- “El meu nom és Macintosh, Marc Macintosh, i sóc investigador privat. Visc en un
món paradoxal i increïble... de pel·lícula . Un món no menys real que el de la
majoria “
L'Apocalipsi
segons Macintosh . Ed. El Mèdol 1999
|
- “Fred i calculador, el seu rostre s’assembla al del jove protagonista de l’A
bout de souffle, motiu pel qual, en Marc Macintosh, s’acarona els llavis amb el
polze; els llavis amb el polze...”
Taüt de naftalina,
seda i cotó. Ed. El Mèdol 1998
|
“És ben cert que no he deixat mai de resoldre un sol cas,
però també és més que cert que no els he acabat de cobrar mai tots. A vegades, quan la
fam i el deutes em barrinen el ventre i la cartera, em passa pel cap anar a
l’agència Pinkerton i donar-los l’oportunitat de contractar-me; sort que, en
darrera instància, sempre em puja a la gola el pànic burguès.”
Els llavis amb el
polze. Ed. El Mèdol 2001
|
“Sóc, més aviat, un home tranquil, com en John Wayne. La
meva faula de sempre és la de la tortuga i la llebre. Sóc com una tortuga amb el
semblant de John Wayne.”
L'Apocalipsi
segons Macintosh . Ed. El Mèdol 1999
|
- “Quan un detectiu creu que té un cas gairebé resolt, és posa el barret i la
gavardina d’una manera especial; diferent de totes totes. És un ritual, una
litúrgia mecànica i premeditada. És una manera nova de començar a fer les coses
habituals. Una manera diferent i especial d’engegar motors. Com ho és també, de
diferent i d’especial, la manera de revisar, amb un moviment ràpid i enginyós de
canell, la munició que, acuradament, reposa a l’interior de la panxa del meu petit
amic del trenta-sis”
L'Apocalipsi
segons Macintosh . Ed. El Mèdol 1999
|
- “El dret al treball, com diu en Paul Lafargue, i en el meu cas molt
més encara, no és més que el dret a la misèria”.
Els llavis amb el
polze. Ed. El Mèdol 2001
|
- “En una nit com aquella jo hauria pujat a un quadrilàter i
m’hauria esbatussat amb el mateix Jack Dempsey, o amb el rei de tots els reis de les
tres cordes, en Joe Louis, o amb el joc endimoniat de cames de l’autèntic Jack la
Motta (no pas el Robert de Niro), o amb tots tres alhora, si me’ls posaven plegats a
dins d’un mateix menú”
L'Apocalipsi
segons Macintosh . Ed. El Mèdol 1999
|
- “Una vegada vaig llegir en una làpida la inscripció següent: “Thanks
per a tots els destil·ladors de bourbon”. Una vegada vaig llegir en els llavis
d’un excombatent del Vietnam que em curava amb bourbon una ferida de bala que
m’havia travessat el tou de la cama el consell següent: “Quan cou cura,
company, i quan pica madura”. Sempre he cregut que el bourbon ajuda a morir millor, i
en tot cas, si no ho aconsegueix, a la llarga et cura i et madura de qualsevol mal”.
Taüt de naftalina,
seda i cotó. Ed. El Mèdol 1998
|
