(PAGÈS)

 Va néixer a La Canonja el dia 16 de gener de 1912 i traspassà el 21 de febrer de 1977, als 65 anys d'edat. De professió agricultor, sempre tingué un gran orgull de la seva activitat abocada a la pagesia, va formar part de la "COLLA DE LA GRAVA" colla que es dedicava a la pagesia treballant en el poble com a jornalers de la qual ell n’era el cap de colla.  

De molt petit va quedar orfe de pare va créixer a la llar del seu avi, Ignasi Mateu, sereno municipal. El 18 de juny de 1936 va contraure matrimoni amb Maria Mata Ferré, i van tenir un fill, el Raül, en aquesta foto el podem veure amb el seu pare adoptiu MARIÀ SUGRANYES I ALEU.

Porta per les seves inquietuds de defensa de la pagesia, dins de les limitacions dels anys 50, s'abocà en tasques organitzatives, és elegit (sempre per votacions) president de la Cambra Oficial Sindical Agrària (COSA) des de 1953, 

Fou vocal Nacional de Fruits de la "Hernandad Nacional de Labradores y Ganaderos". Vocal del "II Plan de Desarrollo" i membre de l'Instituto Nacional de Previsión. També fou regidor de l'Ajuntament de La Canonja.  

Al Llarg de la seva activitat sindical i política, es va veure reconegut amb nombroses distincions com la Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros, un any després el 1970 li fou concedida la Medalla de Plata al Mèrit Sindical, de mans del Ministre de la Delegación Nacional de Sindicatos, Tomás Allende García Báxter. 

El mes de setembre de 1970 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Tarragona mitjançant el terç familiar (úniques votacions amb participació del Poble), durant tres anys assumí en aquesta corporació la responsabilitat de Concejal delegado de La Canonja, va destacar en tot moment, per la defensa de La Canonja (aleshores barri de Tarragona, després dels fets de 1964). Al mateix temps durant aquests primers anys de la dècada dels setanta fou Diputado y Consejero Provincial de movimiento, Vocal Nacional de la Sección Central de Trabajadores i Diputado Provincial

Fou autor de nombrosos treballs relacionats sempre amb l'agricultura publicats en diverses revistes i diaris d'àmbit estatal, col·labora a la revista Unión que editava la Unión Agraria Comarcal (UAC) òrgan de la Unió de Cooperatives de les Comarques de Tarragona, amb una secció fixa de Consultori Social a través del qual responia les preguntes dels lectors i informava de moltes qüestions oficials relacionades amb jubilacions, mutualitats i drets socials dels treballadors

El dia 16 de març de 1972 li concediren la "Cruz Azul de la Seguridad Social" en un acte de l'aniversari de la fundació de l'Instituto Nacional de Previsión (INP). Aleshores Josep M. Vilanova era també sots-president de la Mutualitat Agrària, també li concediren la "Cruz de Caballero del Mérito Agrícola",

Viatjà arreu de l'Estat recollint-hi les necessitats i els desassossecs d'un sector marginat dins de la societat, ja que el règim del temps només es preocupava de la tecnologia. Recull les quimeres de la gent del camp per traslladar-les als màxims òrgans de decisió estatals, sense oblidar la gran majoria de Pobles de les Comarques meridionals que encara avui recordem amb estima i afectes als neguits d'aquest Canongí per la justícia social.

Pel que fa a la preocupació de la situació d’aleshores barri de La Canonja, Josep M. Vilanova en qualitat de "Concejal Delegado" realitzar algunes accions destacades; el 24 de març de 1972 va intervenir per tal de que s'adquirís una finca propera al Castell de Masricart (Can Brosa) per tal de facilitar un millor accés a la plaça del Castell, el 29 d'agost del mateix any va assistir a la inauguració de la nova zona esportiva de La Canonja, d'altres qüestions que reclamaven la seva atenció foren el seguiment del projecte de construcció del nou Col·legi Públic "RIÓN MARSAL" que va costar 32 milions de pessetes, l'arranjament del tram de carretera entre les últimes cases de Masricart i la N-340 i la petició d'una cruïlla més segura, el compliment de les obres d'infrastructura urbanística pactada en el famós Memoràndum de l'annexió de La Canonja amb Tarragona, i també les seves reiterades denuncies de l'estat lamentable en què es trobava el Castell de Masricart arrel de la campanya iniciada aquells anys per tal de salvar de la ruïna l'edifici que curiosament ha acabat acollint l'acte del seu merescut homenatge

El 10 de març de 1974 fou elegit novament Diputat Provincial mitjançant candidatura presentada pel terç sindical i al Diario español d'aquell dies manifestava la seva voluntat de seguir treballant en benefici de tots. Aquella voluntat de servei es va interrompre amb motiu de la seva mort.

De la seva ajuda a les inquietuds i necessitats dels Canongins i Canongines que avui poden certificar el que escriuen. Josep M. Vilanova i Mateu, fou valorat per molta gent d'arreu, però per damunt de tot va portar sempre La Canonja i els Canongins dins del seu cor. D'aquesta manera el Poble de la Canonja, i per iniciativa del Club Ciclista de La Canonja el dissabte 18 de gener de 1997 al saló d'actes del Castell de Masricart tingué lloc la concessió del títol de Fill Il·lustre de La Canonja, a Josep M. Vilanova Mateu que d'aquesta manera a merescut un lloc en la galeria de personatges Il·lustres del nostre Ajuntament.