La primera vegada que vaig escoltar aquest nom de lloc, consultí un mapa i degut a la imprecisió dels noms en els mapes, vaig deduir que pot ser estava situat pel trencat que el riu Glorieta fa per tal de deixar passar el curs del Barranc de la Font Fresca, a l’alçada dels cingles del Joan Bo en la Serra del Pou. Per niar un àguila, no era mal lloc degut a la verticalitat de les parets del cingle. Quan em concretaren que es tractava d’un salt d’aigua del riu a l’alçada de la central elèctrica vaig fer una escapada per vore el salt d’aigua i el seu gorg i em va meravellar, però seguia neguitós per no tenir idea del perquè del nom de lloc. En l’última visita al indret, un company em va fer una observació respecte que hi havia una roca amb forma d’àguila i la varem trobar i fotografiar. En les il·lustracions tenim un dibuix que remarca la situació relativa entre l’àguila i el niu i en l’altra voreu la fotografia de la roca que té forma d’àguila i que dóna nom al lloc, gràcies a algun avantpassat observador i imaginatiu. Per tant, tornant a la interpretació del nom, sí que hi ha un niu i un àguila, són però de pedra tosca.

J. Salafranca