Reina i mestressa, la por es podia ensumar, tocar o, fins i tot,
sentir més que no pas la pol·lució que embolcallava els carrers i les avingudes de la
ciutat...Vaig agafar-lo però no el vaig obrir. Només tocar-lo se'm va esborronar la pell
de tot el cos. Vaig tremolar, sí! Instintivament vaig posar la mà a sobre de
l'automàtica: els contorns de la seva silueta em van reconfortar i em retornaren la
temprança perduda.-I bé, Macintosh? - digué ella quan la porta es va tancar amb pany i
forrellat rera seu
- Com ho tenim això?
Només hi havia una sola resposta possible: -Pardals, Volpina.
I, lentament, molt lentament em vaig acaronar els llavis amb el polze.
Els llavis amb el polze....
Novel·la -Tarragona. Ed. El Mèdol 2001