Aquest número de la revista vol
reivindicar la figura de lʼescriptor
Sebastià Juan Arbó amb un monogràfic que conté quatre estudis sobre la seua
obra. Aquest il·lustre escriptor ebrenc es mereix que no sʼinterrompa la lectura i lʼestudi de la seua obra i nosaltres volem mantindre
aquesta flama encesa.
Per a això, gràcies a Josep Miquel
Ramis, que ha coordinat aquest apartat, comptem amb quatre articles sobre Sebastià
Juan Arbó.
El primer, sobre el Fons documental
Sebastià Juan Arbó que es conserva a Sant Carles de la Ràpita, redactat per Jordi
Enfedaque i Novell, del Servei dʼArxiu
Municipal.
El segon, sobre les dedicatòries de
llibres a Juan Arbó que es conserven en aquest arxiu, del jove Joan Antoni
Forcadell, que ha estat distingit pels Premis de Recerca Jove 2016, i que ja
havia estat finalista del Premi Ramon Calvo i guardonat amb els Premis Ciutat dʼAmposta, el 13è Premi Argó de la Universitat Autònoma i
el Francesc Noy dʼHumanitats de
la Universitat Pompeu Fabra.
I els dos següents, sobre dos llibres
de Juan Arbó: Hechos y figuras (1968)
i Els homes de la terra i el mar,
fets respectivament per Jordi Malé, professor de la Universitat de Lleida, i Joan
Todó, traductor al català dʼaquestes
memòries.
En la secció MisCEL·lània, publiquem un tast de la tesi que té a punt dʼenllestir Emili Llamas Puig sobre els parlars del Priorat;
un estudi de lʼús dels
geosinònims a lʼescola dʼAlcanar, dʼAmanda
Ulldemolins-Subirats, que ja coneixíem pel treball de final de màster El model dʼestàndard
occidental al Telenotícies de TV3;
un article sobre lʼactitud
lingüística dels advocats de les Terres de lʼEbre, de Pere Bonfill Albiol; i una nova entrega de notes
lexicogràfiques i etimològiques diverses, dʼAntoni Cardona Castellà.
A la secció CEL rogent, aquesta
vegada publiquem un quadre de costums en vers titulat «Los bous de carrer»
(1882), del periodista tortosí Josep Vergés Zaragoza. A més a més, com en
tots els números anteriors, presentem una mostra d’etnotextos en la secció CEL obert.
En la secció barCELla, que vam estrenar en el número anterior, publiquem un
glossari del conte de Manuel Pérez Bonfill «Amb algunes branques dʼolivera», comentat per Araceli Aguiló.
Fem així una aportació més a la
celebració de lʼAny Manuel
Pérez Bonfill, que Emigdi Subirats ressenya amb detall a la secció CELecció, on també podeu llegir una ressenya
de la novel·la La Ciutat Invisible, dʼEmili Rosales, a càrrec de Biel Ferrer Puig; una crònica
de lʼexposició Lingüistes pel carrer, feta
per Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut, i una notícia bibliogràfica dels darrers quatre anys, d’Albert
Aragonés.
Sigueu
benvingudes al CEL.
Sigueu
benvinguts al CEL.