literatura catalanes. Miscel·lània Joan Fuster, II. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 393-430. PAL (fotoc.)

Gimeno Betí, Lluís (1990c) "La pèrdua de la /d/ intervocàlica: casos de manteniment en tortosí meridional", Estudis de llengua i literatura catalanes, XIX. Miscel·lània J. Bastardas. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 87-101. PAL (fotoc.)

Gimeno Betí, Lluís (1990d) ”L'elisió de la /r/ final en tortosí meridional", Caplletra [Barcelona], núm. 6, pàg. 123-141. PAL (fotoc.)

Izquierdo Salom, Tere (2003) “La labiodental fricativa sonora a Paüls (Baix Ebre). Aproximació a l’estudi d’una variable fonètica des de la sociolingüística de la variació”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2003) Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, pàg. 201-217. PAL

Massip i Bonet, M. Àngels (1979b) ”Les vocals en el parlar tortosí", La voz del Bajo Ebro [Tortosa], núm. 1148 (31-VIII-1979). BMD

Prieto, Pilar & Pradilla, Miquel Àngel (2003) “Les inflexions finals en l’entonació del tortosí”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2003) Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, pàg. 275-286. PAL

Morfosintaxi

Obres generals (inici)

Alcover, Antoni M. (2001) Dietaris de les eixides (1900-1902). Volum I. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. PAL

Alcover, Antoni M. (2002) Dietaris de les eixides (1900-1902). Volum II. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. PAL

Boladeras, Josep M. Les preposicions per i per a i els verbs ser i estar en català nord-occidental. Llibres de l’Índex: Edicions de la Universitat de Lleida, 2007.

Beltran, Joan S. (1995) "Les preposicions per i per a. Una visió diferent del problema", Sol Post. Estudis de llengua i literatura, 3, pàg. 21-40.

Beltran i Cavaller, Joan S. (2014a). Les preposicions per i per a. Recapitulem i afegim alguna cosa més. Lleida: Pagès.

Beltran i Cavaller, Joan S. (2014b). Annex a l’estudi Les preposicions per i per a. Recapitulem i afegim-hi alguna cosa més. [Tortosa]: novembre 2014, 2 volums. [En línia:] <http://usuaris.tinet.org/locel/hemeroteca/beltran/Annex-Les-preposicions-per-i-per-a.html>.

Calveras, Josep (1928) "Variants de les preposicions a, en, ab, en els dialectes catalans", Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, 1 [Barcelona], pàg. 151-179.

Clua, Esteve (1996b) "Les preposicions febles a i en en els complements locatius i direccionals: justificacions des de la fonologia generativa no lineal", Desè col·loqui de l'aillc, 3, Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 157-168. BMD

Perea, Maria Pilar (1999) Complements a La flexió verbal en els dialectes catalans. Dotze quaderns de camp d'Antoni M. Alcover. Curial, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. BMD

Perea, Maria Pilar (1999) Compleció i ordenació de La flexió verbals en els dialectes catalans d’A.M. Alcover i F. de B. Moll. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2 v. PAL

Querol Cortiella, Laia (2011). La morfologia del català nord-occidental. Lleida: Pagès.

Viaplana, Joaquim (1994) "Dialectologia generativa en l'àmbit morfofonològic: una perspectiva en els estudis dialectals", Estudis de llengua i literatura catalanes, 29. Miscel·lània Colón, 2. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 311-332.

Viaplana, Joaquim (1999) Entre la dialectologia i la lingüística. La distància lingüística entre les varietats del català nord-occidental. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. PAL

Monografies (inici)

Boladeras Taché, Josep M. "Les preposicions en català nord-occidental", Creus, Imma; Puig, Maite; Veny, Joan R. (ed.) (2010) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.

Buj Alfara, Àngela (2015). "Els possesius àtons a la comarca del Montsià. Algunes dades". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, XCI (gener-desembre), p. 43 i ss. 2015

Castellà Espuny, Carles M. (2002) "Encara queden hòmens jóvens? (Sobre el manteniment de la nasal alveolar en els plurals dels antics proparoxítons llatins)", II Congrés d'Història (1, 2 i 3 de desembre de 2000, Alcanar), Aj. d’Alcanar, pàg. 169-183. PAL, BTF (hemeroteca)

Castellà Espuny, Carles M. (2003) “'Parleu com vúlguieu!: aproximació a la variació morfològica verbal del Perelló”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2003) Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, pàg. 79-96. PAL

Clua i Julve, Esteve. Les preposicions febles a i en en tortosí. Treball de recerca dirigit per Joan Mascaró. Universitat Autònoma de Barcelona, març de 1995. (inèdit)

Clua, Esteve (1996a) "Weak Prepositions in Tortosan Catalan: Alternation of Prepositions, Allomorphy or Phonological Process", Catalan Working Papers in Linguistics, 5/1, pàg. 29-66.

Colon, Germà (1977b) "La matisació vocàlica en les desinències de 1.ª i 3.ª persones del present i imperfet d'indicatiu (conjugació en -are) a les comarques castellonenques", Miscelánea Filológica en honor de Mons. A. Griera, Barcelona, 1955, I, pàg. 201-211. També a Estudis de filologia catalana i romànica. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, València-Barcelona, pàg. 339-346.

Cubells Bartolomé, Olga. "Aproximación a la sintaxis dialectal catalana: a propósito del habla de la Palma d' Ebre (Ribera d' Ebre)", IV Congreso de Lingüistica General, Cádiz del 3 al 6 de abril 2000, vol. 2, 2002, pàg. 709-724.

Gil Bordes, Núria (2014). Formes i usos de l’article definit masculí al Sénia. Treball final de grau de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona. [En línia:] <http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/65658>.

Gimeno Betí, Lluís (1992) "Les àrees morfològiques en un parlar de transició: el present de subjuntiu en tortosí meridional", Estudis de llengua i literatura catalanes, XXV. Miscel·lània Jordi carbonell, 4. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 233-263. BMD, BPT

Mascarell, Joan; Rull, Xavier (2007) “La via tortosinovalenciana de per i per a”, din Entorn i vigència de l’obra de Fabra. Tarragona, Valls: Universitat Rovira i Virgili, Cossetània, 2007, pàg. 209-217. Comunicació presentada al II Col·loqui Internacional 'La lingüística de Pompeu Fabra' (Tarragona, 7, 8 i 9 d'abril de 2003).

Massanel i Messalles, Mar (2003) “Manteniment i transformació de la flexió verbal regular en la varietat tortosina septentrional”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2003) Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, pàg. 219-237. PAL

Morales, A.; Prieto, P. (1992) ”Processos d'epèntesi en grups clítics en tortosí", Actes del Sisè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Vancouver, 1990). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 131-142. BMD

Moret, Maria Teresa. "Contribució a l'estudi dels clítics pronominals en documentació del segle XIV", dins Moret, Hèctor (ed.) Llengües i fets, actituds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. Associació Cultural del Matarranya-Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2009, pàg. 319-337.

Muñoz i Ramos, Isidre. "Els pronoms febles a Alcanar", Ramàs, 5 (maig 2004), pàg. 90-98.

Sanz, Cristina; González, María José (1995) ”Ser and estar in Tortosí Catalan: language contact, language variation and language change", Sintagma. Revista de Lingüística, 7 [Lleida] pàg. 5-25. PAL (fotoc.) (ressenya)

Muñoz i Ramos, Isidre. "Els pronoms febles a Alcanar", Ramàs, 5 (maig 2004), pàg. 90-98.

Querol Cortiella, Laia (2009). Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord- occidental. Tesi doctoral dirigida per Maria Rosa Lloret Romañach. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Catalana. [En línia:] <http://www.tdx.cat/handle/10803/1690>. Nota: Entre les localitats estudiades hi ha Amposta, Gandesa, Móra d'Ebre, Tortosa i Vall-de-roures.

Rull, Xavier. ""Anar astall és fer-ho arreu iau, tat? Les paraules gramaticalizades del parlar tortosí: descripció, origen i tractament descriptiu i prescriptiu", dins Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel; Quixal, J. Manuel (eds.) Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada: Benicarló, 2013, p. 467-475. Comunicació presentada al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa (Vinaròs, 23-25 de novembre de 2011), organitzat per la URV i la UJI.

Lèxic i semàntica

Obres generals (inici)

Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Lynx, Barcelona, 2008.

Duran i Ordinyana, Miquel. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom I: Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a part). Moll, Palma de Mallorca, 2007

Huguet i Sesma, Alícia (1992) Catàleg de les 125 principals espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

López V., N. Franch, Q. Pou, M. Clavero, N. Gaya & J.M. Queral. 2012. Atles dels peixos del delta de l'Ebre. Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural. Parc Natural del Delta de l'Ebre. [En línia:] <http://old.parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/delta_de_lebre/coneix-nos/centre_de_documentacio/fons_documental/publicacions/llibres/serie_tecnica/ATLES_PEIXOS_WEB.pdf>.

Marcos Matamoros, Raül. El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre. El Mèdol, Tarragona, 2005. BTF

Mulet i Pascual, Luis (1991) Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Diputación de Castellón, esp. pàg. 579-592. CEFIRE

Veny, Joan (1959-60) ”Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes", Revista de Filologia española, XLII-XLIII.

Veny, Joan (2001a) Llengua i entorn natural. Ed. 62, Barcelona.

Monografies (inici)

Adell Sebastià, Josep [et al.] (2015). Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre. [S. l.]: Paraules Ebrenques. Paraules Ebrenques. Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre. Valls: Cossetània, 2016. 2a ed.

Beltran Cavaller, Joan B. (2010). Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal. Onada, Benicarló. 2 v.

Beltran i Cavaller, Joan. “Els noms dels mariscs bivalves” , dins Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel; Quixal, J. Manuel (eds.) Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada: Benicarló, 2013, p. 115-130. Comunicació presentada al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa (Vinaròs, 23-25 de novembre de 2011), organitzat per la URV i la UJI.

Beltran i Cavaller, Joan Salvador (2017). "Els mots tortosins en el context de la llengua formal". I Jornada in memoriam de Josep Panisello. Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 53-61.

Blanc, Miquel. La fauna del Matarranya. Associació Cultural del Matarranya, 1999.

Castañer Martín, Rosa Maria (1990) Estudio del léxico de la casa en Aragón, Navarra y Rioja. Diputación General de Aragón, Saragossa.

Colón, Germà. "Sobre casalici", dins Moret, Hèctor (ed.) Llengües i fets, actituds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. Associació Cultural del Matarranya-Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2009, pàg. 69-74.

Espuny, Elena. "Glossari de noms i usos", La terrissa dels iaios. Aeditors, el Perelló, 2007, pàg. 37-46.

Gimeno Betí, Lluís (1994b) ”Les àrees lèxiques en els parlars de transició", Miscel·lània "Normes de Castelló". Diputació de Castelló, pàg. 15-45.

Gimeno Betí, Lluís (1991c) "Ornitonímia castellonenca: notes onomasiològiques i etnogràfiques sobre el nom d'alguns ocells". Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVII, núm. 3 i 4, pàg. 589-614.

Gimeno Betí, Lluís (2001) "Carruca 'vehicle, carruatge', 'arada de pala' i els seus derivats romànics", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 77, p. 121-138.

Gumbau Morera, Felip (2016). "Paraules que ja no són barbarismes segons el DNV". Núvol (25/09/2016). [En línia:] <http://www.nuvol.com/opinio/paraules-que-ja-no-son-barbarismes-segons-el-dnv/>.

Herreros Moreno, M. Soledat (2014). Vocabulari del conreu de l'arròs al Delta de l'Ebre. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. [En línia:] <http://issuu.com/publicomfactor/docs/filpbook_vocabulari_arros>.

Massip i Bonet, M. Àngels (1986a) ”Consideracions sobre el lèxic tortosí", Actes del Setè Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, pàg. 633-645. PAL (llibre i fotoc.), BMD, BPT

Massip i Bonet, M. Àngels (1989b) ”Afinitats lingüístiques entre el balear i el tortosí", Actes del Divuitè Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques. Santiago de Compostela, pàg. 57-64.

Massip i Bonet, M. Àngels (1991). El lèxic tortosí: història i present. Tesi dirigida pel Dr. Joan Veny. Universitat de Barcelona, 1991. [En línia:] <http://www.tdx.cat/handle/10803/1686>. (10/01/2012).

Massip i Bonet, M. Àngels (1992) El lèxic tortosí: història i present. Publicacions Universitat de Barcelona. Barcelona. (Col·lecció de Tesis Doctorals Microfitxades; 1691). BMD

Massip i Bonet, M. Àngels (1996) ”La variació lèxica: un assaig d'estudi en el dialecte tortosí", Estudis de lingüística i filologia oferts a A.M. Badia i Margarit, 3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 133-159. PAL (fotoc.)

Montserrat Grau, Mònica (2017). "La fraseologia i el refranyer popular: una eina educativa i un lligam geolingüístic". I Jornada in memoriam de Josep Panisello. Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 135-144.

Montoya i Abad, Brauli (1985). "Entorn del lèxic regional tarragoní". Universitas Tarraconensis. Revista de Filologia, núm. 9 (maig), p. 51-61. [En línia:] <https://revistes.urv.cat/index.php/utf/article/view/2246>.

Moret Coso, Hèctor (2008). "Prunus persica: préssec, alberge, bresquilla, melicotó, mullarero (i variants). CINGA. Anuari de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca - IEA, 12, p. 9-18.

Paraules Ebrenques. Lo llibre 2. Valls: Cossetània, 2016.

Puente Reverté, Albert (2009). Com natros ho diem: un recull lèxic de les terres de l'Ebre. 2a ed. reimpr. revisada i ampliada. Bubok Publishing, 2009. 379 pp.

Rafel i Fontanals, Joaquim (1974-1975) "Areas léxicas en una encrucijada lingüística", Revista de Filología Española, 57, pàg. 231-275.

Saragossà, Albert. "Una visió succinta de l'evolució dels noms ora i oratge", dins Moret, Hèctor (ed.) Llengües i fets, actituds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. Associació Cultural del Matarranya-Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2009, pàg. 445-548.

Veny, Joan (1988) “CATXEL ‘cardium edule’, un nou mossarabisme del català”, La Corona d'Aragó i les llengües romàniques. Miscel·lània d'homenatge a Germà Colom. Gunter narr Verlag Tübingen, pàg. 463-476.

Veny, Joan. "Gal·licisme i aragonisme en els significats catalans de filaberquí", dins Moret, Hèctor (ed.) Llengües i fets, actituds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. Associació Cultural del Matarranya-Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2009, pàg. 511-528.

Vocabularis i descripcions locals o comarcals

Matarranya (inici)

Aragonés Salvat, Albert. "Quatre notes sobre bolets, rovellons o fongos del Matarranya", dins Moret, Hèctor (ed.) Llengües i fets, actituds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. Associació Cultural del Matarranya-Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2009, pàg. 13-24.

Alvar, Manuel (1961-1962) "Léxico catalán en tierras aragonesas. Según el Atlas Lingüístic de Catalunya", Archivo de Filología Aragonesa, 12-13, pàg. 333-385.

Ariño Milián, Joaquin (1980) "Léxico agrícola de Aiguaviva (Teruel) i su zona”, Archivo de Filología Aragonesa, XXVI-XXVIII, pàg. 13-192.

Blanc, Miquel (1994) Garba. Mil paraules de Calaceit. Columna, Barcelona. BMD

Blanc, Miquel (1999) El parlar de Calaceit (comparat amb el de la Terra Alta)”, Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a la Franja (Calaceit i Fraga) (17 i 18 de’octubre de 1997). IEC, Barcelona, pàg. 67-74. PAL

Buj Alfara, Àngela (2000b) "Descripció lingüística", Davall la figuera. Històries de la tia Pascuala. Narrativa oral i breu caracterització dialectal de la Portellada. Penya Rostoll de la Portellada - Associació Cultural del Matarranya, Calaceit, pàg.13-24. BTF, BMD.

Claramunt i Adell, Teresa (1992) “Aspectes morfosintàctics del parlar de Maella”, Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Àrea 3. Lingüística social. Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, pàg. 133-139.

Cubells, Olga; Navarro, Pere. "Paral·lelismes i interferències amb l’aragonès i l’espanyol en el català de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Matarranya", Creus, Imma; Puig, Maite; Veny, Joan R. (ed.) (2010) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.

Ginesta i Batllori, Salvador (1991) Les terres del Matarranya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, esp. pàg. 42-45: “La parla del Matarranya”, etc. BMD

Giralt Latorre, Javier (2004). "Noms de la "libèl·lula" a l'Aragó catalanòfon". Josep Massot i Muntaner (coord.). Miscel·lània Joan Veny, vol. 4, p. 121-145.

Lombarte, Desideri; Quintana Artur (1989d) "L'apicultura tradicional a Pena-roja", Alazet, 1, pàg. 73-97. També a: Xandra. Estudios aragoneses de luenga e literatura/Estudios aragoneses de lengua y literatura/Estudis aragonesos de llengua i literatura. Associació Cultural del Matarranya, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2007, p. 157-183.

Monclús, Joaquim; Quintana, Artur (1989b) "El català a l'Aragó", Actes del segon congrés internacional de la llengua catalana, 8, Àrea 7, Història de la llengua, Universitat de les Illes Balears, Palma, pàg. 195-212.

Moret, Hèctor; Sancho, Carles (1995b) “Alguns aspectes fonètics, morfosintàctics i lèxics del parlar de Vall-de-Roures”, Actes de les Segones Jornades d’Estudi de la Terra Alta (Batea, del 27 al 29 d’octubre de 1995). Patronat Pro-Batea, Calaceit, 1998, pàg. 429-460. PAL, BTF, BMD, BSJA, CRP Terra Alta, BPT

Navarro Gómez, Pere (2006) Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya. Associació Cultural del Matarranya, Calaceit. (Col·lecció Lo Trull; 11). Veg. Castellà, Carles. "Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya, de Pere Navarro Gómez", beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, 3. CEL, Alcanar, 2008, p. 203-205. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/beceroles/article/view/123569>. PAL

Navarro Gómez, Pere (2019). "La variación dialectal en el catalán del Matarraña, el Bajo Aragón y el Bajo Aragón-Caspe". Turolenses, núm. 14, p. 38-43.

Pallarés, M. (1921) ”Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó)", Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72. [En línia:] <http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/butlleti_dialectologia_catalana.html>.

Quintana, Artur (1977) ”El lèxic de la Codonyera", Actes Quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 223-233. També a: Xandra. Estudios aragoneses de luenga e literatura/Estudios aragoneses de lengua y literatura/Estudis aragonesos de llengua i literatura. Associació Cultural del Matarranya, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2007, p. 147-156.

Quintana, Artur (1987a) ”Els parlars del Baix Matarranya", Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XIV. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 155-187. PAL (llibre i fotoc.). També a: Xandra. Estudios aragoneses de luenga e literatura/Estudios aragoneses de lengua y literatura/Estudis aragonesos de llengua i literatura. Associació Cultural del Matarranya, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2007, p. 185-214.

Quintana, Artur (1987b) ”El parlar de la Codonyera. Resultats d'unes enquestes", Estudis Romànics [Barcelona], XVII, pàg. 1-253. PAL

Quintana i Font, Artur (2012). El català de la Codonyera (Terol, Aragó). Saragossa: Gara d’Edizions.

Rafel, Joaquim. La lengua fronteriza en el bajo Aragón meridional.Estudio fonológico. Universitat de Barcelona, 1973. (inèdit)

Rafel i Fontanals, Joaquim (1977a) "Escissió i coalescència fonemàtiques: precisions teòriques", Estudios ofrecidos a E. Alarcos, 2, pa`g. 195-215.

Rafel i Fontanals, Joaquim (1977b) "Consideraciones léxico-semánticas a partir de una investigación espacial exhaustiva (Bajo Aragón meridional de lengua catalana)", Revista Española de Lingüística, 7, pàg. 137-170.

Rafel i Fontanals, Joaquim (1999) “La importància de les zones de frontera: la regió del Matarranya”, Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a la Franja (Calaceit i Fraga) (17 i 18 de’octubre de 1997). IEC, Barcelona, pàg. 17-46. PAL

Sanchis Guarner, Manuel (1949) "Noticia del habla de Aguaviva de Aragón", Revista de Filología Española, 33, pàg. 15-65.

- (2000) La influència de la lluna en l’agricultura i altres característiques de la cultura del Matarranya i del Mesquí. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

Teixidó i Puigdomènech, Francesc. "Les antigues mesures tradicionals a la Franja", dins Moret, Hèctor (ed.) Llengües i fets, actituds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. Associació Cultural del Matarranya-Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2009, pàg. 479-494.

Terra Alta (inici)

Amades, Joan (1917-1919) "Termes dialectals de la comarca de Gandesa", Excursions. Noticiari de la Secció de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, II, pàg. 187-201. Ressenya a BDC, núm. 7, p. 90. [En línia:] <http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/butlleti_dialectologia_catalana.html>.

Cortés i Manyà, Antoni (1985) Bot. Notícia del meu poble. Barcelona, 1985. BMD

Manent, Albert (1997a) Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d’Ebre i Terra Alta. Centre d’Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar”, Barcelona. BMD

Manent, Albert (1998) “Els noms populars de núvols i boires de la Terra Alta”, Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 28. 2n semestre.

Martinez i Montagut, Daniel (1992) Història del Pinell de Brai. Ajuntament del Pinell de Brai, esp. pàg. 192. BMD

Meix i Boira, Loreto (2006). "Algunes paraules gandesanes". Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa: Centre d'Estudis de la Terra Alta. Núm. 43 (1r. semestre) p. 23-26. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216821>.

Monner i Estopinyà, Anton (2016). Vocabulari de la Terra Alta. Prefaci d’Albert Manent. Pròleg d’Esteve Clua. Dibuixos d’Àngels Cid. L’autor.

Navarro Gómez, Pere (1994). Els parlars de la terra alta. Estudi geolingüístic. Tesi dirigida per Joan Veny. Universitat Rovira i Virgili, 1994. [En línia:] <http://www.tdx.cat/handle/10803/8970>. (10/01/2012).

Navarro, Pere (1992) El parlar de la Fatarella (Terra Alta). Estudi fonètic, morfosintàctic i lèxic. Centre d'Estudis de la Terra Alta, Calaceit. BTF, BMD, BPT

Navarro, Pere (1994) ”Aproximació geolingüística als parlars de la Terra Alta", Actes de les Primeres Jornades d'Estudi sobre la Terra Alta. Centre d'Estudis de la Terra Alta, Calaceit, pàg. 141-170. BMD, CRP Terra Alta, BPT

Navarro, Pere (1996a) Els parlars de la Terra Alta. 1: Estudi geolingüístic. Diputació de Tarragona, Tarragona. PAL, BTF, BMD, BSJA, BPT

Navarro, Pere (1996b) Els parlars de la Terra Alta. 2: Atles lingüístic de la Terra Alta (ALTA). Diputació de Tarragona, Tarragona. PAL, BTF, BMD, BSJA, BPT

Serres i Sabaté, Joaquim (1917). Poesies populars gandesanes. Gandesa: Imp. Enric Sabaté, 1917. També a Recull poètic de Joaquim Serres, lo Paisanet. A cura de Teresa Lluís. [Barcelona]: Batak, 2007. Inclou un Vocabulari (p. 76-77).

Val Palacios, Santiago (2000) Vocabulario dialectal del habla de Maella (Aragón). Diputación General de Aragón, Caja de Ahorros de la Inmaculada; Zaragoza.

Ribera d'Ebre (inici)

Bagés Fortacín, Noemí (2012). “Vitalitat i ús del lèxic del parlar de Flix. Variació lingüística generacional”, Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, núm. 23, p. 411-432.

Biarnès, Carmel (1987) "Nomenclatura de la navegació fluvial", La navegació fluvial per l'Ebre. Ascó, esp. pàg. 32-38. BMD, BPT

Biarnés i Biarnés, Carmel. “El català a Ascó”, Guia d’Ascó (Ribera d’Ebre). IET Ramon Berenguer IV. Llibres de la Medusa, 18. Diputació de Tarragona, Tarragona, 1983, pàg.

Bladé i Desumvila, Artur (1982) Guia de Benissanet. Tarragona, esp. pàg. 64-67. BTF

Brull, Josep M. (1985) Tivissa: un poble antic de la Catalunya nova. Barcelona, esp. pàg. 231-246. BMD

Cabré, Dolors (1974) Riba-roja d'Ebre i el seu terme municipal. Tarragona, esp. pàg. 203-208. BMD

Castellvell Díez, Ventura (2013). “Els noms del color de la roba (Ginestar, segle XVIII)”, Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, núm. 24, p. 239-246.

Costa, H. (1921) "Contribució al vocabulari de la navegació fluvial (Móra la Nova)", Butlletí de Dialectologia Catalana [Barcelona], IX, pàg. 64-68. [En línia:] <http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/butlleti_dialectologia_catalana.html>.

Cot Ardévol, Maite (2001) "Els noms de les varietats tradicionals dels fruits a Darmós i la Serra d'Almos", Miscel·lània, 15, CERE, Flix, pàg. 89-104.

[En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/205078>.

Cot Ardévol, Maite. “Els fruiters tradicionals a Móra d'Ebre. Un paisatge del passat”. La Riuada, 24 (març 2004).

Cot Ardévol, Maite. “L' ofici de basters i boters a Móra d'Ebre”. La Riuada, 20 (desembre 2001).

Cot, Maite (1998) “El parlar de Benissanet”, Miscel·lània, 12. Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Flix, pàg. 187-210. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/205034>. BPT

Cot, Maite; Castellà, Carles; Cubells, Olga; Izquierdo, Tere (2000a) "Un tall vertical en el parlar de Móra d’Ebre". Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre 14. Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/205069>. BMD, BPT

Cot, Maite; Izquierdo, Tere (2002) "Una mica de dialectologia patxetina: similituds entre els parlars del sud de la Ribera d'Ebre i el nord del Baix Ebre", II Congrés d'Història (1, 2 i 3 de desembre de 2000, Alcanar). Aj. d’Alcanar, pàg. 185-204. PAL, BTF

Cubells Bartolomé, Olga (2016). «Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà», Mallafrè, Joaquim; Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Móra la Nova (17 i 18 d’octubre de 2014). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Muntaner, 2016, p. 19-61. [En línia:] <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000229/00000027.pdf>

Cubells Bartolomé, Olga (2017). "La Ribera d'Ebre: comarca de transició subdialectal". I Jornada in memoriam de Josep Panisello. Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 107-119.

Cubells Bartolomé, Olga (2010). “El camp semàntic de les aus i els mamífers a la Ribera d'Ebre”. Salina, núm. 24, p. 93-102. [En línia:] <http://revistasalina.com/articulo/474>.

Cubells Bartolomé, Olga (2005) Els parlars de la Ribera d'Ebre. Estudi geolingüístic. Tesi doctoral dirigida per Pere Navarro. Universitat Rovira i Virgili. [En línia:] <http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0905106-164724/> [02/02/2007]

Cubells, Olga. El parlar de la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre). Tesi de llicenciatura dirigida pel Dr. Pere Navarro. Universitat Rovira i Virgili, 2000. (inèdit)

Cubells Bartolomé, Olga. Els parlars de la Ribera d’Ebre. 1. Estudi geolingüístic. 2. Atles lingüístic de la Ribera d’Ebre (ALRE). Diputació de Tarragona, Calaceit, 2010. 2 v. Ressenya de Lluís Gimeno Betí a Estudis romànics, 34 (2012), p. 535-539. [En línia:] <https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/75112>.

Cubells Bartolomé, Olga (2003) “El tortosí a la Ribera d’Ebre. Aproximació geolingüística als parlars de la comarca. Nivells morfològic i sintàctic”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2003) Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, pàg. 97-124. PAL

Cubells, Olga; Satorra, Jordi (2002) "El tortosí i el lleidatà", II Congrés d'Història (1, 2 i 3 de desembre de 2000, Alcanar). Aj. d’Alcanar, pàg. 205-227. PAL, BTF

Cubells, Olga (2000c) "El parlar de Garcia", Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 14. Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/205068>. BMD, BPT

Cubells, Olga (2001a) El parlar de la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre). Associació Cultural L'Espona, La Palma d'Ebre. BMD, BPT

Cubells, Olga (2001c) "Unes fronteres que no són lingüístiques: la cruïlla la Palma (Ribera d’Ebre) – la Bisbal (Priorat) – Bovera (Garrigues)", dins Pusch, Claus D. (ed.). Katalanisch in Geschichte und Gegenwart. Sprachwissenschaftliche Beiträge des 15. Deutschen Katalanistentags / Estudis de lingüística del 15è Col·loqui Germano-Català. Vol. 2. Tübingen: Stauffenburg (European Studies on Lesser Used Languages).

Cubells, Olga (2002a) "Ecodialectologia. El camp semàntic dels animals invertebrats i vertebrats a les localitats de Darmós, la Serra d'Almos i Tivissa (Ribera d'Ebre)", Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre 15. Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/205079>. BMD

Cubells Bartolomé, Olga (2004) "Notes sobre l’adscripció dialectal de la Ribera d’Ebre", beCEroLes, 1. CEL, Alcanar, pàg. 57-62. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/40244> PAL, BMD, CRP Montsià, BPT

Cubells i Bartolomé, Olga; Filella Cubells, Francesc (2005). “Les feines del segar i del batre a la Palma d'Ebre”: http://www.lollaut.com/cdetnologia/comunicacions/segar.htm (16/04/2005)

Cubells Bartolomé, Olga (2008): “El camp semàntic dels animals vertebrats i invertebrats a la Ribera d’Ebre. Una mostra d’ecodialectologia”, dins Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.) Art i Lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, 2008, p. 171-191.

Cubells, Olga; Satorra, Jordi (2005) “El tortosí en el límit septentrional: la Ribera d’Ebre”, Miscel·lània, 17. Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Flix, pàg. 255-295. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/206935>.

Grau Poyo, Núria (2012). “El parlar de Móra d'Ebre”, Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, núm. 23, p. 269-295.

Grifoll, Ariadna (2018). El morenc i el molarenc. Diferències lingüístiques entre el parlar de Móra d’Ebre i el del Molar. [Móra d'Ebre]: Institut Julio Antonio, curs 2017-2018. Tutora: Montse Perelló. Finalista del IX Premi Treball de Recerca sobre la Ribera d’Ebre. [En línia:] <https://drive.google.com/file/d/1c2xsb3Kg3zyynZpyQRuVM3hnXBpDneRY/view?usp=sharing>.

Grifoll Latorre, Ariadna (2019). "El morenc i el molarenc: estudi sobre les diferències lingüístiques entre el parlar de Móra d'Ebre i el del Molar". Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, núm. 29, p. 353-357. [En línia:] <https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365364>.

Manent, Albert (1997a) Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d’Ebre i Terra Alta. Centre d’Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar”, Barcelona. BMD

Mas, Desirée (2005) “El parlar de Flix”, Miscel·lània, 17. Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Flix, pàg. 233-254. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/206934>.

Navarro, Pere (2000b) Aproximació geolingüística als parlars de la Ribera d'Ebre. Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Flix. BTF, BMD, BPT. (Ressenya de Xavier Rull, Llengua Nacional, 38).

Navarro, Pere; Sunyer, Magí. “La placa de la riuada de 1787”. La Riuada, 9 (octubre 2002).

Ortega Gonzàlez, Enric (2018). "L'ornitonímia dels moixons de Garcia i de la Ribera d'Ebre: de la riquesa de la llengua popular a la mitologia clàssica". Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, núm. 28, p. 161-176. [En línia:] <https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349027>.

Pinyol, M. Teresa. "Una descripció de les nostres plantes", Miscel·lània, 4 (desembre 1986), p. 30-39; 5 (juliol 1987), p. 8-13; 6 (març 1988), p. 8-10.

Pros Jordà, M. del Carme: "El nostre parlar d'Ascó". Malpàs: revista d'informació i opinió, núm. 46 [Ascó] (2005).

Vega, Carles (1993) “El parlar de la Ribera d’Ebre dins el domini lingüístic català”, Miscel·lània, 9 (octubre). Centre d’Estudis Comarcals de la Ribera d’Ebre, pàg. 79-91. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/204996>. BPT

Vega, Carles; Saez, Xavier; Mir; Josep M.; Pons, Albert (1990) La parla de la Ribera d'Ebre. Aspectes morfològics: la pronominalització àtona. Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Montblanc. BMD, BPT

Baix Ebre (inici)

Arabía, Ramon (1887) "Vocabulari y notas recullidas en Tortosa y la Ribera d'Ebre", Miscel·lània Folk-lòrica. Llibreria de Alvar Verdaguer, Barcelona, pàg. 161-186. [Citat al DCVB. Ara en facsímil: José J. Olañeta, Barcelona, 1981. (Arxiu de Tradicions Populars; 11.)] BMD

Arqués, Oleguer. "Vocabulari", dins La seua terra. Edicions Saragossa, Barcelona, 2008, p. 103-116.

Barnils, Pere (1915) "Nota introductòria", Mestre i Noé, Francesc. "Vocabulari català de Tortosa", Butlletí de Dialectologia Catalana [Barcelona], III, pàg. 5-7. També Lluís Mestre, Tortosa, 1973. BMD. També a Buj Alfara, Àngela (2000d) El Vocabulari català de Tortosa de Francesc Mestre i Noé. Una anàlisi lexicogràfica. Cinctorres Club, Tortosa. [En línia:] <http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/butlleti_dialectologia_catalana.html>. BTF, BSJA.

Bertomeu Mercè, Josep. "Glosari de paraules", L'oncle Maso. Aj. de Deltebre, Deltebre, 2007, pàg. 131-134.

Bertomeu Mercè, Josep. "Glosari de localismes", Tot ens va de cara. Aj. de Deltebre, Deltebre, 2008, pàg. 137-138.

Bertomeu, Agustí; Casanova, Baltasar (2011). Vocabulari de boca. 2a ed. corregida i ampliada. Ajuntament de Deltebre.

Casanova, Baltasar & Bertomeu, Agustí (2003) Vocabulari de boca. El Delta, s. l. BTF, BMD, BSJA, Deltebre, BPT

Castellà Espuny, Carles M. (2016). «La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies. Un tast», Mallafrè, Joaquim; Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Móra la Nova (17 i 18 d’octubre de 2014). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Muntaner, 2016, p. 169-200. [En línia:] <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000229/00000035.pdf>.

Castellà Espuny, Carles M. (2017). "Dialectologia i globalització: la variació que desapareix? I Jornada in memoriam de Josep Panisello. Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 121-133.

Castellà i Espuny, Carles M. (2018). El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard. Descripció lingüísitca, anàlisi i propostes. Benicarló: Onada.

Castellà Espuny, Carles Maria (2020). Els parlars del Baix Ebre. Estudi geolingüístic. Tesi doctoral dirigida per Pere Navarro Gómez i Olga Cubells Bartolomé. Universitat Rovira i Virgili, Departament de Filologia Catalana. [En línia:] <https://www.tdx.cat/handle/10803/669614>.

Caro, Núria (s. d.). Paraules desaparegudes, i poc usades, de les Terres de l’Ebre. Treball de recerca de batxillerat. Institut Joaquín Bau. Tutor: Manel Oller. Inèdit.

Clua i Ferré, Agustí. "Glossari", L'Absenta. Ajuntament de Camarles, 2007, pàg. 91-109.

Cot, Maite; Izquierdo, Tere (2002) "Una mica de dialectologia patxetina: similituds entre els parlars del sud de la Ribera d'Ebre i el nord del Baix Ebre", II Congrés d'Història (1, 2 i 3 de desembre de 2000, Alcanar). Aj. d’Alcanar, pàg. 185-204. PAL, BTF

Domingo Buj, Ignasi (2010). "La parla del Baix Ebre", II Concurs de Treballs de Recerca en l'àmbit literari a l'exili. Amposta: EMD de Jesús, p. 227-249.

Ibàñez, Pili; Izquierdo, Tere; Moya, Maite (2017). «Els noms populars de boires i altres fenòmens meteorològics a la comarca del Montsià». Quaderns de l’Ebre, núm. 6, p. 32-37. [En línia:] <https://raco.cat/index.php/QdE/article/view/390069>.

Izquierdo Salom, Tere. El parlar de Paüls. Tesina de llicenciatura dirigida per Joan Veny, URV. Tarragona, 1997. (inèdit)

Llaó Borràs, Jordi; Borràs Comes, Joan (2012). “Morfologia verbal i anivellament dialectal: el cas del present de subjectiu calero”, beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, núm. 5, p. 79-86. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/261094/356081>.

Martí Callau, Àngel (2019). Jo parlo calero. Pròleg de Joan Rebull. Alzira: Neopàtria.

Martí Comes, Ramon (1989) El Delta de l'Ebre. Terra Nostra, 19. Barcelona, esp. pàg. 79-80. BTF, BMD

Martínez-Vilalta, Albert. Els ocells del Delta de l’Ebre. Lynx, Barcelona, 1989.

Mestre i Noé, Francesc. "Vocabulari català de Tortosa", Butlletí de Dialectologia Catalana [Barcelona], III, pàg. 5-7. BPT. Reproduït a Lluís Mestre, Tortosa, 1973. BMD, BPT. També a Buj Alfara, Àngela (2000d) El Vocabulari català de Tortosa de Francesc Mestre i Noé. Una anàlisi lexicogràfica. Cinctorres Club, Tortosa. [En línia:] <http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/butlleti_dialectologia_catalana.html>. BTF, BSJA, Flix, Ulldecona, BPT.

Mingorance López, Jesús (2017). Vigència del vocabulari tortosí recollit per Francesc Mestre i Noé. Director del projecte: Xavier Rull Muruzàbal. Curs 2014-2015. [En línia:] <http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1240>.

Ollé, Sisco. Les eines agrícoles al Baix Ebre i al Montsià. Comunicació presentada a l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Museu del Montsià, Amposta, 1991. (inèdit)

Solà i Vidal, Àngel. Breu recull de vocables i expressions populars de malalties i en general del camp mèdic seguit d'un petit tractat sobre l'embriaguesa recollits, principalment de les terres tortosines i ampliat per mitjà de textos de la literatura catalana actual i antiga. 1a ed. 1989, 2a ed. Viladecavalls, 1990. CRP Baix Ebre

Veciana Ribas, Antoni. "Aproximació al parlar de Benifallet" [Manuscrit] [S.l. : l'autor, 2003]. 71 f. CLR

- (1997) Els noms del caragols i altres paraules pròpies de la comarca del Baix Ebre. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

- (1998) Els noms de la mifa i altres paraules pròpies de la comarca del Baix Ebre. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

- "Diccionari d'aquí baix: una d'animals", ixq?, núm. 34. Ajuntament de Deltebre, 2009. 1 pp. [En línia:] <http://www.deltebre.org/ixq34.pdf> (20/03/2009)

Montsià (inici)

Albiol, Pau. “Vocabulari tortosí (X)”, Butlletí Informatiu Masdenverge, núm. 54, p. 14-15. [En línia:] <http://issuu.com/bim-masdenverge/docs/bim_54>.

Albiol, Pau. “Vocabulari tortosí (XI)”, Butlletí Informatiu Masdenverge, núm. 56, p. 12-13. [En línia:] <http://issuu.com/bim-masdenverge/docs/butlleti56>.

Albiol, Pau. “Vocabulari tortosí (XII)”, Butlletí Informatiu Masdenverge, núm. 58 [2013], p. 12-13. [En línia:] <http://issuu.com/bim-masdenverge/docs/bim_58>.

Albiol, Pau. “Vocabulari tortosí (XIII)”, Butlletí Informatiu Masdenverge, núm. 60, p. 18-19. [En línia:] <http://issuu.com/bim-masdenverge/docs/bim_60bo>.

Aragonés Salvat, Albert (2008). "El parlar de Freginals al Diccionari català-valencià-balear. Una aportació de Tomàs Bellpuig", beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, 3. CEL, Alcanar, p. 13-32. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/beceroles/article/view/123544>. PAL

Aragonés Salvat, Albert; Beltran Reverter, Joan B. (2011). “Andreu Ulldemolins, corresponsal del diccionari dels dialectes catalans”, III Congrés d'Història d'Alcanar (Alcanar, 12, 13 i 14 de novembre de 2010). Ajuntament d'Alcanar, [Alcanar], p. 433-441. [En línia:] <https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B79Zim89RuumNDcxNWZiNGQtOTBiNS00YzhhLTg5OTEtYTRmZGVlOWIzYjdi&hl=en>. (10/01/2012).

Badia, Jordi; Millan, Lluís (1987-1988) "Sobre la parla d'Ulldecona. Estudi de mots, localismes i locucions", Ulldecona, (s.l.), (s.n.) [Ulldecona]. 10 fasc. BMD

Bailach i Bonet, M. Rosa; Martí i Casanovas, Elisenda (1994) “Estudi dels camps semàntics de les eines tradicionals del cultiu de l’arròs, dels jocs i de la pastisseria de les festes populars, Amposta (Montsià)”, Ramàs, 3 (agost). Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, Amposta, pàg. 49-58. BMD, BSJA, BPT

Beltran Reverter, J.B.; Camacho Molina, Tomàs (1998) “Glossari”, Itinerari literari Trinitari Fabregat, a Fabregat, Trinitari (1998) Jardins ignorats. Novel·la. Aj. d’Alcanar, Cooperativa Gràfica Dertosense, esp. pàg. 35-36. [També a part: id., pàg. 24.] BTF

Blasi Castellà, Anna (1998) "Comparació dialectològica de la nomenclatura de les espècies pesqueres entre la parla dels pescadors rapitencs i el català estàndard", L'Algadir dels Alfacs, 2 (desembre), pàg. 52-59. BMD

Borras-Comes, Joan. “L’entonació del canareu: una primera descripció”, III Congrés d'Història d'Alcanar (Alcanar, 12, 13 i 14 de novembre de 2010). Ajuntament d'Alcanar, [Alcanar], p. 443-447. [En línia:] <https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B79Zim89RuumNDcxNWZiNGQtOTBiNS00YzhhLTg5OTEtYTRmZGVlOWIzYjdi&hl=en>. (10/01/2012).

Brusca, Pere O. (2014). La meua parla al país dels falduts. L'autor. (3a ed. gener 2015). Veg. una mostra a "Diccionari Faldut". Lo faldut rondinaire. [En línia:] <https://pobrusca.wordpress.com/diccionari-faldut-2/>.

Buj Alfara, Àngela (2019). Els parlars del Montsià. Estudi geolingüístic. Tesi doctoral dirigda per Emili Casanova Herrero. Universitat de València, Departament de Filologia Catalana. [En línia:] <https://roderic.uv.es/handle/10550/70829>.

Buj Alfara, Àngela. “El parlar d’Alcanar en el context del tortosí i el balear”, III Congrés d'Història d'Alcanar (Alcanar, 12, 13 i 14 de novembre de 2010). Ajuntament d'Alcanar, [Alcanar], p. 443-464. [En línia:] <https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B79Zim89RuumNDcxNWZiNGQtOTBiNS00YzhhLTg5OTEtYTRmZGVlOWIzYjdi&hl=en>. (10/01/2012).

Buj Alfara, Àngela. Aproximació geolingüística als parlars del Montsià. Tesina de llicenciatura, URV. Tarragona, 1998. (inèdit)

Buj Alfara, Àngela (1999a) "L'articulació de la /a/ àtona final a la comarca del Montsià", Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, LXXIX, Actes del XXIII Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (Ulldecona, 25 i 26 d’octubre de 1997), 1, pàg. 119-141. PAL, BTF, BMD, Ulldecona, BPT

Buj Alfara, Àngela (2001f) Lèxic del Montsià. Estudi geolingüístic, 1. Consell Comarcal del Montsià, Amposta. BTF, BMD, BSJA, Santa Bàrbara, Ulldecona, BPT.

Buj Alfara, Àngela (2002) "Alguns trets comuns entre la parla d'Alcanar i el valencià", II Congrés d'Història (1, 2 i 3 de desembre de 2000, Alcanar). Aj. d’Alcanar, pàg. 123-162. PAL, BTF (hemeroteca)

Buj Alfara, Àngela (2001b) "El Montsià, un exemple d'anàlisi semàntica", dins Katalanisch in Geschichte und Gegenwart, Claus D. Pusch (Hrsg.), col. DeLingulis, Estudis de Lingüística, pàg. 89-99.

Buj Alfara, Àngela (2001c) "Correspondències lèxiques entre el parlar de Fortanete i el parlar d'Alcanar", dins Estudios y rechiras arredol d'aluenga aragonesa y a suya literatura, Autas d'a II Trobada, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Uesca, pàg. 187-206.

Buj Alfara, Àngela (2004) "Perfil semàntic en diversos siginificants. Montsià", beCEroLes, 1. CEL, Alcanar, pàg. 17-39. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/40242> PAL, BMD, CRP Montsià, BPT

Buj Alfara, Àngela. “Descripció lingüística”, Etnotextos i memòria històrica: Alcanar 1936-1945. Calaceit: Ajuntament d’Alcanar, 2005, pàg. 98-119. BTF

Buj Alfara, Àngela. “A la Sénia parlen en la –O”, Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, 1 (2004), pàg. 88 i ss. [En línia:] <http://sumaris.cbuc.es/bbdd/BIBID111111160/A2004N000001V000000/BIBID111111160A2004N000001V000000article13.pdf> [Consulta 07/03/2006]

Buj Alfara, Àngela: “Marques d’ús en informants del Montsià”, dins Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.) Art i Lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, 2008, p. 115-139.

Caballer Mayo, Guillem (2013). “Estudi d'un canvi lingüístic en curs: obertura de la vocal -a a Rossell i la Sénia”. Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, núm. 10, p. 75-81. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Senienc/article/view/271014>.

Carcellé i Freixas, Pep (1993) Descripció del parlar de Sant Carles de la Ràpita. Patronat d'Acció Cultural de la Ràpita. BMD, BPT

Carcellé i Freixas, Pep (1999) El parlar de la Ràpita. Llengua i país. Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, Sant Carles de la Ràpita. BMD, BPT

Folch, Roberto. "Vocabulari local del delta de l'Ebre", Sant Jaume d'Enveja - Els Muntells - Balada. Recopilació històrica. L'autor, 2007, pàg. 333-354.

Homedes Bel, Esther (2012). “Aproximació al parlar de ls Sénia”, Lo Senienc. Memòria, natura i llengua, núm. 9, p. 52-56. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Senienc/article/view/262188>.

Ibàñez, Pili; Izquierdo, Tere; Moya, Maite (2016). “Els noms populars de vents a la comarca del Montsià”, beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, núm. 6, p. 211-215. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/304262/393957>.

Ibàñez Martí, Pili & Izquierdo Salom, Tere & Moya Reverté, Maite (2003) “Montsià en capell, guarda’t d’ell: els noms dels núvols a la comarca del Montsià”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2003) Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, pàg. 177-200. PAL

Ibáñez, Pili; Izquierdo, Tere (2000) “El camp semàntic del món de l’oli a la comarca del Montsià”, XXIII Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (Ulldecona, 25 i 26 d’octubre de 1997). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, LXXXII (setembre), pàg. 273-292. BTF. També a CEP, 1 (1998), pàg. 39 i ss. [En línia:] <http://sumaris.cbuc.es/bbdd/BIBID179733160/A1998N000001V000000/BIBID179733160A1998N000001V000000article3.pdf> [Consulta 07/03/2006]

Martínez-Vilalta, Albert. Els ocells del Delta de l’Ebre. Lynx, Barcelona, 1989.

Minguet i Itarte, M. Joana (1999) “Són nostres, però se’n van al record”, Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, LXXIX, Actes del XXIII Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (Ulldecona, 25 i 26 d’octubre de 1997), 1, pàg. 163-181. PAL, BTF, BMD

Ollé, Sisco. Les eines agrícoles al Baix Ebre i al Montsià. Comunicació presentada a l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Museu del Montsià, Amposta, 1991. (inèdit)

Roda i Villalbí, Alfred (1996) "El jornal d'Ulldecona", Raïls, 7, p. 47 i ss. [En línia:] <http://sumaris.cbuc.es/bbdd/ISSN11334851/A1996N000007V000000/ISSN11334851A1996N000007V000000article5.pdf> [Consulta: 26/02/2006]

Roig Vidal, Joan (1993) ”La nostra manera de parlar", Raïls. Butlletí del Centre d'Estudis d'Ulldecona, 1 (primavera) pàg. 41-49. [En línia:] <http://sumaris.cbuc.es/bbdd/ISSN11334851/A1993N000001V000000/ISSN11334851A1993N000001V000000article5.pdf> [Consulta: 26/02/2006] BMD, BPT

Sabaté Abella, Rodrigo. “Expressions populars autòctones”, Intuïcions sobre història de la Sénia. Ajuntament de la Sénia, la Sénia, 1990, p. 59.

Salvadó Arrufat, Joan (1990) ”Diccionari de paraules nostres en desús" [inacabat], Amposta, 2a quinzena d'abril, pàg. 13; 2a quinzena de juny, pàg. 15-16; 1a quinzena de juny, pàg. 18 [Amposta]. BSJA

Salvadó Arrufat, Joan (2002) Diccionari de paraules nostres en desús. Ajuntament d’Amposta, Amposta. BMD, BSJA, Deltebre, BPT

Salvadó Arrufat, Joan (2003) Reculls. Les masies d’Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons. Ajuntament d’Amposta. BSJA

Serret i Redó, Emília (1991) ”Glossari", Salvadó Arrufat, Joan. De la falç a la recol·lectora. Vida i cultiu tradicional al delta de l'Ebre. Ajuntament d'Amposta-Museu del Montsià, Amposta, 183-195. BMD, BSJA, Ulldecona, Santa Bàrbara

Tàrrega, J. Lluís (1981) ”La llengua que parlen els ampostins", Amposta [Amposta], 2a quinzena febr., pàg.8-9. BSJA

Tomás i Prats, Josep M. "Vocabulari nostre", Pedania de Sant Jaume d'Enveija: història i etnografia. Germans Tomás Prats, Sant Carles de la Ràpita, 2007, pàg. 377-378.

- (2004) Estudis de dialectologia catalana. Volum III dedicat a la comarca del Montsià. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

els Ports (inici)

Borràs i Comes, Joan M. El parlar de Villores. Treball de curs, 2006-2007. [En línia:] <http://www.5torresclub.com/agora/villores.pdf>.

Borràs-Comes, Joan (2010). «Notes sobre el parlar de Villores», beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, núm. 4, p. 89-103. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/224954/348346>.

Carbó i Ferrer, Josep-Lluís (2003) “Baix aragonès i morellà: particularitats i coincidències”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2003) Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, pàg. 63-77. PAL

Colón Domènech, Germà (2006) “La llengua a Morella, avui fa cent anys”, Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Morella (16 i 17 de desembre de 2005). Institut d'Estudis Catalans-Ajuntament de Morella, Barcelona-Morella, p. 11-18.

Cot Ardévol, Maite (2008) "Els parlars de Cinctorres i Morella. Descripció i comparació", beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, 3. CEL, Alcanar, p. 117-143. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/beceroles/article/view/123549>. PAL

Gamundí, Serafín; Sangüesa, Carlos (1991) “Glosario”, Morella. Guía del antiguo término. Ajuntament de Morella, Morella, pàg. 437-446.

Gargallo, Josep. “El parlar d’Herbers i Coratxà”. [En línia:] <http://coratxa.iespana.es/diccionari/vocabulari/paraulesidites.htm> [Consulta: 27/02/2006]

Ferrando, Antoni; Guirau, Alfons (1983) "Particularitats fonètiques i anivellament geolingüístic a la comarca de Morella", Espill, 17-18 [València], pàg. 209-230.

Izquierdo Salom, Tere (1998a) “Què parlem la gent de Vallibona”, Vallibona 1998. Comissió de Festes, Vallibona, pàg. 108-112.

Izquierdo Salom, Tere (2002) “Jo faig un becassó. Pos besa el cul al retor. Notes sobre el Bellestar i el seu parlar”, Au! Revista Comarcal dels Ports, 61. Any XVI. Hivern 2002.

Pitarch i García, Ricard (1998) Plantes del terme municipal de Vilafranca (Castelló). Aj. de Vilafranca.

Querol, Ernest (1992b) Anàlisi de camps lèxics de l'oví de la comarca dels Ports. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. PAL, BTF, BMD.

Querol, Ernest (1995) ”La llengua”, Grup d’Estudis dels Ports. La comarca dels Ports. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 115-124. BTF, BMD.

Rovira Climent, J.J. (1987) Viatge de tèbia llum. Cooperativa Gràfica Dertosense, Tortosa, esp. pàg. 67-69. BTF, BMD

Sanchis Guarner, Manuel (1990) ”Un illot de la diftongació de la /e/ oberta catalana en la comarca del Ports de Morella", Setzè Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques. Palma de Mallorca, pàg. 205.

Maestrat (inici)

Ayza Roca, Alfred (1981) "Variant dialectal del parlar de Peníscola", El món mariner de Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular. Diputació Provincial de Castelló-Universitat de València, València, pàg. 23-48.

Arnau Vaquer, Consuelo. El léxico pesquero de Vinaroz. Tesina dirigida per A. M. Badia i Margarit. Universitat de Barcelona, 1965. (inèdit). [En línia:] <http://www.amicsdevinaros.com/pdf.html>, <http://www.amicsdevinaros.com/optimizados/maqueta lexico.pdf>. (10/01/2012).

Carbó Miralles, Joaquim, "El parlar catinenc", Pàgina Multimèdia de la Real Villa de Catí. [En línia:] <http://www.catimenu.com/parlarcatinenc.pdf>.

Carbó Miralles, Joaquim, "Vocabulari batuda", Pàgina Multimèdia de la Real Villa de Catí. [En línia:] <http://www.catimenu.com/labatuda.pdf>.

Doménech Gavaldá, Manuel (2002) “Glossari”, Un temps, un poble, un país. Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari, 4 colors, s.l., pàg. 151-156.

Dunjo Coscollano, Rosa M. Vocabulario de campo de Benicarló. Tesi dirigida per Martí de Riquer. Universitat de Barcelona, 1966. (inèdit)

Ferrer Lluch, Manuel (1978) "La llengua de Benicarló", Millars, 5, pàg. 127-145.

Garcia Girona, Joaquim (1922). Vocabulari del Maestrat. Ressenya de "Vocabulari del Maestrat" (1922) de Garcia Girona, a BDC, núm. 11, p. 140-141. [En línia:] <http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/butlleti_dialectologia_catalana.html>.

Gargallo, Josep. “El parlar d’Herbers i Coratxà”. [En línia:] <http://coratxa.iespana.es/diccionari/vocabulari/paraulesidites.htm> [Consulta: 27/02/2006]

Gil i Lluch, Margarida (1995) "Estudi d'alguns aspectes del parlar de Vinaròs", Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura. Revista de Recerca Humanística i de Cultura, 6, pàg. 47-55. [En línia:] <http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/4494>. PAL

Gimeno Betí, Lluís (1998b) De lexicografia valenciana. Estudi del Vocabulari del Maestrat de Joaquim Garcia Girona. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, València, Barcelona. PAL

Gómez Juan, Núria; Delcastillo Montserrat, Francesc (1992) ”Lèxic de ferrers i ferradors a Benicarló (Baix Maestrat)", Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura. Revista de Recerca Humanística i de Cultura, 3, pàg. 105-132. [En línia:] <http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/4259>.

Grau i Montserrat, Manuel (1985-86) “Arabismes a la Tinença de Benifassà (Ports de Morella)”, Boletín de Amigos de Morella y su comarca, Any VII, pàg. 29-32.

Grau, Ferran; Pradilla, Miquel Àngel (2005) “La parla”, Rossell. Onada Edicions, Benicarló, pàg. 97-102.

Griera, Antoni (1929) ”Algunes característiques lingüístiques del Maestrat", Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, X, pàg. 270-280. Ressenya a BDC, núm. 18, p. 163. [En línia:] <http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/butlleti_dialectologia_catalana.html>.

Gumbau i Morera, Felip. “Un estudi sobre l’evolució d’alguns castellanismes freqüents en les generacions calijones actuals” (juliol–setembre 2001). [En línia.] <http://www.quatrecantons.com/calig/estudi.htm> [Consulta: 09/02/2006]

Kose (moderador). Diccionari Canetà-Castellà. Foro de Canet lo Roig (17/11/2008). [En línia:] <http://www.canetloroig.net/index.php?option=com_fireboard&Itemid=27&id=81&catid=11&func=fb_pdf>.

Meseguer Pallarés, Lluís Bartomeu. El món mariner de Peníscola (Paraules i coses). València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2005.

Moros, Rosa M. (1993) “El parlar de Vinaròs. Observacions fonètiques i morfològiques”, Passadís. Quadern de lletres, 9-10. Associació Cultural Alambor, Benicarló, pàg. 79-

Navarro, Pere (1987) ”Algunes característiques sobre el parlar d'Alcalà". Cadafal, 3 [Alcalà de Xivert], pàg. 12-13.

Pitarch, Vicent; Rosas, Manuel (1981) ”El lèxic dels canterers de Traiguera", Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, LVII, pàg. 95-116.

Pradilla, Miquel Àngel (1990) ”La nostra parla", Rossell, 750 anys. Grup d'Estudis 750 Aniversari, Diputació de Castelló, Rossell, pàg. 159-204.

Pradilla, Miquel Àngel (1993b) ”Un cas de sociolingüística catalana: la pre-palatal sonora benicarlanda", Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant/Elx 9-14 de setembre de 1991), 3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pàg. 143-160. PAL (fotoc.)

Pradilla, Miquel Àngel (1995b) ”El desafricament prepalatal intervocàlic al català de transició nord-occidental/valencià", Turell Julià, M. Teresa (ed.) La sociolingüística de la variació. PPU, Barcelona, pàg. 53-116.

Pradilla, Miquel Àngel (1996b) “El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica”, treball titulat Estudi sonogràfico-descriptiu dels sons fricatius i grups africats pre-palatals a la comarca del Baix Maestrat (I Premi d’Investigació Idiomàtica (1992), Passadís. Quadern de lletres, 17. Associació Cultural Alambor, Benicarló.

Pradilla, Miquel Àngel (1997c) “Sociolingüística quantitativa i anàlisi qualitativa de variables fonètico-fonològiques: a propòsit del desafricament palatal”, Estudios de fonética experimental, VIII. Laboratorio de Fonética de Filología, Universitat de Barcelona, PPU, Barcelona, pàg. 207-251.

Pradilla, Miquel Àngel; Sanz, Rocío. “Aproximació al parlar de Xert (Baix Maestrat)”, dins Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel; Quixal, J. Manuel (eds.) Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada: Benicarló, 2013, p. 383-397. Comunicació presentada al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa (Vinaròs, 23-25 de novembre de 2011), organitzat per la URV i la UJI.

Puig, Joan (2012). Vocabulari de Catí. Festes i costums. Edició i estudi a càrrec de Pere-Enric Barreda i Àngela Buj. Benicarló: Onada.

Puig, Joan (2016). Vocabulari de Catí. Oficis, càrrecs i estats. Estudi d’Àngela Buj Alfara; transcripció de Pere-Enric Barreda. Associació Cultural Tossal de la Nevera.

Salvador, Carles (1943) ”Petit vocabulari de Benassal (Maestrat)", Miscel·lània Pompeu Fabra. Buenos Aires, pàg. 242-263. [En línia:] <http://books.google.com/books?id=GMWrQOzjgXgC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q=benassal&f=false>, <http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/22206?show=full>. (10/01/2012).

Sans Monroig, Berta (2016). El parlar de Càlig. Anàlisi fonètica, morfològica, sintàctica i lèxica. Benicarló: Onada.

Saura Vizcarro, Anna & Pradilla Cardona, Miquel Àngel & Buldó Escoté, Magda; Güell Segarra, Sílvia & Verge Caballer, Joan Anton: “La /a/ àtona final del parlar de Càlig”, dins Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.) Art i Lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, 2008, p. 375-386.

Tena Gil, Noèlia (2010). «Aproximació al parlar de Traiguera. Fonètica i morfologia», beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, núm. 4, p. 119-147. [En línia:] <http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/224956/348348>.

Verge Caballer, Joan Anton & Pradilla Cardona, Miquel Àngel & Buldó Escoté, Magda; Güell Segarra, Sílvia & Saura Vizcarro, Anna: “La labiodental fricativa sonora a Canet lo Roig (Baix Maestrat)”, dins Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.) Art i Lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, 2008, p. 471-482.

Verge Caballer, Joan Antoni (2008). El parlar d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat). Estudi fonètic, morfològic, morfosintàctic i lèxic. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt.

ALTRES (inici)

- Rius de paraules Recull de cultura popular catalana al voltant dels rius de casa nostra. Barcelona: Associació Hàbitats-Projecte Rius, [2010].

vocabularis en línia

"Lo parlar de per aqui!". ostia_tu (22/04/2008). [En línia:] <http://www.fotolog.com/ostia_tu/14708845> (04/04/2011).

"Lo parlar de per aqui! (segona part)". ostia_tu (29/04/2008). [En línia:] <http://www.fotolog.com/ostia_tu/14803357> (04/04/2011).

Steelman. "Gran Diccionari Enciclopèdic de les Terres del Ebre". Mototurisme Catalunya. Fòrum Cerveseta (Espai d'humor i altres temes) (20/02/2008). [En línia:] <http://www.mototurisme.cat/viewtopic.php?f=8&t=3052&kb=true> (04/04/2011).

Alcalatén

Beltran Zaragozà, Andreu (2000). "La llengua de Llucena al segle XVIII", dins Escrig Fortanete, Joaquim (coord.) Monogràfica de Llucena (l'Alcalatén). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2000, p. 479-527. [En línia:] <http://books.google.es/books?id=OyweyI39jicC&hl=ca&source=gbs_navlinks_s>. (10/01/2012).

Vicente, Encarna (2000). "El parlar de Llucena", dins Escrig Fortanete, Joaquim (coord.) Monogràfica de Llucena (l'Alcalatén). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, p. 529-554. [En línia:] <http://books.google.es/books?id=OyweyI39jicC&hl=ca&source=gbs_navlinks_s>. (10/01/2012).

Baix Cinca

Biosca Postius, Mercè. "Fraseologismes d'àmbit fluvial en l'obra de Jesús Moncada", dins Moret, Hèctor (ed.) Llengües i fets, actituds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. Associació Cultural del Matarranya-Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2009, pàg. 43-55.

Moret, Hèctor. "Tirulilu i xinxeu: ornitònims expressius i onomatopeics en el parlar de Mequinensa (i Matarranya)", dins Moret, Hèctor (ed.) Llengües i fets, actituds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. Associació Cultural del Matarranya-Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 2009, pàg. 309-318.

Camp de Tarragona

Boquera i Miralles, Fina; Pla i Campanyà, Enric; Regué i Godall, Ramona (1992) “L’Hospitalet de l’Infant: ¿de frontera dialectal a frontera lingüística?”, Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Àrea 3. Lingüística social. Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, pàg. 63-70.

Cremades i Cortiella, Elga. “El parlar de Masriudoms (Baix Camp)”, dins Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel; Quixal, J. Manuel (eds.) Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada: Benicarló, 2013, p. 171-182. Comunicació presentada al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa (Vinaròs, 23-25 de novembre de 2011), organitzat per la URV i la UJI.

Recasens i Vives, Daniel (1982) “Caracterització de la parla del Camp de Tarragona a la delimitació del Tarragonès”, Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària, III. Diputació de Tarragona, Tarragona pàg. 179-194. PAL

- (2000) Els noms de la libèl·lula i altres paraules pròpies de la comarca de l’Alt Camp. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

Priorat

Cabré i Castellví, Maria Teresa (2016). «De com ingènuament es troba una isoglossa», Mallafrè, Joaquim; Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Móra la Nova (17 i 18 d’octubre de 2014). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Muntaner, 2016, p. 83-85. [En línia:] <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000229/00000029.pdf>.

Llamas Puig, Emili (2018). "Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí". beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, 7, p. 83-108.

-"El parlar de la Figuera". La Figuera On Line. [En línia:] <http://sites.google.com/site/lafigueraonline/amesames/el-parlar-de-la-figuera>. (10/01/2012).

Conca de Barberà

Plaza i Arqué, Carme. “Mari lis sopis son calentis (o una aproximació als parlars de la Conca de Barberà”, Aplec de treballs, 3 (1981). [En línia:] <http://sumaris.cbuc.es/bbdd/ISSN02119722/A1981N000003V000000/ISSN02119722A1981N000003V000000article3.pdf> [Consulta: 26/02/2006]

- (1999) Els noms del dragó i altres paraules pròpies de la comarca de la Conca de Barberà. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

Terres de Lleida

Cubells, Olga & Jordi Satorra. “Ramon Arqués i Arrufat: l’aportació borgenca al DCVB”. Dins Actes del Congrés Internacional Antoni Ma. Alcover. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Universitat de les Illes Balears; Càtedra Alcover-Moll-Villangómez, 2003.

Cubells, Olga & Imma Cubells. “El parlar de Bovera: descripció lingüística”. Dins Actes de la III Trobada d’Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Cervià de les Garrigues: Ajuntament de Cervià, 2003.

Cubells, Olga. “La variable morfosintàctica del subjuntiu a Bovera (les Garrigues)”.Dins Zeitschrift für Katalanistik. Revista d’Estudis Catalans, 15. Freiburg, 2002.

Cubells, Olga & Jaume Gibert. "El parlar de la Granadella a estudi". Dins Actes de la IV Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. En premsa.

Martí i Castell, Joan. Contribució a l'estudi del dialecte occidental. Tarragona: Publicaciones de la Excelentísima Diputación Provincial, 1970.

Satorra i Marín, Jordi (2003) “Trets morfològics tortosins a la zona sud-oriental de les Garrigues històriques”, Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2003) Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada Edicions, Benicarló, pàg. 315-328. PAL

Viladegut i Aresté, Miquel; Solà Miró, Eulàlia (1994). «Cultura popular i llengua», dins Martí i Aresté, Joan; Sales i Piñeiro, Francesc (coord.) Maials, història de la vila i del seu terme, vol. 3. Maials: Ajuntament de Maials, 1994.

- (1999) Els noms del collader i altres paraules pròpies de la comarca de l’Alt Urgell. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

- (1996) Els noms de la libèl·lula i altres mots propis de la comarca del Segrià. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

- (1999) Els noms del muricec i altres paraules pròpies de la comarca de la Segarra. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

- (1998) Els noms del tronc de Nadal i altres paraules pròpies de la comarca de la Noguera. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

- (2000) Els noms de la libèl·lula i altres paraules pròpies de la comarca de la Llitera. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

- (2000) Els noms del muricec i altres paraules pròpies de les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

- (1999) Els noms de la paloma i altres paraules pròpies de la comarca de l’Alta Ribagorça. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

Ripollès

- (2000) Els noms dels ocells nocturns i altres paraules pròpies de la comarca del Ripollès. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

Cerdanya

- (2000) Els noms de les eines agrícoles i altres paraules pròpies de la comarca de la Baixa Cerdanya. Edicions Palestra, Fondarella. PAL

Escriviu-nos a locel@tinet.org

Visiteu la nostra web a http://usuaris.tinet.org/locel/

Seguiu el nostre bloc a http://blocs.tinet.cat/beceroles/