( EX-ALCALDE DE LA CANONJA)

Va néixer a La Canonja el dia 17 de març de 1896, i va morir el dia 24 de febrer de 1989, als 93 anys d'edat.

La Canonja, durant els temps difícils de la guerra, va tenir al front de la comunitat del nostre Poble que va saber governar amb una abnegació admirable i amb una dedicació plena, un home amb una ferma voluntat de servir al seu Poble, era un home conscient del seu deure, un servei no valorat suficientment per tothom.

Fou elegit Alcalde del nostre Poble desprès de les eleccions municipals del 14 de gener de 1934. i fins l'any 1939, va ésser l'últim alcalde republicà. El 6 d'octubre de 1934 va proclamar des del balcó de l'Ajuntament i obeint les consignes del President de la Generalitat de Catalunya, l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, per aquest motiu es va passar una temporada a la presó, Al triomfar les esquerres a les eleccions al Congrés dels Diputats del 16 de febrer de 1936 va tornar a ocupar l'alcaldia del nostre Poble.

      En un camp de concentració a França                                   Vaixell-presó "Manuel Arnús" 6 d'octubre de 1934

En els últims dies de juliol l'Alcalde Josep Canadell formà un equip d'homes fidels i de la seva confiança i transformà ràpidament aquell Ajuntament en el Comitè Local Antifeixista, i ocupant-ne la presidència. Organitzà un grup d'homes armats situant-los a les entrades del Poble, vigilant als forasters.

Va evitar la destrucció dels edificis, de les esglésies de La Canonja i Masricart i tots els objectes de culte, els va dipositar a la Casa de la Vila, solament destruïren els altars i les imatges dels dos temples, va poder salvar part de l'altar gòtic de Sant Roc del segle XIV i la imatge de la mare de Déu de l'Esperança de l’església de Masricart també del mateix segle

Una de les coses més importants va ser aconseguir salvaguardar les vides de tots els Canongins, especialment dels sacerdots del nostre poble, podem estar ben segurs que el nostre Bisbe Borràs en lloc d'anar a Poblet acompanyant al Cardenal Vidal i Barraquer, hagués vingut a La Canonja, de ben segur que hauria salvat la seva vida. Igualment com el Rector Mossèn Enric Gispert.

Així dons gràcies a ell La Canonja va ésser un dels pocs Pobles del País, pot ser l'únic, que cap de les famílies del Poble va tenir que plorar la mort dels seus estimats.