El CEL (Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans. Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports, Alt Maestrat, Baix Maestrat) és una associació constituïda l’any 2001, fruit de la iniciativa d'un grup de filòlegs i filòlogues, oberta a totes les persones interessades en la llengua catalana i la literatura, que pren com a referent primordial la llengua catalana parlada i conreada en els territoris adés esmentats.

Fidel a una convicció unitària –que no unitarista– de la nostra llengua i del territori que representa, l’associació ha anat treballant en una sèrie de projectes que volen contribuir a augmentar l'estudi i divulgació de la llengua catalana i la literatura d'estes comarques.

El 25 d'abril de 2003 es va crear el centre de documentació La Palometa, ubicat a la Biblioteca Pública 'Trinitari Fabregat', d’Alcanar, mitjançant un conveni establit entre l'ajuntament d'Alcanar i el CEL. En este conveni, el CEL aporta el fons documental bibliogràfic i audiovisual i l'ajuntament d'Alcanar acull el fons documental de La Palometa a les instal·lacions de la biblioteca. El fons actual consta d'uns tres-cents volums i s'hi pot accedir a través de préstec personal, interbibliotecari o consulta a la sala. Per a este esdeveniment s'editaren mil cinc-cents punts de llibre que es repartiren entre els centres d'ensenyament i entitats culturals d'arreu del territori i entre els escolars d'Alcanar, seu del Centre de Documentació i del CEL.

Un altre projecte iniciat i, per la naturalesa del mitjà, en constant ampliació és la pàgina web del CEL (http://alcanar.com/entitats/cel). En les diverses seccions s'hi troba el catàleg del fons del centre de documentació La Palometa, una àmplia bibliografia d'estudis sobre el tortosí, una hemeroteca d'articles, una mostra d'etnotextos de totes les comarques del nostre àmbit, una agenda, les novetats editorials, etc.

A més d'estes i altres activitats, el CEL preveu la conjunció dels seus tres objectius principals (intercanviar informació, difondre obres de creació i investigació, dinamitzar l'ús de la llengua i del gust per la lectura) en l'edició d'una publicació, biennal, que reculla i difonga treballs monogràfics de llengua o literatura amb articles de les vuit comarques que integren el CEL. Nogensmenys, el CEL entén este projecte com una iniciativa dinàmica de divulgació i coneixença beneficiosa de la realitat lingüística, en l'espai comú, que abracen, territorialment, els diferents parlars del tortosí.

La publicació naix amb la idea de sumar-se, cada dos anys, a les ofertes lingüisticoculturals d'estes terres (com per exemple, els cursos d'estiu de la UETE, el col·loqui de la Societat d’Onomàstica a Ulldecona, el Congrés de Cultura i Territori a la Diòcesi de Tortosa, el Congrés ‘El segle XIX a les Terres de Cruïlla’, etc.), amb el compromís d'assumir un espai d'investigació inèdit en este context.

Així, doncs, BeCEroLes prendrà com a referent altres publicacions de caire semblant (Caplletra, L’Espill, Els Marges, etc.) amb un paper clarament definit: l'aprofundiment en l'estudi de la llengua i la literatura del conjunt de les comarques de l’àmbit d’actuació del CEL.

De tot això, ens trobem a les BeCEroLes:

BECEROLAS:  f. pl. CARTA 2 CARTA: "Quadern de la lletras del abecedari y primers rudiments pera apéndrer de llegir" [ LABERNIA, Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, vol. I, pàg. 249, Barcelona, hereus de la V. Pla, 1839-1840]

BECEROLES f. pl. 1. Sèrie ordenada de les lletres d’una llengua; primer llibre de lectura, on aprenen de llegir l’alfabet i de confegir les lletres. Unes beceroles capletrades d’aur, doc. a. 1430 (Butll. Bibl. Cat. IV, 134). Baceroletes, fluxes liçons, Spill 13594. / 2. Fig. Primers rudiments d’un art, d’una ciència. Vos ha pas fet confegir les beceroles de la muntanya, Víct. Cat., Sol 59. [ALCOVER-MOLL, Diccionari català-valencià-balear, vol. II, pàg. 404, Palma de Mallorca, ed. Moll, 1902]

BECEROLES (dins ABECÉ) DERIV.: Abecedari (…) Per contracció mig-infantil d’un derivat abeceroles (…) resultà beceroles, que ja s’usava en el s. XIII: “en aquel temple espiritual són escrites les besceroles” en les VidesR (fº261v21, amb var. Berseroles B, traduint “spirituale alphabetum, id est spiritualis scriptura”), i en J. Roig: “són ballarugues, / chiulets, juguetes, / baceroletes, / fluxes liçons / de chichs minyons” (Spill, 13594).

[COROMINES, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. I, pàg. 9, Barcelona, ed. Curial, 1980-1991]

BECEROLES f. pl. Llibre per a aprendre les lletres. / Primers rudiments d’una ciència, d’un art. [FABRA, Diccionari general de la llengua catalana, pàg. 225, Barcelona, ed. EDHASA, 13ª ed. 1981]

BECEROLES f. pl. Llibre per a aprendre les lletres. / Primers rudiments d’una ciència, d’un art. Encara li costa de sumar: és a les beceroles del càlcul. [INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, Diccionari de la llengua catalana, pàg. 237, Barcelona-Palma de Mallorca-València, ed. Edicions 3 i 4, Edicions 62, Editorial Moll, Enciclopèdia Catalana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995]

BECEROLES f. pl. 1. Llibre per a aprendre les lletres. 2. Primers rudiments d’una ciència, d’un art. 3. Ser a les beceroles (d’alguna cosa) Ser-ne als inicis. [GENERALITAT VALENCIANA- INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA, Diccionari valencià, pàg. 258, València, ed. Bromera, 1995]

Què són les BECEROLES, ho acabem de llegir a les definicions anteriors. Què vol dir ‘Ser a les beceroles’ ens ho respon la darrera definició. I què és BeCEroLes, ho expliquem tot seguit. Evidentment no és, strictu senso, un llibre on s’aprenen les primeres lletres  de la llengua, però sí que és la primera revista de Lletres on hi són les comarques centrals de la nostra llengua. També som a les beceroles perquè ens acabem d’estrenar.

BeCEroLes naix del CEL i té tothora present  els territoris que l’integren: Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports, Alt Maestrat i Baix Maestrat.

La publicació recull, doncs, articles de llengua o literatura sobre comarques que en un passat no gaire llunyà compartien el vincle de pertànyer a la Diòcesi del Bisbat de Tortosa i que per damunt de ratlles imaginàries, que no són al CEL, tenen, a la terra,  la ratlla real de la llengua catalana.

També som conscients que hom no deixa mai de ‘ser a les beceroles’, perquè sempre ens queden moltes coses a saber sobre l’art i la ciència, en este cas la Llengua. Des de BeCEroLes volem contribuir a augmentar el coneixement de la nostra llengua, principalment, amb estudis referents a les comarques centrals del català. Per a això hem aplegat diversos treballs amb què iniciem estes primeres BeCEroLes, les quals, com un xicotet granet d’arena, volen contribuir a disminuir les BeCEroLes en què habitualment s’han vist estes terres en iniciatives culturals, sobretot, lingüístiques i literàries.    

Contempleu, doncs, l’Arc del CEL, gaudiu de la ratlla de Sant Martí, amb un recorregut lingüisticoliterari, amb especial atenció al Maestrat. Llegiu a CEL obert com raja la nostra llengua i no us quedeu al CEL ras, entreu a la CELecció.

Sigueu benvingudes al CEL.

Sigueu benvinguts al CEL.