centre d'estudis canongins ponç de castellví


VITRALLS 1997


 
 
"Representa el titular de l’església parroquial i objecte de força devoció, sant Sebastià.  Porta la llegenda: Eritis mihi testes.  Els màrtirs són testimonis de la fe davant del món i també per a nosaltres.  Hi figuren també, en aquest vitrall, un bisbe i un sacerdot que en el seu dia, si Déu vol, podran representar el Sr.  Bisbe Manuel Borràs, nascut a la Canonja, i Mn.  Gispert, que n’era el sacerdot en temps de la guerra; que en aquell temps moriren màrtirs."
"...el bon Pastor, que per la seva mort i resurrecció pastura, dóna vida a les seves ovelles".

 
Davant del baptisme hi ha l'entrada a la terra de promissió, ja que pel baptisme entrem a l'Església, el regne de Crist, vertadera terra de promissió".
 
 
"Obedients usque ad mortem.  S’hi representa Jesús crucificat, un arbre i un llamp.  Als costats de la creu els despreciadors de Déu per la desobediència, Adam i el diable, significats per l’arbre, i el dimoni, pel llamp.  Veia Satanàs que queia com un llamp."

 
 Amb motiu de la visita pastoral realitzada a la Canonja pel bisbe auxiliar del Cardenal Vidal i Barraquer i fill il·lustre del poble, Dr. Manuel Borràs i Ferré, el dia 9 de juliol de 1934, aquest decidí de sufragar la capella del Sagrat Cor, ubicada on actualment hi ha la del Santíssim.  Per aquest motiu s'amplià una petita finestra del mur lateral l’església per tal de guanyar llum natural i se li donà l’estructura allargassada que avui contemplem.  Posteriorment s’hi col·locà el magnífic vitrall que sortosament no patí la destrucció durant la guerra civil del 1936.
"Al finestral de la façana de l’església s’hi representa la coronació de la Verge per la Sma.  Trinitat (l’Assumpció de Maria, patrona del poble i que no es veu en cap més lloc de l’església), la qual és Mare i Ideal de l’Església... Hi ha la llegenda Jerusalem matar nostra.  Maria és mare nostra, mare per tant de l’església.  Per això hi ha allí representat Montserrat, on venerem nostra mare... Per representar aquesta Església, que és mare nostra, hi ha la silueta de l’església de la Canonja.  Aquest vitrall fou posat abans que el papa Pau IV, durant el Concili, declarés Maria mare de l’Església."

 
"Complement de la nostra filiació divina és la nostra entrada al regne, particular i universal, quan l’església assolirà la seva perfecció rebent el seu Espòs.  Ho representa això el vitrall on hi ha la vinguda de l’Espòs, amb les verges vigilant amb les llànties enceses.  També significa l’Eucaristia, que desenrotlla la Vida rebuda en el baptisme"
"Fruit de la redempció de Crist és la vida divina, obtinguda pel baptisme, fent-nos fills d’adopció.  In fillos adoptionis, etc, del prefaci de l’Esperit Sant."

 
"Davant del vitrall on es representa la vinguda de l’Espòs hi ha representat l’home sublimat a rei de la creació i fet semblant a Déu, que es realitza plenament en Crist i es realitzarà en nosaltres a la seva vinguda, i que canta el salm VIIIè Domine, Dominus noster quam admirabile est nomen tuum."

 
Selecció de refranys.

Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha.
Sant Antoni del porquet sempre s’escau el disset.
Més tard o més matiner, carnaval dins de febrer.
Quan el pare fa Carnestoltes els fills fan Quaresma.
No hi ha març sense Quaresma.
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran.
Per Sant Jordi espiga l’ordi, per Sant Marc espiga el blat.
Sant Marc evangelista, el mes de maig a la vista.
Fins per  l’Ascensió no et descordis ni un botó.
Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria.
Entre Jesús i Joan parteixen l'any.
La nit de Sant Joan, la més curta de l'any.
Per Santa Magdalena l’avellana plena, la figa madura, el raïm pintat i el blat ensacat.
Pel juliol la garrofa es posa dol.
Per la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc.
El sol de l'Assumpció fa el vi millor.
Per Sant Miquel el berenar se’n puja al cel.
Per Sant Mateu, avellanes arreu.
Pel Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va.
Per Sant Francesc lleva I'ormeig.
Per Tots Sants, les olives a les mans.
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.
Per Pasqua carn de corder, i per Nadal de galliner.
Quan Nadal cau en dimecres sembra marges i feixes.


 
El procés divulgatiu que el Centre d’estudis Canongins ha seguit, per tal de donar a conèixer aspectes concrets i singulars de la història del poble, mitjançant l’edició dels seus calendaris didàctics, s’ha equilibrat, durant els últims anys, en la sempre difícil línia de l’alternança temàtica per tal de compaginar així aspectes d’història col·lectiva -amb presència de personatges- i altres elements de singularitat ecològica, arquitectònica o bé artística com és el cas que ens ocupa avui.

L’esforç de recerca gràfica i documental que tot això suposa sempre ha estat un repte important que amb bona voluntat i paciència escorcolladora s’ha anat superant amb resultats esperançadors.  Però enguany, pel fet de triar com a motiu d’aquest calendari la realitat artística dels VITRALLS, el repte gràfic i de divulgació impresa per tal de reproduir amb fidelitat el cromatismo exhuberant d’aquests vitralls, ens obliga forçosament í per primera vegada, a donar el pas cap al color.
 
Tots els vitralls que avui presentem i que integren el contingut dels sis fulls d’aquest calendari es troben localitzats a l’església parroquial de Sant Sebastià de la Canonja, mentre que el vitrall que il·lustra la coberta i que representa l’escut del poble es troba al finestral de l’escala de l’abadia o casa rectoral.

De tots els vitralls reproduïts, el més antic data aproximadament de 1934-35 i és fruit d’una donació del bisbe auxiliar del Cardenal Vidal i Barraquer i fill il·lustre de la Canonja, Manuel Borràs i Ferré.  La resta dels vitralls que decoren els finestrals de l’església són originals del pintor, gravador, muralista i vitraller Francesc Fornells Pla (Barcelona 1921) que complí així l’encàrrec del rector Mn.  Lluís Saragossa a començaments dels anys seixanta.  D’aquesta manera Mn.  Lluís Saragossa es treia l’espina de no haver pogut portar a terme, el 1958, -a causa de l’oposició dels feligresos- la projectada remodelació de l’altar major de l’església parroquial amb pintures murals de l’aleshores encara poc conegut Josep Grau Garriga.  Tal í com bo deixà escrit Mn.  Lluís Saragossa al seu llibre Records de la meva vida (Tarragona 1993), referint-se a Grau Garriga, " ... aquest pintor, per altra part, tenia un gran desig de fer-ho per tractar-se de la primera obra gran que emprenia i per tant reduïa el cost al mínim... pensava que el poble no hi posaria reparos, però em vaig equivocar. "  I continua dient-nos amb una sinceritat elogiable.- "Ja no tenia esperança de fer res material a la parròquia quan un dia se'm presentà un viatjant i em féu propaganda de baptisteri i vitralls.  Quant al baptisteri, sense altar, no em vingué de gust, ara, quant als vitralls em despertà la idea de motius litúrgics.  La gent hauria volgut que hagués fet pintar l’església, però jo penso que, a pintar, tot rector hi pensarà, però d’ambientar-la per fer viure la litúrgia no tots hi pensaran o en tindran ocasió.  Ademés jo prefereixo començar pel que és principal. "

I finalment la iniciativa quallà amb un resultat artístic totalment convincent. Fornells Pla fou el vitraller elegit i val a dir que quan realitzà aquesta obra a la Canonja no era encara molt conegut però amb el temps ha esdevingut un artista de reconeixement internacional.  Format a París i a Florència entre 1945-1947 ha estat un dels fundadors dels Salons d’octubre, té nombrosos murals al monestir de Montserrat i com a obres posterior a la realitzada a la Canonja cal destacar els vitralls emplomats del Col·legi de Metges de Barcelona (1968), la Capella dels Dominics de Nova York (1969), una residència particular a Houston (1969), els vitralls murals de les piscines de Picornell (1970) i els del pavelló de gel del F.C. Barcelona (1971).

El vitrall que il·lustra la coberta d’aquest calendari fou encarregat a un taller de Valls per Mn.  Marcel·lí Robert  a començaments dels anys setanta amb motiu de la restauració i remodelació arquitectònica de l’Abadia i reprodueix l’escut del poble de la Canonja.


 

QUE TINGUEU UN BON ANY 1997

Textos: Francesc Roig i Queralt
Fotografies:  Joan Alberich Rion
Selecció de refranys:  Josep M. Espasa Martorell

Les cites explicatives de cada vitrall s’han extret del llibre
Records de la meva vida de Mn.  Lluís Saragossa.

AMB EL SUPORT DE L'ENTITAT MUNICIPAL
          DESCENTRALITZADA DE LA CANONJA
 




Publicitat: