centre d'estudis canongins ponç de castellví
ARBRES 1991
![]() |
![]() ![]() |
Per aquesta raó és un arbre que s'ha plantat, de temps antic, a les vores dels pobles i masies. D'altra banda, creix espontàniament en indrets frescals i sovint abruptes. A la riera de la Boella se'n troba algun barrejat amb els altres arbres. En tenim un bon representant al camí de Reus, unes passes abans d'arribar a la riera i un de força curiós per la seva forma al jardí de la Boella. |
![]() |
|
![]() ![]() |
|
![]() |
|
![]() CONJUNT D'ALBERS ALBERS I UN OM SEC |
Es troba a les vores de rius i rieres i tolera règims fluvials força irregulars. Pel seu color i el seu aspecte s'empra com a arbre d'ombra als parcs i als passeigs En trobem un petit grup a la riera canongina abans d'arribar a l'altura de la Boella. |
És l'arbre dominant de la nostra riera, especialment des del camí de Reus fins a la carretera de València, on gairebé és l'únic tipus d'arbre que hi trobem |
![]() |
Aquesta vocació fissurícola sembla que és ben afermada, atès que es diu que els individus cultivats no donen bon fruit sí no troben roques fisura des al subsòl. |
|
|
REFRANYS És verd i no es juavert,
Arbre ben plantat dóna bon resultat.
|
Des del
punt de vista de la flora, La Canonja és un terme pobre. Tenim molt
pocs arbres, cada vegada menys. I com que progressivament anem adoptant
una mentalitat més urbana i la terra tampoc es treballa, no ens
adonem que estem perdent de vista una part de les nostres pròpies
arrels i també les arrels - i les fulles - dels nostres arbres.
No obstant, no s'han abatut encara tots els arbres. Sortosament encara queda alguna clapa o algun punt de color verd. A camp obert, sobretot a la riera de la Boella, s'hi veuen àlbers, oms, freixes i lledoners, tots ells propis de cursos d'aigua i que viuen i creixen a la nostra riera de forma espontània. Al mas de la Boella hi trobem una gran massa arbòria on hi ha representades gran quantitat d'espècies, la majoria de les quals hi han estat plantades. I és després bàsicament al darrera de les cases, als corrals i eixides protegides per parets, on es conserven alguns arbres de considerable capçada. No podem oblidar dos arbres emblemàtics: el plàtan de la font de la Raval -n'hí havia un altre, i un altre a la font de Masricart- i la figuera del campanar, atrevida i altiva, entossudida a voler viure, símbol de la resistència més tenaç. Hem de conservar els arbres, tant si fan fruit comestible com sí no. I els hem de conèixer i saber-ne el nom. Com a mínim els que tenim a la vora. Amb aquest propòsit editem aquest calendari on -què hi farem- els arbres hi són en blanc i negre; a la realitat són molt més bonics i dóna goig de veure'ls. |
Que tingueu un bon 1991
Refranys extrets per Josep Maria Espasa Martorell
del Cançoner "Folklore de Catalunya " de Joan Amades.
Textos d'Immaculada Llop Tous.
AMB EL SUPORT DE L'ENTITAT
MUNICIPAL
DESCENTRALITZADA
DE LA CANONJA
Publicitat: