![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Escriptors del camp de Tarragona: Viladembruix
d'Àngel-O. Brunet El Punt, 10 de març de 2005. Jordi Tiñena |
|
Des de 1998 Àngel-O. Brunet, a banda d'altres narracions, ha publicat vuit novel·les, la darrera, A la butxaca d'un mort. I només durant l'any 2003 va publicar-ne tres, entre elles la que avui us presento, que va guanyar el premi de narrativa de la Ribera d'Ebre 2002. Es tracta d'un ritme sostingut d'escriptura que el situa entre els autors més productius de la literatura catalana actual. I això treballant a jornada completa i pujant fills petits. Només amb aquestes dades n'hi ha prou per certificar la solidesa del seu impuls novel·lístic i la fermesa de la seva ambició literària, que ha estat reconeguda sovint amb diversos premis literaris, entre ells el Pin i Soler 1999. El llibre que avui centra la nostra atenció té un bon títol per reclamar un espai en la nostra atenció. Es diu Viladembruix. Un nom ben sonor que té la virtut d'esperonar la imaginació i convida a deixar-se captivar pel misteri i desperta en nosaltres la mateixa fascinació que ha despertat al llarg dels segles la lluna plena, que alguna cosa deu tenir a veure-hi quan li han dedicat la portada del llibre. «Aquella era l'última de les nits abans de la lluna plena i em calia començar a espavilar-me com fos.», diu el protagonista. «La nit era fresca i la lluna ben grassa, al capdamunt de tots, ens avisava del que encara havia de venir», insisteix. Espavilar-se? Lluna plena? El que havia de venir? Són preguntes prou suggerents per despertar la curiositat. Què dimonis passa en aquesta novel·la? «I què hi pot passar en una nit de lluna plena, a Viladembruix? -diu el protagonista, tan ignorant com nosaltres-. Plainal -respon enigmàtic algú-. Però tenim el riu, no us preocupeu -afegeix tranquil·litzador-. I això què collons és? -pregunta el protagonista, sembla que una mica tip de tants enigmes- Què és Plainal?» Una mena de... Ho sento, no us ho puc dir. Si ho voleu saber haureu de llegir la novel·la. Sí us puc dir, en canvi, que a Viladembruix hi ha cadàvers, bruixes, pisto lers, rellotges espatllats i éssers estranys. I és clar, un riu i una lluna plena. I una arrencada superba, potent, com s'escau a una novel·la que té l'ambició reeixida d'atrapar-nos des de la primera pàgina: «L'endemà, quan tots formàvem al pati, vaig saber que el meu company de pic i pala havia mort aquella mateixa nit d'una mala caiguda mentre mirava de saltar el mur per fugir de l'infern». A partir d'aquest moment Brunet ens condueix per un camí on el que és possible i el fantàstic es van barrejant en un únic fil que no podem deixar de seguir, presoners de la pregunta que de segur va il·luminar el naixement de la literatura: «què més?», la mateixa que alimenta la curiositat dels nens i del públic que s'ajunta a l'entorn dels contadors d'històries als països on encara no n'han perdut el costum i ara sembla que volem recuperar aquí amb els contacontes. Perquè en una novel·la pot no passar res, però, francament, jo prefereixo aquelles en què passen coses, aquelles en què l'argument es desvetlla al ritme que la història necessita per mantenir el nostre interès. Viladembruix és una novel·la d'aquestes, construïda sòlidament sobre una història que n'és la columna vertebral. Tots els altres elements: personatges, llenguatge s'encaixen convincentment en aquella matriu fins a formar una peça única que ens empeny a preguntar «i ara què ve?» a cada pausa. Els que coneixeu l'autor per altres llibres hi retrobareu la seva facilitat per crear escenes, l'aire irònic que perfuma els seus relats, i un ús del llenguatge vivíssim i perfectament ajustat als personatges i a les situacions. A la resta, us convido a descobrir-lo.
|
|
Àngel-O. Brunet Las, l'home que escriu pel·lícules El Punt, 12 d'octubre de 2004. Adam Manyè |
|
A la butxaca d'un mort (Misteris, misèries i coses
de Marc Macintosh, IP) és el quart lliurament de les aventures del perdiguer Marc
Macintosh: Taüt de naftalina, seda i cotó inaugurava la nissaga el 1998, i aleshores ja
es tocava els llavis amb el polze, prenent com a model el guaperes del Jean-Paul Belmondo;
L'apocalipsi segons Macintosh la continuava, i Els llavis amb el polze, que és un llibre
del 2001, n'era la tercera. Aquesta nova entrega va veure la llum el març d'enguany. La
novel·la s'obre amb una citació i una dedicatòria a un clàssic de la novel·la negra:
Raymond Chandler i el seu recurs de fer aparèixer una pistola, i amb la definició d'un
recurs literari i cinematogràfic. La definició de flashback obre la novel·la, la
mateixa obertura que en el volum anterior. En aquest cas, però, el text no s'inicia amb
una d'aquelles sentències a què ens té habituats la primera persona típica d'aquest
tipus de llibres. El primer que trobem és un fragment d'un text que actua com a prefaci i
com a indici, literatura dins de la literatura, perquè els fets que s'encadenen
impedeixen al protagonista llegir-lo del tot. L'estructura de salt enrere també hi és
molt destacada. Des de la primera pàgina, el lector que hagi estat als llocs s'adona que
sense cap tipus de complex l'acció transcórrer a la ciutat de Tarragona, perquè les
referències hi són explícites: hi surten Els Pets, la Residencial la Romana... Una
altra característica pròpia són les frases retallades deixant que els blancs de la
pàgina facin la resta. Pel que fa al món dels perdiguers, els llibres de la sèrie -i
aquest no n'és una excepció- conjuminen els trets clàssics i algunes característiques
actuals que fan pensar en el Paul Auster de Trilogia de Nova York. Les dosis d'humor i
l'ambient còmic fan pensar en alguns llibres de Woody Allen.
|
|
L'escriptor tarragoní Àngel Octavi Brunet guanya el premi de
narrativa Ribera d'Ebre amb "Viladembruix" El Punt, 30 d'agost de 2002 |
|
L'obra literària del tarragoní
Àngel Octavi brunet ha rebut un altre guardó. Aquest escriptor ha estat el guanyador de
la vintena edició del premi de narrativa Ribera d'Ebre, que dimecres a la nit es va
lliurar a Vinebre. Viladembruix és el títol de l'obra guanyadora, "una novel·la
negra, amb moltes pinzellades de realisme màgic", segons explica el mateix
autor.L'accio se situa a l'any 1850 i gira al voltant d'un penat que ha hagut de fer
treballs forçats a la pedrera del port de Tarragona per aconseguir la llibertat. El penat
és alliberat, però amb una condició: "que mati tot un poble, però que el mati de
por", apunta brunet.
|
|
El misteri, l'heretgia i la Tàrraco romana
defineixen la darrera novel·la d'Àngel-O. Brunet El Punt. Dijous, 13 d'abril de 2000 |
|
Edicions el Mèdol va presentar una de les novetats
tarragonines daquest Sant Jordi. Es tracta del darrer premi Pin i Soler de
narrativa, Contramendacium. El misteri dels còdex màgics, dÀngel Octavi
Brunet. Lacte va tenir lloc a la sala dEscultura Romana del Museu Nacional
dArqueologia de Tarragona. Aquest llibre és el tercer daquests jove escriptor
que també ha guanyat el concurs Sebastià Juan Arbó.
|
|
Els llavis amb el polze. Del cel·luloide al
paper imprès Setmanari el Temps. Octubre 2001. Jordi Cervera |
|
Macintosh és un
individu força atípic, capaç de moures per camins que van fins i tot més enllà
del que entenem per vida professional. El seus assumptes i els seus companys de viatge
sorprenen per la seva complexitat i per les seves qualitats humanes i, entre els uns i els
altres, ajuden lautor a dibuixar una teranyina complexa i lúdica que no pot amagar en cap moment la seva
passió quasi malaltissa pel cinema. Els relats de Brunet són pel·lícules que han
canviat el suport de cel·luloide pel paper imprès . Són visuals, directes, concises i
carregades de referents, quasi un guió cinematogràfic. Lúnic esforç que demanen
al lector és el dimplicar-se del tot en la història i, a canvi, li regalen la
possibilitat de veures capbussats en una trepidant aventura que no els permetrà
abandonar la butaca de la sala de cinema fins que no shagi esvaït la darrera lletra
dels títols de crèdit. Tot i que val la
pena donar un cop dull a les dues aventures anteriors, la darrera novel·la
dÀngel O. Brunet, Els llavis amb el polze un gest de lamic francès
Belmondo que anys més tard sha convertit en símbol dun aperitiu italià- es
pot llegir amb total independència, ja que les desventures del detectiu privat més
especial de la literatura resumeixen tots el tòpics del cinema negre i els sublimen, els
porten més enllà sense desvirtuar-los, enriquint-los de fet amb una nova visió molt
més càustica, esperpèntica i brillant que els converteix en prototípics duna
nova era.
|
|
Història i imaginació en una suggerent
Tarragona El Punt. Abril 2001. Mercè Ribé |
|
Un cavall de Troia carregat de rates
que aterra en una hipotètica Tarragona del futur per emportar-se´n l'aigua, una
adaptació molt peculiar -amb castellers inclosos- de la llegenda que explica l'origen del
nom del pont romà del Diable o el relat de dos nens que troben una botella amb un
missatge a la platja del Miracle. Són tres exemples de sis històries independents que
tenen com a denominador comú un espai físic característic -Tarragona, la seva cultura o
els seus racons- que només identificaran els lectors que alguna vegada s'hagin passejat
per la ciutata. Terratarragona i l'univers ofereix a l'escriptor Àngel-O. Brunet
la possibilitat de donar-se a conèixer i estrenar-se en un gènere literari a cavall
entre la narració infantil i la juvenil |