(PINTOR)

Va néixer a La Canonja el 9 de desembre de 1898, al Carrer Raval, 61 a la una de la tarda, Josep Martorell ha estat sempre més reconegut i valorat fora de les nostres fronteres, i més concretament a l'Argentina, on de ben petit emprengué viatge amb la seva família país on hi va viure i treballà tota la seva vida, va morir l'any 1973 als 75 anys d'edat, a causa d'una trombosi cerebral. Les seves despulles foren inhumades al cementiri de la Plata.

Josep Martorell era parent de l'escultor Salvador Martorell, va treballar el dibuix del carbó, l'any 1924 li valgué el Gran Premi d'honor del "Salón Libre de otoño" en la Província de Buenos Aires. A partir de 1925 comença les seves tasques docents com a professor agregat de l'Escola de Dibuix de la Universitat Nacional de la Plata, va ésser becat per a poder realitzar estudis de pintura en tot el territori de la República Argentina.

L'any 1930 i 1931 va ser nomenat President de la Comissió Provincial de Belles Arts de Buenos Aires. L'any 1936 i 1937 va ser Becari per concurs de la Comissió Nacional de cultura, al mateix temps que exposava convidat al saló Universitari Argentí. Fet que li permeté viatjar per Europa fent estades a Paris, Roma, Londres i Madrid. El 1947 i 1948 fou Assessor d'Arts Plàstiques del Casino Internacional de Mar del Plata.

En el any 1949 la seva activitat artística es combina amb la política i forma part com a Cap del Departament d'Art i Cultura del Ministeri del Treball de la Nació, càrrec que va exercí fins el 1957 any en que deix la política i torna a dedicar-se a la pintura i a perfeccionar el seu art.

El material predilecta era el carbó, encara que practicava altres tècniques.

Els seus quadres es troben distribuïts per tota l'Argentina, al Palau del President de la Nació, Museu de la Universitat de la Plata, Museu Nacional de Belles Arts, Cambra de Diputats de la nació, i altres pinacoteques particulars del país i de l'estranger.

El 15 d'agost de 1980 en la sala de plens de l'Ajuntament de La Canonja, tingué lloc la concessió del títol de Fill Il·lustre, a Josep Martorell Gran que d'aquesta manera a merescut un lloc en la galeria de personatges Il·lustres.