LA SÈQUIA DELS MOLINS, EL PONT DE LES CAIXES I LA VIL·LA DE CENTCELLES
A poc més de mig quilòmetre de la vil·la romana de Centcelles, a Constantí,
discorre la Sèquia dels Molins, una conducció hidràulica, coneguda popularment
com la Síquia, que proporcionava, a més d’aigua de rec per als conreus de la
banda dreta del riu Francolí, energia als molins medievals situats als termes
municipals de Constantí i Tarragona.
Cinc eren els molins moguts per la força hidràulica de la Síquia, quatre
fariners i un de paperer, les aigües arribaven primer al Molí de Constantí del
que tenim notícia que ja funcionava a finals del segle XIV, pertanyia al
Arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra i encara conserva a la façana el seu
escut. Després hi ha el Molí Paperer també conegut com d’Escaladei perquè a
partir del segle XVIII va passar a ser propietat dels Cartoixos d’Escala Dei, a la pedra clau
de l’arcada principal conserva gravat l’escut i l’any 1732. En tercer lloc es
troba el Molí de Reus anomenat així perquè durant molts anys va pertànyer a la
ciutat de Reus. Desprès a cavall entre els termes de Constantí i Tarragona hi
ha el Molinet del Mas de Mascaró i cap al final de la Síquia, dins del terme de
Tarragona i prop del desaparegut llogarret dels Mongons es troba l’últim molí
anomenat Molí de l’Horta.
La Síquia assoleix uns tres quilòmetres de llargària, es nodreix del riu
Francolí captant par de les seves aigües per desviament, mitjançant una
rudimentària resclosa situada en el terme municipal de La Pobla de Mafumet, a
una alçada d’uns seixanta metres sobre el nivell del mar. Al final del seu
recorregut retorna les aigües sobrants al riu en una cota d’uns quaranta metres
sobre el nivell del mar. Aquet desnivell de prop de vint metres es suficient
perquè l’aigua circuli lliurement, exceptuant solsament el seu pas quan creua
la depressió del Barranc de la Ferrarota, que el salva mitjançant un aqüeducte
conegut amb el nom de Pont de les Caixes.
Aquest pont, d’uns trenta-sis metres de llargària, fins ara era considerat
d’origen medieval igualment que els molins esmentats i tal com apuntàvem
constitueix l’estructura que sustenta aquesta conducció quan creua transversalment
per sobre el Barranc de la Ferrerota, que per la seva part condueix les aigües
del torrent de Mas Blanc cap al Francolí.
Durant molts anys el Pont de les Caixes ha passat desapercebut i mig ocult
entre canyars i bardisses, però darrerament està d’actualitat i es notícia als
diaris. Tot va començar a causa de les intenses pluges caigudes recentment, que
varen ocasionar l’esllavissada d’un tros del parament lateral del pont format
essencialment per còdols i argamassa. Aquest succés va deixar al descobert les
restes d’un aqüeducte romà que restava amagat en el seu interior i que
discorria aproximadament un metre i mig per sota de la conducció medieval.
La descoberta d’aquest aqüeducte romà tan proper a la vil·la romana de
Centcelles, que entre les seves construccions
disposava de dos conjunts de banys, ha generat diverses hipòtesis en el
sentit que les dues obres que daten de l’època romana podrien estar
relacionades.
Per altre banda gran part del terme de Centcelles actualment esta afectat
per la construcció de les modernes infraestructures del Corredor del Mediterrani i de l’autovia de Tarragona a Montblanc. Sovint
surten noticies a la premsa que alerten de que s’ha malmès alguna part de la
canalització de la Síquia i que perilla la seva integritat.
Degut a lo anteriorment exposat, a molts companys del GECT ens va anar
augmentat l’interès per conèixer aquesta zona i donada la coincidència de la
recent incorporació al Grup de dos nous socis, Sisco i Magda, veïns de
Constantí i a més vinculats al Centre d’Estudis de Constantí, ens donar
l’oportunitat d’organitzar conjuntament amb aquest Centre d’Estudis una
excursió guiada pel terme de Centcelles.
El passat diumenge dia 1 de juny varem efectuar l’excursió, amb una
participació record de 58 persones. A les 9,15 hores del matí ens varem aplegar a
la plaça de l’església de Constantí, el senyor Josep Maria Sabaté del Centre
d’Estudis de Constantí, ens dona la benvinguda i ens explica el recorregut i
els llocs que visitarem. Tot seguit ens fem la foto de grup a les escales de
l’entrada a l’església i poc desprès iniciem la passejada cap a les restes de
Centcelles. Sortim de Constantí i anem pel camí de les Sorts, camí dels Molins
i pel camí ral de Montblanc.
Pels
vols de les deu hores del matí accedim al recinte de la vil·la de Centcelles on
ens espera l’arqueòleg senyor Josep Anton Remola per tal d’explicar-nos
detalladament les principals característiques del conjunt de Centcelles, que
esdevé el mes antic del seu gènere de clara empremta cristiana i el mes ben conservat
des de el seus orígens que daten del segle IV. Visitem la gran sala de la
cúpula i ens expliquen especialment la interpretació dels mosaics que adornen
el seu interior.
Posteriorment
visitem la zona de banys o termes i desprès continuem l’excursió seguin l’antic
camí ral de Montblanc fins la costa i el torrent de la Ferrerota, on ens
apropem al Pont de les Caixes. Mes tard iniciem el retorn i ens desviem fins al
mas de la Ferrerota per veure’l per fora , i tot seguit anem a veure els molins
fariners de Constantí i de Reus i finalment el Molí Paperer o també conegut com
d’Escaladei.
Aproximadament
sobre les 13,30 hores arribarem novament a Constantí on finim l’excursió amb un “pica-pica de camp” sota el pinar de
la plaça de les escoles.
Toni Coll
Juny 2008
Bibliografia consultada:
1 Notes per a l’estudi dels molins hidràulics de l’antic terme de
Centcelles. Centre d’Estudis de Constantí. 1992
2 La vil·la romana de Centcelles. Editorial Mateu. 1993